Snacks naturals amb fibra per gossos i gats

Amb els snacks naturals per a mascotes passa com amb l’amor: no tot el que sembla bonic i sa ho és. Avui et parlem de la fibra: què fa, com saber si en falta i com triar un bon snack perquè el teu gos o gat mengi bé… i ho digereixi millor.


Com en les persones, la fibra juga un paper clau en la salut digestiva dels animals: ajuda a regular el trànsit intestinal, millora la consistència de la femta i pot prevenir tant el restrenyiment com les diarrees. En gats, a més, afavoreix l’expulsió natural de les boles de pèl i redueix l’estrès intestinal. I també pot tenir un efecte saciant suau i afavorir una microbiota sana.

 

Com escollir un bon snack amb fibra?


    • Que la fibra sigui funcional i de fàcil digestió: quan parlem d’animals, les més conegudes són el psyllium, l’inulina, la polpa de remolatxa o el xicoira. Són les que fan feina real, no només omplen.
    • Que no contingui cereals de farciment: Blat refinat, blat de moro, arròs blanc (en excés), ordi refinat, sorgo, gluten de blat, o –atenció amb això– farina de cereals no especificats: si diu “cereals” sense aclarir quins, sospita. 
  • En canvi, cereals com la civada integral, el mill o el blat sarraí (sense gluten) poden ser beneficiosos en petites quantitats i com a part d’un snack ben formulat.
  • Que tingui un percentatge clar de fibra (mínim 3-5%)
  • Que estigui adaptat a la mida i edat del teu gos o gat. Bàsic, però és part de la nostra feina recordar-ho.

 

Snacks que sí, en petites dosis:


  • Pastanaga deshidratada
  • Carabassa cuita 
  • Poma sense llavors
  • Civada o psyllium (la veuràs al llistat d’ingredients dels snacks d’alta gamma)

Snacks que no,encara que et sonin “naturals”


    • Fruita seca (ametlles, nous… prohibides)
    • Xocolata (tòxics)
    • Panís inflat, galetes d’humans o snacks casolans amb massa sucre
    • Dàtils o figues (massa sucre i laxant excessiu)

Senyals que al teu gos o al teu gat els pot faltar fibra

Símptomes com femtes molt dures o irregulars, ganes de menjar herba (en gossos), flatulències, llepar-se compulsivament o canvis en la gana i el comportament poden estar relacionats amb una falta de fibra… però també poden tenir moltes altres causes. Són senyals genèrics de malestar que has d’observar. 

 

L’últim que hem de fer és autodiagnosticar. Encara que la fibra pugui ajudar en alguns casos, no és mai la solució única ni màgica. Si veus canvis en la panxa o en l’estat d’ànim del teu animal, consulta al teu veterinari. I si vols tenir-ho tot cobert, recorda que a Assegur també t’acompanyem amb el nostre segur de salut animal.

Ales de ratpenat? la rutina real per tonificar braços

Una rutina respectuosa i sostenible per cuidar els teus braços… amb expectatives realistes

 

Les anomenades “ales de ratpenat” (aquest despenjament del braç que sol aparèixer amb el pas dels anys o la falta de to) no són cap problema,  però sí que poden generar inseguretat o fer que t’amaguis sota mànigues llargues tot l’estiu. Apareixen quan perdem col·lagen i elastina a partir dels 30-35 anys, per canvis hormonals, per sedentarisme o dieta amb poca proteïna, o fins i tot per factors genètics.


Com podem tonificar braços?


El més efectiu és combinar tonificació muscular, alimentació adequada i moviment diari. No cal obsessionar-se. Tres coses importants que has de tenir en compte:

  • No facis aquests exercicis si tens dolor o inflamació. Consulta primer un especialista.
  • Si tens molt greix acumulat en aquesta zona, la tonificació ajudarà… però no farà desaparèixer el greix de forma local. Per això cal combinar-ho amb alimentació saludable i activitat general.
  • El més important no és el pes, sinó la constància. Millor fer-ho bé, a poc a poc, que intens i malament.

La rutina de braços: 4 exercicis fàcils que pots fer a casa


Fes-los 3-4 vegades per setmana, amb pes suau o sense pes. Comença amb 2 sèries de 12-15 repeticions per cada exercici.

  1. Flexions de braços (al mur o a terra): Activen pectorals, tríceps i espatlles. Pots començar recolzada al mur si no tens força al principi.
  2. Extensions de tríceps: Amb una ampolla plena d’aigua: aixeca i baixa per darrere del cap, amb el colze fix.
  3. Elevacions laterals: Amb braços estesos, puja fins a l’altura de les espatlles. Serveix per treballar l’espatlla i estabilitzar.
  4. Cercles amb els braços en creu: crea tensió als deltoides i activa tot el braç. Sembla senzill però crema!

Et costa visualitzar com fer els exercicis?


No et preocupis: no cal imaginar-ho tot. Amb TRAINERAI by Assegur, pots accedir a rutines personalitzades i guiades pas a pas, adaptades al teu nivell, al teu ritme i als teus objectius. 

Rosàcia: es pot curar o només es pot controlar?

Què és, què l’agreuja i com conviure-hi millor sense creure en miracles


Pot semblar una al·lèrgia. O acne. La rosàcia és un estat mèdic que afecta la pell de la cara, sobretot a les galtes, el nas i la barbeta. Es manifesta amb enrogiment persistent, vasos sanguinis visibles, granets inflamats i, en alguns casos, sensació de cremor o picor.

I tot i que és molt comú (afecta fins al 10% de la població), encara avui costa molt diagnosticar-la correctament. Moltes persones conviuen amb ella sense saber ben bé què tenen… o pensant que ho poden arreglar amb qualsevol crema.


La rosàcia és una malaltia? 


Sí, la rosàcia és una malaltia inflamatòria crònica de la pell. Això vol dir que no es pot curar del tot, però sí que es pot controlar amb tractaments adequats i bons hàbits. De seguida en parlarem de quins. Hi ha persones que tenen brots puntuals, i d’altres que la pateixen de forma més constant.

El més important és entendre què l’activa i com reduir-ne l’impacte en el dia a dia.

Hi ha diversos factors que poden activar o agreujar la rosàcia:

  • Exposició al sol o al vent
  • Canvis bruscos de temperatura
  • Alcohol, cafè o menjars molt picants
  • Estrès i emocions intenses
  • Alguns cosmètics o cremes irritants
  • Exercici físic intens en espais calents
  • Medicaments vasodilatadors

També hi ha una component genètica i, en alguns casos, s’ha relacionat amb un desequilibri del microbioma de la pell.

I què funciona realment per prevenir la rosàcia?


El tractament ha de ser sempre personalitzat per un dermatòleg, que avaluarà el teu cas concret i el tipus de rosàcia que tens.

No hi ha una crema màgica que ho solucioni tot, i alguns productes naturals poden, per molt naturals que siguin, empitjorar la situació.


3 Consells per conviure-hi millor amb la rosàcia


 

La rosàcia pot afectar l’autoestima, però també es pot conviure amb ella sense que t’ho arrossegui tot. Entendre-la és el primer pas per deixar de lluitar contra el mirall. I si tens dubtes sobre tractaments o cobertura dermatològica, recorda que a Assegur hi som per acompanyar-te també en això.

 

Matxa blau: ni és matxa ni és per a tothom

És preciós. A les fotos queda de revista: una beguda blau, suau i escumosa. Però… què és realment el matxa blau? És saludable? Pot fer mal? I on el pots comprar a Andorra?


El matxa blau no prové del te verd japonès, com podries imaginar pel nom. Es fa a partir de les flors d’una planta anomenada Clitoria ternatea, també coneguda com a “guisant de papallona”. És aquesta flor la que li dona aquest color tan intens i tan ‘instagramejable’. El gust és suau, una mica herbaci, i no conté cafeïna. Així que, si t’esperaves el xut d’energia d’un matxa verd… aquest no és el teu batut.

 

Tot i així, té propietats interessants:

  • Té antioxidants:  sobretot antocianines, com els nabius, que poden ajudar a reduir l’estrès oxidatiu. El què? Enllaç article antioxidants.
  • S’està estudiant el seu efecte antiinflamatori i neuroprotector.
  • Hi ha qui diu que millora la memòria. Però aquí anem amb compte: calen més estudis.
  • Algunes investigacions indiquen que pot inhibir enzims digestius com l’alfa-glucosidasa, l’alfa-amilasa pancreàtica i la sacarasa intestinal. Això fa que la digestió dels hidrats de carboni sigui més lenta, i per tant pot ajudar a moderar els pics de sucre i insulina després dels àpats.

No farà cap miracle, però pot sumar. Sobretot si el combines amb una alimentació equilibrada.

 

No, el matxa blau no és segur per a tothom

Aquí és on cal parar una mica més l’orella. Hi ha persones que han notat molèsties digestives (nàusees, malestar) després de consumir-ne sovint o en grans quantitats.

També pot interaccionar amb alguns medicaments, com:

  • Tractaments per la tensió arterial: com que té un lleuger efecte vasodilatador, pot afavorir la hipotensió. 
  • Ansiolítics o antidepressius: estudis com aquest assenyalen que pot potenciar la somnolència en combinació amb aquests fàrmacs.

Si prens medicació de manera regular, consulta abans amb un professional sanitari. 

Comprar matxa blau a Andorra

El pots trobar a herbolaris i botigues especialitzades. No és a cada cantonada, però sí que comença a arribar a espais on es ven superaliments i complements naturals. Busca sempre que sigui 100% Clitoria ternatea, i si pots, de cultiu ecològic.

 

Amb la salut, millor no improvisar

Informa’t, escolta’t… i si vols, consulta el teu metge abans. Perquè cuidar-te hauria de ser això: una decisió que et fa sentir bé, no només veure’t bé.

T’extrauen sang, li posen ozó i te la tornen: el tractament que arrasa a Corea

Què sabem realment sobre les teràpies amb ozó? I per què no estàn recomanades per l’OMS?


En alguns països asiàtics, com Corea del Sud, les teràpies amb ozó estan en auge. En clíniques privades d’estètica i wellness les promocionen com una forma revolucionària de desintoxicar l’organisme, oxigenar la sang i millorar la immunitat. El procediment, conegut com a autohemoteràpia ozònica, consisteix a extreure una petita quantitat de sang, barrejar-la amb ozó i oxigen, i reintroduir-la al cos.

La promesa sona potent. Però és segura? Funciona? Què en diu la comunitat científica?


Què en diu la ciència sobre l’autohemoteràpia ozònica?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’ozó és un agent tòxic i no recomanat com a tractament mèdic, ja que no existeix evidència sòlida de la seva eficàcia ni seguretat.

El principal problema de l’ozonoteràpia és que, tot i que es parla d’‘oxigenar’, l’ozó és un agent oxidant molt reactiu que pot fer mal a les cèl·lules si s’introdueix de manera inadequada. Pot provocar inflamació, irritació pulmonar, dolor muscular i cefalees.

En casos de mala pràctica, s’han documentat:

  • Embòlia gasosa (per mala administració)
  • Reaccions immunològiques adverses
  • Danys hepàtics o renals

Tot i que hi ha centres que l’ofereixen amb garanties i alguns professionals defensen els seus beneficis, la manca de consens científic fa que encara sigui considerada una pràctica experimental.


Per què aleshores té tanta fama?

En un context en què busquem solucions ràpides, detox exprés i millores d’energia, aquest tipus de teràpies ofereixen una narrativa atractiva: no sembla invasiva, sona natural, i es ven com si el cos simplement “activés” les seves defenses.

Però quan es tracta de posar gasos reactius dins del teu sistema circulatori… és millor no confiar-se. Amb la salut, més que seguir modes, cal contrastar la informació. L’ozonoteràpia pot semblar innovadora, però encara no té el suport de la ciència ni el reconeixement de les autoritats sanitàries internacionals.

Consulta sempre amb el teu metge abans de provar qualsevol tractament d’aquest tipus. I si t’interessa cuidar de veritat la teva salut, ja saps on som.