Cinc plats per compensar els excessos durant les festes

Les festes van d’això: de gaudir de la gent, de l’ambient i del bon menjar. Però tot passa factura, i amb els anys ens adonem que el nostre cos necessita de veritat una treva entre sopars d’empresa i menjars familiars.  

 

Ja estem tips i esgotats, i encara queden Reis i Sant Esteve.  

 

Arribats en aquest punt solem tirar pel dret: una sopa de pollastre, un arròs blanc per acompanyar les sobres o un plat de patates bullides amb el seu raig d’oli. Plats ràpids per estalviar temps, diners i històries. I això, tot i que està bé, sovint és una baixada, cal reconèixer-ho. 

 

Ara no  t’ho creuràs, però trobar un equilibri és fàcil. Com? Amb plats d’aquells que es fan gairebé sols, que embruten poc i compensen excessos, però que fan una pinta tremenda i estan boníssims. Com aquests.  

 

Sopa de ceba  

 

Bàsica, deliciosa, i segur que no tan comú al teu menú. Aquesta sopa és tradicional a Andorra i perfecta per recuperar energia. La seva versió gratinada al forn és molt famosa, però recorda que estem parlant de receptes fàcils per compensar excessos.  

 

Dit això, necessites: 

 

5-6 cebes mitjanes/grans, tallades en juliana o rodanxes fines 

50 g de mantega 

2 cullerades d’oli d’oliva 

1 litre de brou de pollastre o brou vegetal 

2-3 fulles de llorer 

Sal i pebre al gust 

4-6 llesques de pa de pagès 

 

La sopa de ceba no té cap secret: 

 

  • Agafa una cassola ben gran i fica la mantega amb l’oli d’oliva a foc mitjà. 
  • Afegeix les cebes tallades i remena bé.
  • Redueix el foc i cou les cebes durant uns 30-40 minuts. Has de remenar de tant en tant fins que estiguin ben caramel·litzades i daurades.
  • Quan les cebes estiguin cuites afegeix el brou de pollastre o vegetal i les fulles de llorer. Augmenta el foc i porta la barreja a ebullició.  
  • Redueix i deixa coure a foc lent durant uns 20-30 minuts per integrar els sabors.
  • Torra lleugerament les llesques de pa, però que no quedin massa daurades. 
  • Abans de servir, treu les fulles de llorer de la sopa i ajusta el gust amb sal i pebre si cal!
  • Qui no vol la sopa de ceba gratinada? 
  • Aboca la sopa de ceba calenta en bols d’aquells resistents al forn. 
  • Fica la llesca de pa torrat damunt de cada bol i cobreix generosament amb el formatge ratllat.  
  • Col·loca els bols o plats al forn preescalfat i gratina durant uns 5-10 minuts fins que el formatge estigui daurat i bullint. 

Ja tens la teva sopa de ceba gratinada! Ara només et cal ser pacient per no cremar-te la llengua! 

 

Amanida temperada de moniato 

 

Aquesta recepta és perfecta per aquells dies en els quals tot ens fa mandra. Més fàcil no pot ser:  

 

2 moniatos 

2 ous bullits 

1 pot de llenties cuites 

1 alvocat 

Sal, pebre i oli 

Si t’agrada i en tens, una mica de coriandre. 

 

  • El primer que has de fer és pelar els moniatos, tallar-los en petits daus i fer-los coure durant 30 minuts amb una mica de sal. Fins que es puguin menjar, ja saps.
  • Mentre això passa, pots anar obrint i rentant les llenties, tallar l’alvocat i fer coure els ous al gust.  

 

Ho tens tot? Barreja, serveix i gaudeix. T’hem dit que era fàcil, però no t’imagines com està de bona aquesta amanida temperada. És un plat increïble! 

 

Bròcoli amb anacards i mango 

 

Que aixequi la mà qui no hagi comprat mai una bossa d’aquelles de bròcoli per fer al microones. Aquesta recepta la pots preparar així, però si vols que el plat quedi excel·lent, et recomanem que treguis la paella. Necessites:  


Bròcoli 

Un grapat d’anacards 

Un mango. Si no en tens o no t’agrada, pots fer servir un albercoc, o un préssec. 

Mel 

Sal i pebre 

 

  • Has de començar coent el bròcoli. Pots fer-ho al microones, o bullint aigua a una cassola com s’ha fet de tota la vida. 
  • Prepara la teva paella amb un raig d’oli. Afegeix els anacards i el mango. Salta’ls bé fins que canviïn de color. 
  • Quan això passi, afegeix una cullerada de mel, sal i pebre. 
  • Remena bé i aboca el bròcoli. Salta-ho tot bé amb una mica de ganes i ja ho tens!
  • Un plat ple de sabor i color en menys de 10 minuts. 

  

Truita de bledes i pipes 

 

Sembla una barreja peculiar, però és una truita molt fàcil i sorprenentment bona, perfecta per menjar diferent sense haver de complicar-te la vida. 

4 ous 

Un bon grapat de bledes netejades i tallades a tires 

2 cullerades de pipes de gira-sol  

1 ceba mitjana, tallada a daus petits 

2 alls picats 

Sal i pebre al gust 

Oli d’oliva extra verge 

 

  • A una paella o paella gran, escalfa una mica d’oli d’oliva a foc mitjà. Afegeix la ceba, els alls picats i sofregeix fins que la ceba quedi transparent. 
  • Afegeix les bledes a la paella i cuina durant uns 5-7 minuts fins que quedin toves. No massa toves.  
  • A continuació, afegeix les pipes de gira-sol a la paella juntament amb les bledes i remena bé per integrar-ho tot.  
  • Quan les pipes de gira-sol s’hagin daurat lleugerament ja pots batre els ous i afegir una mica de sal i pebre al gust. 
  • Important: Retira l’excés de líquid que puguin haver alliberat les bledes i afegeix-les al bol amb els ous batuts.  
  • Remena bé per assegurar-te que tot estigui ben cobert i deixa reposar 3 minuts. 

 

Ara només has de cuinar la truita, uns 3 minuts per cada costat, servir i gaudir d’una nova manera de menjar bledes!  

 

Nyoquis amb espinacs i pinyons 

 

Si no tens moltes ganes de cuinar, però no vols renunciar a menjar un plat espectacular, els nyoquis són els teus aliats. Necessites:  

 

  • 500 g de nyoquis (frescos o congelats) 
  • Uns 200g d’espinacs netejats i trossejats 
  • Un grapat de tomàquets de cirera 
  • 50 g de pinyons 
  • 2 alls ben picats 
  • 3 cullerades d’oli d’oliva 
  • Sal i pebre al gust 
  • Formatge parmesà per servir (opcional) 

 

Comencem!  

 

  • Si a casa tens nyoquis frescos, segueix les instruccions del paquet per a la cocció. Si són congelats, bull-los en aigua amb sal fins que flotin a la superfície (això sol trigar uns 2-3 minuts). Un cop cuits, escorre’ls i reserva. 
  • A una paella, escalfa una cullerada d’oli d’oliva a foc mitjà. Afegeix els tomàquets de cirera tallats per la meitat i cuina durant uns 4-5 minuts fins que es comencin a caramel·litzar. Retira i reserva. 
  • Continuem. A la mateixa paella, afegeix dues cullerades d’oli d’oliva i afegeix els grans d’all picats durant uns 30 segons. Afegeix els espinacs i salteja durant uns 2-3 minuts fins que es redueixin i estiguin tendres.  
  • Ara toca cuinar els pinyons. Pots fer-ho de dues maneres: Afegeix els pinyons als espinacs i cuina durant 1-2 minuts més. O fica’ls a la teva fregidora d’aire durant 5 minuts a 180. El resultat és espectacular. 
  • Afegeix els nyoquis ben escorreguts a la paella amb els espinacs i els pinyons. Barreja bé i deixa reposar 3 minuts a foc mitjà. 

 

Si t’agrada i et ve de gust, decora amb parmesà ratllat, i a gaudir d’aquest plat! 

 

Com veus, es pot menjar sa sense complicar-se molt la vida cuinant. Ara ja pots donar-li al teu cos una tregua, reposar i menjant variat durant les festes. Ep, i no t’oblidis d’etiquetar a Assegur a les fotos dels teus plats. Bon profit, xef! 

Remeis contra la ressaca? Aquests sí que funcionen

És impossible escriure sobre remeis contra la ressaca i no començar dient-te que l’únic remei infal·lible que existeix és no beure alcohol. Dit això, anem al que t’interessa: com pots fer per ajudar el teu cos a travessar aquest mal tràngol. Avui parlarem d’hidratació, de la cafeïna, d’ibuprofens i de sucs d’aquells que sonen més a castic que a remei.  


Però comencem pel principi. 

 

Això és el que et passa quan beus alcohol 

 

El teu cos l’ha d’eliminar l’alcohol que has begut. I per això l’ha de descompondre. Com ho fa? Principalment, transformant-lo en acetaldehid: una substància química tòxica –és irritant i cancerígena –. Res de bo. Després, converteix aquest acetaldehid en acetat (una substància menys tòxica), que finalment descompondrà en diòxid de carboni i aigua per eliminar-lo del teu cos.  


Ja veus que és un procés que porta feina.  


Ara imagina’t què passa quan beus molt alcohol. Exacte: el teu fetge no té temps per metabolitzar al ritme que li agradaria tot l’acetaldehid. S’acumula, i així comença la nostra història amb la ressaca.  

 

Radiografia d’una ressaca 

 

Com ja saps, la ressaca no és només un mal de cap. Resulta que l’alcohol és un diürètic, i això vol dir que augmenta la producció d’orina i provoca deshidratació. Això explicaria la sequedat en la boca, la set, la fatiga i és clar, el mal de cap. Però la llista de culpables és més llarga. Fixa’t:


  • L’alcohol irrita el revestiment de l’estómac i intestins: pot causar inflamació, malestar estomacal, nàusees i vòmits.
  • Quan tens ressaca tens set, ja ho hem dit. Molta set. L’alcohol també alenteix l’alliberament de l’hormona antidiürètica (vasopressina), que és la responsable de mantenir els teus nivells d’hidratació equilibrats. 
  • L’alcohol també afecta el sistema nerviós central: Pot causar desequilibris químics d’aquells que porten marejos, la famosa sensibilitat a la llum i al so i, per descomptat, maldecaps.  
  • Encara que l’alcohol pot fer que et sentis somnolent inicialment, també pot interrompre el somni més profund i reparador. D’aquí ve la fatiga i somnolència de l’endemà. No només dormiràs poc sinó que a sobre descansaràs menys. D’això vam parlar molt en aquest article. 

 

Per si no n’hi hagués prou i al contrari del que es pensa, l’alcohol no s’elimina per l’orina: està emmagatzemat al fetge, no als ronyons. Ens sap greu, però per molt que vagis al bany no estaràs eliminant gairebé res. Ara per ara els teus esforços s’han de centrar a rehidratar-te. 

 

Com rehidratar el teu cos quan tens ressaca 


La temptació de fer-te un cafè doble i passar-te el matí mirant el sostre és gran, però has de saber que això pot fer que l’escenari empitjori encara més. 

 

  • Males notícies: la teva tassa de cafè també és un diürètic. Complicarà encara més la teva rehidratació.
  • La cafeïna el que fa és augmentar la pressió arterial: és a dir que el teu mal de cap pot augmentar, tot i que et sembli que és impossible, una mica més. 

 

Això vol dir que si prens cada dia cafè al matí, quan tens ressaca t’has de privar? Diuen els experts que, en aquest cas, el millor que pots fer és prendre una mica quan t’aixequis, i que millor que t’esperis uns 60 minuts a veure quin efecte t’ha fet. Què pots beure en comptes de cafè, llavors? 

 

  • Els components del te verd, com l’epigalocatequina galato (EGCG), poden tenir un paper protector contra l’estrès oxidatiu i el mal hepàtic. Prova una mica. 
  • Per compensar la pèrdua de líquids i eliminar les toxines del cos has de beure molta aigua. Sempre pots fer-te la clàssica migdiada amb l’ampolla de dos litres al costat del llit.  
  • No només necessites recuperar líquid: també sals i nutrients. Prepara una bona sopa lleugera. 
  • Els sucs naturals també van molt bé per reposar electròlits. De fet, el suc de tomàquet té antioxidants com el licopè, vitamines, i sals minerals com el potassi. Tot i que s’han d’estudiar més, hi ha experts que defensen que justament l’extracte de tomàquet ajuda a reduir l’estrès oxidatiu i a protegir el fetge dels efectes negatius de l’alcohol.
  • Les begudes isotòniques sense sucres afegits són una opció per restablir l’equilibri d’electròlits.  


Cada cos és un món: el que et va bé a tu pot no li va bé a tothom. Per això cal anar a poc a poc, i donar-li marge al teu cos a reaccionar. La hidratació és molt important, però és només una part de la recuperació de la ressaca, ja ho saps.  

 

Amb la ressaca, ibuprofèn o paracetamol? 

 

Nits de desenfrè, matins d’Ibuprofèn? L’ibuprofèn quan tens ressaca pot ajudar-te a guanyar la batalla contra el mal de cap. No obstant això, pot irritar el revestiment de l’estómac quan es combina amb alcohol.

 

Així i tot, si has d’escollir entre un paracetamol i un ibuprofèn, recorda que durant la ressaca qui més pateix és el teu fetge, i el paracetamol, si has consumit alcohol, pot causar dany hepàtic. Consulta sempre al teu farmacèutic abans de prendre medicaments.  

  

Beure amb l’estómac ple fa que l’endemà tinguis menys ressaca? 

 

T’ho han dit, i és cert: menjar bé abans de consumir alcohol, especialment aliments alts en greix, reduirà la velocitat amb la qual el cos absorbeix l’alcohol. És a dir, que beure amb l’estómac ple reduirà els efectes de l’alcohol, i la teva ressaca.  

Però, ens hem de tornar a repetir: la millor cura contra la ressaca és la prevenció. I no hi ha millor prevenció que no beure alcohol. I si no ens creus, o deixar de beure està en la teva llista de propòsits per al 2024, t’expliquem com canviarà setmana a setmana el teu cos quan deixis de prendre’n.

5 mentides sobre els refredats que hauríem de deixar d’escampar

Fa dies que a Andorra hem començat la temporada de neu. De mantes gruixudes, de cadenes al maleter –o a les rodes–, i, per descomptat, de refredats. Res de nou per a nosaltres, però cal estar al cas. Ja saps: abrigar-se bé, no sortir de casa amb el cabell mullat, prendre infusions ben calentes i aquesta cançó de consells que sentiràs any rere all de la boca d’àvies i mares, fins que comencin a sortir de la teva. Uns consells que, si bé sovint són encertats, no tots acompleixen la seva funció preventiva. Avui parlarem dels que són mentida. Començant per un dels més escampats:  

 

Si prens vitamina C no et refredaràs: això és veritat? 

 

La vitamina C té un paper crucial en diverses funcions del cos humà. Actua com a antioxidant, ajudant a protegir les cèl·lules contra el mal oxidatiu –que s’associa amb una sèrie de problemes de salut, incloent-hi malalties cardiovasculars, neurodegeneratives, inflamatòries, i fins i tot pot contribuir a l’envelliment–. Per si no n’hi hagués prou, la Vitamina C també participa en la síntesi de col·lagen, afavoreix l’absorció de ferro a l’intestí, i contribueix al sistema immunitari. Però no et traurà d’un refredat, i això fa anys que la ciència ho ha demostrat. Hi ha nombrosos estudis que han investigat la relació entre la vitamina C i el refredat comú. Donem una ullada. 

 

  • El 2017 es va fer un altre estudi, amb un resultat ben similar: Encara que va mostrar que la suplementació amb vitamina C podria reduir la durada del refredat en uns certs casos, no va impedir completament contreure un refredat. 

 

La realitat és que els refredats són causats per virus, principalment el rinovirus, i existeixen més de 200 ceps diferents. Malgrat els beneficis de la vitamina C per al sistema immunitari, la seva capacitat per a prevenir infeccions virals, incloent-hi el refredat comú, és limitada. La higiene personal, l’exposició als virus i la salut general, tenen molt a dir en la teva creuada contra els refredats. És a dir, que cal puntualitzar: prenent vitamina C et refredaràs, però potser no patiràs tant. 

 

No: El fred no refreda 

 

És igual quants cops ho hagis sentit: el fred no refreda. El refredat, com dèiem abans, el provoca un virus, però és cert que les baixes temperatures tenen molt a dir en aquesta història. Factors com la disminució de la humitat i els ambients tancats podrien contribuir més a la propagació dels refredats que la temperatura en si mateixa. Però, per què?  

 

  • La baixa humitat pot ressecar les membranes mucoses del nas i la gola, que són importants en la primera línia de defensa contra els virus. Quan aquestes membranes estan seques, poden tornar-se més susceptibles a la invasió viral. És a dir, que el virus ho té més fàcil per entrar al teu organisme.  
  • Aquests dies passem més temps en interiors i en espais tancats. Això, vulguis que no, també facilita la transmissió de virus de persona a persona a través de gotetes respiratòries que s’alliberen en tossir, esternudar o fins i tot parlar. Quan hi ha més persones reunides en espais reduïts, la probabilitat d’entrar en contacte amb persones infectades augmente i, per tant, augmenti la probabilitat de contreure un refredat. Això ens va quedar clar a tots l’any 2020. 

 

A més, hem de dir que la ventilació en espais tancats durant l’hivern sol ser menys efectiva, i això només fa que acumular les partícules virals en l’aire i augmentar el risc de contagi. La idea és que hauríem d’obrir les finestres, com a mínim, entre 5 i 15 minuts al dia.  

  

No, no et refredes perquè tinguis baixes les defenses 

 

Això és complicat. La resposta curta és un clàssic sí, però no. T’ho expliquem: Que el sistema immunitari té un paper protagonista en la defensa contra els patògens, incloent-hi els virus que causen els refredats és cert.  

Bé, no obstant això, estar baix de defenses –és a dir, tenir un sistema immunitari afeblit– no és l’única raó per la qual les persones contreuen refredats. Apunta: L’exposició al virus, la càrrega viral, la higiene personal, el teu nivell d’estrès, la qualitat del teu son i la genètica també juguen un paper important en la probabilitat de contreure un refredat.   

Has llegit bé: les persones amb estrès crònic tenen una major probabilitat de desenvolupar símptomes de refredat després de ser exposades al virus del refredat comú en comparació amb aquelles que no experimentaven estrès crònic. D’això parla aquest estudi, i pots llegir més sobre com afecta l’estrès al teu cos en aquest article. 

 

No, grip i refredat no és el mateix 

 

Malgrat tenir símptomes similars en alguns aspectes, la grip tendeix a ser més severa i pot causar complicacions greus, mentre que el refredat comú sol ser més lleu i de curta durada. Del refredat hem parlat molt ja, però que passa amb la grip?  

 

  • La grip és causada pels virus de la influença A, B o C.  
  • És una infecció viral més greu que el refredat comú i sol presentar símptomes més intensos i sobtats.  
  • Els símptomes típics de la grip inclouen febre alta, dolors musculars, fatiga extrema, tos seca, mal de coll i congestió nasal. 
  • La grip pot provocar complicacions greus, especialment en grups de risc com ara persones majors, nens petits o dones embarassades. 

 

Com segurament ja saps, la vacunació anual contra la grip està recomanada, especialment per a aquells en grups de risc, mentre que per al refredat comú, se centra més a alleujar els símptomes i descansar per a recuperar-se.  

És important diferenciar entre totes dues malalties, ja que el tractament i la prevenció poden variar. D’aquí la importància de consultar el teu metge en cas de dubtes. 

 

He agafat un refredat: he de prendre antibiòtic? 


En general, els refredats són causats per virus, no per bacteris. Els antibiòtics són medicaments dissenyats per a combatre infeccions bacterianes, no són efectius contra els virus. Per tant, no n’hauries de prendre per a tractar els refredats comuns, però tampoc sense consultar el teu metge. 

Els refredats solen ser autolimitats: és a dir, que generalment desapareixen per si sols amb el temps. Si t’ha agafat un refredat el que has de fer ara és descansar i centrar-te a alleujar els símptomes. Ja saps:  

  • Descansar bé. 
  • Beure líquid per a mantenir-te hidratat. 
  • Prendre, si cal, analgèsics per a reduir la febre i alleujar el malestar. 
  • Fer gàrgares per al mal de coll. 
  • Prendre banys calents per a alleujar dolors musculars i la congestió. 


Ara que ja tens més clar què va bé i què no tant per cuidar un refredat, pots donar una ullada a aquestes infusions que t’ajudaran a enfortir el teu sistema immunitari i a gaudir del plaer de prendre una beguda calenta al vespre mirant Andorra nevada per la finestra!  

Farmaciola de casa: que has de tenir i com ho has de guardar

  1. De forma conscient o no, tots acabem emmagatzemant medicaments a casa. Diga-li farmaciola, diga-li caixa de cures, diga-li calaix al moble del bany o com vulguis. La pregunta és: ja ho fas bé? Previsiblement, la resposta és no, i no perquè sigui res complicat conservar medicaments a casa, sinó perquè ho fem replicant costums que portem veient tota la vida i que poden fins i tot arribar a alterar les propietats del contingut de la nostra farmaciola.

 

Però abans de parlar dels errors parlem del contingut.  

 

Què hauries de tenir a la farmaciola de casa? 

 

Partint de la base que Andorra és un país de 468 km² amb més de 55 farmàcies repartides per les 7 parròquies , la lògica ens diu que a casa hauríem de guardar només els medicaments bàsics (sense caducar). I quan parlem de bàsics no només parlem de medicaments. T’ho expliquem. 

 

Què has de comprar per tapar i protegir una ferida 

 

Un tall amb un full d’aquells que fan mal només de llegir-ho, un ensurt menor cuinant o una raspada a la muntanya: a casa, l’ideal és tenir un sortit d’apòsits, tirites i gases, perquè mai se sap que pot passar, i és fàcil (sobretot si tens nens) que alguna cosa passi. Què pots guardar? 

 

  • Tiretes: per cobrir petits talls. 
  • Apòsits adhesius: per cobrir ferides una mica més grans, ampolles, etc. 
  • Esparadrap: per fixar bé un apòsit o una gasa. 
  • Punts d’aproximació: per ferides més greus que una rascada. 
  • Gasa: per tapar o comprimir ferides grans o sagnants 

 

Els apòsits caduquen? No t’ho creuràs, però sí. Tot i que segurament no veuràs cap data de caducitat a una tireta, has de saber que la seva vida útil és de 5 anys, a partir dels quals perdrà el seu poder adhesiu. Evidentment, hi ha apòsits més específics, com ara els famosos COMPEED, que caduquen al cap de 36 mesos després de l’obertura de la caixa.Tot i que et sembli una exageració, no costa res anotar la data d’obertura amb un retolador permanent abans de tornar a guardar la caixa d’apòsits després del seu primer ús.  

Ara parlem dels antisèptics.

 

Antisèptics a la farmaciola de casa: quin és el millor? 

 

Un antisèptic és una substància química que s’utilitza per a prevenir el creixement o la proliferació de microorganismes (com ara bacteris, virus o fongs) en teixits vius. És a dir, el Betadine de tota la vida. Però atenció, perquè comprar i guardar povidona iodada a casa no és la millor opció. Sobretot si tens nens petits.  

 

T’ho expliquem i veiem les alternatives: 

 

 

Si tens dubtes, el millor que pots fer és consultar amb el teu farmacèutic en el moment de comprar antisèptics. Ell és l’especialista. 

 

Coneixes les bosses de fred instantànies? 

 

La bossa de pèsols que guardes al congelador no és en cap cas la millor opció per alleujar una zona inflamada després d’un mal cop. Tampoc ho és, per molt que ho sembli, un grapat de glaçons embolicats d’aquella manera amb el drap de la cuina.  

Per aquests casos el millor és guardar a la teva farmaciola un parell de bosses de fred. Així, arribat el moment, amb només un cop podràs activar una opció més segura per alleujar la inflamació mentre valores si cal anar a veure un especialista. 

 

Potser ja t’ho imaginaves, però aquestes bosses de fred també caduquen. La seva vida útil és d’uns 5 anys. 

 

Dalsy, Apiretal, Efferalgan…què compro i quan l’he de prendre 

 

Sempre va bé guardar una caixa de paracetamol (Apiretal en la seva versió infantil) a la farmaciola de casa. Com ja sabràs, el paracetamol pot tenir diferents noms: Gelocatil, Termalgin, Efferalgan o Xumadol, i tot i que és famós per calmar el dolor i la febre sense atacar l’estómac, has de saber que si en prens molt pot ser perjudicial per al teu fetge. És a dir, que si tens problemes hepàtics, no hauries de prendre paracetamol. Tret d’aquest cas, el paracetamol és una bona opció guardar a la farmaciola i tractar dolor que no impliqui inflamació: maldecaps, mal d’ossos i febre. 

 

No podem parlar de febre sense parlar de termòmetres. A la farmaciola hauries de guardar un termòmetre, i, preferiblement digital. Recorda que el de mercuri és tòxic i fa anys que no es fabrica, i el de galinstan –aquell que sembla de mercuri, però no ho és– és precís, però és massa lent. (Enllaç font: https://www.rtve.es/noticias/20201110/mejor-termometro-fiebre-temperatura-coronavirus-covid/2054794.shtml )Tornem als analgèsics. 

 

Què passa amb l’ibuprofèn? Potser el coneixes també sota el nom comercial de Neobrufen, Espidifen, Nurofen (o Dalsy si parlem de nens). Fa efecte en poc més de 5 minuts i millor que el prenguis amb el dinar perquè, efectivament, l’ibuprofèn ataca l’estómac. [Text Wrapping Break][Text Wrapping Break]Has de saber que si tens problemes de ronyó o úlceres pèptiques tampoc hauries de prendre Ibuprofèn. (Enllaç font https://boticariagarcia.com/ibuprofeno-paracetamol-para-que-sirve/) Dit això, guardar una caixa d’ibuprofèn a casa pot venir bé per alleugerir dolors musculars, mal de dents o lesions com una torçada. És a dir, per calmar el dolor que sí que implica inflamació. Totes dues paraules comencen per la lletra i, ho recordaràs fàcilment.  


Ja saps que tant l’un com l’altre caduquen, i que pots veure la seva data límit a la caixa o al relleu platejat de l’embalatge. És interessant revisar-la de tant en tant, i no guardar medicaments caducats a casa, perquè passat aquest límit ja no es pot garantir la seva actuació, i la idea de la farmaciola de casa és que puguis tenir a mà solucions quan més ho necessites.  

  

Sèrum fisiològic amb probiòtics 

 

Agradi o no, el sèrum fisiològic és fonamental per restaurar l’equilibri electrolític i fer front a una possible deshidratació. El pots comprar a qualsevol farmàcia, sigui en sobres o bricks de sabors. T’aguantarà uns 3 anys, així que si tens fills petits no estarà de més tenir una mica d’estoc a la farmaciola de casa. 

Aquests són els bàsics. A partir d’aquí, cadascú coneix els seus hàbits, les seves circumstàncies i sap el que pot necessitar. Ara bé: on has de guardar la farmaciola? Parlem de l’error més greu i més comú de tots. 

 

La farmaciola de casa no s’ha de guardar al bany ni a la cuina 

 

“Guardar en un lloc fresc i sec”.  És igual si els medicaments estan a una caixa metàl·lica, al calaix del moble del bany o al de la cuina: mai, en cap cas, has de guardar la farmaciola en aquestes habitacions. Per què? Doncs perquè són les que tenen més canvis de temperatura. Efectivament: La dutxa i els fogons no només fan apujar el termòmetre, també fan d’aquestes estades les més humides de la casa. Segur que tens un lloc millor per emmagatzemar coses tan delicades com els medicaments. 


Hem fet un bon repàs als bàsics que hauries de tenir a la farmaciola, però això no deixa de ser una recomanació genèrica. El millor que pots fer, i no ens cansarem de repetir-ho, és parlar amb el teu farmacèutic… i aprofitar per portar els medicaments que estiguin caducats al punt de recollida.  

 

A Andorra tenim prop d’una vintena de farmàcies amb punt de recollida, però si la teva no està entre elles pots deixar-los a qualsevol Centre d’Atenció Primària o a la deixalleria comunal. Mai, mai, mai a les escombraries.  

La febre del Nil: tot el que has de saber

Una dona ingressava el 23 de setembre en l’UCI de l’hospital de Bellvitge, a 200 km d’Andorra. Entre els símptomes, febre molt alta, tremolors i feblesa muscular. Així es va detectar el primer cas probable de Febre del Nil a Barcelona. A partir d’aquí, les incògnites són moltes: Com es contreu aquest virus? Per què ara es reporten casos a Espanya? Té cura? T’ho expliquem. 

El virus del Nil és una malaltia vírica que afecta tant a humans com animals, i que es transmet mitjançant mosquits, especialment del gènere Culex. Aquest gènere inclou diverses espècies de mosquits que es troben arreu del món i que són conegudes per ser vectors de diversos virus, entre ells el zika y el dengue, del que ja vam parlar en aquest article.  

 

Quins són els símptomes del virus del Nil? 

 

Les infeccions humanes poden variar. S’han registrat des de casos asimptomàtics fins a símptomes lleus i greus, com ara: 

 

  • Febre alta 
  • Mal de cap 
  • Rigidesa del coll 
  • Confusió 
  • Tremolors 
  • Convulsions 
  • Paràlisi 

 

I sí, el virus del Nil pot causar la mort. 

 

Com és un mosquit Cúlex? 

 

Ja et pots imaginar que per la mida no és gens fàcil identificar-los. Els mosquits Culex comparteixen característiques molt generals amb altres mosquits: tenen una mida mitjana, les seves potes són primes i llargues, tenen un color groguenc apagat i la seva probòscide –que és com s’anomena la trompa que fan servir per alimentar-se– és més llarga. Aquests mosquits solen tenir escames fosques i clares, i en cada segment del seu abdomen tenen una línia beix més clareta que l’anterior. Ja et vam avisar que la tasca d’identificació és complicada.  

  

Per què tenim casos a Espanya del Virus del Nil? 

 

Fa temps que el món és conscient que la Febre del Nil és una malaltia emergent. La globalització fa que moltes malalties puguin sortir dels seus nínxols ecològics. I el canvi climàtic fa la resta. T’ho expliquem: La proliferació de mosquits està relacionada amb diversos factors ambientals, i la calor és un d’ells. Però per què?

  • Es desenvolupen més ràpid: Les temperatures més altes acceleren el cicle de vida dels mosquits. Les larves de mosquit es desenvolupen més ràpidament en aigües calentes, augmentant la taxa de reproducció dels mosquits. 
  • Necessiten més energia: La calor accelera el metabolisme dels mosquits. Això significa que consumeixen més nutrients i tenen una activitat més intensa, incloent-hi l’alimentació de sang, que és necessària per al desenvolupament d’ous. 
  • I, per si no n’hi hagués prou, és més fàcil per a ells reproduir-se: Les temperatures elevades sovint es correlacionen amb un augment de la humitat. Els mosquits, especialment els del gènere Culex, solen reproduir-se en estanys o basses, que poden ser més freqüents en zones amb més humitat. 

Tot i aquestes correlacions, és important tenir en compte que altres factors, com la disponibilitat d’aigua estancada per a la reproducció, la presència de plantes i altres factors ambientals. La implementació de mesures de control de mosquits és essencial per reduir els riscos associats amb les malalties que poden transmetre.  

 

La Febre del Nil no només es contagia per la picada d’un mosquit 

 

Per la seva gravetat, el virus del Nil Occidental fa anys que és objecte d’atenció pública i, com passa sovint, s’han acabat escampant mites i mentides al voltant d’aquesta infecció. Els destapem. 

 

Fals: El virus del Nil només afecta les persones grans  

Si bé els padrins i padrines tenen un major risc de desenvolupar formes greus de la malaltia, el virus del Nil pot afectar persones de qualsevol edat. 

Fals: Només es transmet en àrees rurals

Realitat: El virus del Nil pot trobar-se tant en àrees urbanes com rurals. Els mosquits que transmeten el virus poden reproduir-se en entorns urbans, la qual cosa augmenta el risc d’exposició. 

Fals: Tots els mosquits poden transmetre el virus del Nil

Realitat: Encara que diversos tipus de mosquits poden albergar el virus, la transmissió més comuna es produeix a través dels mosquits del gènere Culex. No tots els mosquits transmeten eficaçment el virus. 

Fals: Només es pot contreure per picades de mosquits

Realitat: Encara que les picades de mosquits són la via principal de transmissió, en casos rars, el virus del Nil també s’ha transmès a través de transfusions de sang, trasplantaments d’òrgans, de mare a fill durant l’embaràs o la lactància, i en entorns de laboratori. 

Fals: Tots els infectats presenten símptomes greus

Realitat: Moltes persones infectades amb el virus del Nil Occidental no desenvolupen símptomes o tenen símptomes lleus. Només un petit percentatge de persones desenvolupa formes greus de la malaltia. 

Fals: No hi ha manera de prevenir la infecció

Realitat: Encara que no hi ha vacuna específica per al virus del Nil, es poden prendre mesures per a reduir el risc d’infecció, com fer servir repel·lent d’insectes, vestir roba protectora i reduir els llocs on els mosquits es reprodueixen. 

 

Ara ja saps perquè el virus del Nil és un desafiament per a la salut pública. La seva presència a cada vegada més regions subratlla la necessitat de prendre mesures preventives i de conscienciació. En aquest article et donem les claus per protegir-te contra els mosquits.

Demostrat: el canvi d’hora afecta la teva salut

Fa anys que ho dius: el canvi d’hora et fa patir. Els teus budells sonen quan no toca i la idea de tirar de migdiada quan no toca és massa temptadora com per a ignorar-la. Així i tot, cal reconèixer que sempre ve millor que ens donin una hora al fet que ens la treguin.

Parlem clar: el canvi d’hora d’octubre és millor que el d’estiu. I no ho diem nosaltres, ho diu la ciència. De seguida t’ho expliquem.

 

Saps des de quan es canvia l’hora a Andorra?  

 

Ja al 1934 Andorra va voler adaptar-se als canvis d’hora dels països veïns. Aquell estiu es va publicar un edicte informant que, per primer cop, els rellotges andorrans marcarien una hora més. Ignorant l’edicte que emetia el Consell General, però, molta gent d’Andorra continuava seguint amb l’hora vella.  

Així, al 1940 el Consell General va publicar per segona vegada el mateix edicte, recordant als rebels del rellotge l’obligatorietat d’adaptar-se a l’hora nova: 

 

“Per a evitar confusions d’horari, tota vegada que França i Espanya han adoptat la nova hora, a partir de dissabte 23 de març a les vint-i-quatre hores, els rellotges de les Valls s’avançaran en una hora.” 

 

El canvi va costar una mica, però ja veus que, gairebé un segle després, a Andorra continuem ajustant els nostres rellotges cada hivern al GMT+1, i cada estiu al GMT + 2. Però quines són realment les conseqüències del canvi d’hora i quines mesures pots prendre per a reduir–les? Et fem cinc cèntims! 

 

 

Això és el que passa en el teu cos quan desajustes el teu rellotge biològic 

 

El ritme circadiari és el teu rellotge biològic intern. La seva missió és regular les funcions bàsiques com el somni, la temperatura corporal i l’alliberament d’hormones. El canvi d’hora, com ja has notat, pot desajustar temporalment aquest rellotge. I això té efectes negatius en la teva salut. Com per exemple? 

 

El canvi d’hora altera el teu cicle de somni 

 

Són moltes les recerques que demostren que aquest ajust horari pot pertorbar el cicle del somni, provocant insomni, somnolència i disminució del rendiment cognitiu. Però això va més enllà de dormir menys o pitjor. Continua llegint. 

 

El canvi d’hora fa que augmenti el teu estrès 

 

La privació de somni o l’alteració del patró de somni poden augmentar els nivells d’estrès i disminuir la tolerància a l’estrès. Traducció? Les persones són més propenses a reaccionar de manera negativa i experimentar una major resposta emocional enfront de situacions estressants. La “culpa” la tenen els canvis en la regulació de les hormones de l’estrès, com el cortisol: els nivells elevats poden augmentar l’ansietat i la irritabilitat.  

 

Continuem parlant de salut mental: el canvi d’hora pot augmentar els teu nivells d’ansietat 

 

Hi ha moltes persones que dies abans comencen a sentir sensació d’urgència per a adaptar-se al nou horari. Suma-li a això el saber que els primers dies dormiràs pitjor i l’estrès que provocarà ja per si mateix que et canviïn la rutina, amb la consegüent baixada de productivitat.  

 

És cert que el canvi d’hora augmenta les probabilitats de sofrir un infart? 

 
Centenars de mitjans s’han fet eco de la notícia, però la veritat és que la teva salut cardiovascular està influenciada per una sèrie de factors, com la dieta, l’exercici, la genètica, l’estrès i la qualitat del somni.  

Com vam veure abans, el canvi d’hora pot afectar a alguns d’aquests factors, com la qualitat del somni, la qual cosa podria estar relacionat amb un major risc d’esdeveniments cardiovasculars.  

Anem amb les dades: Aquest estudi va concloure que el risc d’infart és un 5% major amb el canvi a l’horari d’estiu, mentre que durant el canvi d’hivern (el d’octubre) l’increment del risc gairebé no arriba a l’1%. El que reforça aquest estudi i amb el que hauries de quedar-te és que, com et dèiem al principi de l’article, l’impacte del canvi a l’horari d’estiu és el pitjor i té un major impacte en la teva salut.  

 

Com puc portar millor el canvi d’hora? 

 

Portar-te bé amb el GMT +1 les primeres setmanes serà complicat. Però hi ha alguns ajustos que pots fer des d’ara mateix per a reduir l’impacte en la teva rutina i en la teva salut:  

  • Adapta gradualment l’horari de somni una setmana abans del canvi d’hora. Així pots ajudar el cos a acostumar-se de manera més suau. L’ideal, en el cas de l’horari d’hivern, seria que poguessis ficar-te al llit i aixecar-te 15 minuts més tard cada dia (sempre que la teva rutina t’ho permeti, clar).  
  • Evita augmentar la cafeïna. És temptador, però no és la solució. En aquest article t’expliquem com pots millorar l’efecte del cafè sense consumir més. 
  • Oblida’t de pantalles abans de ficar-te al llit (o al llit): És igual el canvi d’hora: mirar vídeos de TikTok abans de dormir mai és una bona idea. 
  • Ajusta el teu menú. És fàcil voler picar entre hores o pegar-te fartaneres a la nit intentant ajustar-te al nou horari. Hi ha aliments saciants de temporada com la carabassa que t’ajudaran a arribar al següent menjar sense fer un concert de budells. 
  • Continuem amb l’alimentació. Abans hem parlat dels teus nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès). Les patates, les llavors de carabassa, els espinacs i el famós edamame t’ajudaran a regular aquesta hormona i combatre l’estrès.  
  • Si pots, exposa’t més a la llum natural al matí: Passar temps a l’aire lliure pot ajudar a sincronitzar el teu ritme circadiari. 
  • Practica la respiració profunda, meditació i exercici de manera regular. 

Bé, doncs ara ja saps quins efectes té el canvi d’hora al teu cos, i com els pots reduir. Creu-nos: seguint aquests consells podràs gaudir amb benestar dels típics vespres foscos d’Andorra! I no t’oblidis d’ajustar els rellotges més antics de casa, que no tots canvien sols. 

Les advertències de vaporejar que no pots ignorar

Qui més o qui menys ha vist una cigarreta electrònica per Andorra: són aquells dispositius d’aspecte futurista i colors sovint cridaners que treuen un fum que fa olor d’ambientador –dels bons, és clar–. Els usuaris d’aquests ginys no fumen: vaporejen (que és com en diem en català), o “vapean”, que diuen els nostres veïns. Vaporejar, que ve de vapor, sona millor, com més inofensiu, estarem d’acord. Doncs no ho és, i d’això fa temps que se’n parla.

Si bé el concepte de cigarreta electrònica es va desenvolupar als anys 60 (és a dir que de modern, no en té res), no es va comercialitzar fins al 2003. Qui ho va fer va ser en Hon Lik, a qui Google es refereix com el pare de la cigarreta electrònica: un farmacèutic de la Xina que, després de perdre al seu pare degut al càncer de pulmó relacionat amb el tabac, va voler aportar el seu granet de sorra.

La seva motivació personal el va portar a inventar un dispositiu que podria oferir nicotina als fumadors sense els productes químics tòxics i carcinògens presents en el fum del tabac. La idea podia semblar bona. Què va passar llavors? 

 

 

Del fum al vapor: Així es va popularitzar la cigarreta electrònica 

 

Les cigarretes electròniques van guanyar popularitat a la Xina i es van expandir mundialment a principis de la dècada del 2000 fins a arribar a Andorra, ara fa uns anys. A mesura que la consciència sobre els riscos per a la salut associats amb el tabaquisme tradicional augmentava, moltes persones van veure en el vaporeig una alternativa més segura, i, fins i tot, una manera progressiva de deixar el tabac.   

 

Amb l’objectiu de fer-los més atractius, els dispositius es van fer més assequibles, i a les prestatgeries dels punts de venda van començar a aparèixer una àmplia varietat de sabors: cotó de sucre, pastís de formatge, blat de moro i mantega, cafè amb dònuts i fins i tot pizza. Ja t’imagines quina mena de públic va atreure aquest ventall de sabors, oi? Exacte, als joves. Gent que fins llavors mai havia fumat, però estaven interessats a provar el vaporeig.  

 

Com és normal, van començar a sorgir preguntes sobre la seguretat a llarg termini d’aquesta nova manera de fumar. Venedors i consumidors deien que era menys nociu que les cigarretes tradicionals, i, evidentment, es desconeixia l’impacte complet del vaporeig en la salut.  

 

 

La incòmoda veritat sobre el vaporeig: riscos de les cigarretes electròniques per a la salut 

 

L’impacte que vaporejar té en la salut no és cap broma. Amb estudis a la mà, podem dir-te que les cigarretes electròniques provoquen un dany a l’ADN similar a les cigarretes tradicionals. Però, evidentment, la llista de riscos associats a vaporejar és més llarga.  

 

Vaporejar crea addicció a la nicotina  

 

Segons l’Informe del Cirurgià General dels Estats Units de l’any 2020, aproximadament el 90% dels fumadors adults van començar a fumar abans dels 18 anys, la qual cosa destaca la importància de prevenir l’addicció a la nicotina en la joventut. Dit això, has de saber que: 

 

  • La nicotina, present en molts productes de vaporeig, és altament addictiva i pot tenir efectes duradors en el cervell. 

  • El cervell adolescent és particularment vulnerable a l’addicció pel fet que les àrees responsables del control d’impulsos i la presa de decisions encara estan en desenvolupament.

  • Això no queda aquí: Un estudi publicat en la revista JAMA PEDIATRICS al 2017 va concloure que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenien una probabilitat significativament major de començar a fumar cigarrets tradicionals en el futur. 

 

Vaporejar perjudica la salut dels teus pulmons 

 

Seguim amb més estudis, aquest cop amb un publicat al Journal of the American Heart Association, que al 2019 va trobar que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenen més probabilitats de tenir símptomes respiratoris que els que no vaporejen. La inhalació de substàncies químiques presents als líquids pot provocar problemes respiratoris, inclosos símptomes com a tos i dificultat per a respirar. 

 

Vaporejar i l’aparició de problemes de salut mental  

 

Si bé la relació causal encara no està completament establerta i es necessiten recerques addicionals, aquest estudi proporciona una visió intrigant de la possible connexió. Un estudi publicat en la revista JAMA Pediatrics al 2019 va trobar una associació entre el vaporeig en adolescents i un major risc de símptomes de depressió.  

Però què té a veure vaporejar amb la salut mental? Molt: 

  • Addicció a la nicotina: una substància addictiva que pot afectar el sistema de recompensa del cervell. L’addicció a la nicotina pot portar a canvis en l’estat d’ànim i la regulació emocional, la qual cosa podria contribuir als símptomes de depressió en adolescents. 
  • Estrès relacionat amb el vaporeig: especialment si són conscients dels riscos per a la salut associats amb el consum o si enfronten problemes relacionats amb l’addicció.  
  • Canvis en la química cerebral: Tot i que es necessita més recerca, existeix la possibilitat que el vaporeig pugui tenir un impacte directe en la química cerebral dels adolescents. I això podria contribuir als símptomes de depressió.  

 

 

El fum del vaporeig és tòxic per a les persones que estan al teu voltant?  

 

Que vaporejar és perjudicial per a les persones que fumen amb cigarreta electrònica ha quedat clar. Però i la gent que està al seu voltant? La resposta és sí: el fum del vaporeig, sovint denominat «vapor de segona mà» pot contenir substàncies químiques tòxiques i partícules que poden ser perjudicials per a les persones que ho inhalen, fins i tot si no estan directament usant el dispositiu de vaporeig.  

I, evidentment, això planteja preocupacions sobre l’exposició involuntària al vaporeig en entorns on es permet fumar: El vapor de segona mà pot contenir nicotina, formaldehid, acetaldehid, metalls pesants i altres substàncies químiques que s’alliberen quan s’escalfen els líquids. Aquestes partícules poden dipositar-se en els pulmons i causar mal a la salut pulmonar. 

 

 

Ha quedat clar que això del vaporeig no és una moda: és un problema de salut pública integral, a Andorra i arreu. El ventall de reptes que tenim sobre la taula és ben ampli: cal investigar més i informar millor, però també educar i proporcionar recursos per ajudar que les persones que fumen (o es plantegen fumar) amb cigarreta electrònica puguin prendre decisions informades, i no es deixin seduir per la seva falsa i atractiva innocuïtat. 

 

Així canvia el teu cos setmana a setmana quan deixes de beure alcohol

Per socialitzar, per relaxar-se, per celebrar, per ofegar les penes, per acompanyar un aperitiu, per curiositat o per costum. Les raons per les quals les persones trien consumir alcohol són molt variades, i les dades parlen per si soles: el 2020, un 13% de la població espanyola major de 15 anys prenia begudes alcohòliques cada dia. 

 

A Andorra no tenim dades tan recents, però perquè et facis una idea, el 2010 l’OMS va recollir dades de 191 països (entre els quals hi havia el nostre). En el rànquing de consum d’alcohol entre les persones de més de 15 anys, Andorra ocupa el 7è lloc: segons l’OMS, en aquella època la mitjana de consum d’alcohol a Andorra era de 13 litres per persona a l’any.  


No obstant això, i afortunadament, l’interès pels efectes de l’abandonament de l’alcohol és cada vegada més gran. I és que més enllà de les raons personals per prendre aquesta decisió, hi ha una sèrie de transformacions físiques notables que acompanyen el procés de deixar de beure. Parlem de millores en la salut del fetge, sí, però també de la reducció de l’ansietat així com la millora de la qualitat del son i la famosa pèrdua de pes. En aquest article explorarem amb tu com respon quan l’alcohol ja no forma part de l’equació. 

 

El teu fetge pot recuperar-se si deixes de beure alcohol 

 

El fetge és un dels òrgans que més es beneficia quan tanques l’aixeta de l’alcohol. Aquesta potent glàndula s’encarrega de processar i eliminar toxines del cos, incloent-hi l’alcohol. 


L’alcohol pot causar dany hepàtic, i això et pot empènyer a patir afeccions greus com la cirrosi, una enfermetat degenerativa greu amb consequències mortals. En deixar de beure, el fetge té l’oportunitat de guarir-se i regenerar-se. I és que els nivells d’enzims hepàtics es normalitzen i la funció millora gradualment, la qual cosa pot resultar en una major eficiència en la desintoxicació i un funcionament general més saludable. 

 

Dormiràs millor 

 

Això pot semblar contradictori al principi, perquè per a tothom és sabut –o cregut– que l’alcohol pot ajudar a agafar la son, i per tant, a dormir. El que ja no se sap és que l’alcohol pot interrompre els patrons de son i reduir la qualitat del repòs. Fixa’t com està afectant l’alcohol al teu descans: 

 

  • Modifica l‘arquitectura del son, alterant les etapes de son REM (moviments oculars ràpids) i no REM. Conseqüència? El teu son és menys reparador. 
  • Pot reduir la quantitat de somni profund (d’ones lentes) que experimentes. Aquest és essencial per a la restauració física i mental, per la qual cosa la seva manca pot afectar negativament l’energia i el benestar l’endemà.  
  • Pot portar a despertars durant la segona meitat de la nit. Això pot resultar en un son fragmentat i menys reparador. 
  • Relaxa els músculs a la gola, la qual cosa pot augmentar el risc de roncs i apnea del son. L’apnea del son és una afecció en la qual la respiració s’atura i es reprèn repetidament durant el son, la qual cosa pot interrompre el repòs normal. 
  • Pot causar somnis més vius i malsons. Això pot estar relacionat amb el seu impacte en les etapes del son REM, que són crucials per al processament d’emocions i la consolidació de la memòria. 
  • L’alcohol és diürètic, la qual cosa significa que augmenta la producció d’orina i pot portar a la deshidratació durant la nit. Això pot provocar interrupcions en el son per anar al bany i causar incomoditat general. 

 

Et sona? Doncs continua llegint, perquè l’alcohol no només afecta el teu repòs: també pot afectar els neurotransmissors al cervell, la qual cosa pot contribuir al desenvolupament o empitjorament de trastorns com la depressió i l’ansietat. 

 

Deixar de beure alcohol redueix l’ansietat 

 

Al principi d’aquest article et numeràvem algunes de les raons per les quals les persones trien consumir alcohol. I és que aquest ha estat sovint considerat com un recurs per relaxar-se i escapar momentàniament de la roda d’estrès en la qual ens atrapa el nostre ritme de vida. No obstant això, la seva relació amb la salut mental no és tan senzilla com sembla. Consumir alcohol pot portar a desequilibris químics al teu cervell i afectar negativament el sistema nerviós. I aquest perillós còctel és capaç d’augmentar la susceptibilitat a l’ansietat i la depressió. 

 

Deixar de beure alcohol canviarà les regles del joc: 

 

Tindràs major claredat mental: L’alcohol pot embullar el pensament i dificultar la concentració. 

El teu estat d’ànim millorarà: Com et dèiem abans, l’alcohol deprimeix el sistema nerviós central i altera els neurotransmissors que regulen l’estat d’ànim. Això pot contribuir al desenvolupament o empitjorament de la depressió. En eliminar l’alcohol, li estàs donant al teu cervell l’oportunitat de restaurar el seu equilibri químic. 

Reduiràs l’ansietat: L’alcohol pot tenir un efecte enganyós de rebufada momentània de l’ansietat. No et deixis enganyar, perquè el que està passant en realitat és precisament el contrari: l’augmenta. 


Quan el cos s’acostuma a l’alcohol, pot dependre’n com una forma de fer front a situacions estressants. En deixar de consumir alcohol, les persones poden aprendre a manejar l’ansietat de manera més efectiva, utilitzant estratègies saludables d’afrontament en lloc de dependre d’una substància.  

Deixar l’alcohol és un pas poderós cap a la reducció de l’ansietat. No obstant això, és important recordar que cada persona és única i que el procés pot variar. Buscar suport d’amics, familiars o professionals de la salut és fonamental per travessar aquest pont cap a la vida saludable amb èxit. 

 

Els beneficis de deixar de prendre alcohol es noten des del dia 1? 

 

Entendre com canvia el teu cos quan deixes de prendre alcohol està bé, però tenir clar a quin ritme ho fa és determinant. T’ajuda a ser pacient, entendre el procès, i ser més respectuós amb ell. Compartim amb tu un calendari de millores. 

 

Setmana 1-2: La desintoxicació inicial 

El teu sistema digestiu comença a recuperar-se, i el teu fetge comença a processar toxines de manera més eficient.  

 

Setmana 3-4: Millora del son i l’energia 

A mesura que avances en el teu primer mes, és possible que ja notis una millora en la qualitat del teu son. Els patrons de son seràn més regulars i reparadors , i poden contribuir a una major energia durant el dia. 

A més, és probable que experimentis una reducció en la inflamació i la inflamació, ja que el teu cos eliminarà l’excés de líquids i toxines. 

 

Setmana 5-6: Beneficis a la pell i la salut cardiovascular 

La manca d’alcohol pot tenir efectes notables en la salut de la teva pell. La hidratació millorada i la reducció de la inflamació poden resultar en una pell més clara i lluminosa. El teu sistema cardiovascular comença a beneficiar-se, ja que la pressió arterial pot disminuir i la circulació sanguínia millorar. 

 

Setmana 7-8: pèrdua de pes i augment del focus 

A mesura que el teu cos s’adapta a l’absència de calories buides de l’alcohol, és possible que comencis a notar una pèrdua de pes gradual. A més, moltes persones han compartit el seu augment en el focus i la claredat mental a mesura que els efectes de l’alcohol desapareixen completament. 

 

Setmana 9-10: Salut del fetge i estat d’ànim 

El teu fetge continua regenerant-se i guarint. Els nivells d’enzims hepàtics poden tornar a la normalitat, la qual cosa indica una funció hepàtica millorada. L’estabilització química al cervell i la reducció dels efectes depressors de l’alcohol poden contribuir a un major benestar emocional. 

 

Mesos posteriors: Transformació duradora 

 

A mesura que passa el temps, els beneficis de deixar de prendre alcohol s’acumulen i es tornen més notoris. El teu sistema immunitari pot reforçar-se, la teva salut cardiovascular pot millorar i la teva ment pot sentir-se més clara i equilibrada. 

Recorda que cada individu és únic i que els canvis poden variar. Mantenir un estil de vida saludable i sostenible, juntament amb la recerca de suport social i professional si ho creus necessari pot contribuir a una transformació duradora en la teva salut física i mental.  

SIBO: Què és el SIBO i quan has d’anar al metge?

Hi ha malalties més visibles que altres, capaces d’amagar-se entre una anomenada -i perillosa- normalitat. Assumim els seus símptomes i convivim amb els danys col·laterals, atribuint-los despreocupadament a problemes menors o, simplement, ignorant-los. És possible això? Pregunta-ho als milers d’usuaris de Tiktok que, gràcies a un trend, han descobert una malaltia que, sense saber-ho, potser forma part del seu dia a dia: el SIBO. 

 

Què és el SIBO? 

 

El SIBO és un acrònim de Síndrome de Sobrecreixement Bacterià a l’Intestí Prim, una afecció en la qual una quantitat excessiva de bacteris colonitza el teu intestí prim. (Parèntesi una mica escatològic: l’intestí prim és l’encarregat de descompondre els aliments en components més petits i absorbir els nutrients essencials pel cos. Tanquem el parèntesi). 

 

Generalment, el teu intestí prim té relativament pocs bacteris en comparació amb l’intestí gruixut, on habiten la majoria dels microorganismes beneficiosos. Doncs bé, quan les persones tenen SIBO, els bacteris es traslladen des de l’intestí gruixut fins a l’intestí prim en números anormalment alts. I això ho complica tot. 

 

Símptomes del SIBO 

 

Els teus bacteris s’alimenten del que menges. Aprofiten, sobretot els residus de la fibra, dels sucres, de les grasses i de les proteïnes. En fer-ho, generen substàncies, entre les quals destaca el gas: hidrogen i metà. Els símptomes del SIBO tenen a veure amb aquestes substàncies. Anem a veure’ls: 

 

  • Dolor abdominal: Un dels símptomes més comuns del SIBO és el dolor abdominal. Pot variar en intensitat i ubicació, però sovint es descriu com un dolor còlic o una sensació de inflor a la part superior o mitjana de l’abdomen.
  • Inflor abdominal: L’acumulació excessiva de gasos a l’intestí prim a causa del creixement bacterià pot provocar inflor. Això pot fer que l’abdomen sembli exageradament gros i tens.  
  • Gasos: La producció excessiva de gasos pels bacteris a l’intestí prim pot portar a una major formació de gasos.
  • Canvis en els patrons intestinals: Tant la diarrea com l’estrenyiment poden ser símptomes del SIBO. Algunes persones poden experimentar una alternança entre aquests dos extrems, el que es coneix com a diarrea-estrenyiment intermitent.
  • Malestar després de menjar: Les persones amb SIBO poden sentir-se incòmodes o tenir una sensació de plenitud després de menjar fins i tot petites porcions d’aliments.
  • Fadiga i debilitat: El SIBO pot afectar l’absorció de nutrients essencials a l’intestí prim, el que podria provocar fadiga i debilitat.
  • Canvis en la composició de les femtes: Algunes persones poden notar canvis en el color, la textura o la consistència de les femtes a causa de la mala absorció de nutrients.
  • Símptomes no gastrointestinals: En alguns casos, el SIBO també pot estar associat amb símptomes que no són específicament gastrointestinals, com ara mal de cap, dolors articulars i problemes de concentració i memòria.
 

El SIBO no és res de nou, però el seu salt a la fama sí. Ja et pots imaginar què ha passat a Tiktok, oi? Milers d’usuaris han començat a compartir els seus símptomes digestius visibles, encapçalats per l’inflor, que atribueixen al sobre creixement de la microbiota. La conseqüència: les peticions de proves de SIBO s’han incrementat exponencialment, i hi ha professionals de la salut que ja s’han referit a aquesta situació com a «pandèmia silenciosa de problemes digestius i hormonals».  

 

L’ alimentació, el consum d’alcohol, el poc exercici i l’estrès no ajuden. El nostre estil de vida és el brou de cultiu perfecte per als problemes de salut. I n’hi ha molts que comencen a l’estómac. La pregunta ara és: això es pot evitar? 

 

Puc prevenir el SIBO? 

 

Sí. Pots prendre mesures per reduir el risc de SIBO. I totes elles et seran senzilles i familiars.  

Fixa’t: 

  • Rentar-te les mans adequadament abans de menjar i després d’anar al lavabo pot ajudar a prevenir l’entrada de bacteris nocius al sistema digestiu. 
  • Evitar l’ús excessiu o innecessari d’antibiòtics, ja que poden alterar l’equilibri bacterià a l’intestí i afavorir el creixement excessiu de certs bacteris. Sempre segueix les indicacions del teu metge en prendre antibiòtics.
  • Si tens malalties que poden afectar el funcionament del sistema digestiu, com la malaltia de Crohn, la malaltia celíaca o la diabetis, segueix les recomanacions i els tractaments proporcionats pel teu metge per minimitzar el risc de SIBO.
  • Si has tingut cirurgies al sistema digestiu, assegura’t de seguir les pautes postoperatòries i les recomanacions del teu metge per evitar complicacions que podrien augmentar el risc de SIBO.
  • Si tens intolerància a la lactosa o a la fructosa, és important evitar els aliments que triguen símptomes, ja que aquests aliments no digerits poden fermentar a l’intestí i contribuir al creixement bacterià.
  • Mantenir una dieta rica en fibra i aliments equilibrats pot ajudar a mantenir la salut intestinal i prevenir problemes digestius. Tanmateix, en alguns casos, és possible que una dieta alta en fibra no sigui recomanable si ja s’ha diagnosticat SIBO. Consulta un professional de la salut per obtenir orientació adequada.Si tens símptomes gastrointestinals persistents, com inflor abdominal, dolor, canvis en els patrons intestinals o símptomes semblants, buscar atenció mèdica és clau per aconseguir un diagnòstic adequat i un tractament apropiat.
 

Tinc SIBO?

 

Només el teu metge pot respondre aquesta pregunta. I amb llegir de passada la llista de símptomes del SIBO, t’hauràs adonat del problema: són símptomes comuns, propis d’altres patologies com la celiaquia, la inflor abdominal funcional o la síndrome de còlon irritable. 

El diagnòstic del SIBO implica realitzar proves específiques, com la prova d’alè d’hidrogen o la prova d’alè de metà, que detecten els gasos produïts pels bacteris a l’intestí. Un cop diagnosticat, el tractament del SIBO generalment es basa en una combinació de canvis en la dieta i medicaments.

Des d’aquí només podem recomanar-te que, ara que tens una mica més d’informació sobre el que et pot estar passant al teu sistema digestiu, et posis en contacte amb el teu metge de capçalera. Recorda sempre que autodiagnosticar-te i automedicar-te només empitjorarà les coses! 

Aquests són els elements que t’ajuden a cuidar el cor

N’ets conscient: El teu cor, amb el seu paper fonamental en la circulació sanguínia, és el responsable de subministrar el combustible essencial que nodreix cada racó del teu cos.  Però a mesura que et submergeixes en les teves responsabilitats diàries (ja saps, els terminis i les responsabilitats) sacrifiques el teu benestar cardiovascular. El teu ritme de vida, l’estrès acumulat, la poca activitat física, l’alimentació desequilibrada i allò de dormir poc i d’aquella manera són mals companys en aquesta carrera contra el temps.  

 

Que l’estrès crònic, la falta d’exercici regular i una dieta poc saludable poden erosionar gradualment la teva resistència cardiovascular no és res de nou. A més, el teu cos, que sap el que es fa, t’envia senyals quan hi ha alguna cosa que no acaba d’anar bé. Mirar cap a un altre costat pot semblar temptador, però les conseqüències van des de la fatiga crònica fins a problemes més seriosos com la hipertensió, la diabetis i les malalties cardíaques. El que et volem dir amb això és que l’urgent no t’ha de fer-te oblidar l’important. 

Dit això, tenim una bona notícia: Cuidar el teu cor és fàcil, si saps com. 

 

Fruites per cuidar el cor: maduixes, pomes i magranes 

 

Comencem bé, no? Et donarem un grapat d’idees: Les pomes són una excel·lent font de fibra soluble, especialment pectina, que pot ajudar a reduir el colesterol en sang. I això és fantàstic per al cor. També contenen antioxidants com els flavonoides i la quercetina, que poden protegir les cèl·lules i millorar la salut cardiovascular.  

Per a aprofitar al màxim els seus beneficis, les has de menjar amb la pell –ben rentada–, ja que gran part de la fibra i els nutrients es troben en ella. Hi ha qui troba avorrit menjar pomes. Si formes part d’aquest club, pots afegir-les a les amanides, als batuts i postres.  

Les maduixes són una font d’antioxidants, vitamina C, fibra i potassi. El potassi pot ajudar a mantenir un ritme cardíac regular i controlar la pressió arterial. En iogurt, en batuts, en gelats casolans o fins i tot en amanida. Com vulguis, però sense sucre. Anota en majúscules i subratlla ben fort: consumir sucre és dolent per al teu cor.

I les magranes? Bé, igual que les maduixes (i que qualsevol fruita vermella com per exemple els gerds) són una excel·lent font d’antioxidants. Les magranes tenen polifenols i àcid punícic, que poden ajudar a reduir la inflamació i millorar la salut cardiovascular. Pots menjar-te els arils de la magrana (així es diuen les llavors vermelles sucoses) per si sols, o agregar-los a les teves amanides.  

Ep! I si t’agrada l’alvocat, has de saber que fa un match perfecte amb la magrana. Pren nota dels ingredients que has de comprar per a preparar el que t’assegurem serà el teu guacamole preferit: alvocat i magrana, pipes de gira-sol, ceba, coriandre i una llima. Només has de tallar en trossos petitons, remenar bé i gaudir. Per cert, l’alvocat també és meravellós per al teu cor, sempre i quan no abusis, ja saps. Seguim. 

 

Menja peix blau: salmó, sardines i arengs 

 

Abans de donar-te bones raons per començar a menjar almenys 2 cops per setmana peix blau, hem de parlar d’aixó: És important que t’asseguris que el peix ve de fonts segures i sostenibles per a evitar l’acumulació de contaminants. I sí, t’estem parlant del mercuri.  

Fixa’t: Els depredadors mengen el metilmercuri de totes les seves preses, i com a resultat, els nivells s’incrementen en els nivells tròfics superiors de la cadena alimentària. Això significa que els peixos depredadors, com els peixos blaus, que estan en la part més alta de la cadena alimentària, poden tenir nivells més alts de metilmercuri en els seus teixits. Si t’interessa saber més, guarda’t aquesta guia de consum segur de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN).  

 

Dit això, ara veuràs per què és important que, malgrat el mercuri, mengis peix blau:  

  • Àcids grassos omega-3: El peix blau és especialment ric en àcids grassos omega-3, com l’àcid eicosapentaenoic (EPA) i l’àcid docosahexaenoic (DHA). I això per a què va bé? Doncs aquest àcids grassos tenen propietats antiinflamatòries i poden ajudar a reduir la inflamació en les artèries i millorar la funció cardíaca. També s’ha demostrat que els omega-3 redueixen els nivells de triglicèrids en sang i poden ajudar a prevenir la formació de coàguls sanguinis.  
  • Millorar el perfil lipídic: Consumir peix blau regularment pot augmentar els nivells de colesterol HDL (colesterol «bo») en sang i reduir els nivells de colesterol LDL (colesterol «dolent»). Com et pots imaginar, això pot tenir un efecte positiu en la salut cardiovascular en reduir el risc d’acumulació de placa en les artèries. 
  • Reduir el risc de malaltia cardíaca: Els estudis epidemiològics han demostrat consistentment que les poblacions que consumeixen regularment peix blau tenen un menor risc de malalties cardíaques, inclosos esdeveniments cardiovasculars greus com a atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars. 

Ara bé: quin peix blau és millor i té menys mercuri?  

La llista és llarga. Et direm 3 encerts assegurats: 

  • Salmó: És una excel·lent font d’àcids grassos omega-3, especialment EPA i DHA. El salmó de granja tendeix a tenir nivells més baixos de mercuri que el salmó salvatge. 
  • Sardines: Les sardines són petites, però estan plenes d’àcids grassos omega-3 i calci. Com que no són molt grans, tendeixen a tenir nivells més baixos de mercuri. 
  • Areng: L’areng és una altra bona font d’àcids grassos omega-3 i sovint es consumeix en forma de fumats o enllaunats. Igual que altres peixos petits, tendeix a tenir nivells baixos de mercuri.  

 

Bàsics per al cor: Verdures de fulla verda 

 

Les verdures de fulla verda, com els espinacs, la col i el bròcoli, són la cirereta d’una dieta saludable. Aquestes verdures estan plenes de nutrients essencials i compostos bioactius. Fixa’t: 

 

  • Els espinacs són rics en diversos nutrients beneficiosos per a la salut del cor, inclosos el potassi, l’àcid fòlic, la vitamina K, la fibra i els antioxidants, com la vitamina C i el beta-carotè.  
  • La col, en les seves diverses varietats com la col arrissada i la col de Brussel·les, és rica en fibra, vitamina K, vitamina C i antioxidants. Els seus beneficis per al cor inclouen els compostos bioactius com els glucosinolats, s’han associat amb la millora de la funció arterial i la reducció del risc de malalties cardiovasculars. 
  • El bròcoli és una verdura crucífera carregada de nutrients, com la vitamina C, la vitamina K, el folat i els antioxidants. Entre els seus beneficis et destacarem la presència de sulforafans, que tenen propietats antiinflamatòries que poden ser beneficioses per a la teva salut cardiovascular. 

 

La pregunta és: Com és millor consumir aquestes verdures? El primer és de manual: cal incloure-les en una dieta variada i equilibrada. Ara bé, pots fer-ho en amanides, saltats, sopes, batuts o com a acompanyament dels teus plats principals. Cuinar les verdures de fulla verda lleugerament al vapor o al forn pot ajudar a conservar els seus nutrients mentre realça el seu sabor. Ja saps: Si comences a sofregir-les perdran part del seu valor nutricional. 

 

Menjar nous i xia va bé per al cor 

 

Les nous també són riques en àcids grassos omega-3, grasses monoinsaturades i poliinsaturades. I van genial per:

  • Reduir el colesterol: Els greixos saludables en les nous poden ajudar a reduir el colesterol LDL i millorar el perfil lipídic. 
  • Millorar la funció arterial: Els antioxidants en les nous, com la vitamina E, poden ajudar a mantenir la salut dels vasos sanguinis. 
  • Reduir la inflamació: Els fitoquímics i els antioxidants tenen propietats antiinflamatòries que poden beneficiar la salut cardiovascular.

I la xia? Bé, la xia té el poder d’estabilitzar del sucre en sang, però també de controlar la pressió arterial i, igual que les nous, reduir els nivells de colesterol. 

Fa anys que es va posar de moda hidratar llavors de xia i menjar-les a cullerades en dejú, perquè a més de ser bona pel cor, té propietats saciants. Això sí: La textura gelatinosa que es crea una vegada han absorbit el líquid és molt peculiar i no a tothom li agrada. Per a evitar-la, pots simplement afegir-la a un batut que vagis a beure immediatament, utilitzar-la per a donar-li un toc a les teves amanides o empolvorar els teus iogurts amb una cullerada generosa d’aquestes llavors. La quantitat recomanada diària és d’1 a 2 cullerades. 

 

Si vols fer salut, hem de parlar de la civada 

 

Ens hem guardat el millor per al final: Si hi ha un aliment especialment beneficiós per al teu cor, és la civada. T’expliquem per què. 

  1. Fibra soluble: La civada és rica en fibra soluble, especialment en un tipus anomenat beta-glucà. La fibra soluble té diversos efectes positius en la salut cardiovascular, inclosa la reducció del colesterol LDL («dolent») en unir-se a ell i ajudar a eliminar-lo del cos. Això pot contribuir a reduir el risc d’acumulació de placa en les artèries i a millorar el perfil lipídic.
  1. Regulació del sucre en sang: El beta-glucà present en la civada també pot ajudar a estabilitzar els nivells de sucre en sang, important per a prevenir la diabetis tipus 2.
  1. Antioxidants: Com les avenantramides, que tenen propietats antiinflamatòries i poden ajudar a protegir el sistema cardiovascular en reduir l’estrès oxidatiu i la inflamació.
  1. Minerals: com el magnesi, que és essencial per a la funció cardíaca i la regulació de la pressió arterial.
  1. Baixa en greixos saturats: el que la converteix en una opció saludable per a mantenir nivells de colesterol saludables.
  1. Sacietat i control del pes: La fibra i els carbohidrats d’absorció lenta en la civada poden contribuir a la sensació de sacietat i ajudar en el control del pes.

 

Això està molt bé, però no a tothom li ve de gust menjar porridge –aquest puré de civada cuita decorat amb fruites, d’aparença apetitosa i textura gelatinosa–. Et donem alternatives: 

  • Granola casolana: Prepara la teva pròpia granola casolana amb civada, fruita seca i llavors per a un desdejuni o snack saludable. 
  • Civada en pols en batuts: Agrega civada als teus batuts per a augmentar el contingut de fibra i nutrients. 
  • Parfait de civada: si se’t fa massa el porridge, prova una capa de iogurt i una altra de civada cuita. Decora amb fruits vermells i mel, i ja ho tens! 
  • En amanides: si el que et molesta és la civada cuita, simplement afegeix els flocs a les teves amanides, així quedarà més camuflada.  

 

Ja has vist que no cal fer un gran canvi en el teu menú per a incorporar els aliments que protegeixen i enforteixen el teu cor: la llista d’ingredients per a cuidar-ho és llarga, apetitosa i variada. La pròxima vegada que vagis a fer la compra recorda que cuidar el teu cor no sols prolonga la vida, sinó que també et permet viure amb vitalitat i plenitud cada batec.