Quin insecte m’ha picat? Guia ràpida per identificar picades [Part 1]

Qui viu a Andorra assumeix i gaudeix– de les conseqüències d’estar envoltats de natura. I una d’aquestes conseqüències, és la convivència amb els insectes: són una part omnipresent del nostre entorn, i encara que molts d’ells són inofensius, alguns poden picar i causar molèsties i fins i tot reaccions al·lèrgiques. És igual si voltes sovint per la muntanya, si vas al rec de tant en tant o si fas vida més urbana: els insectes, i més amb la tornada del bon temps, ens envolten. 

En aquest article t’ensenyarem a identificar algunes de les picades d’insectes més freqüents a Andorra i et donarem pautes per actuar: Explorarem els insectes més comuns que piquen, analitzarem com són aquestes picades, els riscos associats, quines mesures prendre per a tractar-les i quant temps sol durar la picor. 

 

T’ha picat un mosquit? 

 

Els mosquits són potser els insectes picadors més comuns a tot el món. Les seves picades, com ja tothom sap, són generalment petites protuberàncies vermelles que causen picor i irritació. En àrees on hi ha malalties transmeses per mosquits, com el dengue o la malària, les picades poden representar un risc major. No és, de moment, el cas d’Andorra. 

 

Així has de tractar la picada d’un mosquit 

 

Neteja la picada amb aigua i sabó i després aplica un antisèptic per a prevenir infeccions. Els antiinflamatoris tòpics o antihistamínics també poden alleujar la picor i la inflor. 

Ja saps: evita gratar-te per a prevenir infeccions secundàries. Si et costa molt, abans de començar a experimentar amb remeis, millor que baixis a la farmàcia i parlis amb un especialista. 

 

Quant dura la picor d’una picada de mosquit? 

 

En general, la picor d’una picada de mosquit dura uns pocs dies, però pot persistir més temps en persones sensibles. 

 

Tot i que encapçalen el rànquing, no totes les picades són de mosquits. Dins de les més freqüents tenim també les abelles i les vespes. D’aquestes també n’hi ha a Andorra. 

 

T’ha picat una abella o una vespa? Això és el que has de fer 

 

Les picades d’abelles i vespes poden ser doloroses i causar inflor localitzada. Algunes persones poden ser al·lèrgiques al seu verí, la qual cosa pot desencadenar reaccions greus. 

 

Abans de seguir aclarim la diferència entre aquests insectes: 

 

  • Les abelles tenen un agulló que es desprèn de l’abdomen quan pica. Aquest agulló està connectat al sac de verí de l’abella i, en general, queda incrustat en la pell de la persona que ha estat picada. Després de picar, l’abella mor a causa de la pèrdua del seu agulló i part dels seus òrgans interns. Li surt cara la picada. En general, són insectes poc agressius que només piquen quan es veuen amenaçades. Si no les molestes, no t’han de fer res. 

 

  • Les vespes quan piquen també injecten verí, però, al contrari que les abelles, poden picar repetidament. I sí, efectivament, són més agressives. Tot i que la percepció del dolor canvia segons la persona, les picades de vespa fan més mal. 

 

Tractament d’una picada d’abella o vespa 

 

Si la picada deixa l’agulló incrustat en la pell, és important retirar-lo amb cura per a evitar que es trenqui i alliberi més verí. Renta la zona amb aigua i sabó, aplica gel per a reduir la inflor i pren un antihistamínic si és necessari. En casos d’al·lèrgia coneguda, això no cal ni dir-ho, és crucial buscar atenció mèdica immediatament. 

 

Durada de la picor d’una picada d’abella o de vespa 

 

El dolor i la inflor solen disminuir en un o dos dies, encara que pot persistir durant més temps. La pregunta està clara, oi? Si no he vist l’insecte i no tinc l’agulló clavat, com puc saber si m’ha picat una vespa? Apunta: 

 

  • Si sents un dolor sobtat i agut en una part del teu cos sense raó aparent, podria ser un signe d’una picada de vespa. 
  • Pots notar que la pell al voltant de la picada es torna vermella i s’infla. 
  • Pot ser que notis la presència d’una petita fava elevada en la pell, similar a una picada de mosquit, però generalment amb una major inflor i enrogiment. 
  • Després d’una picada de vespa, és possible que sentis calor en la zona afectada, a més del dolor i la inflor. 

 

Com puc saber si m’ha picat una puça? 

 

Si et despertes amb uns puntets en línia o agrupats, ja pots començar a sospitar que has estat en contacte amb una puça. Com a curiositat et direm que piquen d’aquesta perquè es mouen molt ràpidament buscant menjar. Exacte: Avancen i piquen, avancen i piquen, compulsivament. Millor no pensar-ho gaire. 

 

Les puces sovint es troben en àrees on hi ha mascotes, així que si sospites que has estat en contacte amb una i tens un pelut, fixat bé en el seu comportament i assegurat que té les desparasitacions al dia. Dit això, continuem amb la nostra picada: 

 

Com has de tractar la picada d’una puça? 

 

Renta la zona afectada amb aigua i sabó, i aplica una crema d’hidrocortisona per a alleujar la picor. Si és greu, potser has de baixar a la farmàcia i demanar un antihistamínic oral a un professional. 

 

Durada de la picor en picades de puça 

 

A aquestes picades triguen més a marxar. La picor pot persistir durant diversos dies o fins i tot setmanes, especialment si hi ha una infestació de puces al teu l’entorn.

 

Piqui qui et piqui, mai facis això 

 

Encara que pot ser temptador, gratar-se la picada pot empitjorar la irritació i augmentar el risc d’infecció. El gratat excessiu pot danyar la pell i permetre que bacteris ingressin a la ferida, la qual cosa pot complicar la cicatrització. Has de ser fort i no fer-ho. 

 

Apretar una picada pot provocar l’alliberament de més verí o fluids corporals de l’insecte en la pell, la qual cosa pot augmentar la inflamació i la irritació. A més, això pot augmentar el risc d’infecció. Amb compte. 

 

Evita aplicar substàncies irritants com a alcohol, vinagre o llimona directament sobre la picada. Aquests productes poden causar més irritació en la pell i augmentar la incomoditat. 

 

Al fil d’això t’hem de dir que cal evitar remeis casolans no provats: Encara que hi ha molts remeis casolans populars per a les picades d’insectes, alguns d’ells poden no ser efectius o fins i tot poden empitjorar la situació. Evita aplicar pasta de dents, olis essencials no diluïts o bicarbonat de sodi sense consultar primer amb un professional de la salut. 

 

Si experimentes símptomes greus com a dificultat per a respirar, inflor facial o marejos intensos després d’una picada d’insecte, no ignoris aquestes senyals. Busca atenció mèdica immediatament: podrien ser signes d’una reacció al·lèrgica greu que requereix tractament urgent. 

Et xiulen les orelles? No vol dir que parlin de tu…

Diuen les veus populars que quan les orelles ens xiulen vol dir que algú està xerrant malament de nosaltres a la nostra esquena. Aquesta superstició, que és tan antiga com la humanitat, amaga una condició auditiva que pateixen persones de totes les edats: el Tinnitus. 

Si no saps de què parlem has de continuar llegint. 

 

Què és el tinnitus? 

 

El tinnitus és una condició –no malaltia– que pateixen aquells que senten sorolls que no són causats per fonts externes. Com ara? Brunzits, xiulets, xiulades, rugits o grinyols. De fet, la paraula «tinnitus» ve del verb llatí «tinnire», que significa «sonar» o «dringar». 

Aquests sorolls poden ser intermitents o constants. Per això, sovint, el tinnitus es descriu com un soroll fantasma, ja que no hi ha una font de so externa que ho generi. La seva intensitat i la seva durada poden variar. Pot ser temporal o crònica. I no, no té cura. 

Entrem en detalls. 

 

Què causa el Tinnitus? 

 

El tinnitus pot ser causat per una varietat de factors. Et destaquem els més comuns perquè et facis una idea: 

  • L’exposició prolongada a sons forts, com la música alta, maquinària sorollosa o explosions, pot danyar les cèl·lules sensorials de l’oïda interna i desencadenar el tinnitus. 
  • Lesions traumàtiques en l’oïda, com a cops al cap, lesions per explosions o inserció accidental d’objectes en el canal auditiu, poden causar tinnitus. 
  • El tinnitus pot ser un símptoma de diversos problemes de salut, com a malalties de l’oïda, infeccions, trastorns del sistema circulatori, trastorns neurològics, canvis en la pressió sanguínia o desequilibris hormonals. 
  • L’estrès, l’ansietat i altres trastorns emocionals poden agreujar el tinnitus o fer que sigui més perceptible. Recerques com aquesta han trobat que l’estrès emocional pot augmentar temporalment la percepció del tinnitus i la seva molèstia, la qual cosa destaca la importància de les estratègies de maneig de l’estrès en el tractament del tinnitus. 
  • Alguns medicaments, com uns certs antibiòtics, antidepressius, antiinflamatoris no esteroides i quimioteràpia, poden causar o empitjorar el tinnitus com a efecte secundari. 

 

Com es pot tractar el tinnitus? 

 

Si ho pateixes ho saps, i si no, t’ho pots imaginar: El tinnitus pot tenir un impacte significatiu en la qualitat de vida d’una persona. Els sons persistents poden interferir amb el somni, la concentració, l’atenció, el rendiment laboral i les relacions personals. A més, el tinnitus pot provocar ansietat, depressió, irritabilitat i estrès emocional. No és cap broma, i per això és important tractar-lo amb un especialista per reduïr el seu impacte: 

 

  • La teràpia de so utilitza sons suaus, com a soroll blanc, música relaxant o sons de la naturalesa, per a emmascarar el tinnitus i distreure l’atenció del pacient. 
  • Teràpia cognitiu-conductual, centrada a canviar les respostes emocionals i els pensaments negatius associats amb el tinnitus, per ajudar a reduir el malestar i l’ansietat. 
  • L‘aprenentatge de tècniques de relaxació, meditació, ioga o altres pràctiques de maneig de l’estrès pot ajudar a reduir la percepció del tinnitus. 
  • En alguns casos, et poden receptar medicaments, com a ansiolítics, per a ajudar a controlar els símptomes del tinnitus, especialment si estan relacionats amb l’ansietat o la depressió. 
  • En casos de pèrdua auditiva associada, l’ús d’audiòfons o generadors de so pot ajudar a millorar l’audició i emmascarar el tinnitus. De fet, com et pots imaginar, el tinnitus i la pèrdua auditiva estan estretament relacionats: Les persones que experimenten tinnitus poden patir algun grau de pèrdua auditiva. 

 

El tinnitus continua sent una àrea de recerca activa en la medicina auditiva i neurològica. S’estan realitzant estudis per a comprendre millor les causes subjacents del tinnitus, desenvolupar nous enfocaments de tractament i millorar la qualitat de vida dels qui ho experimenten. 

 

Em xiulen les orelles sovint: quan he d’anar al metge? 

 

  • Si els xiulets en les oïdes no desapareixen després d’uns dies o si són constants i continus, és important consultar a un metge per a avaluar la causa i rebre orientació sobre el tractament adequat. 
  • Si experimentes un canvi sobtat en la intensitat, el to o la naturalesa dels xiulets, especialment si va acompanyat d’altres símptomes com a marejos, pèrdua d’audició, dolor d’oïda o canvis en la visió, has de buscar atenció mèdica immediatament. 
  • Si sents aquests sorolls fantasma en les oïdes després d’una lesió al cap, com un cop fort o una lesió en un accident, és important buscar atenció mèdica immediatament, ja que això podria indicar una lesió greu en l’oïda o el cervell. 
  • Si els xiulets van acompanyats d’altres símptomes preocupants, com a marejos, pèrdua d’audició, dolor d’oïda, sensació de plenitud en l’oïda, canvis en la visió, o símptomes neurològics com a feblesa o entumiment, és important consultar a un metge per a una avaluació completa. 

 

I, en general, si els sorolls afecten la teva qualitat de vida, la teva capacitat per a concentrar-te, dormir, treballar o dur a terme activitats diàries, és crucial buscar ajuda mèdica per a rebre tractament i suport adequats. Deixar córrer aquestes coses no és mai i en cap cas una bona solució.  

Així has de completar un part d’accidents

Els fulls tricolors plens de caselles en blanc que guardes al cotxe són l’eina essencial que tenen les assegurances per recopilar informació de manera consistent i eficient per prendre decisions de manera justa. Els errors completant aquests documents són freqüents, i evitar-los és més fàcil del que et penses. Avui t’explicarem com. Comencem pel principi: 

 

 

Quin és el part d’accidents d’Andorra? 

 

El part d’accidents d’Andorra és el mateix que a Europa: un document estàndard que es coneix com a «Declaració Amistosa d’Accident d’Automòbils» o simplement «Part d’Accidents«. Tot i que és aparentment senzill de completar, els primers cops sempre poden costar una mica: Per facilitar-te el procès i ajudar-te a evitar errors, ens posarem en la pell d’algú que ha d’emplenar un part d’accidents per primer cop a la seva vida.

 

 

Quina informació necessites per a emplenar un part d’accident?

 

En cas d’accident de trànsit, si hi ha ferits i la situació ho requereix, el primer que has de pensar és en trucar els serveis d’emergència.

En cas contrari, busca un lloc segur, col·loca els triangles o el senyal d’emergència V16, i treu el part d’accidents: el document Europeu que hauràs d’emplenar amb l’altre conductor, també anomenat Declaració Amistosa d’Accidents.

El primer que necessites per completar un part d’accidents és intentar mantenir la calma, i recordar que sempre pots trucar la teva companyia d’Assegurances per resoldre dubtes. A partir d’aquí et caldrà escriure en lletra clara (preferiblement majúscula):

  • Dades personals i de contacte: Nom complet, adreça, número de telèfon i correu electrònic del conductor.
  • Informació de l’assegurança: Detalls de la pòlissa d’assegurança del conductor, inclòs el número de pòlissa i el nom de la companyia d’assegurances. Què passa si no portes els papers de l’assegurança al cotxe? No portar els papers de l’assegurança a sobre podria complicar el procés de reclamació amb la teva companyia d’assegurances i amb les autoritats. A Espanya, a França i a Andorra la llei requereix que els conductors portin amb si els documents d’assegurança del vehicle en tot moment mentre condueixen. Aclarit això, seguim.
  • Informació del vehicle: Número de matrícula, marca, model i color del vehicle assegurat.
  • Detalls de l’incident: Data, hora i lloc de l’accident. Veuràs que hi ha una secció per a dibuixar un diagrama de l’accident. Aquí podràs il·lustrar com va ocórrer.
  • Informació de l’altre conductor: Nom, direcció, número de telèfon, número de matrícula i detalls de la companyia d’assegurances de l’altre conductor involucrat en l’accident.
  • Detalls dels testimonis: Si hi ha testimonis de l’accident, el seu nom, direcció i número de telèfon poden ser útils per a donar suport a la versió dels esdeveniments.
  • Descripció de l’accident: Una secció perquè els conductors descriguin breument com va ocórrer l’accident, incloent-hi la direcció dels vehicles, la velocitat aproximada, els senyals de trànsit rellevants, etc.
  • Circumstàncies de l’accident: a la columna del mig, hauràs de seleccionar la casella que millor expliqui allò que ha passat. Cap d’elles ho descriu bé? De seguida t’expliquem que has de fer.

Què passa si no signo el part d’accidents?

 

Que totes dues parts signin el formulari per a confirmar el seu acord sobre els detalls de l’accident.

Signar un part d’accidents no implica reconèixer la responsabilitat, però facilita la tramitació. Són les companyies d’assegurances les que han d’establir la responsabilitat, basant-se en les dades proporcionades en el part. Què passa si no el signes?

  • La signatura del comunicat d’accidents és important perquè indica que estàs d’acord amb la descripció de l’accident i els detalls proporcionats en el formulari. Si no signes el comunicat, pot haver-hi disputes sobre la versió dels esdeveniments… i això podria dificultar el procés de reclamació.
  • La signatura del comunicat d’accidents també confirma que has proporcionat informació precisa i completa sobre l’accident. Si no signes el formulari, la companyia d’assegurances pot argumentar que no tens proves sòlides per a sostenir la teva reclamació.

Signar els parts d’accidents és obligatori: si un dels conductors es nega, caldrà trucar la Policia perquè ells s’encarreguin de l’atestat.

Encara que a simple vista el comunicat d’accidents és un document senzill i fàcil d’emplenar, els nervis i els dubtes poden jugar-nos una mala passada. Ara veurem quins són els errors més comuns a l’hora d’emplenar un comunicat d’accidents perquè els puguis evitar.

 

Els errors més freqüents a l’hora d’emplenar un comunicat d’accidents

 

  • No ratllar les circumstàncies no vàlides o no indicar el nombre de caselles marcades en l’apartat de circumstàncies (12): les presses no són bones i en aquestes situacions, menys. A l’hora d’emplenar el teu part d’accidents veuràs que has de marcar les caselles que relatin el succeït. Però això no és tot: també hauràs de ratllar les que no són vàlides, i en la casella final indicar el nombre de caselles marcades per cada conductor. Important: Si cap d’aquestes caselles descriu el que ha passat, no les marquis i explica els fets a l’apartat d’observacions.
  • Proporcionar informació falsa o exagerar els detalls de l’accident pot ser considerat frau i pot tenir conseqüències legals greus. Dir la veritat és l’única manera d’evitar tenir encara més problemes.
  • Pensar que tot és clar amb la mínima informació i no recopilar les dades de contacte dels testimonis de l’accident. Això pot dificultar la corroboració dels fets en disputa, la qual cosa pot afectar negativament la resolució de la reclamació.
  • No recopilar la informació completa dels altres conductors involucrats en l’accident, com el seu nom, direcció, número de telèfon, número de matrícula i detalls del seu segur, pot dificultar la comunicació amb les seves respectives companyies d’assegurances.
  • No informar de seguida la companyia d’assegurances: hauries de notificar a la teva companyia d’assegurances dins d’un termini raonable. Recorda sempre que pots informar Assegur a través del teu espai client de l’App de Assegur.
  • Saltar-se el croquis de l’accident: dibuixar l’ocorregut el millor que puguis sempre és millor que deixar-ho en blanc. Si creus que no s’entén pots afegir notes. Recorda sempre identificar els vehicles amb les lletres A i B per facilitar la comprensió del croquis.
  • Un altre dels errors importants, encara que cada vegada és menys freqüent, és no fer fotos: Encara que en el comunicat d’assegurances no es demana expressament que ho facis, és important que recopilis totes les proves dels danys als vehicles i qualsevol altra evidència rellevant pot dificultar l’avaluació de la reclamació per part de la companyia d’assegurances.
 

Quants parts d’accidents cal emplenar?

 

Si hi ha dos vehicles involucrats en l’accident, amb completar un únic part serà suficient. Cadascú, això sí, s’ha de guardar la seva còpia. Si hi ha tres vehicles, seran necessaris 2 parts. Si hi ha quatre vehicles, seran necessaris 3 parts… i així successivament.

 

Com evitar errors a l’hora d’emplenar el comunicat d’accidents?

 

Només hi ha una manera d’evitar errors a l’hora d’emplenar el comunicat d’accidents, i és posar-te en contacte amb la teva companyia d’assegurances abans d’improvisar respostes que poden no representar la realitat. Assegur té un telèfon d’assistència les 24 hores, els 365 dies a l’any: 876 599.

 

Si només estic jo involucrat en l’accident, haig d’emplenar un part d’accidents igual?

Si l’accident no involucra a altres vehicles o tercers, i no hi ha danys a la propietat pública o lesions personals, és possible que no necessitis completar un part d’accidents. No obstant això, és possible que encara hagis d’informar de l’incident a la teva companyia d’assegurances segons les seves polítiques. Trucar i preguntar és l’única manera correcta de procedir en aquest cas.

T’afecten les fases lunars? Això és el que ha aconseguit demostrar la ciència

Tothom té un amic que quan té un mal dia no triga ni dos segons a trobar explicacions assenyalant la lluna. I si no el tens, vol dir que ets tu. De la influència de les fases lunars sobre la terra no hi ha cap dubte: des de la gravetat fins a l’ecologia, passant pel seu moviment: la lluna mou marees, il·lumina el nostre planeta i fins i tot modifica la seva rotació. 


Però quan parlem de les persones que l’habiten, els efectes del nostre satèl·lit comencen a adquirir certs matisos sovint més esotèrics que no pas científics. Això que la lluna pot canviar l’estat d’ànim és cert? La lluna regula els cicles menstruals? Pot ser que si hi-ha lluna nova tingui menys energia? Avui contestarem aquestes preguntes des del prisma científic. Comencem! 

 

Cicles lunars i menstruació: això és el que s’ha demostrat fins ara 

 

Partirem de la base que la comunitat científica sempre s’ha mostrat més aviat escèptica sobre la idea d’una influència lunar als cicles menstruals. El motiu? Cap evidència ha estat sòlida, i és complicat estudiar aquest fenomen de manera rigorosa. És a dir, que alguns estudis han suggerit correlacions entre la fase lunar i l’ovulació, mentre que uns altres no han trobat cap relació significativa:  

 

L’any 1986, Cutler, va estudiar les influències de la lluna al cicle reproductiu de les dones, analitzant 305 casos de forma individual. Aquestes van ser les seves conclusions:  

 

  • Durant la fase de lluna plena, les dones tenien cicles menstruals més curts en comparació amb la lluna nova. 
  • Aquest efecte va ser més pronunciat en dones que vivien en entorns urbans en comparació amb dones que vivien en àrees rurals. 
  • Les dones que van participar en l’estudi semblaven tenir un major nombre d’ovulacions durant la lluna plena en comparació amb la lluna nova. 

 

Com et pots imaginar, aquest estudi ha estat objecte de crítiques i hi ha hagut dificultats per a replicar els seus resultats. Però és interessant saber que existeix. 

 

Creences populars sobre la lluna que la ciència no ha estat capaç encara de demostrar  

 

Que la ciència ha explorat extensament la possible influència de la Lluna en les persones és cert, com també ho és que moltes de les creences populars sobre la influència del satèl·lit en no han estat recolzades per falta d’evidència científica sòlida. Com ara? 

 

La Lluna plena causa un augment en la taxa de criminalitat 

 

Malgrat la persistent creença que la Lluna plena està associada amb un augment en l’activitat criminal i el comportament agressiu, alguns estudis han trobat correlacions entre la Lluna plena i uns certs tipus de crims, mentre que uns altres no han trobat cap associació significativa. Parlarem del més curiós:  

El 2008, al Canadà es van examinar les dades de 771 incidents violents atesos en una sala d’emergències a Quebec, durant un període de cinc anys. Els investigadors van trobar una correlació estadísticament significativa entre la Lluna plena i la freqüència dels incidents violents. Específicament, va haver-hi un augment del 10% en la incidència de lesions autoinfligides durant les fases de Lluna plena en comparació amb altres fases lunars. 

 

La Lluna plena ens fa estar més irritables 

 

Una mica en la mateixa línia que l’anterior, però potser més escampada a la nostra època: Alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i uns certs aspectes del somni i el comportament, però d’altres semblen demostrar tot el contrari: 

 

  • L’any 2013 aquest estudi va trobar que les persones tendeixen a tenir un somni més profund durant la fase de lluna plena. 
  • Però el 2014, aquest altre  no va trobar cap associació significativa entre la fase lunar i la qualitat del somni. 

Novament, ens posem d’acord. De seguida veurem per què. 

 

La lluna plena pot determinar el moment del part 

 

De la mateixa manera que la Lluna pot afectar les marees, també pot influir en els líquids corporals, incloent-hi el líquid amniòtic, no? Doncs, lamentablement, fins ara aquí tampoc ens hem posat d’acord. 

Així i tot, t’hem de dir que alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i la freqüència dels parts. 

 

La lluna afecta la nostra productivitat 

 

Molts estudis miren de provar la influència del sol i la lluna a la productivitat, amb resultats poc sòlids. Però en aquest punt ens hem d’aturar, perquè si això t’interessa has de saber que el que si que s’ha demostrat és que el ritme circadiari, un cicle biològic influenciat principalment per la llum i la foscor, d’aproximadament 24 hores que regula una varietat de processos fisiològics i comportamentals en els organismes vius, inclosos els humans. D’això ja vam parlar en aquest article. 

 

Per què és tan difícil per la ciència demostrar que la lluna afecta les persones?  

 

Una de les principals dificultats en la recerca sobre la influència de la Lluna és la gran quantitat de factors que poden influir en l’objecte d’estudi: sigui el part, sigui l’ovulació o sigui una jornada laboral. Imagina’t: Des de factors genètics, ambientals fins a intervencions mèdiques i condicions de salut física i mental. Les variables són tantes que fan que identificar de qualsevol influència lunar sigui molt, molt complicat.  

Això no treu que la Lluna sigui un objecte fascinant, i que milions de persones puguin trobar respostes interessants en ella que ajudin a comprendre o a contextualitzar emocions, somnis o canvis en el seu dia a dia. Escoltar, qüestionar i respectar qui pensa diferent és la millor manera de conviure amb les incògnites que la ciència encara no ha pogut demostrar.  

Stresslaxing: quan relaxar-te encara t’estressa més

Sembla mentida que una paraula pugui descriure tan bé la sensació amb la qual conviu i lluita cada cop més gent. Els mitjans de comunicació parlen de tendència, però més aviat es tracta d’un problema creixent de salut mental: l’stresslaxing és la incapacitat de descansar de veritat. Les persones que ho pateixen, quan intenten relaxar-se, veuen com els seus nivells d’ansietat per no estar produint augmenten. D’aquí el mot. I d’aquí el problema.  

 

Parlem-ne. 

 

La paradoxa de l’estrès i la relaxació 

 

L‘estrès s’ha convertit en una constant en la vida de moltes persones. Les exigències laborals, les responsabilitats familiars i les pressions socials són fonts constants d’agitació. En la seva forma més bàsica, l’estrès és una resposta natural del cos davant situacions percebudes com a amenaçadores o desafiadores. Aquesta resposta té una utilitat: preparar-nos per a enfrontar la situació.  

 

  • En dosis moderades, l’estrès pot ser beneficiós, impulsant-nos a superar obstacles i aconseguir les nostres metes.  
  • No obstant això, quan es torna aclaparador, l’estrès pot tenir efectes perjudicials en la nostra salut física i mental. 

 

D’altra banda, tenim l’estat oposat: la relaxació. Un descens en l’activitat fisiològica i mental, acompanyat de sensacions de calma, tranquil·litat i benestar. La relaxació ens permet recuperar-nos del desgast causat per l’estrès, restaurant el nostre equilibri intern i promovent la curació tant física com emocionalment. 

 

Com poden coexistir l’estrès i la relaxació? 

 

La clau és entendre que són components naturals i interdependents de l’experiència humana. En un nivell fonamental, l’estrès i la relaxació són dues cares de la mateixa moneda: cadascun és necessari per a apreciar i equilibrar a l’altre. Sense estrès, la relaxació perdria el seu significat; sense relaxació, l’estrès es tornaria insostenible. 

 

A més, la capacitat de manejar eficaçment l’estrès i trobar moments de relaxació enmig de la turbulència és essencial per a la nostra salut i benestar general. Les tècniques de gestió de l’estrès, com la meditació, la respiració profunda i l’exercici regular, poden ajudar-nos a regular les nostres respostes a l’estrès i promoure la relaxació quan més el necessitem. De la mateixa manera, reservar temps per a activitats plaents i relaxants, com a passejos per la naturalesa, lectura o passatemps creatius, pot nodrir ment i cos, proporcionant un refugi contra les tensions. 

És important reconèixer que la paradoxa de l’estrès i la relaxació és una part inherent de l’experiència humana i que tots dos estats són igualment vàlids i necessaris. Però no tothom ho sap gestionar.  

 

Què és l’stresslaxing? 

 

L’stresslaxing és més que la paraula de moda a les xarxes socials. La seva definició és senzilla: 

Estar tan estressat que relaxar-te et fa sentir encara més estressat, per no estar treballant per eliminar les tasques que et fan sentir així.  

Tan cert com dur. I el primer pas per reconduir la situació és reconèixer que, potser, estem experimentant estrès per sobre del nostre llindar de tolerància.  

 

Quines persones poden patir stresslaxing? 

 

Qui pateix stresslaxing té dificultats per a gaudir del moment present, especialment durant els moments de descans, i una preocupació excessiva pel que pugui succeir en el futur.  

Aquest fenomen sovint està vinculat amb aquelles que pateixen burnout i també afecta persones amb ansietat o que els hi costa adaptar-se als canvis.  

Segons aquesta teoria, algunes persones prefereixen preocupar-se constantment en lloc de relaxar-se i arriscar-se al fet que una cosa inesperada arruïni el seu moment de desconnexió.  

A més, és comú en aquelles persones que es preocupen molt pel que els altres pensen d’ells, la qual cosa els porta a semblar ocupats tot el temps, justificar els seus moments de relax i esforçar-se encara més per a mantenir una bona imatge, la qual cosa pot generar sentiments de culpa quan no compleixen amb expectatives poc realistes. 

Reconèixer aquestes tendències és fonamental per a treballar en un equilibri saludable entre el treball, el descans i el benestar emocional. Et donem algunes claus. 

 

Claus per reduir l’stresslaxing 

 

Establir límits clars, i respectar-los: Aprendre a dir «no» quan sigui necessari i establir límits saludables: hores específiques per a treballar i dedicar temps a activitats de descans i relaxació sense sentir-te culpable per això. 

Prioritzar el somni: estableix una rutina regular de somni. Aquí t’expliquem com pots fer-ho. El somni de qualitat és fonamental per a la salut física i mental, i descansar adequadament durant la nit t’ajudarà a enfrontar millor l’estrès diari i a mantenir un estat d’ànim equilibrat.  

Desconnectar de les tecnologies: La constant estimulació digital pot contribuir a l’estrès i dificultar la relaxació. Va bé de tant en tant buscar activitats que et permetin desconnectar i connectar amb tu mateix.  

I, si sents que ho necessites, demana ajuda: Mai ens cansarem de dir-ho. Si et sents aclaparat per l’estrès i trobes difícil manejar les teves emocions o bregar amb les demandes de la vida diària, un psicòleg pot ajudar-te a desenvolupar estratègies efectives d’afrontament i maneig de l’estrès.  

Existeixen realment els aliments afrodisíacs?

Atribuir a la xocolata, a les maduixes o a les ostres el poder de despertar desig sexual pot semblar, de primeres agosarat. Però la història dels afrodisíacs, t’ho creguis o no, porta cua: ja se sap que el de la passió és l’etern trending tòpic.

Els nostres avantpassats feien servir fins i tot corns de rinoceront ratllat per a exprèmer les seves suposades propietats afrodisíaques.

Per sort, sembla que ja entenem que no tot s’hi val, i les eines, la ciència i l’accés a la informació han fet evolucionar la relació amb aquesta llista d’aliments. Avui donarem una ullada des d’un prisma més aviat científic, i mirarem de respondre l’eterna pregunta: fins a quin punt podem confiar en un ingredient per augmentar el desig sexual?


Què vol dir que un aliment és afrodisíac?


De fet, el mot «afrodisíac» ve d’Afrodita, l’arxiconeguda deessa grega de l’amor, la bellesa i la fertilitat. La història ja s’explica sola, oi? Un afrodisíac és una substància que es creu que augmenta el desig sexual, el plaer o la capacitat de l’excitació en els éssers humans. 

Sí, el verb creure és el veritable protagonista d’aquesta definició.

En termes científics, la idea dels afrodisíacs es basa en la influència d’uns certs compostos químics en el cos humà que podrien tenir efectes sobre els sistemes nerviós, endocrí i vascular, tots els quals estan implicats en la resposta sexual. La investigació en aquest camp és limitada i en molts casos els efectes dels afrodisíacs són anecdòtics o manquen de suport científic robust. Abans de continuar: De quins aliments estem parlant?


Quins són els principals aliments afrodisíacs?


  • Xocolata: Conté feniletilamina, un compost que es creu que indueix sentiments d’eufòria i plaer. També conté teobromina, que pot tindre efectes estimulants.
  • Les famoses ostres: Són riques en zinc, un mineral que s’ha relacionat amb la producció de testosterona.
  • Safrà: Alguns estudis suggereixen que pot millorar la funció sexual en homes i dones.
  • Alvocat: Ric en àcid fòlic, potassi i greixos saludables, l’alvocat pot promoure la salut cardiovascular i augmentar l’energia, la qual cosa pot tindre efectes positius en la libido.
  • Figues: ón una bona font de potassi i antioxidants que poden millorar la salut sexual.
  • Mel: Conté vitamines del complex B i minerals que poden augmentar l’energia i el desig sexual.
  • Gingebre: Conegut per les seves propietats estimulants, el gingebre pot millorar la circulació sanguínia i augmentar la libido en alguns individus.
  • Canyella: Es creu que la canyella té efectes estimulants i pot millorar la circulació sanguínia.
  • Espàrrecs: Sembla mentida, però són una bona font de vitamina E, que pot promoure la producció d’hormones sexuals. A més, contenen àcid fòlic, que pot millorar la salut cardiovascular i l’energia.

A la llista podríem afegir també les carabasses, les anous, el raïm, l’all i el vi negre (del qual parlarem més endavant).


Què diu la ciència dels afrodisíacs?


Com t’avançàvem, no hi ha cap evidència científica de tot això, però sí que s’han fet investigacions al respecte, amb resultats que deixen entreveure certs efectes. Per exemple?

  • Un estudi publicat en el «Journal of Sexual Medicine» al 2006 va trobar que el consum de xocolata calent va millorar lleument la funció sexual en dones amb disfunció sexual lleu, però no va haver-hi efectes significatius en homes.
  • Un altre estudi realitzat en 2014 va trobar que la xocolata fosca millorava la funció sexual en dones postmenopàusiques, però no va tenir efecte en homes.

Si estirem el fil, veurem que molts dels aliments de la nostra llista d’afrodisíacs comparteixen un detall clau en aquesta història: milloren la circulació sanguínia. És a dir, que poden relaxar els vasos sanguinis i millorar el flux de sang en general, i cap a on ens interessa, en particular.

  • La L-arginina, present a les carabasses i les anous, es converteix en òxid nítric en el cos, que té el poder d’augmentar el flux sanguini.
  • Els aliments rics en àcids grassos Omega-3, com el salmó i l’alvocat, també poden tindre aquest efecte.
  • També està la quercetina, que es troba en pomes, baies, raïm, vi negre, all i xocolate negre, que té propietats antiinflamatòries que poden millorar la circulació sanguínia i contribuir a la salut sexual.

Els efectes, diuen els investigadors, no els notarà tothom: només es beneficiaran aquelles persones que pateixin problemes de circulació.


El paper de l’alcohol en el desig sexual


Parlem del vi negre: l’etern protagonista dels sopars de San Valentín. Que el consum d’alcohol pot augmentar l’excitació sexual és una de les veritats a mitges més escampades pel carrer. És cert que existeixen estudis que miren de provar la relació entre el consum de vi negre i la disminució de la disfunció erèctil, però l’evidència és limitada, i cal investigar més. 

També és cert que l’alcohol és un depressor del sistema nerviós central, cosa que, traduïda, vol dir que pot reduir l’activitat cerebral i disminuir la inhibició. Això pot provocar una sensació de relaxació i desinhibició.

Però cal tenir present, per sobre de tot això, que, consumint alcohol tenim més a perdre que a guanyar. D’això ja vam parlar en aquest article.


Quin és el millor afrodisíac de tots?


A ningú se l’escapa que el desig va de la mà del benestar físic i mental. Que si els ciments fallen, poc podrà fer per tu un grapat de maduixes. L’autoimatge, i l’equilibri hormonal tenen molt a dir aquí. Menjar bé, fer esport i cuidar la teva salut és el millor que pots fer per mantenir viu aquest desig, i la teva salut en general. 

Fer-te autònom a Andorra, tot el que has de saber (actualitzat gener 2024)

No fa ni un mes que inauguràvem el 2024, enumerant els nostres desitjos i propòsits amb l’estómac ple de polvorons i bones intencions. Si a la teva llista estava crear el teu negoci a Andorra per a viure la vida a la teva manera, però no saps per on començar, aquest article és per a tu. Fer-te autònom a Andorra –com en qualsevol país del món– és renunciar a una part de la teva tranquil·litat i estar disposat a assumir riscos per a complir els teus somnis. 

 A no ser, és clar, que algú els assumeixi per tu.

Parlem d’assegurances, però això, creu-nos, si vols obrir un negoci a Andorra, t’interessa. 

Així que, posats a triar un bon punt de partida per a la teva nova aventura, i abans de començar amb els tràmits per donar-te d’alta com a autònom a Andorra i posar en marxa tot l’engranatge, comença analitzant quins riscos estàs disposat a assumir tu i quins imprevistos t’estimes més deixar en mans de professionals. 

Com per exemple?  

 

Assegurances de salut per a autònoms a Andorra  

 

Sense salut no hi ha negoci.  

El primer que has de saber és que els autònoms a Andorra tenen dret a baixa, i no estan obligats a contractar una assegurança de salut. Però, i aquí està el tema, si caus malalt i necessites temps per recuperar-te, és possible que el que cobris estant de baixa sigui insuficient per a mantenir-te a tu i a la teva empresa.  

 

Quant cobra un autònom sense assegurança de salut estant de baixa a Andorra?  

 

El percentatge sol estar entre el 31% i el 48% de la base de la seva cotització. Si fas els números veuràs que es complica, i més tenint en compte el preu del lloguer a Andorra i el cost de la vida. Però aquesta no és l’única raó per a trucar a la porta d’una companyia d’assegurances. Per explicar-t’ho, et farem un resum del tot allò que t’ofereix l’equip d’Assegur, que fa més de 30 anys que acompanya les empreses que han fet créixer Andorra. 


  • Assegur cobreix fins al 90% del salari declarat a la CASS de l’assegurat (es fa  càrrec de la cotització del 22% de la CASS) a causa d’un accident o malaltia durant un període màxim de 365 dies (consecutius o alterns).   
  • I si tens un accident? Assegur et garanteix la fins a un màxim de 30.000€, en cas d’invalidesa o mort de la persona assegurada a conseqüència d’un accident.  
  • Assegur paga la part complementària als pagaments de la CASS fins a arribar al 100% de les seves tarifes i, en cas de centres concertats d’Assegur, fins al 100%. 

Més coses: 


  • Assegur ofereix la possibilitat de contractar una cobertura a 100% de l’assistència sanitària fora d’Andorra, a centres hospitalaris i clíniques concertats com ara:  Clínica Corachán,  Quirón,  Sagrada Família,  Tres Torres,  Dexeus,  Hospital General de Catalunya,  Centre Mèdic Téknon…  
  • Assegur et pagarà la part complementària de prescripcions farmacèutiques fetes per un metge, relatives a totes les patologies que cobreix aquesta assegurança.  
  • Tindràs fins a un 10% de les teves despeses per prestacions d’hospitalització i assistència mèdica o quirúrgica. Sí, això inclou les teves despeses de manutenció durant els dies que siguis a l’hospital. Aquest segur, a més, inclou un subsidi de 12,02€ per cada dia que estiguis hospitalitzat.  

 

L’assegurança de salut a Andorra cobreix quiropràctic? 


  • Si necessites anar al quiropràctic o a l’osteòpata per a tractar o prevenir problemes d’artrosis, escoliosis o, per exemple, lumbàlgia de l’embaràs, aquesta assegurança de salut per a autònoms et cobreix fins a 250€ a l’any.   
  • I, per descomptat, podràs anar al metge a fer-te dues revisions anuals completament gratuïtes per a controlar els teus nivells de colesterol o glucosa en els centres recomanats per Assegur.  

Això està bé, però Assegur t’ofereix més perquè puguis fer salut estalviant una mica més: tindràs el 50% de descompte en la matrícula del Princiesport, i la primera mensualitat gratuïta. Els clients d’Assegur també tenen el 50% de descompte a la matrícula de Zona Pilates, un 15% en reflexologia podal a Kaori i un 12% en material esportiu a Andar Sports. 

 

Autònoms: assegurar el teu local a Andorra  

 

Llogar un local és una loteria: des del dia 1 t’exposes a una sèrie d’imprevistos que no pots controlar, ni tú ni ningú: incendis, inundacions, danys elèctrics i robatoris –per exemple–. És clar que no passaran cada dia ni tots a tu –toquem fusta–, però prendre precaucions és la diferència entre poder afrontar les despeses derivades d’un imprevist, o no. 


I aquí entra en joc una assegurança. 


Cada negoci és un món, i cada local, també. L’avantatge més gran d’aquesta pòlissa  d’Assegur és que  pots personalitzar-la com vulguis. Tinguis el comerç que tinguis, pots estar cobert de:  


  • Danys materials per aigua, incendi, fenòmens atmosfèrics trencament de cristalls i robatori.  
  • Compensació per atur d’activitat.  
  • Servei d’assistència urgent.  
  • Responsabilitat civil.  

L’equip de professionals d’Assegur s’adaptarà específicament al teu cas, i posarà a la teva disposició una xarxa assistencial de professionals en cas d’emergència. I, si estàs buscant una assegurança a tot risc per al teu comerç, a Assegur et permeten ampliar la teva pòlissa a tot risc.  

A més a més, com a client d’Assegur tindràs descomptes en un bon ventall d’empreses que t’ajudaran a mantenir el teu local –i casa teva– sempre a punt: podràs transformar el teu espai amb un 15% de descompte en fusteria i un 10% en pintura amb Workwood, gaudiràs d’un 10% en reparacions i un 15% en reformes amb l’equip de Lampisteria Casals, i renovar els electrodomèstics de la cuina et sortirà un 5% més barat si ho fas amb Agrandsa.  

 

Autònoms: assegurar el teu vehicle d’empresa a Andorra 


Que l’assegurança és obligatòria per circular ho sap tothom. Però no és el mateix tenir qualsevol assegurança que contractar una específica per a vehicles comercials. La diferència? T’ho expliquem de seguida: 


  • A més de la responsabilitat civil, la pòlissa per a cotxes d’empresa d’Assegur et cobrirà el trencament de vidres, accidents corporals i reclamació de danys. Però també tindràs assistència en viatges (dins i fora d’Andorra). Això vol dir que si una avaria t’impedeix continuar el teu viatge, Assegur posarà a la teva disposició una reparació d’urgència, i pagarà els costos de repatriació o transport del teu cotxe fins al teu lloc de residència. 


Com ja saps, els clients d’Assegur no només tenen tranquil·litat: tenen facilitats. Pagaràs la benzina més barata, tindràs millor preu quan lloguis cotxe fora d’Andorra amb Europcar i tindràs descomptes a Top Glass, DipColorsBCN i tot un ecosistema d’empreses del sector que, ben segur, et faran la vida més fàcil. 

 

Sabem que tot és nou i que acabes de llegir molta informació.

 

A Assegur són conscients del difícil que és a vegades decidir-se per un producte o un altre, sobretot quan tens diverses opcions i t’enfrontes a situacions completament noves, com pot ser la teva primera alta d’autònom a Andorra. 

El seu equip està preparat per ajudar-te: Pots telefonar-los al 876 555, o enviar-los un Whatsapp 346 555 i posar el teu nou comerç en mans de professionals. 

Àcid fòlic i embaràs: per què és essencial?

Com probablement ja t’ha dit algú abans, l’àcid fòlic no és només una vitamina: és una peça clau per al funcionament òptim del cos. Des de la síntesi d’ADN fins al suport crucial durant l’embaràs, la seva presència en la dieta –i, en alguns casos, a través de suplements– és fonamental per a la salut i el benestar al llarg de la nostra vida. 

Avui intentarem llançar una mica de llum sobre aquesta vitamina tan beneficiosa i sovint tan desconeguda.  

I ho farem començant pel principi:

 

Què és exactament l’àcid fòlic? 


L’àcid fòlic és el nom sota el qual coneixem popularment la B9: una vitamina del grup B, el conjunt essencial per al metabolisme y diverses funcions corporals. Cadascuna de les vitamines d’aquest grup té una tasca diferent, però la de l’àcid fòlic és, principalment: 


  • Exercir un paper crucial en la formació i divisió de cèl·lules. 
  • L’àcid fòlic ajuda a produir i reparar l’ADN, a formar glòbuls vermells i a donar suport a la funció cerebral.  
  • Hi ha estudis que suggereixen que l’àcid fòlic pot tenir un paper en la reducció del risc de malalties cardiovasculars en reduir els nivells d’homocisteïna en la sang. 
  • I, efectivament, l’àcid fòlic pot ajudar a prevenir de defectes del tub neural en nounats. D’aquí la importància de tenir uns nivells adequats d’aquesta vitamina abans i durant  i després l’embaràs. Ara parlarem d’això. 

Quins aliments tenen àcid fòlic 


L’àcid fòlic es troba en una varietat d’aliments, sent les verdures de fulles verdes, llegums, fruites cítriques, i productes fortificats els més rics en aquesta vitamina. T’hem fet una bona llista plena d’idees per acompanyar aquests ingredients: 


  • Espàrrecs: perfectes amb un raig d’oli d’oliva i all per a realçar el seu sabor. 
  • Fulles d’espinac: que pots fer-te amb cirerols i formatge feta. 
  • Bròcoli: amb formatge ratllat i nous està veritablement bo. 
  • Llenties: ja saps, oi? amb tomàquet, ceba i una bona patata. 
  • Bledes: amb passes i pinyons per no fer-les tan avorrides. 
  • Cigrons: amb cogombre i menta per aconseguir una amanida refrescant. 
  • Taronges: tasta-les amb mel i menta si vols un sabor diferent. 
  • Alvocats: amb llima, ceba ben picada, pipes i coriandre. 
  • Fetge: amb cebes caramel·litzades i carrota al forn. 
  • Ous: amb tomàquet ratllat i espinacs… o pots fer-te un bon allioli de codony . 
  • Llavors de gira-sol: amb iogurt i fruita, o soles amb una bona peli! 
  • Remolatxa: sovint és la gran oblidada. Et donem 5 receptes ben diferents aquí.
  • Nous: amb mel i curri, 5 torrades 5 minuts a la fregidora d’aire.

 

Ara que tens un bon grapat d’idees i cap excusa, parlem de què passa quan el nostre organisme no té les quantitats suficients d’aquesta vitamina. 

 

Tens l’àcid fòlic baix?  

 

La fatiga, la irritabilitat, la pal·lidesa i les dificultats de concentració poden ser senyals que el nostre cos ens envia per dir-nos que no està rebent la quantitat adequada d’àcid fòlic que necessita. És clar que aquests símptomes poden ser fruit d’altres problemes de salut, i d’aquí la importància de consultar sempre el teu metge de capçalera i fugir de recerques de Google per fer autodiagnòstics.  

 

Aclarit això, aprofundirem una mica en els diferents símptomes que pot experimentar una persona amb l’àcid fòlic baix: 

 

  • Fatiga: com et dèiem abans, l’àcid fòlic juga un paper clau en el procés de conversió d’aliments en energia. Quan hi ha una deficiència d’aquesta vitamina, el cos pot tenir dificultats per a produir la quantitat necessària d’energia.
  • Irritabilitat: La falta d’àcid fòlic també pot afectar el sistema nerviós, contribuint a la irritabilitat i canvis en l’estat d’ànim. Aquesta vitamina és essencial per a la síntesi de neurotransmissors, els missatgers químics del cervell que afecten l’estat emocional.
  • La pal·lidesa pot ser un signe de deficiència d’àcid fòlic a causa del seu paper en la formació de glòbuls vermells. Sense quantitats adequades d’àcid fòlic, la producció de glòbuls vermells pot disminuir, portant la famosa anèmia, que es caracteritza, entre d’altres, per la pal·lidesa i la falta d’energia.
  • La concentració: L’àcid fòlic és essencial per al funcionament adequat del sistema nerviós central. La seva deficiència pot afectar la concentració, la memòria i la funció cognitiva.

 

Amb tot el que hem vist, pocs dubtes poden quedar, ja que l’àcid fòlic és una vitamina essencial al llarg de la nostra vida, tant pels homes com per a les dones –especialment durant l’embaràs–. Però, i després?

 

L’àcid fòlic després de l’embaràs 

 

Durant la lactància, l’àcid fòlic és transferit al bebè a través de la llet materna. Una ingesta adequada d’àcid fòlic per part de la mare és essencial per a assegurar que tant ella com el bebè rebin els beneficis d’aquesta vitamina.  

Però el paper de l’àcid fòlic va més enllà: és una vitamina clau en la recuperació. 

 

  • Després del part, el cos experimenta canvis significatius. Com hem vist, l’àcid fòlic exerceix un paper crucial en la producció i reparació de l’ADN… i això és essencial per a la recuperació cel·lular i la cicatrització de teixits després del part.
  • La falta de somni i les demandes físiques de la cura fan del postpart una etapa on sovint regna la fatiga. Bé, doncs l’àcid fòlic contribuirà a la producció d’energia, promovent la vitalitat materna, tan necessària per sobreviure i gaudir d’aquesta etapa tan especial. 

 

Tres recomanacions bàsiques per tenir el teu àcid fòlic a ratlla 

 

Sigui quina sigui la teva situació, hi ha tres consells amb els quals volem que marxis, tinguis o no problemes amb l’àcid fòlic: 

La teva dieta ha de ser equilibrada, i incloure aliments rics en àcid fòlic com ara vegetals de fulles verdes, fruites i llegums. 

En alguns casos, els professionals poden recomanar-te suplements d’àcid fòlic. Has llegit bé: els professionals. Informar-se està bé, però abans de prendre decisions cal consultar primer els especialistes per fer les coses bé. 

I, com mai ens cansarem de dir, recorda que un seguiment mèdic regular és essencial per a avaluar les teves necessitats nutricionals i ajustar les recomanacions segons sigui necessari. 

 

 

3 postres sense gluten ben originals i deliciosos

Ser intolerant al gluten vol dir que el teu sistema immunitari  o el teu sistema digestiu no poden processar bé aquesta proteïna que es troba en el blat, l’ordi i el sègol. Qui no és intolerant –o familiar, amic o company d’intolerant–, potser no sap què implica això de no poder o no processar bé el gluten: dietes estrictes, plenes de restriccions, llistes de fonts ocultes de gluten, preus desorbitats, sorpreses, contaminació creuada i alerta permanent són les constants que comparteixen aquells que han nascut o desenvolupat intolerància al gluten. 

Sembla, però, que caminem cap a una societat on la informació ens ajuda a conviure, trobar respostes i solucions a un problema cada cop més global, com és el de la intolerància al gluten.  

De receptes sense gluten internet n’està ple, però hem volgut fer una selecció de tres postres originals, diferents, divertits de preparar i per descomptat deliciosos, perquè tothom pugui gaudir. Tres encerts assegurats. Comencem pel primer. 

 

Rotllo de carabassa sense gluten (i sense sucre) 

 

  • 3 ous  
  • 150 grams de carabassa rostida triturada 
  • 80 grams de farina sense gluten (d’arròs o d’ametlla va perfecte) 
  • 2 cullerades de vainilla 
  • 1 de canyella 
  • 1 de llevat 
  • ½ de nou moscada 
  • ½ de bicarbonat 

Per farcir-lo, pots fer servir mascarpone, xantillí, o fins i tot xocolata!  

Som-hi, pas per pas:  

 

  1. Precalfa el forn a 180 °C i folra una safata per a enfornar amb paper pergamí. 
  2. En un bol, barreja la farina sense gluten, el llevat, el bicarbonat de sodi, canyella, nou moscada i sal. Reserva. 
  3. En un altre bol has de batre els ous i afegir el sucre, el puré de carabassa i l’extracte de vainilla. Barreja bé. 
  4. Agrega la barreja d’ingredients secs als ingredients humits i remena fins a obtenir una massa homogènia. 
  5. Aboca la massa en la safata per a enfornar i estén-la de manera uniforme. 
  6. Enforna en el forn precalfat durant 12-15 minuts, o fins que en inserir un escuradents, aquest surti net. 
  7. Quan el rotllo estigui llest, volteja la massa sobre un drap net i retira amb cura el paper de forn. 
  8. Enrotlla el pastís calent amb el drap i deixa que es refredi per complet. 
  9. Mentre el pastís es refreda, pots preparar el farciment que més t’agradi.  
  10. Desenrotlla el pastís refredat, estén el teu farciment sobre la massa i torna a enrotllar. 
  11. Refrigera el rotllo de carabassa durant almenys una hora abans de tallar i servir. (Es refredarà millor si el deixes tot just a sobre del calaix de les verdures).  

 

Crepes amb plàtan sense gluten 

 

Ingredients: 

  • 1 tassa de farina sense gluten 
  • 2 cullerades de sucre 
  • 1/2 cullerada de sal 
  • 1 tassa de llet d’ametlla 
  • 2 ous grans 
  • 2 cullerades de mantega fosa (o, si t’ho estimes més, oli de coco fos)  
  • La ratlladura d’una taronja 2 o 3 plàtans, depenent de quan t’agradin

Instruccions:  

  1. En un bol gran, barreja la farina sense gluten, el sucre i la sal. 
  2. Agrega la llet sense gluten, els ous, la mantega fosa i la taronja al bol. Barreja bé fins a obtenir una massa suau. 
  3. Escalfa una paella antiadherent a foc mitjà. Pots untar lleugerament amb oli o mantega per a evitar el drama que és que les crepes s’enganxin. 
  4. Ara ja saps com va, oi? Aboca aproximadament 1/4 de tassa de massa a la paella calenta, girant la paella per distribuir la massa de manera uniforme. 
  5.  Cuina durant aproximadament 1-2 minuts per costat, o fins que les vores estiguin tan daurades que te les vulguis menjar. Després, cuina l’altre costat. 
  6. Repeteix el procés amb la resta de la massa.   

Els tens? Bé, ara pica un plàtan i escalfa una mica de mantega a la paella. Deixa que el plàtan canviï de color i comenci a fer bona olor. Quan això passi, agafa la primera crepe, i assegurat que queda ben farcida. Ja pots gaudir d’unes postres de 10!  

 

Dònuts de mango, mel i xocolata  

Necessitaràs:  

 

  • 200 grams de mango (pensa que 1 sol pesar ja 400 grams) 
  • 100 grams de pols d’ametlla  
  • 15 ml d’oli d’oliva 
  • 2 ous 
  • 8 grams de llevat 
  • 1 cullerada de mel 
  • I, per decorar, 140 grams de xocolata de cobertura (aquell que té un 20 o 30% de mantega de cacau ja va bé) 

 

Què has de fer ara? Aconseguir els dònuts és més fàcil del que sembla, però t’hem d’avisar: La per fer-los, hauràs de tenir un motlle especial, d’aquells de silicona que pots trobar a moltes botigues d’Andorra. Creu-nos: li trauràs profit.  

 

  1. Començarem precalfant el forn a 180 graus.  
  2. Mentrestant, has de barrejar tots els ingredients i triturar-los fins que quedi una textura cremosa.  
  3. Ara només has d’emplenar amb paciència i pols el motlle, i fornejar durant uns 25 minuts.  
  4. Espera que refredin abans de treure’ls, o se’t trencaran.  
  5. Ja pots fondre mentrestant la xocolata, banyar-los sobre una reixa, menjar les sobres de xocolata i esperar una mica més que es refredin del tot, aquest cop a la nevera.  

 

Els pots decorar amb ametlles o taronja deshidratada.  

T’hem de dir que aquesta és una adaptació de la recepta del xef Roberto Chefbosquet. Si vols treure més idees de receptes sense Gluten, et recomanem que visitis el seu canal de Youtube.  

Ara ja tens 3 encerts i una font de receptes sense gluten que pots esprémer durant una bona temporada.

 

Bon profit!  

El teu gos mai hauria de menjar això

És difícil negar segons què a qui et mira amb ulls brillants plens d’amor. Però els peluts no poden menjar de tot, ja ho saps. El que potser se t’escapa és el llistat d’aliments que mai dels mais haurien d’ingerir. 

Fem una bona repassada? 

Comencem pel bàsic. 


Els gossos poden menjar xocolata? T’ho expliquem 

 

Resulta que la xocolata conté una substància anomenada teobromina, que és perfectament inofensiva per als humans, però no tant per als nostres amics peluts. Els gossos metabolitzen la teobromina molt més lentament que nosaltres. Això vol dir que l’acumulen, i pot arribar a nivells tòxics. I, –t’estaràs demanant– això com els pot afectar? 

La teobromina ataca principalment el sistema nerviós central i el sistema cardiovascular dels peluts. Pot causar excitació, tremolors, ritme cardíac accelerat i fins i tot convulsions. En casos més greus, la intoxicació per teobromina pot ser fatal. 

  • Alguns tipus de xocolata són més perilloses per als gossos que d’altres: La xocolata fosca i la xocolata per a cuinar contenen més teobromina que la xocolata amb llet. Traducció: si t’ha caigut un tros de xocolata amb llet a terra i el teu gos ha estat més ràpid que tu, potser no causa un mal significatiu. Si, per contra, és xocolata fosca, un petit trosset podria ser més perillós per al teu pelut amic. 
  • A més, la grandària i la raça del gos també són factors importants: Un gos petit serà molt més afectat per una quantitat de teobromina que un gos gran. 

Així que, resumint, encara que per a nosaltres la xocolata sigui una delícia, per als gossos pot ser un problema de salut bastant seriós. Guarda-la per tu! 

 

Mai li donis alcohol al teu gos 

 

Pot semblar evident, però no seria el primer cop que passa: La cervesa, com tothom sap, conté alcohol, i els gossos són bastant sensibles a aquesta substància. El fetge dels gossos no processa l’alcohol de la mateixa manera que el nostre. Per a ells, fins i tot petites quantitats poden ser perjudicials. L’alcohol pot causar intoxicació en els gossos, la qual cosa es tradueix en problemes com ara vòmits, diarrea, dificultat per a respirar i fins i tot coma. A més, l’alcohol pot afectar negativament el sistema nerviós central dels gossos. 

Llavors, tot i que a algú li pugui fer gràcia la imatge d’un gos prenent cervesa, és responsabilitat del propietari no permetre que consumeixin cap quantitat d’alcohol, i, en cas de sospita d’intoxicació, buscar atenció veterinària immediatament. 

 

Els gossos poden menjar ceba? 

 

No tot és tant obvi com el cas anterior. Sabies que el teu gos no pot menjar ceba? T’expliquem per què: 

Principalment, la ceba conté compostos anomenats tiosulfats i disulfurs, que poden causar problemes seriosos en la salut canina i danyar els seus glòbuls vermells. 

Els glòbuls vermells són aquestes petites cèl·lules en la sang que transporten oxigen a totes les parts del cos. Doncs la ceba pot provocar la ruptura d’aquests glòbuls vermells, portant a una condició coneguda sota el nom d’anèmia hemolítica. 

Els símptomes de la intoxicació per ceba poden incloure feblesa, letargia, falta d’apetit, vòmits i, en casos més greus, problemes respiratoris i fins i tot col·lapse. Els gossos, especialment els més petits, són més susceptibles als efectes tòxics de la ceba. 

Fins i tot quantitats relativament petites de ceba poden ser perjudicials amb el temps. Atenció: això que t’hem explicat inclou no sols cebes crues, sinó també cebes cuites o deshidratades, així com productes que continguin pols de ceba, com algunes sopes i salses d’aquelles que tenim al fons del safareig. 

 

Els gossos tampoc poden menjar caquis 

 

Els caquis contenen una substància anomenada taní, que es troba principalment en la pell i les llavors de la fruita. 

Els tanins són compostos orgànics que poden causar irritació gastrointestinal en els gossos. Consumir grans quantitats de tanins pot portar a símptomes com a vòmits, diarrea i malestar estomacal. A més, les llavors dels caquis poden representar un perill d’asfíxia o bloqueig intestinal en els gossos, ja que podrien empassar-se senceres. 

A banda d’això, els caquis poden ser bastant dolços i contenir sucres naturals. Si bé petites quantitats de polpa de caqui podrien no ser nocives, l’excés de sucre en la dieta d’un gos pot conduir a problemes de salut a llarg termini, com l’obesitat i problemes dentals. 

En qualsevol cas, si notes que el teu gos mostra signes de malestar havent dinat caqui o qualsevol altra fruita, és recomanable, com sempre, contactar al teu veterinari. 

 

Li dones iogurts al teu gos? Atenció amb això 

 

En realitat, els iogurts no són necessàriament dolents per als gossos, però hi ha un petit «però»! Els iogurts naturals sense sucre i sense additius poden ser beneficiosos per als gossos en quantitats moderades. De fet, molts iogurts contenen probiòtics, que són bacteris beneficiosos per al sistema digestiu dels gossos, així com calci i proteïnes. 

Fins aquí bé. Ara ve el «però«. 

Alguns gossos són intolerants a la lactosa, que és el sucre present en la llet i productes lactis. La majoria dels iogurts contenen lactosa, i si un gos és intolerant, podria experimentar malestar gastrointestinal, com a gasos, diarrea o vòmits, després de consumir iogurt. 

A més, molts iogurts comercials poden tenir sucres afegits i altres ingredients que no són ideals per als gossos. Per això, és important triar iogurts naturals i sense sucres afegits si decideixes compartir una mica amb el teu pelut amic. 

Com a regla general i ja per tancar, és important introduir nous aliments en la dieta del teu gos amb precaució, atenció i moderació. I, si no te la vols jugar, consulta el veterinari abans d’experimentar. I recorda que, si encara no ho has fet, pots assegurar online la teva mascota a Andorra.