Què és exactament el TPO i perquè la UE l’acaba de prohibir

Què porta exactament una manicura semipermanent?


Entre capes brillants i colors, s’amaga un químic perillòs que –ens hi juguem el que vulguis– fins fa poc tu tampoc sabies que portaves a sobre. El seu paper és clau: actua com a fotoiniciador, és a dir, absorbeix la llum i permet la polimerització del gel per fer-lo sòlid i brillant. El TPO ha estat, durant anys, clau perquè la manicura semipermanent durés setmanes. Ara, la Unió Europea ha decidit posar-hi fre i classificar-lo com a substància CMR 1B: cancerígena, mutagènica o tòxica per a la reproducció. Efectivament: passa a estar prohibit.


I aquí és quan et preguntes: “Però què m’estic posant a les mans?”


El TPO no és nou, no és exclusiu de marques low cost ni és el dolent de la pel·lícula perquè sí. És un ingredient efectiu, habitual i legal fins fa quatre dies, que ha estat revisat a fons per l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA). I ara, arran de diversos estudis, passa a formar part de la llista negra.

Això no vol dir que per fer-te una manicura fa sis mesos estiguis condemnada. Però sí que cal estar atents. Perquè aquest canvi de normativa ens obliga a mirar amb altres ulls el que ens posem a les ungles… i també a exigir més claredat i alternatives reals.


Què implica la prohibició europea del TPO?


Amb l’entrada en vigor del reglament, tots els productes que continguin TPO deixen de ser legals per la venda, distribució o ús professional dins del mercat de la UE a partir del 1 de setembre de 2025.  

Això vol dir que salons, fabricants i distribuïdors han de retirar les fórmules que inclouen TPO i adaptar‑se a alternatives. Per a moltes professionals significa replantejar estoc, revisar etiquetatge i buscar proveïdors que utilitzin fórmules “TPO‑free”.  

També t’hem de dir que, en altres mercats com els Estats Units el TPO encara és legal, la qual cosa crea desigualtat regulatòria i obliga a estar molt atent als productes que s’importen o utilitzem quan anem de viatge.


Un parell de recomanacions si et fas la manicura semipermanent


La prohibició del TPO ens posa davant d’una realitat incòmoda: durant anys hem confiat en productes sense saber exactament què hi havia dins. Però lluny del drama, això també obre la porta a prendre decisions més informades i curoses, especialment si vols cuidar les teves ungles:

  • Demana al teu saló que et confirmi que el gel o esmalt que utilitzen és TPO‑free (sense TPO) i que compleix normativa europea.
  • I, si la fas a casa, revisa la llista d’ingredients del producte: busca que no aparegui Trimethylbenzoyl Diphenylphosphine Oxide ni altres substàncies que estiguin en procés de restricció.

Hi ha una part de tot això que no és només química, sinó simbòlica: cuidar-te no hauria de voler dir posar en risc la teva salut. I potser ha arribat l’hora de començar a demanar bellesa sense peatges invisibles. 



Tardor hormonal: el canvi d’estació també passa per dins

Menys llum, més melatonina i menys serotonina 

No és només que de cop faci més fred o que els dies siguin més curts. És que a tu també et passa alguna cosa. Et costa més llevar-te, t’irrites amb facilitat, tens la sensació d’anar a remolc de tot i t’entren ganes de quedar-te sota manta fins que torni el juliol. I això, té una explicació biològica.

La tardor a Andorra es nota per fora i ens travessa per dins. I ho fa a través del sistema nerviós, del sistema endocrí i de tot aquell festival intern que no veus, però que et condiciona el dia. 

Quin festival? Aquest:

Menys llum, més melatonina i menys energia

Amb menys hores de sol, el teu cervell produeix més melatonina, l’hormona que regula la son. Això és útil per preparar-te per dormir… però a la tardor, quan es fa fosc a les sis, pot provocar sensació de cansament prematur, més son durant el dia i, sovint, aquella apatia que no saps d’on surt.

A més, la falta de llum solar impacta la producció de serotonina, l’hormona del benestar. I aquí tens el còctel: més son, menys motivació, més mandra i aquella tendència a menjar carbohidrats per omplir el buit. No ets tu, és la química.

Vitamina D i sistema immunitari: el combo que es desinfla

Quan disminueix l’exposició solar, també baixa la producció natural de vitamina D, un nutrient clau per al sistema immunitari i la regulació de l’estat d’ànim. Això explica per què et constipes més, et sents més vulnerable o tens digestions més lentes.

No és només el fred: és que internament estàs en mode hivernacle, i et cal protegir-te més. Vols aprofundir-hi? En aquest altre article t’expliquem com l’alimentació (sí, la fruita inclosa) pot ajudar-te a reforçar defenses.

Cortisol i estrès tardorenc

El cortisol, l’hormona de l’estrès, no només puja quan tens una reunió o sents notificacions de feina mentre esmorzes. També pot augmentar quan el cos se sent desregulat, cansat o fora de lloc.

I la tardor —amb la tornada a la rutina, el descens de serotonina i la reducció d’activitat a l’aire lliure— és l’escenari perfecte per a aquest estrès de fons que no es veu però es nota: en la digestió, en la son, en la pell i en com respires.

Petits hàbits que poden fer molt pel teu benestar

La bona notícia és que no necessites canviar-ho tot. Només fer petits ajustos perquè el teu cos tingui el que necessita en aquesta estació. Aquí van algunes idees simples però potents:

  • Exposa’t a la llum natural cada matí (10–15 min al carrer, sense ulleres de sol si pots).

  • Sopars lleugers i d’hora, per respectar el teu nou ritme circadiari.

  • Camina diàriament encara que faci fred: l’activitat física regula serotonina i redueix cortisol.

  • Evita la sobreestimulació a la nit (pantalles, notícies, scroll infinit…).

  • Respira i observa el teu estat: no cal que estiguis al 100% quan el cos et demana anar al 70%.

Quan els dies a Andorra es fan més curts, més foscos i més lents, és fàcil repetir-nos que no rendim, que no som les mateixes persones. Ara ja saps que estàs en transició. Com la natura que ens envolta, i com tot el que viu.


Per què et constipes cada tardor (i no és pel fred)

Menys fruita vol dir més refredats i més restrenyiment 


Quan arriba la tardor a Andorra, el fred no és l’únic que entra a casa. També ho fan la mandra, els plats calents i la necessitat de coses que ens abracin des de dins. Sense adonar-nos-en, la fruita comença a desaparèixer del nostre dia a dia. El cos ens la deixa de demanar. Ens ve menys de gust, l’associem a l’estiu i a l’aire lliure, i passem de la síndria a la sopa de pollastre com qui canvia de jaqueta. Però aquí hi ha una trampa que ens juga en contra. 

 

Menys fruita vol dir menys vitamina C i menys defenses

No és cap mite: la fruita és una font clau de vitamina C, fibra, antioxidants i aigua. Tot allò que el teu cos necessita per mantenir-se fort, hidratar-se i expulsar el que no li cal. Quan en menges menys, no només baixen les defenses, sinó que l’organisme es torna més lent, més saturat i més vulnerable.

A més, a la tardor es donen dues coses: el descens de la vitamina D (per menys exposició solar) i l’augment del cortisol(per estrès estacional). I en aquest còctel hormonal, la fruita pot ser un regulador natural molt potent… si hi és.


Més restrenyiment, més inflamació i més mal humor

No parlem només de refredats. Quan deixes de menjar fruita, també redueixes la teva ingesta de fibra soluble, essencial per mantenir un trànsit intestinal sa. I aquí entra en joc un cercle perillós: menys fruita vol dir més restrenyiment, que vol dir més inflamació i que ens dona com a resultat menys ganes de menjar bé.

Això afecta el teu sistema digestiu, però també la teva energia, la qualitat del son i fins i tot el teu estat d’ànim. Sí, literalment. El teu intestí parla amb el teu cervell (i sovint, més del que voldries).


Tardor a Andorra: fruites de temporada

No cal que et forcis a menjar una amanida de fruits vermells congelats ara que ja estàs amb mitjons gruixuts. Només cal adaptar la fruita a l’estació:

  • Poma: Rica en fibra soluble (pectina), ajuda a regular l’intestí i pots fer-la al forn o a la fregidora d’aire amb canyella.
  • Pera: Digestiva, hidratant i ideal si tens tendència a la inflor.
  • Raïm: Carregat d’antioxidants, perfecte per donar energia ràpida i reforçar defenses.
  • Codony: Té propietats astringents i digestives, i es pot preparar en compota, afegir-lo a l’all i oli o forn sense afegir sucre.

Totes es poden menjar fredes o calentes, soles o combinades. L’important és tornar-les a posar a la rutina.

 Ja veus que no es tracta de menjar fruita per complir. Es tracta de recuperar una part de tu que et fa bé, fins i tot quan el cos no ho demana explícitament. Perquè cuidar-se a la tardor passa per reconèixer que tot canvia —també el que menges— i que pots adaptar-ho poc a poc i ambi seny.


L’error que converteix la teva nevera en un niu de bacteris

Cada quant dius que s’ha de netejar a fons la nevera? 


La nevera podria ser —sense exagerar— un dels espais més bruts d’una casa. Parlem de bacteris, humitats i tuppers, pots o llaunes que s’han arrelat al raconet de l’estant de dalt perquè ningú els ha tornat a buscar. No mirem cap a l’altre costat: una nevera mal gestionada pot acabar en un malestar digestiu, o una intoxicació.

De fet, segons l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), gran part de les intoxicacions alimentàries domèstiques tenen el seu origen en una manipulació incorrecta dels aliments cuinats o en una refrigeració inadequada. I encara que sovint es resolen amb mal de panxa i prou, poden ser greus si afecten persones vulnerables com ara nens petits, embarassades o persones grans.


El bon ús de la nevera és la primera línia de defensa

Aquí tens els errors més habituals —i fàcils de corregir— que poden marcar la diferència entre conservar i contaminar. Anem per feina:

Guardar aliments calents dins la nevera.

Quan trasllades un plat calent a la nevera, el que fas és pujar la temperatura interior. I aquesta pujada permet que els bacteris que prefereixen zones suau‑fredes tinguin festa. La regla general de seguretat alimentària: cal refredar els aliments a temperatura ambient abans de guardar. Així evites que entrin en la zona de perill on els bacteris creixen més ràpidament.

No datar els aliments cuinats

Vols dir que saps exactament quan vas guardar aquella crema de carabassa? Tenir plats cuinats, embolicats, apilats i… sense etiqueta ni data és un error dels més greus, i dels més comuns! si no saps quan ho vas fer, no saps quan ho has de menjar. Els aliments cuinats s’han de consumir en un temps limitat:

 

  • Plats cuinats en general (guisats, pasta, llegums…): 3–4 dies
  • Carn o pollastre cuinat: 3–4 dies
  • Peix cuinat: 2–3 dies
  • Ous durs: 1 setmana
  • Sopes i cremes: 3–4 dies
  • Amanides preparades (sense amanir): 1–2 dies
  • Fruita tallada: 1–3 dies
  • Sucs naturals: 2–3 dies
  • Salses casolanes: 3–5 dies

 

Tot aquest llistat només s’aplica si es guarden en recipients nets, tancats i es refreden ràpidament després de cuinar o obrir. I això ens porta al seguent error.


Barrejar aliments crus amb aliments cuinats

Separar aliments crus i aliments cuinats no és una mania de cuiners tiquismiquis. És una norma bàsica de seguretat alimentària per evitar la contaminació creuada: és a dir, el pas de bacteris nocius (com Salmonella, Listeria, E. coli) des dels aliments crus cap als aliments ja preparats o llestos per menjar.

Els aliments crus —sobretot la carn, el peix i alguns vegetals— poden contenir microorganismes patògens que es destrueixen només quan es cuinen a altes temperatures. Però si aquests bacteris “toquen” un aliment cuinat, que ja no es tornarà a escalfar abans de consumir-lo, li estàs regalant una porta d’entrada directa al teu sistema digestiu.

  • Crus a baix de tot: Les zones inferiors són més fredes i, si alguna cosa degota (una safata de pollastre mal tancada, per exemple), no contamina res que hi hagi a sota.
  • Cuinats i llestos per menjar, a dalt: Pastes, restes de sopars, plats preparats… guarda’ls a la part mitjana o superior de la nevera, en recipients tancats i nets. Així queden fora de l’abast de possibles fuites i tenen millor accés al fred constant.
  • Separació visual i física: No només es tracta de nivells. Si pots, utilitza safates diferents, capses hermètiques o fins i tot etiquetes de colors (vermell per cru, verd per cuinat, per exemple).

Cada quant s’ha de netejar la nevera?

Una nevera ben gestionada és una nevera que protegeix la teva salut, evita malbaratar menjar i et fa la vida més fàcil. Segons els experts en seguretat alimentària, hauries de fer una neteja lleugera cada setmana –revisar aliments caducats, netejar petites taques o líquids, reorganitzar– i una neteja profunda cada 2–3 mesos: buidar-la completament, descongelar si cal, netejar prestatges amb aigua tèbia i vinagre o sabó suau. 

El millor moment per fer-la? Just abans de fer la compra gran. Així aprofites que hi ha menys coses, evites crear zones oblidades i, ja que hi som, repasses bé què tens abans de comprar per duplicat.

Fa mandra, sí, però és important: Cuidar la teva cuina és cuidar-te a tu. 



[Recepta] Mandonguilles de bolets per cuinar en família

Pas a pas: Mandonguilles veganes amb sorpresa cruixent de pinyons i panses 

La tardor a Andorra és sinònim de bolets, i això, si ens ho demanes, és una invitació directa a posar les mans a la massa –literalment–. De receptes bones i dolentes n’hi ha un bon grapat circulant per internet, però amb les mandonguilles és millor no improvisar: donen feina –no t’enganyarem– i molta ràbia quan el resultat no està a l’altura de tot el que has embrutat. 

Les mandonguilles de bolets són una alternativa vegetal i reconfortant a les clàssiques de carn. A banda de ser veganes, són baixes en calories, porten fibra, contenen vitamines del grup B i li donaran una empenta al teu sistema immunitari. Però sobretot, tenen aquest gust de terra humida i vespre de diumenge que tant hem trobat a faltar. Anem per feina?

Pas a pas: Mandonguilles de bolets amb sorpresa cruixent de pinyons i panses


Ingredients (per a 4 persones):

  • 400 g de bolets (una barreja de xampinyons, gírgoles i ceps funciona genial)
  • 1 ceba petita
  • 1 gra d’all
  • 1 ou
  • 2 cullerades de pa ratllat
  • 2 cullerades de pinyons
  • 2 cullerades de panses 
  • Julivert picat, sal i pebre al gust
  • Ol, millor si és d’oliva verge extra

Preparació:

 

  1. Talla els bolets ben petits i salta’ls en una paella amb un raig d’oli fins que deixin anar tota l’aigua i quedin daurats. Reserva’ls.
  2. Dins la mateixa paella, torra lleugerament els pinyons fins que estiguin daurats i perfumats. Afegeix-hi les panses perquè s’estovin una mica.
  3. Tritura els bolets i afegeix  la ceba i l’all picats ben fins, l’ou, el pa ratllat, els pinyons i les panses. Salpebra i afegeix julivert.
  4. Forma les mandonguilles amb les mans netes –ho hem de dir, sí–. Si la massa està tan tova que no hi ha manera de treballar-la, afegeix una mica més de pa ratllat. 
  5. Cuina-les a la paella durant uns 15 minuts, fins que estiguin ben daurades.

 

Amb què pots acompanyar les mandonguilles de bolets?


És innegable que aquests bolets ja s’han convertit en els protagonistes del teu menú. Però tot plat necessita el seu ecosistema, oi? Pots descomplicar-te i servir-les amb un enciam. O pots donar un cop a la taula i preparar una de les nostres tres recomanacions:

  • Un puré de moniato amb cúrcuma
  • Una amanida de ruca, poma i nous
  • O, si tens poca gana pots simplement fer una salsa amb iogurt natural, mostassa antiga i mel. Com ho veus?

Cuinar amb bolets és la millor manera de celebrar que, un any més, podem portar el bosc a la cuina. I és una excusa perfecta per parar taula, encendre la llar de foc i deixar que l’olor de tardor es quedi una estona a casa. Per cert! Si no has anat mai a collir bolets per Andorra, però t’han entrat ganes després de llegir-nos, hem fet aquetsa guia per tu.