T’afecten les fases lunars? Això és el que ha aconseguit demostrar la ciència

Tothom té un amic que quan té un mal dia no triga ni dos segons a trobar explicacions assenyalant la lluna. I si no el tens, vol dir que ets tu. De la influència de les fases lunars sobre la terra no hi ha cap dubte: des de la gravetat fins a l’ecologia, passant pel seu moviment: la lluna mou marees, il·lumina el nostre planeta i fins i tot modifica la seva rotació. 


Però quan parlem de les persones que l’habiten, els efectes del nostre satèl·lit comencen a adquirir certs matisos sovint més esotèrics que no pas científics. Això que la lluna pot canviar l’estat d’ànim és cert? La lluna regula els cicles menstruals? Pot ser que si hi-ha lluna nova tingui menys energia? Avui contestarem aquestes preguntes des del prisma científic. Comencem! 

 

Cicles lunars i menstruació: això és el que s’ha demostrat fins ara 

 

Partirem de la base que la comunitat científica sempre s’ha mostrat més aviat escèptica sobre la idea d’una influència lunar als cicles menstruals. El motiu? Cap evidència ha estat sòlida, i és complicat estudiar aquest fenomen de manera rigorosa. És a dir, que alguns estudis han suggerit correlacions entre la fase lunar i l’ovulació, mentre que uns altres no han trobat cap relació significativa:  

 

L’any 1986, Cutler, va estudiar les influències de la lluna al cicle reproductiu de les dones, analitzant 305 casos de forma individual. Aquestes van ser les seves conclusions:  

 

  • Durant la fase de lluna plena, les dones tenien cicles menstruals més curts en comparació amb la lluna nova. 
  • Aquest efecte va ser més pronunciat en dones que vivien en entorns urbans en comparació amb dones que vivien en àrees rurals. 
  • Les dones que van participar en l’estudi semblaven tenir un major nombre d’ovulacions durant la lluna plena en comparació amb la lluna nova. 

 

Com et pots imaginar, aquest estudi ha estat objecte de crítiques i hi ha hagut dificultats per a replicar els seus resultats. Però és interessant saber que existeix. 

 

Creences populars sobre la lluna que la ciència no ha estat capaç encara de demostrar  

 

Que la ciència ha explorat extensament la possible influència de la Lluna en les persones és cert, com també ho és que moltes de les creences populars sobre la influència del satèl·lit en no han estat recolzades per falta d’evidència científica sòlida. Com ara? 

 

La Lluna plena causa un augment en la taxa de criminalitat 

 

Malgrat la persistent creença que la Lluna plena està associada amb un augment en l’activitat criminal i el comportament agressiu, alguns estudis han trobat correlacions entre la Lluna plena i uns certs tipus de crims, mentre que uns altres no han trobat cap associació significativa. Parlarem del més curiós:  

El 2008, al Canadà es van examinar les dades de 771 incidents violents atesos en una sala d’emergències a Quebec, durant un període de cinc anys. Els investigadors van trobar una correlació estadísticament significativa entre la Lluna plena i la freqüència dels incidents violents. Específicament, va haver-hi un augment del 10% en la incidència de lesions autoinfligides durant les fases de Lluna plena en comparació amb altres fases lunars. 

 

La Lluna plena ens fa estar més irritables 

 

Una mica en la mateixa línia que l’anterior, però potser més escampada a la nostra època: Alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i uns certs aspectes del somni i el comportament, però d’altres semblen demostrar tot el contrari: 

 

  • L’any 2013 aquest estudi va trobar que les persones tendeixen a tenir un somni més profund durant la fase de lluna plena. 
  • Però el 2014, aquest altre  no va trobar cap associació significativa entre la fase lunar i la qualitat del somni. 

Novament, ens posem d’acord. De seguida veurem per què. 

 

La lluna plena pot determinar el moment del part 

 

De la mateixa manera que la Lluna pot afectar les marees, també pot influir en els líquids corporals, incloent-hi el líquid amniòtic, no? Doncs, lamentablement, fins ara aquí tampoc ens hem posat d’acord. 

Així i tot, t’hem de dir que alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i la freqüència dels parts. 

 

La lluna afecta la nostra productivitat 

 

Molts estudis miren de provar la influència del sol i la lluna a la productivitat, amb resultats poc sòlids. Però en aquest punt ens hem d’aturar, perquè si això t’interessa has de saber que el que si que s’ha demostrat és que el ritme circadiari, un cicle biològic influenciat principalment per la llum i la foscor, d’aproximadament 24 hores que regula una varietat de processos fisiològics i comportamentals en els organismes vius, inclosos els humans. D’això ja vam parlar en aquest article. 

 

Per què és tan difícil per la ciència demostrar que la lluna afecta les persones?  

 

Una de les principals dificultats en la recerca sobre la influència de la Lluna és la gran quantitat de factors que poden influir en l’objecte d’estudi: sigui el part, sigui l’ovulació o sigui una jornada laboral. Imaginat: Des de factors genètics, ambientals fins a intervencions mèdiques i condicions de salut física i mental. Les variables són tantes que fan que identificar de qualsevol influència lunar sigui molt, molt complicat.  

Això no treu que la Lluna sigui un objecte fascinant, i que milions de persones puguin trobar respostes interessants en ella que ajudin a comprendre o a contextualitzar emocions, somnis o canvis en el seu dia a dia. Escoltar, qüestionar i respectar qui pensa diferent és la millor manera de conviure amb les incògnites que la ciència encara no ha pogut demostrar.  

Stresslaxing: quan relaxar-te encara t’estressa més

Sembla mentida que una paraula pugui descriure tan bé la sensació amb la qual conviu i lluita cada cop més gent. Els mitjans de comunicació parlen de tendència, però més aviat es tracta d’un problema creixent de salut mental: l’stresslaxing és la incapacitat de descansar de veritat. Les persones que ho pateixen, quan intenten relaxar-se, veuen com els seus nivells d’ansietat per no estar produint augmenten. D’aquí el mot. I d’aquí el problema.  

 

Parlem-ne. 

 

La paradoxa de l’estrès i la relaxació 

 

L‘estrès s’ha convertit en una constant en la vida de moltes persones. Les exigències laborals, les responsabilitats familiars i les pressions socials són fonts constants d’agitació. En la seva forma més bàsica, l’estrès és una resposta natural del cos davant situacions percebudes com a amenaçadores o desafiadores. Aquesta resposta té una utilitat: preparar-nos per a enfrontar la situació.  

 

  • En dosis moderades, l’estrès pot ser beneficiós, impulsant-nos a superar obstacles i aconseguir les nostres metes.  
  • No obstant això, quan es torna aclaparador, l’estrès pot tenir efectes perjudicials en la nostra salut física i mental. 

 

D’altra banda, tenim l’estat oposat: la relaxació. Un descens en l’activitat fisiològica i mental, acompanyat de sensacions de calma, tranquil·litat i benestar. La relaxació ens permet recuperar-nos del desgast causat per l’estrès, restaurant el nostre equilibri intern i promovent la curació tant física com emocionalment. 

 

Com poden coexistir l’estrès i la relaxació? 

 

La clau és entendre que són components naturals i interdependents de l’experiència humana. En un nivell fonamental, l’estrès i la relaxació són dues cares de la mateixa moneda: cadascun és necessari per a apreciar i equilibrar a l’altre. Sense estrès, la relaxació perdria el seu significat; sense relaxació, l’estrès es tornaria insostenible. 

 

A més, la capacitat de manejar eficaçment l’estrès i trobar moments de relaxació enmig de la turbulència és essencial per a la nostra salut i benestar general. Les tècniques de gestió de l’estrès, com la meditació, la respiració profunda i l’exercici regular, poden ajudar-nos a regular les nostres respostes a l’estrès i promoure la relaxació quan més el necessitem. De la mateixa manera, reservar temps per a activitats plaents i relaxants, com a passejos per la naturalesa, lectura o passatemps creatius, pot nodrir ment i cos, proporcionant un refugi contra les tensions. 

És important reconèixer que la paradoxa de l’estrès i la relaxació és una part inherent de l’experiència humana i que tots dos estats són igualment vàlids i necessaris. Però no tothom ho sap gestionar.  

 

Què és l’stresslaxing? 

 

L’stresslaxing és més que la paraula de moda a les xarxes socials. La seva definició és senzilla: 

Estar tan estressat que relaxar-te et fa sentir encara més estressat, per no estar treballant per eliminar les tasques que et fan sentir així.  

Tan cert com dur. I el primer pas per reconduir la situació és reconèixer que, potser, estem experimentant estrès per sobre del nostre llindar de tolerància.  

 

Quines persones poden patir stresslaxing? 

 

Qui pateix stresslaxing té dificultats per a gaudir del moment present, especialment durant els moments de descans, i una preocupació excessiva pel que pugui succeir en el futur.  

Aquest fenomen sovint està vinculat amb aquelles que pateixen burnout i també afecta persones amb ansietat o que els hi costa adaptar-se als canvis.  

Segons aquesta teoria, algunes persones prefereixen preocupar-se constantment en lloc de relaxar-se i arriscar-se al fet que una cosa inesperada arruïni el seu moment de desconnexió.  

A més, és comú en aquelles persones que es preocupen molt pel que els altres pensen d’ells, la qual cosa els porta a semblar ocupats tot el temps, justificar els seus moments de relax i esforçar-se encara més per a mantenir una bona imatge, la qual cosa pot generar sentiments de culpa quan no compleixen amb expectatives poc realistes. 

Reconèixer aquestes tendències és fonamental per a treballar en un equilibri saludable entre el treball, el descans i el benestar emocional. Et donem algunes claus. 

 

Claus per reduir l’stresslaxing 

 

Establir límits clars, i respectar-los: Aprendre a dir «no» quan sigui necessari i establir límits saludables: hores específiques per a treballar i dedicar temps a activitats de descans i relaxació sense sentir-te culpable per això. 

Prioritzar el somni: estableix una rutina regular de somni. Aquí t’expliquem com pots fer-ho. El somni de qualitat és fonamental per a la salut física i mental, i descansar adequadament durant la nit t’ajudarà a enfrontar millor l’estrès diari i a mantenir un estat d’ànim equilibrat.  

Desconnectar de les tecnologies: La constant estimulació digital pot contribuir a l’estrès i dificultar la relaxació. Va bé de tant en tant buscar activitats que et permetin desconnectar i connectar amb tu mateix.  

I, si sents que ho necessites, demana ajuda: Mai ens cansarem de dir-ho. Si et sents aclaparat per l’estrès i trobes difícil manejar les teves emocions o bregar amb les demandes de la vida diària, un psicòleg pot ajudar-te a desenvolupar estratègies efectives d’afrontament i maneig de l’estrès.  

Estàs plantejant els propòsits d’any nou malament

Cap d’Any és temps de raïms i bons propòsits. De somnis, desitjos o il·lusions –cadascú li diu com vol i fa el que pot–. Com sempre, quan ja s’apropa aquesta data, podem veure com es van perfilant dos grups de persones ben diferents i tan clàssics com la tradició:  

 

– Per una banda, tenim aquelles persones que amb una llista mental de propòsits feta aprofitant els darrers 15 minuts de l’any ja tiren.

– I, per l’altra banda estan aquelles que s’asseuen amb llibreta (que no paper) i boli a fer balanç, repassar fins on ha arribat aquest any, i deixar per escrit un pla d’acció detallat amb el seu corresponent llistat de metes realistes, aterrades i prèviament reflexionades. 


Al primer grup estem la majoria, no ens enganyem –i això explica aquelles enquestes que diuen que només el 20% de la gent assoleix els seus propòsits d’any nou–. Doncs saps què? que per complir-los no cal ser del segon grup. Però sí que és important tenir en compte un parell de detalls que t’ajudaran a formular i gestionar millor les teves metes. Facis o no facis llista per escrit. T’acompanyem a millorar els teus propòsits. Anem pas per pas.  

 

Com s’ha de formular un propòsit 

 

No és una equació de segon grau, però cal plantejar-ho bé si es vol tenir èxit. Aquesta és la manera: 

 

  • El primer que has de fer és una bona reflexió personal: què és important per a tu a la teva vida? Quins són els teus valors? Què ha canviat? Quin és el teu somni i què t’agradaria millorar? Això és important fer-ho perquè, per començar bé, els propòsits han d’estar alineats amb els teus valors. 
  • La teva llista de propòsits ha de ser curta, i el seu contingut t’ha de motivar molt. No són deures, són canvis volguts que han de fer que el 2024 sigui un any millor i profitós per a tu.  
  • Per això, un propòsit ha de ser específic. Aquí ens aturarem un moment per dir-te que “fer esport” no és, en cap cas, una afirmació específica. Tampoc ho és “menjar més sa”. Millor dir: “faré esport durant 60 minuts al dia cada vespre”, o “aquest any deixaré de menjar sucre”.  
  • També has de ser realista. Si ara fas zero esport, és poc probable que ara vagis al gimnàs cada dia durant 60 minuts. “Fer esport durant 30 minuts al dia 3 cops a la setmana” potser és més realista. És a dir, que has d’anar a poc a poc i ser constant per transformar aquests canvis en hàbits.  

 

Al final, si vols aconseguir allò que t’has proposat, t’ho has de prendre com el que és: una oportunitat molt maca per créixer i canviar, gaudint del procés. Parlem d’això. 

 

Cal fer un pla d’acció per complir els teus propòsits? 

  

Tot depèn del que t’hagis proposat i de la teva motivació. Fer un pla d’acció pot anar bé si t’ajuda a estar enfocat i mantenir el teu compromís. Però no tothom funciona així.  

De fet, aquí està el perill: 

 

  • No t’has d’obsessionar amb els propòsits. Tenir disciplina va bé, però has de ser flexible si no vols ensopegar.  
  • Fallar no vol dir haver de començar el camí de nou, i aquesta mentalitat és la que ens fa tirar la tovallola en tres setmanes i renunciar a obtenir allò que ens havíem proposat amb tant convenciment. De fet, d’aquí ve el famós Blue Monday: el dia que, segons els experts, més gent abandona els seus propòsits. I sí, és només 3 setmanes després de Cap d’Any.  
  • Divideix i guanyaràs. Establir petites metes et mantindrà més motivat. La clau és poder reconèixer el progrés i celebrar el procés, no el resultat.  
  • Sempre va bé explicar els teus propòsits als amics o la família, i envoltar-te de gent que els comparteix, per fer camí plegats. 
  • Una de les eines més potents per mantenir viva la motivació és la visualització. I com es fa això de visualitzar? Hi ha qui no necessita res més que tancar els ulls. Però sempre va bé tenir recordatoris visuals als quals poder recórrer quan necessites una dosi extra d’inspiració. Pots fer-te un taulell a Pinterest amb imatges que t’inspiren, o seguir a les xarxes socials gent que t’ajuda a visualitzar les teves metes. 

 

Ara, amb tota aquesta informació, ja pots decidir si vols fer la teva llista de propòsits mental, escriure-la a un post-it o dedicar una llibreta ben maca per deixar constància del camí que recorreràs aquest any. Sigui quina sigui la teva opció, estem segurs que si segueixes aquests consells, recordaràs el 2024 com l’any que vas assolir, per fi, les teves metes.  

 

El Nadal t’entristeix? Aquesta és la raó científica

El Nadal és sinònim d’alegria, de celebracions, retrobaments i escalfor. Però a ningú se li escapa que sovint aquesta època preocupa, estressa, decep i entristeix. Fins i tot a aquelles persones que no travessen el llarg camí que és la solitud no volguda, o la pèrdua d’un ésser estimat: Qui celebra en família, envoltat de la joia tradicional que caracteritza aquestes festes també pot arribar a sentir allò que els experts fa anys que anomenen “depressió nadalenca”, “depressió blanca”, o “blue Christmas”, si ho fan en anglès. És a dir, que el Nadal, tot i que t’agradi, pot posar-te trist.  


Saps de què parlem, oi? 


Aturar-se un moment a reflexionar sobre això va bé per entendre, digerir millor l’estrès emocional d’aquestes festes i fer costat a aquelles persones del teu entorn que més ho necessiten. 

  

Compte (i molt) amb les teves expectatives nadalenques 

 

Com és el teu Nadal perfecte 

 

Segurament la taula està plena de família, amics i bon menjar. Els regals toquen a un bon número per persona i tots, sense excepció, són un encert. Ningú falta, ningú es molesta per res i tothom riu fins que el cos aguanta. Pocs Nadals fan aquesta pinta de pel·lícula. És el Nadal que ens han venut i que no pots comprar. 

I això, vulguis que no, fa mal.  

 

Psicòlegs, sociòlegs i antropòlegs han dedicat els seus esforços a estudiar com les expectatives socials i familiars durant les festes poden generar estrès i ansietat en algunes persones.  

 

Les seves conclusions són esclaridores: 

 

  • La pressió per estar feliç i enèrgic durant aquesta època pot ser aclaparadora, i més per a aquells que estan bregant amb pèrdues, problemes familiars o dificultats personals.   
  • Les expectatives poc realistes o la pressió de tenir experiències perfectes generen estrès i, en alguns casos, tristor.

 

Aquestes expectatives venen de les pel·lícules, però també de la publicitat.  

 

La pressió comercial del Nadal no ajuda 

 

Pensa-ho: Molta de la publicitat nadalenca promou la idea que la felicitat està vinculada a l’adquisició de determinats productes per aconseguir un cert estatus, despertar certes emocions o aconseguir determinades reaccions.  

No et pensis que aquesta pressió per encertar, quedar bé i el consumisme associat amb el Nadal no t’afecten. És clar que ho fan. Evidentment, podem assenyalar i culpar els anuncis per les nostres expectatives. Però fa anys que la cosa s’ha complicat. I parlem de les xarxes socials. 

 

Xarxes socials: compartir i comparar el teu Nadal  

 

Sabem que les pel·lícules són pel·lícules, i que els anuncis estan fets per vendre. Però les xarxes socials són un terreny on ens enfrontem a escenaris més realistes: el Nadal dels teus amics, dels teus veïns o d’aquells companys de la universitat amb els quals fa anys que no parles, però formen part de la llista de persones que comparteixen amb tu part de la seva vida. Una part –tot s’ha de dir– escollida, esbiaixada i preparada per agradar. 

 

Per una banda, les xarxes socials poden fer més grossa la sensació d’exclusió o solitud, i, per l’altra ens conviden a connectar compartint petits trossets del nostre Nadal, intentant mostrar sempre la millor cara. La història s’explica sola, oi? Veiem què podem fer per reconduir-la una mica. 

 

Cinc bons consells per cuidar la teva salut mental durant el Nadal 

 

Hem parlat d’expectatives, de despeses i de l’estrès per tenir un Nadal perfecte. Però no podem deixar de costat l’altra cara d’aquestes festes: Els records i les cadires buides. Lluitar sol contra el passat no és fàcil ni recomanable. Connectar amb els altres és important, però no és l’única cosa que pots fer per treure-li una mica de pes a tot plegat i cuidar la teva salut mental durant el Nadal: 

 

  • Reconèixer i acceptar els sentiments de tristesa com una cosa natural és el primer pas per a manejar-los. Permetre’s sentir aquestes emocions sense jutjar-se a si mateix és fonamental. Demanar ajuda quan la bola se’t fa massa gran per empassar-la, també.  
  • Prioritzar l’autocura i el benestar físic i emocional durant el Nadal. Això pot incloure exercici, alimentació saludable, descans i qualsevol activitat per petita que et sembli que et faci sentir millor. Llegir, fer un tomb pel Rec o preparar la primera petita escapada del 2024 són només tres de les moltes idees que pots afegir a la teva llista.  
  • Considera la possibilitat de crear noves tradicions o participar en activitats noves, fins i tot si són diferents de les celebracions tradicionals.
  • Busca connexions reals, i recorda sempre que ser autèntic a les xarxes socials pot ajudar a trencar amb la pressió d’oferir una imatge perfecta.
  • Enfoca’t en la gratitud i les petites alegries de la temporada. 

Recorda sempre que tu pots decidir què vol dir el Nadal per a tu, com vols passar aquests dies i quin paper mereixen les expectatives i els estereotips dins la teva història.  

 

Aquest, no ho dubtis, és el veritable regal. 

Pel·lícules de por: així reacciona el nostre cos

Mira al teu voltant: la cartellera del cinema, la programació de la tele, els catàlegs de les teves plataformes favorites… fins i tot els streamers juguen a jocs de por. És difícil escapar de la por quan la por és tendència. I al final, t’agradi o no, alguna pel·lícula acaba caient. Ni que sigui per la tradició. O per compromís. 


Que sí, que no a tothom li agrada el gènere de terror, però això no treu que, la por, sempre que sigui recreativa, ajuda el teu cos a produir hormones beneficioses per al teu organisme. Així que les esgarrifances, els pèls de punta, crits, i palpitacions paguen la pena. Sobretot si la pel·lícula és bona. 

 

Evidentment, això és així sempre que tinguis l’edat per a veure-la, i no siguis sensible a aquest contingut. Si no formes part d’aquest grup de persones i tens curiositat per entendre com afecta veure una pel·lícula d’aquest tipus al teu cos, continua llegint. 

 

La resposta «Lluita fugida» o el pilar de la supervivència 

 

La por és una reacció natural i automàtica que provoca canvis en el teu organisme. L’objectiu és tan antic com la humanitat: preparar-te per a enfrontar una amenaça o escapar d’ella. Segur que alguns d’aquests canvis físics et sonen, però t’has preguntat mai per què el teu cos respon d’aquesta manera quan veu una pel·lícula de por? Revelarem el misteri: 

 

  • El teu cor batega més de pressa, i ho fa per a augmentar el subministrament d’oxigen als músculs i al cervell. 
  • Les teves pupil·les es dilaten per a permetre una major entrada de llum, la qual cosa millora la visió si estàs a les fosques i et permetria identificar possibles amenaces. 
  • També augmenta la teva pressió arterial, perquè la sang flueixi més forta i més ràpid. Això prepara els teus músculs per a lacció. 
  • Notaràs que respires amb més freqüència: les teves vies respiratòries s’eixamplen i la respiració s’accelera perquè entri més oxigen. 
  • Comences a suar: l’objectiu no és cap altre que refredar el cos, ja que la seva temperatura està pujant (i podria pujar més a causa de l’activitat muscular i l’excitació). 
  • En aquest punt, es redistribueix el flux sanguini: el teu sistema nerviós el redirigeix cap als músculs i el cervell, prioritzant aquests òrgans per a l’acció immediata i reduint el flux a àrees menys crítiques, com ara el sistema digestiu. Et fa mal la panxa si veus una pel·cula de por? Ara ja saps per què pot ser. 
  • Puja l’adrenalina: el teu cos allibera hormones d’estrès per a augmentar l’energia i l’alerta. I això prepara al teu cos per a l’acció ràpida. 
  • Els teus músculs es tiben per a respondre a qualsevol amenaça. 

 

Com veus, aquest catàleg de canvis és essencial per a sobreviure en situacions de veritable perill. Però l’Anabelle, La Monja o l’Annibal Lecter, per molt que ho pugui arribar a semblar, no són un perill real. Així que els canvis fisiològics que experimentes al sofà casa no tenen res a veure comparats amb els que es produirien a la vida real. Imagina’t.  

Això no treu que hi hagi un grup de persones que trobin que aquesta resposta fisiològica lleugera afegeix emoció i entusiasme a l’experiència de veure una pel·lícula de terror. Pot augmentar la immersió i fer-la més emocionant. Alguns dirien que fins i tot, addictiva. 

 

Fins a quin punt la por ens pot generar addicció? 

 

No negarem que hi ha una part de la societat que busca repetidament experiències que generan por. Parlem de pel·cules però també de parcs d’atraccions de terror, exploracions urbanes, videojocs o scape rooms. 

La por en si mateixa no és addictiva en el sentit tradicional (quan pensem en l’addicció ho fem també en substàncies com l’alcohol o les drogues). Però sí que és cert que les persones que gaudeixen de la por busquen constantment experimentar un alliberament d’adrenalina. Per què ho fan? A banda de que pot ser una experiència engrescadora amb els amics o la família, principalment per dos factors: 

 

  • Distreu de preocupacions personals: la teva atenció està centrada en la trama i en l’experiència emocional de la pel·lícula en lloc de les teves preocupacions.  
  • Sensació de control: Encara que les pel·cules de por poden ser esgarrifoses, sovint tens la sensació d’estar sota una situació controlada. Saps que estàs veient una obra de ficció. Que la nena del pou es queda al pou, i que el Jack, per molta força que tingui, mai trespassarà la teva pantalla amb la seva destral. Això et provoca una certa sensació de seguretat, ja que pots desconnectar quan vulguis i recordar que el que estàs veient no és real.  

 

La por és, per a moltes persones, una forma controlada d’alliberar tensions. I això, sempre que no tingui un impacte negatiu en la teva salut, ja està bé.  

 

És tendència, però, és cert que la por crema calories? 

 

Una pel·lícula dura 90 minuts. Si aquests 90 minuts són de pura adrenalina, podries cremar fins a 113 calories. No t’ho diem nosaltres, t’ho diu la Universitat de Westminster. I espera, que també han fet una llista amb les pel·lícules que més calories cremen. Te la reproduïm:

El Resplandor – 174 calories. 

Tiburón – 161 calories. 

El Exorcista – 158 calories. 

Alien 152 calories.  

Saw – 133 calories.  

Pesadilla en Elm Street – 118 calories.  

Paranormal Activity 111 calories.  

El proyecto de la Bruja de Blair – 107 calories.  

La Matanza de Texas 105 calories.  

[REC] 101 calories. 


No negarem que les respostes fisiològiques a la por, com l’augment de la freqüència cardíaca i l’alliberament d’adrenalina, poden augmentar el metabolisme basal durant un curt període de temps. Ara bé: aquest augment és temporal i no es tradueix en una crema significativa de calories. A més, la magnitud de l’augment del metabolisme és petita en comparació amb la despesa calòrica total diaria d’una persona. Segurament cremaràs més calories anant a comprar.  

Traducció: que si estàs buscant cremar calories, veure una pel·lícula de por no és una estratègia efectiva, però sí que pot ser una excusa vàlida per a convèncer a algun indecís del gènere de la temporada. I no t’oblidis les crispetes! 

Pantalles massa d’hora? Així desenvolupen els nens l’addicció a internet

Si navegar per internet és fàcil i entretingut per a tu, que ets adult, imagina que fascinant pot ser per a un nen. Tot és nou: la sensació d’evasió, la curiositat, la possibilitat de parlar, jugar, compartir contingut, desenvolupar la teva personalitat en línia… les infinites possibilitats que ens ofereix el món digital l’han convertit en una arma de doble tall per a aquelles persones que no saben –o no poden– fixar un límit saludable al seu consum 

En aquest article parlarem del col·lectiu més vulnerable: el dels nens. Però no hem de caure en l’error d’associar l’addicció a internet a una franja d’edat. Dit això, entrem en matèria.  

 

Nens i addicció a internet: factors de risc 


L’addicció a internet en nens no neix d’un dia per l’altre: es desenvolupa gradualment, a mesura que l’ús excessiu es converteix en un hàbit. Allò que pot començar com un interès normal i saludable, a poc a poc es pot convertir en una necessitat compulsiva. I com t’hauràs imaginat ja, el de l’addicció és un procés complex que no depèn d’un sol factor: Hi ha una sèrie d’actituds, rutines i recompenses que activen l’engranatge de la dependència.  

Et donem algunes claus: 

  • La facilitat d’accés a la xarxa pot portar a un ús excessiu. És evident, però t’ho hem de recordar: Els nens que tenen un accés constant a dispositius tenen una major probabilitat de desenvolupar addicció a Internet. I més si aquest accés no està controlat per un adult. 
  • Els videojocs en línia, especialment aquells que fomenten la interacció social i la competència, poden ser altament addictius per als nens. La sensació d’assoliment i la necessitat de progressar en el joc poden mantenir-los connectats durant llargs períodes de temps. 
  • Les xarxes socials poden ser una gran font d’addicció per als nens, ja que busquen la validació i la interacció amb els seus amics en línia. La constant actualització de contingut i la possibilitat de rebre «m’agrada» i comentaris poden incentivar l’ús excessiu. 


Com amb tota addicció, la falta de límits clars per part dels pares pot permetre que els fills perdin el control. Els nens poden tenir dificultats per a autoregular el consum, sobretot si parlem d’eines tan atractives i entretingudes com internet. Però no tot té a veure amb l’entreteniment. T’ho expliquem. 

  

El camí cap a l’addicció digital: causes subjacents en nens 

 

Està clar que, en general, els nens (com els adults) veuen l’ús d’internet com una via d’entreteniment instantani. Però si parlem d’abús d’internet, cal aprofundir una mica, perquè les raons poden anar més enllà de l’esbargiment. 

 

  • Cerca d’una fuita emocional: La interacció en línia pot oferir una distracció temporal de les seves preocupacions del món físic. Quan un nen desenvolupa una addicció a internet, sovint arrossega problemes subjacents: parlem, per exemple, de depressió, l’ansietat o solitud. En aquest context, la interacció en línia pot oferir una sensació de comunitat i suport emocional  que pot ser addictiva.  
  • Falta d’activitats offline: Si els nens no tenen activitats i passatemps en el món real que despertin la seva curiositat, fomentin la seva autoestima i els mantinguin entretinguts, és més probable que passin la major part del seu temps en línia, buscant allò que troben a faltar en el món offline. Si t’hi fixes, els adults també ho fem això. 
  • Pressió de grup: La influència d’amics que passen molt temps en línia pot portar al fet que un nen també ho faci, fins i tot si inicialment no tenia un interès tan gran en la tecnologia. 

 

Per sort, hi ha una sèrie de senyals que t’ajudaran a reconèixer, o, com a mínim, sospitar que el teu fill pot tenir un problema. Parlem d’elles. 


El meu fill està desenvolupant una addicció a internet? Senyals d’alarma 

 

Com hem dit abans, l’addicció a internet no neix d’un dia per l’altre. L’atenció té un paper clau en aquest procés de detecció. La llista de senyals d’alarma és llarga, començant per l’excessiu temps en línia i l’abandonament progressiu dels seus deures escolars, tasques domèstiques o altres responsabilitats 

Aquí tens uns quants més: 

  • El teu fill comença a aïllar-se d’amics i familiars, i s’estima més passar el temps en línia en lloc d’interactuar en persona, o mostra una disminució en les seves habilitats socials. 
  • Menteix sobre el temps i l’activitat en línia: Els nens que estan desenvolupant una addicció a internet sovint menteixen sobre la quantitat de temps que passen en línia o les activitats que realitzen per por a les conseqüències que la detecció del problema els hi pot comportar. 
  • Es queda despert fins tard per a navegar sense la teva supervisió 
  • falta de concentració: L’addicció a internet pot afectar la capacitat d’un nen per a concentrar-se en tasques fora de la pantalla, la qual cosa sol reflectir-se en un baix rendiment escolar. 
  • Apareixen mptomes d’abstinència: Quan se’ls impedeix l’accés a internet, alguns nens poden mostrar símptomes d’abstinència, com a irritabilitat, ansietat i agitació. 

 

Aquests senyals d’alarma no necessàriament indiquen una addicció per si sols, però si observes diverses d’elles en conjunt i de manera persistent, és important que abordis la situació amb sensibilitat i demanis ajuda professional si és necessari per a ajudar el teu fill a recuperar un equilibri saludable en la seva relació amb la tecnologia i l’ús d’internet. Però com?  

 

Estratègies per abordar l’addicció a internet 

 

La clau és la comprensió, la comunicació i la paciència. Això, que és molt fàcil de dir, pot arribar a ser un veritable repte per a qualsevol família. Aquí tens algunes pautes per abordar la situació:  


  1. Comunicació oberta: parla obertament sense jutjar el teu fill. Demana-li què fa a internet i com se sent sobre aquest tema. Escolta atentament les seves preocupacions. Culpar o criticar constantment al teu fill per la seva addicció pot empitjorar la situació. Recorda sempre que l’addicció és una malaltia, i l’enfocament ha de ser en l’ajuda i el suport, no en la culpa. 
  2. Assegura’t que el teu fill se senti secundat i comprès a casa. Parla de les seves relacions, dels estudis, dels seus somnis, les seves pors… És important que estiris el fil per descobrir qualsevol preocupació emocional que pugui tenir. 
  3. Has de ser un model a seguir per al teu fill. Ja saps que els nens tendeixen a imitar el comportament dels adults. Un adult que no regula el seu temps en línia difícilment podrà reconduir la relació que té el seu fill amb internet 


Explica-li al teu fill els riscos associats amb l’ús excessiu d’Internet, com els problemes de salut, acadèmics i socials. Atenció amb això: 

 

  • Espantar als nens amb amenaces i horrors d’Internet pot causar més ansietat que consciència. Però també els hi pot fer creure que exageres, li tu perdràs tota la credibilitat.  
  • Els nens poden no entendre els riscos abstractes. Dona-li exemples concrets.  

 

Generació en línia: Documentals per entendre millor l’addicció digital en joves 

 

El de l’addicció a internet és un problema greu i cada cop més frequent en nens. Si vols conèixer casos reals per guanyar perspectiva, et recomanem un parell de documentals:   

  • «Desconnexió digital» («Digital Disconnect»): per analitzar els perills de l’addicció a internet i com pot afectar la vida de les persones, especialment dels joves. 
  • «Childhood 2.0»: una mirada a com els nens estan sent criats en un món hiperconectat i les implicacions que això té per al seu desenvolupament i benestar. 

 

Quan has de demanar l’ajuda d’un professional? 

 

Un dels errors més grans és ignorar o minimitzar l’addicció a Internet d’un fill. Creure que «és només una fase» o que «tots els nens ho fan» pot retardar la intervenció necessària.  

Si creus que la situació és greu o que el teu fill mostra signes evidents d’addicció, el millor que pots fer és aixecar el braç i demanar l’ajuda d’un professional de la salut mental o un terapeuta especialitzat en addiccions. Ells poden avaluar la situació millor i proporcionar orientació i tractament adequats per al teu fill, però també per a tu.  

I ara el cuffing: la tendència de tenir parella sense tenir parella

El ni amb tu ni sense tu és un clàssic tan vell com la humanitat. Però el món modern de les relacions evoluciona, i sempre sorgeixen nous termes per a descriure les diferents dinàmiques i tendències. Un dels darrers és el de cuffing. L’havies sentit ja?  

Anem a veure què va això.  

 

Què és el cuffing? 

 

El terme cuffing prové del verb en anglès to cuff, que significa literalment «lligar amb esposes».  S’utilitza metafòricament per a descriure l’acte de lligar» algú durant els mesos freds. Com si s’estigués bloquejant temporalment. I és que, de fet, el cuffing es refereix a buscar una relació sentimental de curt termini durant l’hivern. Sí, sí, el que has llegit: les persones que ho practiquen comencen a la seva recerca de parella al voltant d’octubre o novembre, i acaben quan arriba la primavera.  

 

Però per què? 

 

Bé, durant aquests mesos, busquen algú amb qui passar el temps i gaudir d’activitats acollidores i romàntiques, com ara arraulir-se al costat de la llar de foc, veure pel·cules, sortir a sopar o simplement gaudir de la companyia de l’altre en l’ambient hivernal. Costa de creure? Doncs et direm que el cuffing s’ha tornat cada cop més popular, especialment entre els joves adults.  

 

Has de saber que el cuffing no implica necessàriament un compromís a llarg termini, sinó que més aviat és una relació de conveniència i temporal que brinda companyia i calidesa emocional durant l’hivern.  

 

Per què el cuffing ara està “de moda”? 

 

Bé, hi ha qui ho fa perquè se sent sol durant els mesos freds i s’estima més tenir algú amb qui compartir el seu temps. Uns altres poden veure’s influenciats per la pressió social de tenir una parella durant les festivitats i esdeveniments relacionats amb la temporada nadalenca. Segur que saps de què parlem.   

No obstant això, és important tenir en compte que el cuffing no sempre és una pràctica saludable per a totes les persones involucrades. I aquí ens detindrem una estona.  

 

Però per què el cuffing pot ser tòxic? 


No ens amaguem ara: La idea de tenir companyia durant les nits fredes i acollidores i gaudir de moments romàntics pot ser temptadora. Però és crucial que tinguis clar que el cuffing porta riscos per a qui ho practica. Els desafiaments que ens planteja aquest nou” model de relació són incomptables. Te’ls hem resumit en 4: 

 

  • Desenvolupament de sentiments desiguals: En una relació cuffing, és possible que una de les parts involucrades desenvolupi sentiments més profunds mentre que l’altra només busca una relació temporal. Per això, com et dèiem abans, és essencial establir expectatives clares des del principi i comunicar-se obertament sobre les intencions i límits de la relació.
  • Ferides emocionals: Quan la temporada de cuffing (de veritat que es diu així) arriba a la seva fi, el més típic és que la relació també acabi. La transició d’una relació a l’absència de contacte pot ser difícil de portar i deixar cicatrius emocionals.
  • Dificultat per a establir relacions significatives: Participar en el cuffing de manera recurrent pot dificultar l’establiment de relacions significatives a llarg termini. Si una persona s’acostuma a relacions temporals i superficials, pot trobar dificultats per a obrir-se emocionalment i comprometre’s en relacions més profundes i duradores en el futur.
  • Aïllament social: El cuffing pot conduir a l’aïllament social, ja que les persones tendeixen a enfocar-se en la seva relació temporal i descuren altres amistats i connexions socials. Això pot portar a la pèrdua de vincles significatius fora de la relació cuffing i generar sentiments de solitud un cop tot ha acabat. 

 

Estàs en una relació cuffing? Doncs pren nota d’això 


Hi ha qui pot gaudir daquestes relacions sense cap mena de problema. Però també pot passar tot el contrari. Si estàs en una relació cuffing, no oblidis mai: 

 

  • Comunicar-te de manera oberta i honesta, amb cuffing o sense ell: Establir una comunicació clara i oberta amb la teva parella des del principi és fonamental. Estableix límits emocionals des del principi. I, pel teu bé, evita desenvolupar expectatives poc realistes de compromís.
  • Gaudir el present: Si bé el cuffing pot no ser una relació a llarg termini, això no vol dir que no puguis gaudir del temps que passes amb la teva parella. Aprofita les oportunitats per crear records i compartir experiències significatives.
  • Mantenir la teva independència: Encara que estiguis en una relació, no descuris els teus interessos, amistats i metes personals. És important mantenir un equilibri saludable entre la teva vida amorosa temporal i el teu benestar individual. Continua conreant els teus passatemps, mantingues les teves amistats i persegueix els teus objectius personals. Això et permetrà mantenir una identitat pròpia i evitar una dependència excessiva de la relació.
  • Ser conscient de les teves emocions: A mesura que la temporada de cuffing arriba a la seva fi, és possible que sorgeixin sentiments de tristesa o pèrdua. Reconeix i valida les teves emocions sense jutjar-te. Dona’t l’espai necessari per a processar els teus sentiments i considera parlar amb amics o buscar suport emocional si és necessari.
  • Acabar la relació amb respecte: Evita esvair-te sense deixar rastre o tallar el contacte bruscament. Això val per a totes les relacions.

  

3 senyals que poden indicar que necessites ajuda professional per superar la teva relació cuffing 

 

Experimentar emocions intenses, com a tristesa, empipament, confusió o fins i tot pèrdua d’autoestima és normal quan estàs (o surts) d’una relació poc equilibrada. En moments com aquests, buscar el suport professional d’un psicòleg pot ser un pas valuós per mantenir el teu benestar emocional. Però quan és un bon moment per fer-ho?

  • Si les teves relacions posteriors es veuen afectades negativament per la ruptura anterior: un psicòleg pot ajudar-te a comprendre i resoldre patrons de comportament no saludables o creences limitants que podrien estar interferint en la teva capacitat per a establir relacions satisfactòries.
  • Si tens baixa autoestima i falta de confiança: Una ruptura pot danyar l’autoestima i la confiança en un mateix. Reconstruir una imatge saludable de tu mateix i desenvolupar una confiança renovada és més fàcil amb ajuda professional.
  • Si et trobes atrapat en patrons recurrents de relacions disfuncionals o tòxiques, pot ser útil buscar l’ajuda d’un psicòleg per a explorar les raons subjacents darrere d’aquests patrons i aprendre noves maneres d’establir relacions més saludables. 

 

Buscar ajuda professional no és sinònim de feblesa. Fer-ho demostra la teva valentia i compromís amb el teu benestar emocional. Un psicòleg et donarà un espai segur i confidencial per a explorar les teves emocions, desafiaments i metes, i et proporcionarà eines i estratègies per a superar la ruptura i avançar cap a una vida més plena i satisfactòria.  

Recorda que cada relació és única, i el més important és ser conscient de les teves pròpies necessitats i límits emocionals, així com respectar els sentiments i desitjos de la teva parella. Si tots dos esteu compromesos amb la comunicació oberta i el respecte mutu, una relació cuffing pot ser una gran experiència durant la temporada d’hivern. 

Senyals que t’indiquen que no és mandra, és Burnout

La dada gela la sang: 7 de cada 10 persones sofreixen o sofriran burnout. No t’ho diem nosaltres, t’ho diu el Col·legi de Psicologia de Catalunya. El burnout no és res de nou: ni la malaltia ni el terme. Si bé és cert que sembla haver-se popularitzat recentment, va ser encunyat per primer cop l’any 1974 (fa 49 anys!) per Herbert Freudenberger, al seu llibre Burnout: The High Cost of High Achievement”.  

Pots dir-li burnout o ndrome de desgast professional, però el que cal tenir clar és que no parlem de cansament: Parlem de l’estat d’esgotament físic, mental i emocional que neix de l’estrès crònic relacionat amb el treball.  

Això és una malaltia? Des del 2022, l’OMS considera que sí, ja que és un dels principals problemes de salut mental, i la persona que ho sofreix requereix tractament. 

És un procés gradual, que neix de combinacions de factors com ara la sobrecàrrega de treball, la pressió constant, la falta de control sobre les tasques, la falta de suport o reconeixement, i un desequilibri entre les demandes laborals i els recursos personals. 


Et sona?  És possible que pateixis burnout? 


Ets massa crític a la feina? Has perdut les ganes, la il·lusió i la paciència a la feina? Alguns dels símptomes més comuns del burnout inclouen esgotament físic i emocional, pèrdua d’interès o motivació en el treball, dificultat per a concentrar-se, sentiments de frustració, irritabilitat, insatisfacció, falta d’energia, canvis en l’apetit i problemes per a dormir 

Però hi ha més. 

També pot manifestar-se en problemes de salut física, com a maldecaps, problemes digestius o afebliment del sistema immunològic. 

I és que el burnout no sols afecta el benestar i la salut de les persones que el pateixen: També pot tenir un impacte negatiu en el seu acompliment laboral, relacions personals i qualitat de vida en general 

 

En quina fase del burnout et trobes? 


Com et dèiem al principi, el burnout no és una cosa que aparegui de la nit al dia. És un procés llarg, i com tot procés té fases. Els experts, en general, parlen de cinc, que són:  

 

  • Fase d’entusiasme: En aquesta etapa inicial, la persona sol estar motivada i compromesa amb el seu treball. Pot experimentar un alt nivell d’energia i entusiasme, i se sent capaç d’enfrontar qualsevol desafiament laboral.  
  • Fase d’estancament: l’individu comença a experimentar senyals d’esgotament i estrès relacionades amb el treball. Pot sentir-se aclaparat per les demandes laborals i tenir dificultats per a trobar un equilibri entre el treball i la vida personal. Els primers signes de fatiga i desmotivació poden començar a aparèixer.
  • Fase de frustració: A mesura que l’esgotament i la desmotivació augmenten, la persona pot experimentar una creixent sensació de frustració. Pot sentir-se atrapat en un cicle d’estrès laboral, on els esforços semblen no donar resultats i les tasques es tornen cada vegada més aclaparadores. La persona pot començar a qüestionar la seva eficàcia i perdre la satisfacció en el seu treball. 
  • Fase d’apatia: En aquesta etapa, l’esgotament i la desesperança aconsegueixen el seu punt màxim. La persona pot experimentar una profunda falta d’energia i desconnexió emocional tant amb el treball com amb les persones que l’envolten. La motivació i la productivitat disminueixen significativament, i la persona pot sentir-se emocionalment distant i desagafada del seu entorn laboral. 
  • Fase d’esgotament complet: Aquesta és l’etapa més crítica del burnout, en la qual la persona arriba a un estat d’esgotament físic, mental i emocional complet. Pot experimentar mptomes físics i psicològics greus, com a esgotament extrem, depressió, ansietat, problemes de somni, dificultat per a concentrar-se i un sentiment general de desesperança. En aquesta fase, pot ser necessari un descans prolongat i la intervenció de professionals de la salut. 

 

Ni totes les persones experimenten el burnout de la mateixa forma, ni han de, necessàriament recórrer totes i cadascuna de les fases que t’hem descrit. També hi ha qui pren mesures en les primeres etapes, mentre que unes altres esperen a arribar a la fase d’esgotament complet per a demanar ajuda.  

 

Burnout i factors de risc 


 Com en tota malaltia, hi ha factors de risc que poden afavorir la seva aparició. Aquests són tres comuns: 

  • Tens una càrrega de treball molt elevada i treballes moltes hores. 
  • Treballes en una professió d’ajuda, com l’atenció mèdica. 
  • Sents que tens poc o cap control sobre el teu treball. 

 

Com puc evitar el burnout? 


És important prendre mesures per a prevenir i abordar el burnout, com establir límits saludables, buscar suport i equilibrar el treball amb activitats de descans i cura personal. En casos més greus, pot ser necessari buscar ajuda professional, com a assessorament o teràpia per a superar el burnout 

 Prevenir el burnout és aprendre a manejar l’estrès laboral. Ja t’avancem que el secret és aprendre a identificar signes primerencs d’esgotament. Hi ha dues maneres d’aconseguir això: l’autoconeixement i l’autoavaluació regular. Et donarem cinc bons consells: 

  • Estableix límits i prioritats: Aprèn a dir «no» quan sigui necessari i estableix límits saludables en la teva càrrega de treball. Identifica les teves prioritats i concentra’t en les tasques més rellevants.  
  • Practica l’autocura: Dedica temps regularment a activitats que t’ajudin a relaxar-te i recarregar energies, com fer exercici, meditar, tenir entreteniments o passar temps amb éssers estimats. Prioritza el descans adequat i estableix una rutina de somni regular
  • Practicar tècniques de maneig de l’estrès: Aprèn i utilitza tècniques efectives per a manejar l’estrès, com la respiració profunda, la relaxació muscular, la visualització o l’escriptura terapèutica.  
  • És clau mantenir una actitud positiva i realista cap al teu treball. Com? Reconeixent i celebrant els teus èxits. És important que treballis per a trobar significat i propòsit en el que fas.  

 

Crec que tinc burnout. Què faig? 

 

El tractament del burnout s’enfoca principalment a reduir l’estrès i aprendre nous hàbits positius que t’ajudaran a desenvolupar una major resiliència, és a dir, la capacitat de recuperar-te de períodes de dolor emocional i situacions adverses.  

Recuperar-te del burnout porta temps i esforç, però amb una bona autocura, suport social i canvis en el teu entorn laboral pots superar-lo. 

 

 

 

 

 

Quan he d’anar al psicòleg? 3 motius per demanar ajuda

Ens ho diu l’OMS: “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social. Quan parlem de salut no només parlem de l’absència d’afeccions o malalties”. No hi ha salut sense salut mental. Un problema a la feina, una ruptura, la mort d’un ésser estimat… tothom passa per situacions complicades al llarg de la seva vida. Qui no demana ajuda quan la necessita està renunciant a les eines per gestionar correctament les seves emocions.  

I això pot passar factura, i no només mentalment. 

Per sort, vivim en una època en la qual s’ha normalitzat aixecar el braç i demanar ajuda professional quan les situacions ens sobrepassen. La visibilitat i l’acceptació dels problemes de salut mental a Andorra (i a la resta del món) creix, i a poc a poc deixem enrere els tabús i perjudicis que sovint l’han envoltat.  


A Andorra el psicòleg entra per la CASS? Et donem tots els detalls (Actualitzat abril 2024) 

 

T’ho expliquem: a finals del març del 2023 el Govern va arribar a un acord amb els psicòlegs d’Andorra: les visites al psicòleg entraran a formar part de la cartera de serveis de la CASS. Així, a Andorra es finançaran fins a 10 sessions anuals de 45 minuts, i aquestes tindran un cost, en principi, de 45 euros cadascuna.  

Aquest acord de la CASS amb els psicòlegs, que està previst que entri en vigor en els pròxims mesos mesos, recull també que les sessions de teràpia es poden fer de forma telemàtica o presencial, amb la condició que les primeres no tinguin lloc més de dos cops 

Per accedir a les sessions, això si, caldrà la prescripció d’un metge o pediatra referent, un psiquiatre o un metge especialista. Episodis maniàtics o depressius, ansietat, esquizofrènia o trastorns sexuals com l’ejaculació precoç o el postpart són algunes de les patologies que s’inclouen a l’acord que ben aviat estarà actiu a Andorra 

 

Quan he d’anar al psicòleg: 3 raons per demanar ajuda 

 

Anar al psicòleg és una decisió personal. La Societat Espanyola de Psicologia Clínica ens diu que és recomanable anar al psicòleg quan tinguem un problema que ens impedeixi viure la vida que desitgem o que generi sofriment 

La psicoteràpia no només està destinada a persones que sofreixen trastorns de personalitat, sinó també a aquelles que volen créixer o resoldre problemes difícils. Una ruptura sentimental, divorci, infidelitat, problemes laborals, la mort d’un ser estimat, conflictes amb amics, familiars o fills, o fins i tot esdeveniments traumàtics com a accidents, abús o desastres pròxims poden ser emocionalment aclaparadors.  

Quan les nostres emocions es desborden i ens fan sentir impotents davant el que ens està succeint és important buscar ajuda professional per a recuperar l’estabilitat emocional i sanar el mal que s’ha produït.  

No obstant això, hi ha qui opta per distreure’s amb activitats i eviten afrontar el seu malestar.   Una alternativa tan freqüent com poc recomanable: aquests casos poden sofrir les seqüeles emocionals de no haver abordat la situació a temps, com l’ansietat, l’apatia, els trastorns del son i l’aïllament. 

 

Anar al psicòleg per aprendre a afrontar una pèrdua 

 

És comú sentir-se aclaparat i desorientat després d’una pèrdua, i en aquests moments l’ajuda d’un psicòleg pot resultar molt útil per a suportar i processar el duel. Si estàs pensant a acudir a un psicòleg per a afrontar una pèrdua està bé que sàpigues què esperar. T’ho expliquem: 

  • En primer lloc, el psicòleg t’ajudarà a acceptar i validar les teves emocions. La negació, la ràbia, la tristesa i la culpa són respostes emocionals normals després d’una pèrdua, però moltes persones se senten avergonyides o culpables per tenir aquestes emocions. El psicòleg t’ajudarà a comprendre que aquestes emocions són normals i necessàries per a processar el duel. 
  • A més, el psicòleg t’ensenyarà eines per a manejar les teves emocions i pensaments durant el procés de duel. L’objectiu és ajudar-te a bregar amb el dolor de manera saludable i productiva. Això pot incloure l’ensenyament de tècniques de relaxació, meditació o visualització, o l’aprenentatge d’habilitats per a millorar la comunicació i les relacions socials. 
  • El psicòleg també t’ajudarà a identificar patrons de pensament negatius o autodestructius i a reemplaçar-los per pensaments més saludables i realistes. Per exemple, moltes persones poden sentir-se culpables per no haver passat més temps amb un ser estimat abans de la seva defunció. 
  • Finalment, el psicòleg et pot ajudar a trobar maneres d’honrar a la persona o situació perduda. En honrar la memòria de la persona o situació perduda, pots trobar consol i tancar el cicle del dol. 


Anar al psicòleg per superar canvis 

 

Petits o grans. Positius o negatius. Els canvis són part natural de la vida: una mudança, una nova feina, una ruptura o la pèrdua d’un ésser estimat…  tots aquests canvis poden tenir un impacte significatiu en la nostra vida i, per descomptat, en la nostra salut mental. És important aprendre a afrontar-los de la millor manera possible. 

Els canvis poden generar un gran estrès emocional, i és possible que ens sentim sobrepassats. El procés d’adaptació a un nou entorn o situació pot ser difícil i pot desencadenar emocions com l’ansietat, la tristesa o la frustració. Si aquests sentiments comencen  formar part de la teva normalitat, poden interferir en el teu benestar emocional i en les teves relacions. 

Un psicòleg pot proporcionar un espai segur i confidencial per a expressar les seves emocions i pensaments. Pot ajudar-nos a trobar estratègies i eines per a manejar l’estrès i l’ansietat, així com per a millorar la nostra resiliència i adaptabilitat.  

El terapeuta també pot treballar amb nosaltres per a identificar patrons de pensament i comportament que puguin estar interferint en el nostre procés d’adaptació. 


Anar al psicòleg per tractar l’ansietat 

 

L’ansietat és una resposta emocional normal que experimentem en situacions de perill o amenaça. No obstant això, quan l’ansietat es torna intensa, freqüent i es converteix en una resposta desproporcionada a situacions quotidianes, pot ser un problema que afecti seriosament la qualitat de vida d’una persona.  

En aquests casos, acudir a un psicòleg pot ser una bona opció per aprendre a manejar l’ansietat i recuperar el benestar emocional. 

El primer pas per a tractar l’ansietat és reconèixer que es té un problema. Sovint, les persones amb ansietat poden sentir-se avergonyides o estigmatitzades, la qual cosa els impedeix buscar ajuda professional. No obstant això, cal entendre que l’ansietat és un trastorn comú i tractable, que afecta milions de persones a tot el món. 

Les teràpies més freqüents per tractar l’ansietat 

Algunes de les tècniques que es poden utilitzar en el tractament de l’ansietat inclouen la teràpia cognitiu-conductual, la teràpia d’acceptació i compromís i la teràpia d’exposició.  

  • La TCC és una teràpia que s’enfoca a canviar els pensaments i comportaments negatius que poden estar alimentant l’ansietat. 
  • La teràpia d’acceptació i comprimís es centra en acceptar els pensaments i emocions negatives per a poder viure en el present.  
  • La teràpia d’exposició implica afrontar gradualment la situació o l’objecte que provoca l’ansietat, perquè la persona pugui aprendre a manejar-la de manera més efectiva.  

El tractament de l’ansietat pot ser un procés a llarg termini, i que la recuperació no succeeix de la nit al dia. No obstant això, amb l’ajuda adequada, la majoria de les persones poden aprendre a manejar la seva ansietat i recuperar una vida plena i satisfactòria. 

Anar al psicòleg pot ser una decisió molt important i valenta per a millorar la nostra salut mental i qualitat de vida. Cal recordar que no existeix una situació «massa petita» per a acudir al psicòleg i que demanar ajuda no és senyal de feblesa, sinó de fortalesa i valentia per a enfrontar els nostres problemes. 

 

Tornada a la rutina: com despertar-te amb més vitalitat?

Quants vídeos has vist de morning routines que semblen impossibles perquè tothom sap que ningú s’aixeca amb aquesta vitalitat? Bones notícies per a tu: és possible despertar d’una altra manera. Amb més i millor energia. Amb menys ganes de llençar el despertador contra la paret. I no, no et proposarem que segueixis aquesta tendència romàntica d’aixecar-se a les 5 del matí per meditar (això ho deixem per a analitzar-ho un altre post). El que farem en aquest article és explicar-te què és el que fas malament, com pots corregir-ho i quines eines hi ha per aconseguir descansar millor. 

 

Tres coses que fas mal (més enllà de l’obvi) 


Si t’aixeques fluix d’energia i sense ganes d’estrenar el teu dia és que hi ha algunes coses que segurament estàs fent malament. Veurem les tres que més es repeteixen, deixant de costat els clàssics per tots coneguts com no mirar pantalles abans d’anar al llit o sopar lleuger. Entenem que si has arribat a aquest article és perquè busques socors més enllà de l’obvi. T’ho donem. 

 

Anar al llit molt abans del que sols fer-ho per recuperar no és una bona idea 

Aquest és un gran clàssic i segur que et sona. Ahir et vas quedar treballant fins a les tantes, o te’n vas anar de canyes amb els teus amics i has dormit poc i malament. La solució no és ficar-te en llit a les 20 h. I això ens porta a parlar de l’important que és tenir una rutina de somni a la qual puguis tornar quan un esdeveniment especial l’alteri. Les persones que no tenen una rutina de somni experimenten una espècie de jet lag del somni, ja que obliguen els seus ritmes circadiaris a adaptar-se a una nova rutina nit rere nit. I aquesta és la gent que mai descansa suficient. Encara hi ha més: si no tens una rutina de somni, el teu cos trigarà fins a tres hores més a alliberar melatonina (que és la clau per a dormir bé).  


Veure les notícies abans d’anar a dormir 

Qui diu veure les notícies diu veure una pel·lícula de por, respondre missatges de treball o tenir converses sobre temes intensos tot just abans de ficar-te al llit. La raó és fàcil d’endevinar: tot això, en major o menor mida, dispara el teu nivell d’adrenalina. No es tracta que deixis de consumir informació a la nit, entenem que és quan tens més temps lliure, sinó que avaluïs fins a quin punt això t’afecta o et beneficia. Fes la prova un dia i canvia les notícies per un passeig en família.  

Dormir una migdiada sense seguir aquesta norma 

El de la migdiada és un art necessari per a continuar afrontant els dies més intensos, però si no la fas bé estaràs posant en risc la qualitat del teu somni i entrant en una espiral de la qual, creu-nos, no és fàcil sortir. Hi ha dos factors importants que has de tenir en compte quan vas a fer una migdiada: el temps de durada (amb 10 minuts de migdiada és més que suficient per a recuperar la teva energia segons el Journal of Sleep Research. Has llegit 10 minuts, sí).  Però també has de vigilar quan dorms la migdiada. La norma diu que has de fer-la com a mínim 6 hores abans de tornar a ficar-te al llit. En cas contrari, el teu somni es veurà afectat. I si això passa, segurament l’endemà necessitaràs una migdiada més llarga. Benvingut de nou a l’espiral.  

 

Com és el despertar perfecte? 

Ho has vist a les pel·lícules: a poc a poc entra un raig de sol per la finestra i canten els ocells, fent que tornar al món real sigui una meravella. El despertar perfecte no és només això: és aquell en el qual t’aixeques amb temps per a preparar el teu dia. Sense presses i amb gust.  

Els científics asseguren que el millor despertar és aquell que es produeix de manera natural, però aquí tothom sap que això no és el normal. Més aviat, el normal és tot el contrari, i nosaltres volem ser realistes. Així i tot hi ha una sèrie de petits ajustos que pots fer en la teva rutina perquè el teu despertar sigui una mica més perfecte. 


Comencem pel primer: quina és la llum ideal per despertar 

El millor és que sigui gradual. I com es fa això? Hi ha despertadors que s’encenen a poc a poc, simulant la sortida del sol. La llum gradual serà l’encarregada de dir-li al teu cervell que ja pot deixar de segregar melatonina, i que pot començar a generar cortisol, que és l’hormona que t’ajuda a despertar.  


El segon i essencial: l’alarma que fas servir per despertar-te té el poder de canviar el teu matí 

És igual com de bé que hagis dormit, que si la teva alarma et posa els pèls de punta tindrà el poder de girar-te el matí. Bé, dit això, el món es divideix en dos tipus de persones. Les que es desperten amb alarmes melòdiques i les que no. Sí, estem assumint que en al 2023 tots ens despertem amb el telèfon. Però, què és millor? La ciència ens diu (més concretament un estudi realitzat per la RMIT de Melbourne) que les melodies ens desperten més ràpidament i fan que el teu humor millori encara que hagis dormit regular. Segons el seu estudi, si no fas servir l’alarma adequada pots passar-te fins a quatre hores amb el que ells diuen la inèrcia de somni. És a dir, quatre hores sent poc o gens productiu. Assegura’t llavors que la teva alarma:  

  • No és un so estrident, ni el clàssic bip-bip 
  • Que no té un ritme molt agitat ni molt lent.  
  • Que no sigui molt brusca. Les millors cançons són les que comencen a poc a poc i van pujant. Saps al que ens referim, oi? 
  •  I recorda: com més tons pugin i baixin, més estat d’alerta et provocarà.  

Good Vibrations de The Beach Boys, Viva la Vida de Coldplay i Borderline de Madona són només 3 cançons que compleixen aquests requisits. Hi ha moltes més. 


Tercer: al matí s’ha de beure, i no només cafè 

Hidratar el teu cos després de 8 hores sense ingerir res és important. Beure un got d’aigua quan surtis del llit és sempre una bona idea. Els estudis recomanen no prendre un cafè fins que no hagin passat un parell d’hores després del teu despertar, ja que el teu cos genera per ell mateix l’hormona de l’estrès (cortisol), i quan t’acabes d’aixecar no necessites aquesta cafeïna. Els pics de cortisol naturals són, segons el Psiconeuroinmóleg i nutricionista, Xevi Verdaguer, a les  8-9h del matí, 12-13h i 17.30-18.30 de la tarda. És a dir que, en teoria, a aquestes hores no necessitaries prendre un cafè. 


Les apps per deixar de posposar l’alarma són una bona idea? 


Hi ha persones que desenvolupen l’habilitat sobrehumana de posposar l’alarma sense pràcticament despertar-se. Això perjudica greument la seva salut, i ja no parlem dels maldecaps, sinó d’augmentar el risc de patir insomni. Si formes part d’aquest grup, és possible que hagis sentit parlar de les aplicacions per despertar-te. Parlem d’unes alarmes que, una vegada s’activen, et proposen que resolguis sèrie de puzles per apagar-les.  

La teoria diu que quan acabes de resoldre’ls, ja estàs prou despert com per entendre que has de sortir del llit en comptes d’allargar l’inevitable. Apps com Alarmy, Wake N Shake o Despertador Puzle faran que posposar una altra vegada aquesta alarma sigui l’últim que vulguis fer. Això sí, oblida’t del despertar idíl·lic. Alternatives? Deixar el telèfon lluny del llit és segurament l’opció més fàcil i que menys perjudicarà el teu humor. 

No descanso bé: haig d’anar al metge? 


És molt fàcil creure que els responsables de no dormir bé som nosaltres mateixos, ja que el poder de reconduir els nostres mals hàbits és només nostre. Res més lluny de la realitat. La falta de somni o la mala qualitat d’aquest poden derivar en altres malalties. Creu-nos: la falta d’atenció, la irritabilitat i l’ansietat són només tres conseqüències a les quals t’estàs exposant si no dorms bé. I no són les pitjors. Des d’Assegur et recomanen que si ja fa dies que notes que l’insomni t’afecta de manera reiterada, acudeixis a un especialista.  

La qualitat de la teva vida personal i professional depèn, gairebé del tot, de la qualitat del teu descans. Per això és important que fem un esforç per facilitar al nostre cos la tasca sovint complicada d’afrontar un nou dia plens d’energia! Evidentment aquest article passa de puntetes per molts temes que són importants. Entre ells, la teva alimentació. Si vols aprofundir, pots seguir llegint aquí.