Ets WEIRD i potser no ho saps: l’acrònim que defineix com pensem a occident

WEIRD no vol dir estrany (encara que també podria colar). És l’acrònim de Western, Educated, Industrialized, Rich, Democratic. En català: occidental, educat, industrialitzat, ric i democràtic. És un terme utilitzat per referir-se a les poblacions majoritàriament occidentals que han estat (i són) el principal focus de la recerca científica i psicològica mundial.

El concepte es va fer popular a partir d’aquest article que denunciava un problema evident: la gran majoria dels estudis que s’utilitzen per entendre el comportament humà es basen en una petita porció de la població mundial. Concretament, estudiants universitaris nord-americans.

Per què això pot ser un problema?

Perquè moltes d’aquestes investigacions es prenen com a referència universal. I això vol dir que:

  • Molts estudis de psicologia assumeixen que el cervell funciona igual a tot arreu.

  • Recomanacions mèdiques es basen en cossos, hàbits i biografies que no representen la diversitat real.

  • S’estandarditzen protocols sense tenir en compte contextos culturals o econòmics.

Per exemple: com responen diferents cultures davant del dolor, com afecta l’estrès als hàbits alimentaris segons l’entorn social, o què considerem ètic, sa o racional… depèn molt més de l’entorn del que pensem. 

Segons diversos estudis, els adults WEIRD pensem de manera més individualista i analítica, mentre que en altres cultures es valora més el pensament relacional i contextual. Això afecta, per exemple, com gestionem l’estrès o com interpretem el suport emocional: no tothom necessita “prendre’s un temps per a si mateix”… potser el que necessita és estar més amb els altres.

I sí, la dependència excessiva dels estudis WEIRD pot conduir a una visió parcial (i esbiaixada) del que vol dir “ser humà”.

Entendre què vol dir ser WEIRD és obrir la mirada, no tancar-la

Tenir-ho clar ens convida a fer-nos preguntes sobre com vivim, com pensem i com ens entenem com a societat. No per desconfiar de la ciència, sinó per ampliar la conversa. En un món cada cop més globalitzat, aquesta mirada crítica ens ajuda a construir una salut més justa, més empàtica i més efectiva.

 

A Assegur també creiem que cuidar-se comença per escoltar, entendre i adaptar-se. Perquè al final, la salut no és només una qüestió de protocols, sinó també de preguntes ben fetes. I d’una mirada que tingui en compte d’on vens, com vius… i com vols continuar vivint. 

5 senyals poc evidents de deshidratació

Les altres cares de la deshidratació (i per què cal aprendre a reconèixer-les)


Quan la calor puja i la humitat cau, el cos comença a demanar aigua. Sovint, ho fa de manera clara i directa: notem de seguida que tenim set, agafem un grapat de glaçons i ho solucionem. La deshidratació, però, a vegades ens envia senyals més subtils, silencioses o que confonem amb altres malestars. Com quines?


El mal de cap sense causa aparent pot ser un senyal de deshidratació

No cal que sigui intens: una pressió lleu, molesta, que no se’n va amb descans. Quan falta aigua, el cervell es pot contraure lleugerament, generant molèsties.


Per què a l’estiu fem l’orina més fosca

L’orina molt groga (o amb olor forta) vol dir que estàs eliminant substàncies de rebuig sense prou aigua per diluir-les. És un dels signes més clars i fàcils de detectar.


Mareig quan t’aixeques de pressa: tensió o deshidratació?

Això pot indicar un descens de la pressió arterial relacionat amb la manca de líquids. També pot venir acompanyat d’una sensació de visió borrosa o falta d’equilibri. Això es pot confondre fàcilment amb problemes de tensió.

 

Cansament sense motiu

Si t’has aixecat bé i, a mitja tarda, sents que t’arrossegues… potser no és només la calor. El cos deshidratat treballa amb menys eficiència, i això es tradueix en fatiga. 

 

Pell seca o menys elàstica: els llavis parlen més del que sembla

Si quan et pinces la pell del dors de la mà i triga a tornar al seu lloc, pot ser un signe de deshidratació. La pell també pot semblar apagada, menys suau, o més sensible al tacte. 

Si els llavis es queden secs o apagats, si notes que t’estiren o et molesten quan parles o menges o si tens petites pells mortes o escames, també pot ser signe de falta d’hidratació interna (no només externa). 

Si t’hidrates bé i així i tot tens els llavis permanentment secs, podria estar relacionat amb altres causes (el clima sec d’Andorra, hàbits com llepar-se els llavis sovint, dèficit de certs nutrients…). Però si apareix juntament amb altres símptomes com fatiga, orina fosca o mareig, és probable que sigui un senyal de deshidratació sistèmica.

A l’estiu sobre tot, cal estar alerta en situacions on la deshidratació pot passar més desapercebuda: en persones grans, que sovint tenen menys sensació de set; en persones trans en tractament hormonal, ja que els canvis metabòlics poden influir en la regulació de la temperatura i els nivells d’hidratació; i en infants, que poden oblidar-se de beure mentre juguen. 

Cuidar-te és això: conèixer-te, escoltar-te… i actuar a temps.

Llimonades per a gent que (diu que) no li agrada la llimona

Receptes de begudes naturals amb llimona per hidratar-te i cuidar-te


La fama de la llimona no és la millor: que si és massa àcida, que si regira l’estómac, que si sola és avorrida… Però la veritat és que els cítrics són molt, molt nutritus, i si els prepares bé, pots convertir-los en una beguda refrescant, digestiva i deliciosa —sobretot quan la calor a Andorra puja per sobre dels 30 graus.

La llimona és rica en vitamina C, antioxidants i compostos bioactius que poden ajudar a:

  • Enfortir el sistema immunitari,
  • afavorir la digestió,
  • millorar l’aspecte de la pell,
  • reduir la sensació de fatiga lleu,
  • i fer més digestius alguns àpats pesats.

I no: Una llimonada casolana no cal que sigui sempre llimona + aigua + sucre. Aquí tens 5 receptes creatives (i bones de veritat) per enamorar-te de la llimona, encara que diguis que no ets fan.

Llimonada de nabius i romaní: Antioxidant i amb regust de brunch

  • ½ got de suc de llimona
  • 1 got d’aigua freda
  • 1 grapat de nabius frescos
  • 1 branqueta de romaní
  • 1 culleradeta de mel o xarop d’atzavara

Tritura els nabius amb l’aigua, afegeix la llimona i la mel. Cola i serveix amb romaní fresc. Ja t’avisem: Voldràs fer una foto abans.


Llimonada de cogombre i menta: Digestiva i ultra hidratant.

  • Suc d’1 llimona
  • ½ cogombre pelat
  • 1 got d’aigua amb gas
  • Fulles de menta fresca
  • Glaçons

Tritura el cogombre amb el suc de llimona i cola. Afegeix-hi l’aigua amb gas i les fulles de menta. Si li vols donar un toc més aesthetic, talla rodanxes primetes de cogombre i de llimona, i afegeix-les a la gerra.

 

Llimonada de préssec i te blanc: Dolça, lleugera i amb classe

  • ½ got de suc de llimona
  • 1 préssec madur a trossos
  • 1 tassa de te blanc infusionat i refredat
  • 1 culleradeta de mel o agave

Llimonada amb gingebre i un toc de sal: L’estil clàssic de l’Índia

  • Suc d’1 llimona
  • 1 got d’aigua freda
  • Làmines de gingebre fresc
  • 1 pessic de sal marina
  • Mel (opcional)

Ratlla el gingebre, infusiona’l lleugerament, afegeix-hi la llimona i la sal. No és dolça, però sí poderosa, i et revitalitzarà com cap altra beguda.


Llimonada de poma i te verd: suau i afruitada

  • 1 tassa de te verd infusionat i refredat
  • Suc de ½ llimona
  • ½ poma verda a làmines fines
  • 1 culleradeta de mel

Afegeix-ho tot a una gerra i deixa-la reposar a la nevera 1 hora. 


I ara, la millor part: el bonus track

Totes aquestes receptes es poden servir amb glaçons, amb gel picat, o fins i tot amb un raig d’aigua amb gas si vols fer-ne una versió més festiva. I si tens nens a casa, pots omplir motlles de gelat i fer polos de llimona natural.

Amb la salut no cal fer miracles, només petits gestos constants. Beure bé és cuidar-te per dins sense necessitat de complicar-te. I si vols cuidar-te amb més tranquil·litat, recorda que a Assegur hi som per això.

Per què cada cop hi ha més nens que ronquen?

Per què cada vegada més nens i nenes ronquen i què pots fer si sospites que això està afectant el seu descans o desenvolupament


Roncar no és només cosa de grans. De fet, molts infants fan sorolls mentre dormen… però no sempre és un simple “hàbit de son”. 

És normal que alguns nens ronquin de manera ocasional, especialment si estan constipats o tenen una infecció respiratòria. Però quan els roncs són freqüents, persistents i intensos, o van acompanyats de pauses respiratòries, estem davant d’una situació que pot requerir atenció mèdica.

Els especialistes parlen de dos grans tipus:

  • Roncs habituals simples: no afecten l’oxigenació ni el son profund.
  • Síndrome d’apnea-hipopnea obstructiva del son (SAHOS): una alteració mèdica on la respiració s’interromp parcialment o totalment diverses vegades durant la nit.

Segons diversos estudis, fins a un 10% dels infants ronquen habitualment, i entre un 1 i un 5% podrien tenir SAHOS, sovint sense diagnosticar.

Per què ronquen els nens? Causes més habituals

Hi ha diversos factors que poden afavorir els roncs infantils:

  • Hipertrofia de les amígdales o adenoides (vegetacions): una de les causes més freqüents, especialment entre els 3 i 7 anys.
  • Rinitis al·lèrgica o sinusitis crònica: inflen les vies respiratòries i dificulten el pas de l’aire.
  • Obesitat infantil: pot afavorir l’obstrucció de les vies respiratòries superiors.
  • Anomalies craniofacials o neuromusculars: menys freqüents, però importants de valorar.
  • Hàbits com respirar per la boca o dormir sempre panxa amunt.

Quan els roncs són freqüents i van acompanyats d’apnees, poden afectar seriosament la qualitat del son dels infants. Sense un descans profund i reparador, el cos no es recupera com cal: poden aparèixer signes de cansament diürn, dificultats de concentració, irritabilitat, alteracions en el creixement i, en casos greus i no tractats, problemes cardiovasculars a llarg termini. 

Quan cal consultar un especialista?

Si el teu fill o filla ronca gairebé cada nit, fa pauses per respirar mentre dorm, es desperta amb sensació d’ofec o mostra signes de cansament i irritabilitat durant el dia, és moment de consultar. Aquests símptomes poden indicar un trastorn del son que cal valorar. 

El pediatre o especialista podrà fer una primera exploració i, si ho considera necessari, recomanar proves específiques com una polisomnografia per estudiar com dorm i si hi ha apnees que puguin afectar la seva salut.

Illots, cales i aigües turqueses: 3 rumbs a prop d’Andorra per si tens embarcació (o estàs somiant tenir-ne una)

Viure a Andorra té moltes coses bones, però el mar no és una d’elles. Per sort, tenim el Port de l’Estartit, a menys de tres hores en cotxe de la frontera, i des d’allà s’obre, efectivament, un mar de possibilitats. Si tens una embarcació (o tens pensat tenir-ne una), aquí tens 5 destinacions espectaculars per la teva propera escapada.

I sí: si encara no ho sabies, a Assegur tenim assegurança per embarcacions. Flexible, clara i pensada per a gent que, com tu, s’estima tant la natura com el mar.

 

D’Andorra a les Illes Medes

Un arxipèlag protegit amb un dels fons marins més espectaculars de la Mediterrània occidental. Les Illes Medes formen part del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, i el fondeig només està permès en zones autoritzades amb boies – que són de pagament entre abril i octubre. 

Hi pots fer snorkel, i sentir el silenci dels illots mentre t’envolten les gavines. Està prohibit desembarcar, però no cal: la màgia d’aquest lloc està a l’aigua.

 

Cala Foradada (Palamós)

Cala Foradada és una petita cala de roca i aigües cristal·lines situada al cor de la Costa Brava. Tot i la seva aparença remota, també s’hi pot accedir caminant des de la Platja del Castell en poc més de deu minuts, per un sender que travessa antigues restes ibèriques i vistes espectaculars.

El seu nom prové de la cavitat natural que es forma a la roca, que podràs veure des la teva embarcació. És una cala sense serveis, petita i tranquil·la, envoltada de parets de roca que la protegeixen del vent i del soroll.

És un refugi discret, perfecte per desconnectar i gaudir del paisatge més autèntic del litoral empordanès.

 

Illa Grosa o Columbret Gran (al Delta de l’Ebre)

L’arxipèlag dels Columbrets és un conjunt d’illes volcàniques situades al mar Mediterrani, a uns 50 km de la costa de Castelló. Està format per quatre grups d’illots: Columbret Gran, La Ferrera, La Foradada i El Carallot. El més gran i conegut és Columbret Gran, l’únic on es poden fer visites regulades amb permisos especials.

Aquestes illes són una reserva natural protegida i acullen espècies endèmiques com el laciértido ocelado dels Columbrets (una sargantana blavosa molt peculiar) i nombroses aus marines com el falcó de la reina. A les seves aigües podràs veure coralls, nacres, barracudes i fins i tot tortugues marines.

És un lloc gairebé màgic: petit, remot i carregat de vida.

Recorda: abans de salpar, assegura’t!

Una embarcació és llibertat… però també responsabilitat. Si tens velers, semirígides, motos aquàtiques o iots, a Assegur t’oferim cobertures que van molt més enllà de l’obligatori: danys materials, assistència marítima, protecció jurídica, robatori, ocupants i molt més.

Perquè si ets d’Andorra i el mar et crida, mereixes salpar amb la tranquil·litat de tenir-ho tot cobert.