Què és la tiroide i com afecta l’organisme?

Que-es-la-tiroide-i-com-afecta-lorganisme

La tiroide és una glàndula que s’ubica a la part frontal del coll. Encara que només té dos centímetres de longitud, pot controlar moltes de les funcions essencials del cos: metabolisme, creixement i desenvolupament, i gestió de temperatura corporal. En el present article parlarem de què és la tiroide i com afecta l’organisme.

Depenent de la quantitat o la poca hormona que faci la tiroide, sovint provoca sentir-se inquiet o cansat, o perdre o guanyar pes, entre altres problemes. Les dones tenen més probabilitat que els homes de tenir condicions tiroidals, especialment després de l’embaràs i de la menopausa.

 

Què causa els problemes de la tiroide?

Tots els tipus d’hipertiroïdisme es deuen a una sobreproducció d’hormones tiroidals, però la malaltia pot ocórrer de diverses maneres:

  • Malaltia de Graves: es produeixen massa hormones tiroidals.
  • Adenomes tòxics: els nòduls es desenvolupen en la glàndula tiroide i comencen a secretar hormones tiroidals, alterant l’equilibri químic del cos.
  • Tiroïditis subaguda: inflamació de la tiroide, resultant en un hipertiroïdisme temporal que generalment dura unes setmanes, però que pot persistir durant mesos.

Quins sistemes corporals es veuen afectats per la tiroide?

  • Traçat digestiu

La velocitat a la qual digerim el menjar es veu afectada per la tiroide. La disfunció de la tiroide pot fer que s’acceleri o es desacceleri, cadascun amb el seu propi conjunt de símptomes.

  • Sistema reproductor

Les hormones tiroidals són vitals per a la funció del sistema reproductor femení, ja que mantenen el metabolisme i el desenvolupament dels teixits ovàrics, uterins i placentaris.

  • Sistema nerviós

La funció de la tiroide té un paper crucial en el desenvolupament cognitiu adequat, i molts altres aspectes de l’activitat del sistema nerviós.

  • Sistema musculoesquelètic

Se sap que les hormones tiroidals tenen un paper important en el desenvolupament muscular i  la regeneració dels músculs i ossos.

  • Sistema circular

Les hormones tiroidals afecten el ritme cardíac, l’elasticitat dels vasos sanguinis i els nivells de colesterol.

La tiroide i les hormones que produeix tenen un impacte significatiu en la salut, en general. Per tant, les persones amb problemes tiroidals, com l’hipotiroïdisme o l’hipertiroïdisme, poden experimentar una àmplia gamma de símptomes. Donem un cop d’ull més a prop respecte a com la tiroide afecta cada sistema i funció, i com cada un pot ser impactat per la disfunció de la tiroide.

 

Com afecta la tiroide al sistema digestiu?

Les hormones que produeix la tiroide afecten la velocitat a la qual digerim el menjar, que pot ser afectat per condicions com ara hipotiroïdisme o hipertiroïdisme. Moltes persones amb problemes gastrointestinals crònics no poden trobar alleujament perquè tenen una malaltia tiroide no diagnosticada.

L’hipertiroïdisme, o la producció de massa hormones tiroidals en el sistema, fa que les funcions corporals s’accelerin. En aquest sentit, els símptomes digestius d’una tiroide sobreactiva poden incloure dificultat d’empassar, vòmits, diarrea, intolerància a la lactosa, problemes de fetge, infecció bacteriana d’H. pylori i pèrdua de pes.

 

L’hipotiroïdisme, o la producció d’hormones tiroidals massa petites en el sistema, pot fer que els processos del cos s’alenteixin. Els símptomes digestius d’un tiroide inactiu poden incloure dispèpsia (dolor més dur), àcid estómac baix, absorció pobre, constipació, anèmia i creixement bacterià a l’intestí prim, entre altres.

 

Com afecta el tiroide al sistema reproductor?

Les dones tenen més probabilitats que els homes de patir una malaltia de tiroide. De fet, 1 de cada 8 dones desenvoluparan problemes de tiroide durant la seva vida. Específicament, la tiroide afecta el cicle menstrual, l’ovulació i l’embaràs.

Tant l’hipotiroïdisme com l’hipotiroïdisme poden fer més difícil quedar-se embarassada. Això és perquè la disfunció tiroide pot interrompre les hormones que causen ovulació. També pot causar que el cos produeixi més prolactina, l’hormona que li diu al cos que faci llet materna. I massa prolactina, pot evitar l’ovulació.

 

Pot ser més difícil diagnosticar problemes de tiroide durant l’embaràs, a causa del canvi en els nivells d’hormones que normalment ocorre durant aquest temps. Malgrat això, és especialment important comprovar els problemes abans de quedar-se embarassada i durant l’embaràs. L’hipertiroïdisme i l’hipotiroïdisme poden causar afectacions tant a la mare com al bebè, com el baix pes del naixement, la preeclàmpsia, l’avortament involuntari i el naixement prematur.

 

Com afecta la tiroide al sistema nerviós?

Les hormones tiroidals influeixen en el desenvolupament i la funció del sistema nerviós perifèric i central. Així, l’hipotiroïdisme pot canviar com els nervis envien senyals entre el cervell, la medul·la espinal i el cos. Això pot causar una malaltia anomenada neuropatia perifèrica. Els seus símptomes inclouen entumiment, formigó, dolor o crema en les parts afectades del cos.

 

En els casos d’hipotiroïdisme i hipotiroïdisme, es poden experimentar símptomes psiquiàtrics, com la depressió, l’ansietat, la pèrdua de memòria i, en alguns casos greus, la psicosi.

 

Com afecta la tiroide al vostre sistema musculoesquelètic?

La senyalització de l’hormona tiroide és necessària per al desenvolupament muscular esquelètic, la funció i la regeneració. A causa d’això, la disfunció tiroide pot conduir a la miopatia, o debilitat muscular a causa de la disfunció de les fibres musculars. Tant l’hipotiroïdisme com l’hipertiroïdisme poden causar miopatia.

 

En el cas de l’hipotiroïdisme, la gent pot experimentar debilitat i rampes en els músculs que estan més a prop del centre del cos, com les cuixes o les espatlles. Això pot provocar problemes per pujar escales. El dolor conjunt i la rigidesa també són símptomes comuns. Per a les persones que experimenten hipertiroïdisme, la debilitat muscular és un símptoma comú. 

 

Com afecta la tiroide al vostre sistema circulatori?

Les hormones tiroidals influeixen en la força i la velocitat del seu batec, la seva pressió arterial i els seus nivells de colesterol. A causa d’això, la disfunció tiroide pot causar problemes que poden empitjorar la salut del cor.

 

L’hipotiroïdisme pot afectar el cor i el sistema circulatori de diverses maneres. Una producció més baixa de l’hormona tiroide alenteix el ritme cardíac. També fa que les artèries siguin menys elàstiques, i la pressió sanguínia augmenta per tal de circular sang al voltant del cos. Els nivells elevats de colesterol, que contribueixen a les artèries estretes i endurides, són una altra possible conseqüència dels baixos nivells d’hormones tiroidals.

 

L’hipertiroïdisme pot causar que el cor bategui més i més ràpid, i pot desencadenar ritmes cardíacs anormals. Un exemple és la fibril·lació auricular, un ritme desorganitzat en les cambres superiors del cor. Un símptoma relacionat són les palpitacions, i un augment sobtat en el batec del cor. Les persones amb hipertiroïdisme també poden tenir una alta pressió arterial. A més, en una persona amb artèries rígides i encoixinades, la combinació d’un batec del cor i una pressió sanguínia elevada pot provocar un dolor al pit.

Apunts finals

 

Com a conclusió, podem indicar que la tiroide i les hormones que produeix afecten tot el nostre cos. A causa d’això, la disfunció en la tiroide es pot manifestar en una àmplia gamma de símptomes. Un gran primer pas per a prevenir aquesta afectació, és millorar la salut general. I, en el cas que es presentin algun dels símptomes mencionats, cal acudir directament al metge per fer un diagnòstic.

Assegur: salut mèdica garantida

 

Som la teva assegurança de confiança. En el cas que pateixis de tiroide o hagis sentit algun dels símptomes detallats, contacta amb nosaltres. A Assegur comptem amb un ampli quadre mèdic. Concretament, entre Andorra, Catalunya i Balears oferim 12.000 metges per donar la cobertura que necessites. Són professionals qualificats dels millors centres hospitalaris.
A més, oferim diferents serveis segons les teves necessitats. Tant si necessites una cobertura màxima, com si ets resident passiu a Andorra i necessites una cobertura més bàsica. El nostre propòsit és adaptar-nos a totes les situacions. Si tens qualsevol dubte, pots contactar amb nosaltres sense compromís. Estarem encantats d’ajudar-te!

Festes a Andorra: dies festius i tradicions

Festes-a-Andorra-dies-festius-i-tradicions

Quines festes a Andorra i diades tradicionals se celebren, cada any? T’ho expliquem en aquesta guia ràpida, per estar al cas de tots els festius nacionals i també les festes locals que es fan arreu del territori.

A continuació, et recopilem les festes a Andorra perquè puguis gaudir d’aquestes jornades com a visitant, o bé com a resident. Hi ha nombroses celebracions que es reparteixen per les set parròquies del país.

Primer trimestre i els festius nacionals

Comencem amb dies molt assenyalats per nosaltres… Venint de tradició cristiana. Es tracta de les festes nadalenques. En aquest sentit, el Principat té indrets preciosos per gaudir de la muntanya que són molt apreciats; i quan és Nadal, casa nostra s’omple de visitants, gaudint d’un ambient únic i especial.

  • El primer dia del mes de gener és Any Nou, i sempre és festiu a Andorra, ja que ens troben immersos en les festes nadalenques.
  • El sis de gener és el Dia de Reis. La segona festivitat, relacionada també amb el Nadal; la festa dels nens, dels regals i, en la seva vigília, de les cavalcades dels reis.

En els dos mesos següents tenim dues festes que es festegen a totes les parròquies:

  • El Carnestoltes, que acostuma a celebrar-se a finals de febrer.
  • El dia de la Constitució, el catorze de març.

Festa de la Constitució d’Andorra

Els actes comencen la vigília, el tretze de març, amb la tradicional jornada de portes obertes a la Casa de la Vall i a l’hemicicle.

El dia catorze és la gran festa nacional. Una de les tradicions d’aquesta data són els discursos d’autoritats i dels coprínceps d’Andorra: l’arquebisbe d’Urgell i el president de la República Francesa. De fet, en aquesta jornada festiva i solemne es realitzen molts altres actes institucionals, religiosos i també culturals. Una menció especial es mereixen els diferents concerts i esdeveniments que solen organitzar-se, amb motiu d’aquesta diada nacional.

És una celebració que té el seu origen en l’entrada en vigor de l’actual Constitució d’Andorra, el catorze de març de l’any 1993.

Primer trimestre i els festius de comuns i parròquies

Durant els primers mesos de l’any, són tres les parròquies que celebren els seus dies festius, i totes tres ho fan en el mes de gener.

La parròquia de Sant Julià de Lòria festeja el dia del seu patró, que és  Sant Julià. Posteriorment, a La Massana es festeja un altre sant ben tradicional, que és Sant Antoni. Aquesta diada festiva és popular per les seves escudellades al carrer, que també s’animen a celebrar altres parròquies, el mateix mes.

Finalment, la festa de Sant Sebastià, celebrada a Ansalonga, que pertany a Ordino, és un altre dia festiu del qual es pot gaudir a Andorra, a l’hivern.

Segon trimestre i les festes nacionals

Els festius que se celebren a tot el Principat comencen amb la Setmana Santa, que normalment cau en març o abril:

  • El Divendres Sant, que tant a casa nostra com a Catalunya i l’Estat Espanyol, representa l’inici de les vacances de Setmana Santa.
  • El dilluns Pasqua, dia que finalitzen aquestes festes primaverals.

Com ja sabràs, els dies festius de setmana santa varien cada any, depenent de quan cau l’equinocci de primavera i la posterior lluna plena.

El primer dia del mes de maig, a Andorra trobes la Festa del Treball, i també és un dia no laborable a casa nostra. Es tracta d’una festivitat de caràcter reivindicatiu.

La segona Pasqua, un altre festiu que varia de data, se celebra entre el maig i el juny.

Les festes de les parròquies en el segon trimestre

Al final del mes de maig, a Sant Julià de Lòria se celebra la Diada de Canòlich, i després ve el mes de juny, amb l’inici de l’estiu… I una pila de festes parroquials:

  • La Diada, per commemorar la creació de la parròquia d’Escaldes.
  • La festa popular a la parròquia d’Andorra la Vella.
  • Festes majors de Sispony i Pal, respectivament, que són pobles de La Massana.
  • La festa major al poble d’Encamp.
  • Celebració de Sant Pere al poble de Pas de la Casa, ja que és el seu patró.
  • La festa a la parròquia de Canillo, en concret a El Tarter.

Tercer trimestre i les festes nacionals: les mares de Déu, a Andorra

Aquesta és una època de l’any on els dies festius a tot el país no són gaire abundants, perquè només se’n celebren dos. Tanmateix, donat que al Principat tenim llarga tradició cristiana, aquests dos festius són molt representatius i assenyalats. Una festa se celebra el quinze d’agost i l’altre el vuit de setembre, i ambdues honoren dues Mares de Déu.

Quinze d’agost, celebració de l’Assumpció

La motivació central de moltes festes majors d’estiu d’aquí, de Catalunya i d’Espanya. És una tradició que es remunta al segle VII: es fa per recordar el passatge de l’ascensió de la Verge Maria al cel.

El vuit de setembre, la festa de la patrona d’Andorra

El vuit de setembre és la festivitat de la patrona d’Andorra, nostra Senyora de Meritxell. Aquesta festa té un lloc preferent en el calendari d’Andorra, ja que és una de les dates més importants del Principat. I és que un vuit de setembre de l’any 1278 es va signar un acord pel coprincipat del país, que es diu Pareatge d’Andorra. Aquest és el dia gran del nostre país.

És festa a tot arreu, i la parròquia de Canillo, on es troba la Basílica de Nostra Senyora de Meritxell, s’omple de visitants. Es fan misses en honor de la patrona del país, i també es convoquen molts actes lúdics i institucionals: concerts, corals, discursos, sardanes…

Tercer trimestre i les festes comunals i parroquials: benvingudes, festes majors!

El juliol és un dels dos mesos on es multipliquen les festes, perquè es gaudeix de bon temps i la gent surt més. Aquest és un dels motius de tantes festes majors i diades de sants o santes. Si t’animes a fer un recorregut, aquí et citem tots els comuns i parròquies que tenen festes en aquest mes:

  • La Festa del Roser de la parròquia d’Ordino, que dura dos dies.
  • Anyós, a La Massana, té la seva festa major: Sant Cristòfol.
  • Soldeu (Canillo) també té un dia festiu aquest mes.
  • Festivitat de Sant Jaume a Els Plans, Aldosa i Ransol; comuns de Canillo.
  • Festa major a la parròquia d’Escaldes, amb dos dies de celebració.

Les festes a Andorra de l’agost, detallades per parròquies

  • La festa major a Sant Julià de Lòria, que dura dos dies.
  • Dos dies de festa major a Llorts, un petit poble de la parròquia d’Ordino.
  • La festa major d’Andorra la Vella, que dura tres dies.
  • La festa major a Aldosa, que pertany a la parròquia de La Massana.
  • Sant Roc és festiu a Encamp (és el seu patró).
  • També és festa major al poble de Sornàs (Ordino).
  • Al comú de La Massana (poble), Sant Roc és festiu.
  • A tota la parròquia del Canillo, també és festa per Sant Roc.
  • La festa major d’Arinsal (La Massana).
  • Finalment, festa a Soldeu (Canillo) amb motiu de Sant Bartomeu.

Els festius de les parròquies al setembre

  • Dos dies de festa major de La Cortinada, situat a Ordino.
  • Festa major a la parròquia d’Ordino.
  • Un altre comú d’Ordino fa la seva festa; Ansalonga.

Quart trimestre i les festes nacionals andorranes

Durant el mes d’octubre, els habitants d’Andorra no gaudim de cap dia festiu: ni en l’àmbit nacional, ni diades populars o tradicionals a les parròquies.

Pel que fa als dies no laborables, a Andorra en trobem quatre:

  • El primer de novembre és el dia de Tots Sants, una jornada per recordar a les persones estimades que ens han deixat.
  • El vuit de desembre és una festa que honora la Immaculada Concepció de la Verge Maria.
  • El vint-i-cinc de desembre és Nadal, la festa de la tradició cristiana més important de totes.
  • El vint-i-sis de desembre, a casa nostra i altres països veïns, celebrem Sant Esteve.

Fixa’t que el setembre és l’últim mes de l’any per gaudir de festes majors o diades festives parroquials. Tanmateix, l’octubre, el novembre i el desembre són mesos on, a casa nostra, es gaudeix extraordinàriament de la natura i de la neu.

És per això que viure Nadal a Andorra és de les estades més recomanables. Passar aquestes festes al Principat, com fan milers i milers de persones cada any, et permet gaudir de moltes experiències gratificants: esquí, excursions, visites culturals, gastronomia, balnearis, etc.

Des d’Assegur t’animem a gaudir de totes aquestes festivitats nacionals i populars del nostre país. Com sempre, restem a la teva disposició, a les oficines d’Andorra la Vella. Assegur, vocació per protegir-te.

Consells per moure’t amb bicicleta per Andorra

Consells-per-mouret-amb-bicicleta-per-Andorra

Moure’t amb bicicleta per Andorra és cada dia més fàcil i viable. El Govern del nostre país ha pres iniciatives, i des de ja fa uns anys promociona aquesta mobilitat, respectuosa amb l’entorn i més sostenible.

Així, al Principat ja pots circular amb bicicleta pels molts carrers, gràcies als plans de mobilitat que es van implementant a casa nostra. També tens la possibilitat de passejar-te o fer carreres en indrets naturals, gaudint dels paisatges i la natura.

Per tant, si t’agrada moure’t amb bicicleta per Andorra, aquest article et servirà d’orientació. Trobaràs, sobretot, consells per circular amb molta seguretat. Et donarem, també, les millors recomanacions pels itineraris de bosc i muntanya; i, finalment, el recordatori de la cita que tindrem en breu, amb la cultura de la bicicleta, a casa nostra.

Consells pràctics per moure’t amb bicicleta per Andorra, als diferents comuns

Aquests consells et permetran circular amb seguretat, experimentant una mobilitat més sostenible que la dels vehicles motoritzats. El primer ha de ser, òbviament, el de conèixer la xarxa de carrils bici.

Informa’t sobre els carrils bici, per moure’t amb bicicleta per Andorra

Andorra disposa d’una xarxa de carrils bici que pots consultar a la web del Departament de Mobilitat. Per això, t’interessa saber que la xarxa dels carrils bici segregats de la circulació motoritzada no para d’ampliar-se. Pots consultar, aquí, el mapa de la xarxa de carrils bici. Recorda que sovint n’apareixeran de nous i, per tant, és bo que paris atenció; són espais per moure’t en bicicleta pel Principat, de manera segura.

Familiaritzar-te amb les normes de circulació és imprescindible

Per poder desplaçar-se pels nuclis urbans amb seguretat, cal que estiguis familiaritzat amb les normes de circulació. Aquesta és una recomanació que mai ens cansarem de fer-te.

Has de conèixer les diferents informacions que apareixen al codi de circulació –actualitzat el 2021-, en el qual hi ha qüestions importants relacionades amb la mobilitat en bicicleta. Per descomptat, és bàsic tenir clars els senyals de circulació, especialment els que s’ubiquen als nuclis urbans: semàfors, senyals verticals d’entrades a les vies, sentits de la marxa, etc.

Has de mantenir la teva bici en perfectes condicions

Tots els accessoris i complements d’aquests mitjans de transport sostenibles estan homologats… I és precisament el que cal que procuris: una bicicleta serà sempre més segura si portes els elements complementaris de la mateixa marca, i els adequats al model de bici que fas servir.

Fes, quan toca, el manteniment que recomana el fabricant, i porta les rodes, els frens i les llums en bon estat. És la millor garantia per evitar accidents i avaries en els trajectes.

D’altra banda, has de tenir present el futur el Pla Director de la Mobilitat a Andorra per al 2030. Aquest és un nou enfocament de la mobilitat, que contempla incentivar el transport sostenible, com ara la bici.

Fes-te amb una equipació segura, per circular en bicicleta

No facis servir la bicicleta amb pantalons molt llargs i amples, vestits o faldilles llargues: són peces de roba que poden, ben fàcilment, enredar-se en les rodes o en la cadena, i provocar un accident. De fet, el nostre consell seria vestir un pantaló i protegir-te amb una caçadora o similar.

Posa’t sempre un casc homologat, per fer els teus trajectes en aquest mitjà de transport. Una altra cosa que has d’evitar, sempre, és moure’t amb bicicleta per Andorra duent unes xancletes o xocs. I és que maniobrar amb la bicicleta portant aquest calçat d’estiu implica un risc molt gran de patir o de provocar un accident.

Una assegurança per a la teva bici: una excel·lent opció de seguretat

Moure’t amb bicicleta per Andorra quan vas a la feina, per exemple, implica un risc molt similar a quan ho fas en vehicle privat. En aquest sentit, una pòlissa que ofereixi àmplies cobertures per a la teva bici i per a tu, t’aportarà molta tranquil·litat. Per tant, té tot el sentit que t’interessis per una companyia d’assegurances que et mereixi confiança.

La mobilitat amb bici per trams de muntanya: consells i recomanacions per fer rutes a Andorra

Es tracta d’una de les activitats més divertides i emocionants que pots fer al Principat. Tant si ets resident al país, com si vens a visitar-nos, fer una excursió recorrent les muntanyes i boscos andorrans és una experiència increïble. Cal, però, que tinguis cura de l’equipació, bicicleta, i especialment el temps… Són els tres aspectes que no hauries d’oblidar per gaudir de les rutes en bici per Andorra.

Recórrer les muntanyes d’Andorra amb la bicicleta adequada

Efectivament, per fer excursions de muntanya, cal utilitzar una bicicleta de muntanya, com segur que ja sabràs. De fet, el nostre Principat ofereix nombroses opcions de lloguer de bicis per recórrer els paisatges i els boscos. Fixa’t quins professionals d’aquests establiments, amb els seus coneixements, poden assessorar-te a la perfecció.

Tanmateix, consultar aquest article sobre els diferents tipus de bicis de muntanya, pot orientar-te; així sabràs una mica el que necessites, d’acord amb el trajecte que voldràs fer.

Si t’has decidit fa poc, a moure’t en bicicleta per Andorra, i vols comprar la bici

La nostra recomanació, en aquest cas, és buscar una botiga especialitzada en bicicletes de muntanya. Et podran trobar la més adient per a tu, i si és el cas, per a les persones que t’acompanyaran en les sortides, en funció de les vostres necessitats:

  • Una bicicleta per iniciar-te en el descens.
  • Bicicletes per corredors una mica experimentats.
  • Les bicis més adequades per sortides amb canalla.
  • Mountain bikes ideals per recórrer desnivells.
  • Etc.

Sent resident, ja ho sabràs: et trobes en territori de bicicletes de muntanya, i les seves rutes ofereixen experiències vibrants i inoblidables. Per això, no podem deixar de referir-nos a la tradició que existeix, a Andorra, d’aquest esport trepidant.

La celebració anual de carreres com la Copa del Món de BTT Vallnord Pal-Arinsal 2022, n’és un exemple ben emblemàtic. Et recomanem assistir-hi, i gaudir del domini d’aquests esportistes i les seves bicis de competició.

Per a les sortides pel Principat, acompanya la teva mountain bike amb una equipació adient

Especialment en èpoques de fred i de neu, cal que t’equipis convenientment, quan has decidit fer sortides i gaudir plenament dels paisatges i boscos del territori. A l’hivern, necessites un bon equipament que sigui l’adequat per la modalitat que hagis triat: enduro, descens, BTT, o altres.

Tant si t’estàs iniciant com si ja tens experiència, és molt recomanable cercar una botiga especialitzada per comprar el que necessitis. Igualment, podràs consultar qüestions sobre l’equipació, les proteccions o sobre la mateixa bicicleta.

Prepara les teves sortides amb temps: seran experiències segures i més gratificants

En família, si és el cas, o les excursions que facis amics i amigues… Nosaltres sempre et recomanarem que triïs i planifiquis la teva ruta dies abans. I, sobretot, a tenir especial cura de triar la sortida en funció de les previsions meteorològiques. Aquesta última qüestió és molt important per evitar riscos innecessaris.

Dades, esdeveniments culturals i bicicletes compartides

El Principat té un tràfic de vehicles privat molt considerable: cent quaranta mil desplaçaments diaris, dels quals, aproximadament, el 50% es produeixen a les valls centrals. A més, Andorra rep, anualment, quatre milions de vehicles privats amb turistes que desitgen conèixer el territori.

Cal canviar de model de mobilitat, sense cap mena de dubte. En aquest sentit, el Govern treballa en el nou Pla Director de la Mobilitat per al 2030, citat abans. Esperem que, en poc temps, puguem donar-te detalls sobre objectius per aconseguir una mobilitat més sostenible.

Cicland: el servei públic de bicicletes elèctriques compartides

En la mateixa direcció, existeix al país un servei públic de bicicletes elèctriques compartides, que es va consolidant.

Quan va néixer, l’any 2014, es deia Pedaland, i actualment s’anomena Cicland. Consta ja de set punts de recàrrega i tretze estacions, repartits per tot el Principat. Interessar-te per aquest servei de mobilitat sostenible pot ser una bona idea, ja que la seva utilització és gratuïta per a molts usuaris.

Finalment, volem convidar-te a visitar una exposició sobre la bicicleta, la dona i la tecnologia més actual. El museu Bici Lab Andorra s’inaugurarà el 5 d’octubre d’aquest mateix any, i fins al 9 d’octubre l’entrada serà gratuïta… No t’ho perdis!

Des d’Assegur, t’animem a moure’t amb bicicleta per Andorra i contribuir a una mobilitat més responsable i saludable. Nosaltres restem a la teva disposició per protegir-te a tu i a la teva bicicleta amb les nostres assegurances. A més, si un amic teu client d’Assegur et recomana una de les nostres assegurances, podeu guanyar 30 € cadascú. Informa-te’n aquí!

Quines són les causes de les al·lèrgies?

Quines-son-les-causes-de-les-al·lergies

Avui en dia, moltes persones pateixen d’algun tipus d’al·lèrgia: alimentària, estacional, a medicaments, etc. Hi ha moltes causes de les al·lèrgies, i els símptomes varien des de lleus fins a potencialment mortals. De fet, l’al·lèrgia és un dels principals factors associats a la causa i la persistència de l’asma.

Aquesta es produeix quan una persona reacciona a substàncies de l’entorn que són inofensives per a la majoria de persones, i que es coneixen com a al·lèrgens. Es troben en els àcars de la pols, els animals domèstics, el pol·len, els insectes, els aliments i alguns medicaments.

 

En aquest sentit, l’atòpia és la tendència genètica a desenvolupar malalties al·lèrgiques. Quan les persones atòpiques s’exposen als al·lergògens, poden desenvolupar una reacció immunitària que provoca una inflamació al·lèrgica. Això pot provocar diferents símptomes, com:

 

  • El nas i/o els ulls, donant lloc a rinitis al·lèrgica i/o conjuntivitis.

  • La pell, amb èczema o urticària.

  • Els pulmons, que donen lloc a asma.

 

Les al·lèrgies i les reaccions al·lèrgiques es produeixen quan el sistema immunitari identifica erròniament substàncies estranyes inofensives, anomenades al·lèrgens, i reacciona davant d’elles com si fossin perjudicials. En concret, els símptomes de l’al·lèrgia es produeixen quan el sistema immunitari produeix anticossos IgE que s’uneixen a un al·lergen específic, en un esforç per protegir-nos d’al·lèrgens que altrament serien inofensius. Els al·lèrgens poden estar presents a coses com el pol·len, la caspa dels animals, el làtex i els aliments.

Causes de les al·lèrgies

Per a ser al·lèrgic, una persona ha de tenir una predisposició genètica a l’al·lèrgia; és a dir, tenir antecedents personals o familiars d’al·lèrgies, i ha d’estar exposada a un al·lergogen sensibilitzador. La majoria de les al·lèrgies comencen en la primera infància, i els factors ambientals primerencs exerceixen un paper important en el desenvolupament de les al·lèrgies.

Exposició primària: sensibilització

Un al·lergen, com les espores de floridura o el pol·len, entra al cos a través de la boca o el nas, o es posa en la pell. En una persona al·lèrgica, els glòbuls blancs (cèl·lules T) reconeixen l’al·lergogen com a estrany i alliberen substàncies químiques com a resposta. Aquestes viatgen per la sang i donen instruccions a un altre tipus de glòbuls blancs (cèl·lules B) perquè produeixin anticossos IgE. Alguns d’aquests anticossos IgE s’adhereixen a la part exterior d’un altre tipus especial de glòbul blanc anomenat mastòcit. Els mastòcits estan repartits per la pell i les vies respiratòries, i la seva funció és ajudar a mediar la resposta inflamatòria del sistema immunitari. De fet, els anticossos IgE poden romandre adherits als mastòcits durant molts anys.

Exposició secundària: la causa dels símptomes de l’al·lèrgia

Quan es torna a trobar el mateix al·lergogen, aquest s’uneix directament a l’anticòs IgE adherit a l’exterior dels mastòcits. Això fa que els mastòcits s’activin i alliberin substàncies químiques, com la histamina. La histamina és un exemple de mediador químic, una substància química «missatgera» especial que les cèl·lules immunitàries utilitzen per a comunicar-se entre si.

La histamina és un dels mediadors més coneguts: és la responsable de causar molts dels símptomes associats a les al·lèrgies. Aquesta obre els petits vasos sanguinis, fent que perdin líquid. El resultat és la inflamació: escalfament i inflor de la pell, picor i ulls plorosos. Així mateix, la histamina provoca esternuts i un augment de la producció de mucositat en la cavitat nasal i les vies respiratòries que dona lloc a la secreció nasal, el degoteig postnasal i la tos.

Símptomes de les al·lèrgies

Els símptomes de l’al·lèrgia es classifiquen com a lleus, moderats o greus:

Les reaccions lleus inclouen símptomes locals (afectant una àrea específica del teu cos) com una erupció, picor, ulls vermells, febre… Les reaccions lleus no s’estenen a altres parts del cos.


Les reaccions moderades inclouen símptomes que s’estenen a altres parts del cos. Aquests poden incloure inflor i dificultat per respirar.

Per altra banda, una reacció al·lèrgica greu és una emergència rara i mortal en la qual la resposta del cos a l’al·lergen és sobtada i afecta a tot el cos. Pot començar amb una picor dels ulls o la cara. En qüestió de minuts, apareixen símptomes més greus, incloent-hi la inflor de la gola (que podria causar problemes amb la deglució i la respiració), dolor abdominal, rampes, vòmits, diarrea, ruscs i inflor (angioedema). També es pot tenir confusió mental o mareig, ja que l’anafilaxi pot causar una caiguda de la pressió arterial.

Tipus d’al·lèrgies més comuns

Un estudi elaborat per la Fundació Althaia detalla que un de cada quatre individus presenten algun tipus d’al·lèrgia. Entre totes les patologies al·lèrgiques, les respiratòries, a certs aliments, les dermatològiques i als insectes, són les més habituals.

Al·lèrgies respiratòries

Concretament, les al·lèrgies relacionades amb la conjuntivitis i la rinitis són les més comunes, seguit de l’asma. Aquestes tres patologies representen aproximadament el 30% dels casos de pacients amb al·lèrgies.

Al·lèrgies als aliments i fàrmacs

Certs fàrmacs i aliments provoquen al·lèrgies. De fet, és una de les causes més comunes, seguit de les respiratòries. Concretament, les al·lèrgies a medicaments (antibiòtics, antiinflamatoris i anestèsics locals) són les més usuals. Per altra banda, els aliments que provoquen les al·lèrgies alimentàries són les fruites, els fruits secs i el marisc; i afecten majoritàriament a nens i nenes.

Al·lèrgies dermatològiques

La llista de les causes de les al·lèrgies més comunes segueix amb les afeccions dermatològiques (a metalls, gomes i fragàncies), que afecten l’11% de les persones al·lèrgiques. Entre elles, la dermatitis és la que predomina, seguit de l’al·lèrgia al làtex. Pel que fa a la dermatitis atòpica, afecta el 3,4% dels al·lèrgics.

Al·lèrgies a insectes

L’al·lèrgia provocada per picades d’insectes (concretament d’abelles i vespes) representa una patologia predominant entre totes les afeccions.

Com diagnosticar una al·lèrgia


Principalment, es pot fer a través d’una prova específica per l’al·lèrgia, o a través de l’extracció de sang. Però, en el cas de les causes de les al·lèrgies alimentàries, es pot fer a través d’una prova oral.

Proves d’al·lèrgia de pell

La forma més comuna de provar les al·lèrgies és amb una prova de pell. Això és perquè dona els resultats més ràpids i precisos. Un al·lergòleg posarà una gota diminuta d’al·lergen a la pell, normalment a l’interior del braç o a l’esquena. Els al·lèrgens comuns inclouen el motlle, el pol·len, la pell i el pelatge de les mascotes, aliments i alguns medicaments.

A continuació, et punxaran la pell o faran una petita rascada a la superfície per deixar que l’al·lergen es quedi sota. No et farà sagnar. Ho sentiràs, però no hauria de fer mal. Alguns metges utilitzen una petita agulla per posar l’al·lergen sota les primeres capes de la pell. El metge probablement provarà diverses coses al mateix temps. Si una de les àrees s’infla i es torna vermella com una mossegada de mosquit, vol dir que ets al·lèrgica a aquest al·lergen. Normalment, es triga uns 15 minuts a esbrinar-ho.

Prova de sang

Si prens un medicament que podria afectar els resultats de les proves d’al·lèrgia, tens la pell sensible o has tingut una mala reacció a una prova cutània, el teu metge podria fer una anàlisi de sang en el seu lloc. S’envia una mostra de sang al laboratori, i el metge rep els resultats en pocs dies. Aquesta prova sol ser més cara que la cutània.

Al·lèrgies alimentàries

Si el metge creu que pots ser al·lèrgic a un o diversos aliments, pot demanar-te que deixis de menjar-los per veure si això t’ajuda (es denomina dieta d’eliminació). Deixaràs de menjar aquests aliments durant 2 a 4 setmanes, i veuràs si tens algun símptoma d’al·lèrgia durant aquest temps. Si no en tens, el metge et demanarà que tornis a ingerir aquests aliments per valorar si els símptomes tornen a aparèixer. Si ho fan, és molt probable que siguis al·lèrgic a aquests aliments.

El metge també pot demanar-te que facis una prova oral d’aliments. Això només ha de fer-ho un al·lergòleg en una consulta mèdica. El professional mèdic et donarà quantitats molt petites dels aliments als quals pots ser al·lèrgic i observarà els símptomes. Si no en tens cap, et proporcionaran a poc a poc dosis més grans. Si comences a tenir símptomes, detindran la prova. Els signes més comuns són la urticària o la sensació d’enrogiment. Si això ocorre, et prescriuran un medicament perquè et sentis millor, i si no tens cap reacció, pots descartar una al·lèrgia a aquest aliment.

Si pateixes d’alguna de les causes de les al·lèrgies detallades en aquest article, et recomanem que contractis una assegurança de salut d’Assegur.  Tindràs una cobertura total per visitar un al·lergòleg, i sortir de dubtes. Truca’ns ara!

Ictus: ¿Cómo identificarlo a tiempo y actuar?

Ictus-¿Como-identificarlo-a-tiempo-y-actuar

Saber identificar el ictus y su impacto en la salud es decisivo, porque su nivel de mortalidad es notorio. Así, la Fundación Ictus sostiene que es la segunda causa de muerte en todo el mundo. Estos datos estadísticos evidencian la importancia de tener un riguroso control sobre este tema, así como hacer todo lo posible para prevenirlo y tratarlo. En los países ricos, según la Organización Mundial de la Salud (OMS), se ha reducido su incidencia en un 21%. Y, además, esta organización recalca que las personas afectadas por este accidente cardiovascular pueden sufrir algún tipo de discapacidad. Por ello es tan importante saber cómo identificar un ictus.

En este sentido, la OMS apunta que el aumento de la discapacidad en el mundo está estrechamente relacionado con los accidentes cardiovasculares o ictus. En Andorra esta enfermedad tiene una incidencia similar a la registrada en otros países y su incidencia es mayor en los hombres que en las mujeres, según datos publicados por el Servei d’Atenció Sanitaria d’Andorra (SAAS). En esta línea, el SAAS apuesta por la prevención precoz y reconocimiento de los síntomas y signos de este accidente cardiovascular.

Cómo identificar un ictus

Saber cómo identificar un ictus es básico para poder actuar con la mayor rapidez posible cuando una persona sufre este tipo de accidente cardiovascular. Es necesario saber que el ictus se produce cuando el flujo sanguíneo que circula, por una parte, del cerebro disminuye. De igual modo, si se rompe un vaso cerebral, esa rotura puede causar una hemorragia que acaba provocando el temido ictus. En ambos casos, el cerebro deja de recibir el riego imprescindible para que las células puedan recibir oxígeno. Las células, al quedarse sin oxígeno, dejan de funcionar.

En esta línea, hay que saber cómo identificar un ictus para llegar lo antes posible a un centro sanitario y que puedan minimizar sus efectos. Has de saber que este accidente cerebrovascular suele presentarse en las personas a partir de los 55 años y el riesgo de sufrir aumenta con la edad. Se denomina ictus isquémico cuando el origen de este accidente es una disminución del flujo sanguíneo, tal y como hemos señalado anteriormente. Sin embargo, también ocurre cuando se produce una obstrucción en un vaso sanguíneo cerebral. En este caso, el resultado es un infarto cerebral.

Estas situaciones son las más recurrentes y las más frecuentes. La estadística médica certifica que, por lo general, se producen cuando hay un coágulo de sangre en las paredes de las arterias; también conocido como trombo. Esto puede ocurrir, incluso, lejos de la zona obstruida como en el corazón y se conoce como émbolo. Normalmente, se suele referir a estos dos casos como embolia o trombosis.

Parada cardíaca

Otro escenario relacionado con los anteriores ocurre al producirse en el organismo una parada cardíaca o arritmia grave que ocasiona un déficit del flujo sanguíneo y el consecuente ictus. Por otra parte, el ictus hemorrágico es cuando se rompe un vaso cerebral. En lenguaje popular se denomina como derrame cerebral. En este contexto, se puede romper una arteria cerebral profunda o hemorragia cerebral o, también, un aneurisma arterial. El ictus, tal y como hemos citado en algunas ocasiones en este texto, también se conoce como Accidente Cerebrovascular (ACV) y una de sus principales consecuencias es el Daño Cerebral Adquirido (DCA).

ictus-como-identificarlo-a-tiempo-y-actuar-2

Factores de riesgo

Nadie está exento de sufrir un problema de salud, sea del cariz que sea. Sin embargo, hay algunos factores de riesgo que deben de servir para estar más alerta y ayudarte a evitar los problemas relacionados con la salud. Uno de los factores de riesgo que está más estudiado por las autoridades médicas es la hipertensión arterial. Una de las recomendaciones para tener control sobre este tema es tomarse la tensión, al menos, una vez al año después de haber cumplido los cincuenta años.

Naturalmente, las personas que tiene enfermedades cardíacas o aquellas que tienen enfermedades relacionadas con la arteriosclerosis tiene mayor riesgo de sufrir un accidente cerebrovascular. Y, además, hay otras enfermedades que implican un mayor riesgo de sufrir un ictus porque están relacionadas con las enfermedades cardíacas o con la arteriosclerosis. Por ejemplo, la diabetes, mellitus, obesidad o la dislipemia. Y, en el caso de la diabetes, ocurre que hay hasta un 20% de pacientes que han sufrido un ictus que están afectados por esta enfermedad. Por otra parte, el sedentarismo, consumir tabaco o alcohol representan un factor de riesgo importante.

No perder ni un minuto

Cómo identificar un ictus y actuar a tiempo es uno de los consejos de la Sociedad Española de Neurología que califica el accidente cerebrovascular como una urgencia médica, sea de la intensidad y de la gravedad que sea, se trata siempre de una emergencia. Y es vital que se trate de esa forma tanto por los afectados, los familiares de los afectados y las autoridades sanitarias.

En estos contextos no se puede perder tiempo. Actuar rápido es fundamental en el caso de un ictus. Esto es así porque el daño que produce en el cerebro depende del tiempo que el cerebro se quede sin recibir oxígeno y los nutrientes necesarios que necesita para funcionar correctamente. Y tanto el oxígeno como los nutrientes viajan al cerebro a través de la circulación sanguínea.

Síntomas para estar alerta

Los síntomas que pueden ser motivo de alarma y evidencian que se está sufriendo un ictus están identificados y catalogados. De forma que si se presentan estos síntomas hay que ir lo antes posible a un centro sanitario para recibir asistencia. Entre los más comunes están la alteración brusca del lenguaje. Es decir, que la persona tenga dificultades para hablar o entender las cosas. Otro síntoma que evidencia la existencia de un ictus, es la pérdida brusca de la fuerza o la pérdida de sensibilidad en una de las partes del cuerpo. Esto, por lo general, ocurre en una sola parte del cuerpo; es decir, afecta a una mitad y se manifiesta, principalmente, en la cara y en las extremidades.

Entre la sintomatología asociada a un accidente cerebrovascular se encuentra la alteración brusca de la visión. Por ejemplo, la persona afectada puede experimentar una pérdida de visión por uno de los dos ojos, visión doble o una incapacidad para poder ver los objetos bien definidos en uno de los dos campos visuales. Otro de los síntomas asociados al ictus es tener la sensación de una perdida brusca del control de la coordinación y el equilibrio. Y, finalmente, un dolor muy intenso de cabeza que es diferente a lo que está tipificado como un dolor habitual de cabeza.

Equipo médico

Estos síntomas te ayudarán a saber cómo identificar un ictus, porque son los más habituales en estos casos. De tu capacidad de detección dependerá la rapidez con que la persona afectada pueda ser trasladada a un hospital para que la atienda un equipo médico de urgencia. Siempre, cualquier síntoma relacionado con un ictus, se debe de tratar como urgencia o emergencia en cualquier contexto.

Eso es así porque la rapidez en actuar determinará buscar una solución lo más satisfactoria posible para la persona que está afectada. En esta coyuntura es importante contar con una buena asistencia médica que cubra el incidente de salud y que sea continuada para que pueda recuperar sus capacidades. Sin embargo, si necesita cualquier tipo de apoyo o asistencia posterior al ictus, también debe de estar atendida en todo momento para que la rehabilitación le permita desarrollarse lo más plenamente posible.

Prevenir, tratar y cuidar

Afrontar una situación en la vida como la descrita hace importante saber cómo identificar un ictus. En esta línea, se ha de apostar por la prevención para evitar las consecuencias de este accidente cerebrovascular. No obstante, si se presenta esta tesitura, habrá que afrontarla de la mano de profesionales para que su impacto en la salud sea el menor posible y que la persona afectada goce de los cuidados y la asistencia sanitaria adecuada. Por esta razón, desde Assegur te invitamos a conocer nuestros seguros de salud pensados, orquestados y organizados para ofrecerte las mejores soluciones sanitarias. No dudes en contactar con nosotros para más información.