Skincare a primària? Parlem dels Sephora kids

No és cap secret: estem envoltats de nens i nenes molt joves (entre 8 i 12 anys) que viuen obsessionats amb la cura de la pell i rutines de cosmètica facial dignes d’un centre d’estètica.

A diferència del joc tradicional de maquillatge o disfresses, aquí hi ha una relació seriosa amb el consum de productes pensats per a adults. I això preocupa dermatòlegs, psicòlegs i també famílies. Aquest fenomen no ha aparegut del no-res. Hi ha molts factors que l’alimenten:

  • Infants amb accés a xarxes socials des de molt joves.
  • Influencers de bellesa que mostren rutines cada cop més llargues i sofisticades.
  • Pressió per “tenir cura de tu” disfressada de benestar.
  • Estètica de self-care que arriba abans que la identitat.

El rebombori neix quan veiem nenes amb exfoliants potents o productes amb actius com retinol, que no només són innecessaris a la seva edat, sinó que poden ser nocius.


Els riscos reals: pell i autoestima en joc

El primer risc és dermatològic: utilitzar productes inadequats per a una pell jove pot causar irritacions, alteracions en la barrera cutània i problemes a llarg termini. Però hi ha un risc més invisible: relacionar la nostra vàlua amb l’aspecte físic quan som massa joves. Quan un infant entén que “tenir bona pell” o “fer-se tractaments” el fa més valuòs, el missatge s’integra. I és molt difícil de desfer després. I així comença una relació amb el propi cos basada en el judici constant.


Què podem fer a casa?

Quan una criatura et demana un producte caríssim “per cuidar-se”, el primer impuls pot ser riure o tallar-ho en sec. Però aquí el que toca és escoltar, observar i obrir conversa.

  • Demanem però no jutgem. “Què t’agrada d’aquest producte?”, “On ho has vist?”, “Com et fa sentir?” Això obre portes i et dona pistes.
  • No cal prohibir-ho tot. A vegades l’interès per aquests rituals amaga ganes de sentir-se gran, de pertànyer, de jugar. Pots oferir alternatives més suaus, o fer-ho conjuntament, des del vincle.
  • Explica-li què necessita realment una pell jove (i què no). No és un sermó, sinó informació adaptada a la seva edat: la seva pell ja fa la feina sola, i massa productes poden ser contraproduents.
  • Revisa l’accés a les xarxes, sense convertir-te en policia: el que cal és entendre què veuen, com ho interpreten i què els fa desitjar-ho. Acompanyar, més que controlar.

Cuidar-se és preciós a qualsevol edat. Però és important que ho facin sense sentir que s’han de perfeccionar. Que puguin créixer sentint que ja són suficients tal com són.