Quants greixos bons hauries de menjar cada dia?

Saber escollir els greixos bons pot canviar la teva energia, la teva gana i la teva relació amb el menjar.


Durant anys ens han venut que el greix era l’enemic. Que si volies estar sa, l’oli d’oliva era per diumenge i l’alvocat, una excentricitat. Però la ciència ho ha deixat clar: no tots els greixos són iguals. I els bons, no només no engreixen —et poden salvar la salut.

Els greixos saludables nodreixen les cèl·lules, regulen hormones, protegeixen el cervell i t’ajuden a absorbir vitamines com la A, la D o la K.

I no: no s’acumulen automàticament com a greix corporal. El cos no funciona així.

El que t’acaba passant factura és el greix trans, el dels aliments ultraprocessats. No el d’un bon oli, ni el d’un grapat d’ametlles.


Els greixos bons que necessites (i on trobar-los)


Sabies que el teu cervell està format gairebé per un 60% de greix? Sense ells no podríem pensar amb claredat, moure’ns amb agilitat ni mantenir l’energia al llarg del dia. Els millors aliats els tens més a prop del que sembla. Fixa’t:

• Oli d’oliva verge extra: millor cru i de bona qualitat.

• Alvocat: ric en greixos monoinsaturats.

• Fruits secs naturals: ametlles, nous, avellanes.

• Peix blau: salmó, sardina, tonyina (omega 3 top).

• Llavors: xia, lli, gira-sol (també ajuden amb el trànsit intestinal).

• Ous i iogurts sencers (bons): no cal menjar-ne desnatats per defecte.

Quina quantitat és recomanable?

No has de pesar cada gota d’oli, però com a base orientativa:

  • 1-2 cullerades soperes d’oli al dia.
  • 1 grapat petit de fruits secs (uns 25g)
  • Peix blau 2-3 cops per setmana
  • 1/2 alvocat (si n’inclous regularment)

Els greixos bons no són l’excepció al menú, són una part essencial del que et fa sentir bé. Menjar-los amb coneixement, i sense por, és una forma de cuidar-te millor. 

Tres claus per marxar de pont amb tranquil·litat

No volem que tornis a Andorra i trobis una sorpresa a la nevera… o al sostre del bany


Hi ha un nervi que només s’activa quan marxem uns dies de vacances. Quan ja tenim la maleta feta i veiem la cua de la frontera: “Vols dir que he desendollat la planxa?” “He tancat les llums del passadís?” “He deixat la finestreta del bany oberta?”

Hi ha coses que pots oblidar sense gaire drama —no treure el pa de motlle, deixar la roba estesa… ja t’ho trobaràs. Però n’hi ha d’altres que, si no les controles, poden convertir la tornada en un malson amb olor d’humitat o amb goteres al veí del pis de sota.

Aquí tens la checklist essencial per marxar amb el cap tranquil.

Com tancar les claus generals: aigua, gas i llum


Clau de pas de l’aigua: Si tens una fuita  mentre no hi ets, et pot sortir caríssim. Tancarla abans de marxar és el més intel·ligent que pots fer si estaràs fora més de tres dies. La clau de pas principal sol estar a dins de casa (al bany, darrere el vàter, sota la pica de la cuina o al rebedor en armariets metàl·lics o trapes) o a fora del pis (en un armari comunitari a l’escala o al replà, compartit amb altres veïns). Per tancar-la, només cal girar la maneta o la vàlvula fins que estigui en posició perpendicular al tub (en forma de “T”).

Clau del gas: Encara que no el facis servir a l’estiu, no el deixis obert. Amb una sola microfuita pots tenir un problema greu. Si tens gas natural a casa (instal·lació fixa), la clau sol estar a la cuina, darrere els fogons o sota la pica. Si fas servir bombones, la clau és la pròpia vàlvula de la bombona. Gira-la cap a la dreta (en sentit horari) per tancar-la completament.

L’interruptor general de la llum: Si no tens nevera amb menjar ni sistemes actius (alarmes, domòtica), pots baixar-lo del tot. Si no, almenys desendolla els aparells electrònics principals per evitar curtcircuits o pujades de tensió. Important: Fes-ho sempre amb sabates i amb les mans seques.

I si hi ha un tall de llum mentre no hi ets?


No sempre podem buidar i desconnectar la nevera. Recorda que a Andorra les tempestes d’estiu són habituals, i si tens aliments congelats, un tall de llum mentre no hi ets pot fer que es descongelin i tornin a congelar-se sense que te n’adonis. Per evitar riscos, pots fer una prova molt senzilla: abans de marxar, omple un got d’aigua i congela’l completament. Un cop el gel estigui dur, col·loca-hi una moneda al damunt i fes-li una foto. Quan tornis, només caldrà mirar el got: si la moneda ha baixat dins del gel, és que el congelador s’ha desfet i ha tornat a congelar —senyal clara que cal revisar o llençar alguns aliments.

Fer pont no és només marxar d’Andorra: és poder desconnectar sabent que ho tens tot sota control. 

Skincare a primària? Parlem dels Sephora kids

No és cap secret: estem envoltats de nens i nenes molt joves (entre 8 i 12 anys) que viuen obsessionats amb la cura de la pell i rutines de cosmètica facial dignes d’un centre d’estètica.

A diferència del joc tradicional de maquillatge o disfresses, aquí hi ha una relació seriosa amb el consum de productes pensats per a adults. I això preocupa dermatòlegs, psicòlegs i també famílies. Aquest fenomen no ha aparegut del no-res. Hi ha molts factors que l’alimenten:

  • Infants amb accés a xarxes socials des de molt joves.
  • Influencers de bellesa que mostren rutines cada cop més llargues i sofisticades.
  • Pressió per “tenir cura de tu” disfressada de benestar.
  • Estètica de self-care que arriba abans que la identitat.

El rebombori neix quan veiem nenes amb exfoliants potents o productes amb actius com retinol, que no només són innecessaris a la seva edat, sinó que poden ser nocius.


Els riscos reals: pell i autoestima en joc

El primer risc és dermatològic: utilitzar productes inadequats per a una pell jove pot causar irritacions, alteracions en la barrera cutània i problemes a llarg termini. Però hi ha un risc més invisible: relacionar la nostra vàlua amb l’aspecte físic quan som massa joves. Quan un infant entén que “tenir bona pell” o “fer-se tractaments” el fa més valuòs, el missatge s’integra. I és molt difícil de desfer després. I així comença una relació amb el propi cos basada en el judici constant.


Què podem fer a casa?

Quan una criatura et demana un producte caríssim “per cuidar-se”, el primer impuls pot ser riure o tallar-ho en sec. Però aquí el que toca és escoltar, observar i obrir conversa.

  • Demanem però no jutgem. “Què t’agrada d’aquest producte?”, “On ho has vist?”, “Com et fa sentir?” Això obre portes i et dona pistes.
  • No cal prohibir-ho tot. A vegades l’interès per aquests rituals amaga ganes de sentir-se gran, de pertànyer, de jugar. Pots oferir alternatives més suaus, o fer-ho conjuntament, des del vincle.
  • Explica-li què necessita realment una pell jove (i què no). No és un sermó, sinó informació adaptada a la seva edat: la seva pell ja fa la feina sola, i massa productes poden ser contraproduents.
  • Revisa l’accés a les xarxes, sense convertir-te en policia: el que cal és entendre què veuen, com ho interpreten i què els fa desitjar-ho. Acompanyar, més que controlar.

Cuidar-se és preciós a qualsevol edat. Però és important que ho facin sense sentir que s’han de perfeccionar. Que puguin créixer sentint que ja són suficients tal com són. 

Requisits per assegurar una moto a Andorra

Tots els documents i tràmits per circular en moto per Andorra


Andorra és un país de corbes, ports i paisatges fets per gaudir en moto. La moto aquí no és només un mitjà de transport: és una forma de viure. Però per gaudir d’aquesta llibertat que ens dona sentir el vent a la cara, hi ha una condició imprescindible: tenir l’assegurança de moto adequada i al dia. Aquí t’expliquem què et cal saber.


Quins documents et demanem per assegurar una moto a Andorra?


Les asseguradores solem sol·licitar tota aquesta documentació actualitzada i en vigor:

  • Permís de circulació del vehicle.
  • Targeta de la ITV al dia.
  • DNI, passaport o permís de residència.
  • Carnet de conduir corresponent a la categoria de la moto.
  • Rebut d’assegurança anterior (si n’hi havia) o document de baixa si canvies d’asseguradora.

Vols canviar d’asseguradora? Això és el que necessites


Canviar de companyia no ha de ser complicat si portes els documents correctes. Si ja tens moto assegurada i vols venir a Assegur, necessitaràs:

  • El document de baixa de la companyia anterior o bé un justificant de fi de pòlissa.
  • Si tens bonificacions per antiguitat sense sinistres, porta el certificat de sinistralitat.


La millor assegurança per la teva moto: protecció completa amb Assegur


Si vols conduir sabent que cap imprevist t’aixafarà el viatge, la millor opció per a tu és una assegurança de moto a tot risc que et cobreixi de veritat:

  • Responsabilitat civil: si causes danys a tercers.
  • Accidents corporals del conductor: cobertura mèdica i indemnització en cas de lesions o mort.
  • Robatori, incendi i fenòmens naturals: també per danys derivats de tempestes o robatoris.
  • Danys propis: reparació o reposició del teu vehicle i dels teus objectes personals si pateixes un accident.
  • Assistència en viatge: cobertura de remolc, rescats, transport de persones, i suport mèdic urgent.
  • Defensa jurídica i reclamació de danys: a Andorra i a l’estranger.

I si vols encara més adaptabilitat, pots afegir cobertures opcionals com assistència des del km 0, assegurança d’equipació o fraccionar la prima amb Pagafàcil si tens més pòlisses amb nosaltres.

A Assegur trobaràs la cobertura perfecta per assegurar qualsevol mena de moto a Andorra. Sigui una moto de carretera, un ciclomotor, una moto de trial, una moto de neu o un quad: a Assegur tenim l’assegurança que s’adapta a la teva manera de viure la carretera.”: tenim assegurances dissenyades per adaptar-se a cada manera de viure la carretera o la muntanya. La protecció que necessites per rodar amb tranquil·litat està aquí.

Què és la fàscia?

El teixit que pot canviar-ho tot quan parlem de dolor i recuperació


No la veiem. Tampoc li fem gaire cas, però la fàscia és com la tela que ho embolcalla tot dins del teu cos: òrgans, músculs i ossos. Exacte: és un teixit continu i flexible que t’aguanta per dins. Com una malla viva.

Quan està sana, ni la notes.

Quan es tensiona, es resseca o s’endureix… el cos comença a queixar-se.

No estem parlant d’un dolor evident, com una fractura: parlem del típic malestar difús: la rigidesa al matí, la sensació que tot pesa i les contractures que no marxen. Moltes vegades no és que el múscul estigui malament: és la fàscia la que ens envia senyals.


De què està feta la fàscia?


Aquest teixit tan essencial està compost principalment de:

  • Col·lagen, que dona força i flexibilitat.
  • Elastina i altres proteïnes, que aporten resistència i elasticitat.
  • Substàncies fonamentals (com l’àcid hialurònic), que actua com una goma d’enganxar hidratant entre les cèl·lules i les fibres.

Amb el temps —i no cal esperar gaire: cap als 25 anys— el nostre cos comença a produir menys col·lagen de manera natural. Amb la menopausa, la baixada s’accentua encara més. El resultat? Els teixits perden fermesa, la pell es torna més fina i la fàscia, com una xarxa menys tensada, es pot tornar més rígida i menys elàstica.

La fàscia no és només una funda passiva. Té receptors nerviosos: pot sentir el dolor, la pressió i el moviment. Està viva i respon a l’estrès, a la deshidratació, al sedentarisme i a la tensió emocional. Quan la fàscia s’irrita o es resseca, pot immobilitzar parts del cos i generar dolor crònic.


Massatges, estiraments i tractaments per la fàscia


Si et lleves rígid sense saber per què, si acumules tensió a la mateixa zona sense cap lesió clara, si notes una incomoditat que es desplaça… La fàscia podria ser la clau. La bona notícia és que la fàscia respon molt bé a cures específiques:

• Massatges miofascials: aplicant pressió suau i progressiva sobre zones tenses.

• Estiraments llargs i sostinguts: no només musculars, sinó d’estructures profundes.

• Hidratació i moviment conscient: perquè la fàscia, com una esponja, necessita aigua i flexibilitat per mantenir-se saludable.

I no: un estirament ràpid no és suficient. La fàscia demana ritme lent i constància.

La fàscia és clau en la recuperació i en la prevenció de lesions


Treballar la fàscia no és només per eliminar molèsties. És essencial per prevenir lesions, millorar la postura i optimitzar el moviment. Una fàscia flexible redueix la rigidesa, millora la circulació i ajuda el cos a recuperar-se més ràpid després d’un esforç físic. Moure’t, hidratar-te i cuidar la teva fàscia és invertir en la teva salut a llarg termini, per dins i per fora. Recorda: no podem evitar l’envelliment. Però fer-ho en moviment i amb consciència ens dona la possibilitat de viure’l millor. T’ajudem a cuidar la teva salut.

Per què cada any ens costa més acabar un llibre?

Spoiler: no ets tu, és el món.

Succeeix en mig segon. Hi ha un moment —i tu ja ho has notat— en què decideixes, per fi, obrir un llibre, llegeixes dues línies i, abans que t’adonis, alguna cosa fa click, i tu estàs buscant una recepta de galetes al mòbil. Notes la punxadeta a la panxa? Et sents culpable. Fas l’esforç d’apartar la vista de la pantalla i tornar a enfocar-la al llibre. Som-hi, va. Els teus ulls avancen línia a línia, però el teu cap insisteix i segueix, efectivament, en un altre lloc. No és mandra ni falta d’interès. És un fenomen col·lectiu. Té nom, i per descomptat, explicació.

Aquest article no és una queixa generacional ni una elegia a temps anteriors. És una brúixola senzilla per entendre cap a on anem i per què ens costa tant llegir… i com podem recuperar el gust per fer-ho, sense forçar res.


Les pantalles no ens estan robant només el temps: ens estan robant el ritme.



Quan llegim a Twitter, Instagram o fins i tot un grapat de titulars ràpids a qualsevol diari digital, el cervell activa el mode “picoteig”: frases curtes, interrupcions constants, estímuls visuals. Pam pam pam. Aquesta mena de lectura és reactiva i no ens exigeix gaire concentració. Per això enganxa. D’això se’n diu lectura superficial (shallow reading). Experts com Maryanne Wolf han escrit sobre això i ho expliquen molt bé: no és que perdem la capacitat de llegir, sinó que el nostre cervell s’està “reconfigurant” per llegir d’una altra manera. I cal reentrenar-lo si volem recuperar el plaer de la lectura lenta.Quan tornem a un llibre, el contrast és brutal. Ens sembla lent, pesat. Ens falta la dopamina del canvi constant.

Hi ha un patró més que hem d’entendre.

Estem tan acostumats a fer-ho tot alhora —escoltar un podcast mentre contestem whatsapps i fem el dinar— que quan ens demanen silenci i atenció plena en una única tasca, el cervell protesta. Això té un nom: fatiga cognitiva. La nostra capacitat de concentració és limitada, i quan la gastem en petites feines mentals durant tot el dia, no en queda gaire per a la lectura profunda.

Sumem-hi el cansament ocular, les notificacions i el fet que molts llegim al vespre, quan el cervell ja no està per històries… literalment.

Aquest és el resum.


Ara, la pregunta: com podem recuperar el gust per llegir?


Aquí no hi ha fórmules màgiques, però sí petits canvis que poden fer molta diferència:

• Fes un racó per llegir a casa. Un lloc còmode, sense pantalles a prop i amb una rutina concreta (després de dinar, abans de dormir…).

• Fes rituals: infusió, manta, finestra. Convertir la lectura en un petit plaer sensorial ajuda a crear associacions agradables al cervell. Llegir ha de fer gustet.

• Torna a començar per llibres curtets, amb capítols breus, sense pressió.

• Llegeix per sentir, no per acabar. Canvia l’objectiu mental de “llegir un llibre” per “passar una estona bonica amb una història”. El plaer està en el moment, no en la meta.

• Elimina l’autoexigència. Si no t’enganxa, deixa’l. Si només pots llegir 5 minuts, també val.

• Apaga el mòbil. Ni en silenci, ni a l’altre costat de la taula: fora.

• Fes servir audiollibres com a pont. Si no pots amb la lectura convencional, potser un bon narrador et reconcilia amb les històries.

• Si un dia no llegeixes, no passa res. Aquest és el més important: la lectura no ha de ser una demostració de constància, sinó un espai de retorn voluntari.

La lectura pausada no només millora la concentració: també ajuda a reduir l’estrès, a estimular l’empatia i a tenir una relació més sana amb el temps. En un món que ens exigeix estar actius i disponibles constantment, llegir és una forma de rebel·lió tranquil·la.

No cal devorar llibres. Cal, simplement, tornar a fer espai per una activitat que ens connecta amb nosaltres mateixos. I això, en temps de soroll, és or.

El calçat més còmode no sempre és el millor per a la teva esquena

Hi ha qui podria fer quilòmetres amb les vambes de sempre, fins que es desintegressin, i qui té un parell de sabates per a cada ocasió. En tots dos casos, l’elecció del calçat pot marcar la diferència entre una esquena saludable o acabar amb dolor lumbar d’aquells que fan història. Creu-nos: el que et sembla més còmode avui pot ser el que et passi factura demà.

No t’estem dient que vagis tot el dia amb sabates ortopèdiques, però potser val la pena revisar quin tipus de calçat et crearà més problemes de postura, dolor i desgast de la columna. I si pensaves que el principal culpable són els talons, has estat enganyat.


Com el calçat influeix en la teva postura (i en la teva esquena)

 

La teva esquena és una estructura complexa: vàlvules I curvatures que fan un esforç constant per mantenir l’equilibri. I els teus peus, que són la base d’aquesta estructura, tenen un paper clau. Un calçat inadequat pot canviar la forma com camines i distribuir malament el pes del teu cos, generant tensió i dolor en zones com:

  • La zona lumbar, que aguanta gran part del pes del cos i és una de les més afectades.
  • Les cervicals, ja que una mala postura pot acabar afectant la part superior de l’esquena.
  • Els genolls i malucs, que també es veuen sotmesos a una pressió extra si el calçat no absorbeix bé l’impacte.

Potser és hora de mirar cap avall.


Els models de sabates que més problemes poden causar (i per què)


Si pensaves que els talons eren els pitjors, no anaves del tot errat, però tampoc és tan senzill. Els experts en traumatologia coincideixen que hi ha altres tipus de calçat que poden ser igual o més perjudicials:

  • Xancletes i sabates massa planes: Són la trampa perfecta: còmodes i fresques, però sense cap mena de suport. No absorbeixen l’impacte en caminar, fan que la teva trepitjada sigui inestable i poden generar problemes de fascitis plantar, dolor lumbar i mal d’esquena crònic.

  • Sabates excessivament toves: Les soles hiperflexibles o massa esponjoses poden semblar una bona idea, però si no donen prou suport a l’arc del peu, poden acabar provocant una trepitjada incorrecta i tensions innecessàries a la columna.

  • Sabates amb sola massa prima: Les sabates tipus «ballarina» o algunes esportives amb soles gairebé inexistents no absorbeixen cap impacte en caminar. Cada passa que fas es tradueix en microimpactes que, amb el temps, poden desgastar les articulacions i generar dolor a l’esquena baixa.

  • Sabates amb taló excessivament alt o massa baix: Els talons molt alts fan que el cos adopti una postura forçada que pot portar a dolor lumbar. Però un calçat totalment pla també pot generar tensions si no ofereix suport adequat. La millor opció? Un taló moderat d’entre 2 i 4 cm.

Què pots fer per evitar problemes d’esquena?


  • Tria un calçat amb bon suport. Si ha de ser pla, que tingui reforç a l’arc plantar i una sola que absorbeixi l’impacte.
  • Evita portar sempre el mateix tipus de sabata. Variar l’alçada i el tipus de calçat pot ajudar a reduir la tensió a les articulacions.
  • Escolta el teu cos. Si notes molèsties a l’esquena, fes una revisió de quins tipus de sabates has estat utilitzant.
  • Fes exercicis per enfortir la musculatura de l’esquena i dels peus. Ajudarà a corregir la postura i reduir el dolor.

La pròxima vegada que compris sabates, pensa-hi: el teu pròxim mal d’esquena pot començar per una mala elecció. Vols saber més sobre com protegir la teva esquena i evitar dolors? Descobreix quins exercicis et poden ajudar aquí.

Quines assegurances necessites a Andorra si treballes des de casa?

D’això ningú en parla quan decideixes fer-te autònom a Andorra: Tens un negoci, potser treballes des de casa, i entre factures, clients i projectes, ningú t’explica que hi ha riscos que poden desbaratar els teus plans en un obrir i tancar d’ulls.

Que si una avaria a la tableta la setmana abans de lliurar una feina important, que si una visita inesperada a urgències enmig d’una setmana de reunions, que si algú t’empenta i el mòbil cau al terra just abans d’una videotrucada amb un client… Els imprevistos passen, i si treballes pel teu compte, tenir les cobertures adequades pot ser la diferència entre continuar amb normalitat o perdre temps i diners.

Si estàs buscant com fer-te freelance a Andorra, això t’interessa. T’expliquem quines assegurances et poden ajudar a treballar amb més tranquil·litat.

 

L’assegurança de salut per a autònoms a Andorra: és imprescindible?

 

La salut és el pilar de qualsevol negoci. Sense salut, no hi ha feina. I sí, a Andorra els autònoms tenen dret a baixa, però la pregunta és: n’hi ha prou amb el que cobreix la CASS? Si et poses malalt, sense una assegurança privada només cobraràs entre el 31% i el 48% de la teva base de cotització. Amb això has de pagar lloguer, subministraments i mantenir l’activitat del teu negoci? Pot ser complicat.

Amb la seva assegurança de salut per a autònoms, Assegur cobreix fins al 90% del teu salari declarat a la CASS durant un màxim de 365 dies, i també inclou la cotització del 22% a la CASS. A més, ofereix cobertures complementàries en cas d’accident, amb indemnitzacions de fins a 30.000 euros en cas d’invalidesa o mort. I si necessites atenció mèdica fora d’Andorra, tens accés a centres concertats. Però d’això en parlem en aquest article. Seguim.


Protegeix el teu equip bàsic


Treballar des de casa vol dir que el teu mòbil o la teva tauleta són les teves eines principals. T’hem de fer la pregunta que ningú vol escoltar: Què passa si un dia es trenquen? Res que suposi un problema.

A Assegur hem creat la primera assegurança per a mòbils i tauletes d’Andorra, pensada per protegir els dispositius que utilitzes cada dia per treballar.

  • Sense carències ni franquícies, amb cobertura adaptada al preu del teu mòbil o tablet.
  • Protecció tant per a aparells nous com antics. Has llegit bé.
  • Contractació 100% online, sense paperassa ni visites innecessàries.
  • Cobertura tant a Andorra com a Espanya.

I què passa amb el cotxe d’empresa?

Que no tinguis un local comercial no vol dir que el teu negoci es quedi només dins de casa, oi que no? Si necessites moure’t amb vehicle per feina, també és important protegir-lo. I no, no és el mateix una assegurança estàndard que una adaptada a necessitats professionals. A més de la responsabilitat civil, la pòlissa per a cotxes d’empresa d’Assegur cobreix:

  • Trencament de vidres, accidents i reclamació de danys.
  • Assistència en viatge dins i fora d’Andorra.
  • Assistència mèdica per a ocupants del vehicle i defensa legal a l’estranger.
  • A més, amb Assegur tindràs descomptes en carburant i avantatges en serveis com DipColorsBCN o Top Glass.

Quan comences un negoci, vols invertir en creixement, no en riscos. Però si no protegeixes la teva salut, el teu equip o el teu vehicle, potser hauries de preguntar-te: pots assumir les conseqüències d’un imprevist? Doncs ho deixis per demà.

Si tens dubtes o vols que t’assessorem, estem preparats per ajudar-te. Truca al 876 555 o envia un WhatsApp al 346 555 i assegura el futur del teu negoci amb professionals. 

Protegir el teu negoci no és una despesa, és una inversió en tranquil·litat.

UNIRAID: aventura, solidaritat i un repte extrem on Assegur ha posat el cor

Hi ha viatges que transformen, experiències que ens fan créixer i aventures que ens uneixen. UNIRAID n’és un gran exemple.

Imagina’t-ho: una travessa pel desert de 2.400 km en sis etapes. Un repte d’enginy, resistència i solidaritat on centenars de joves s’endinsen en les terres més inhòspites del Marroc amb un doble objectiu: superar-se i ajudar. Per descomptat, ens hi hem sumat.

Aquest any, a Assegur hem fet un pas endavant per aportar el nostre granet de sorra a aquest gran repte, patrocinant una aventura que encarna els valors que ens defineixen: esforç, compromís i ajuda a les persones.

 

UNRAID: Un dakar on es premia molt més que la velocitat


Aquí no es tracta d’arribar primer (que tambè!), sinó de saber navegar, d’enfrontar-se a l’adversitat i de fer equip per avançar. Durant sis etapes, els participants recorren pistes ràpides, valls amagades i dunes traïdores que posen a prova la seva habilitat i determinació.

Entre totes elles, destaca l’etapa Marató, la més exigent, amb més de 400 km de desert sense assistència. Un autèntic viatge al límit que travessa la frontera amb Algèria i porta els equips a paratges de pel·lícula. 

Solidaritat sobre rodes: més de 20 tones de material solidari

Des del 2017, any rere any, els pilots d’UNIRAID es converteixen en autèntics ambaixadors de la solidaritat, portant material essencial a les comunitats més desafavorides. Enguany, la xifra parla per si sola: han entregat més de 20 tones de material gràcies a aquest esforç col·lectiu. Però, què vol dir això?

  • Energia verda per a tothom: un camp de plaques solars per portar electricitat a diversos poblats allunyats de les grans ciutats.
  • Tecnologia per als més petits: una aula d’informàtica equipada amb ordinadors donats per universitats.
  • Mobilitat sense barreres: més cadires de rodes per a persones amb mobilitat reduïda.
  • Suport mèdic: donació de més de 3 tones de material farmacèutic per a hospitals i farmàcies.

UNIRAID i Assegur: compartim valors i compromís


A Assegur sempre hem tingut un objectiu clar: cuidar les persones, estar al seu costat en cada moment i garantir-los tranquil·litat davant qualsevol repte. Ja ho dèiem al principi de l’article: valors com la solidaritat, l’esforç i el treball en equip són part del nostre ADN, i és per això que ens enorgulleix donar suport a iniciatives com UNIRAID.

Aquesta aventura no només porta els participants a recórrer quilòmetres de desert, sinó que els ensenya la importància de la cooperació, la resiliència i la capacitat d’ajudar els altres. Ser part d’UNIRAID és molt més que viure una experiència extrema: és deixar el món una mica millor del que l’hem trobat. 

Les lentilles de colors són segures? Tot el que has de saber abans de posar-te’n

Canviar d’ulls com qui es canvia de jaqueta pot semblar una gran idea fins que comences a notar aquell picor impossible d’ignorar. Encara que només les facis servir de tant en tant, no totes les lentilles de colors són iguals. N’hi ha una gran diferència entre les homologades i aquelles que es venen sense cap control sanitari. Si estàs pensant a provar-les, aquí tens el que ningú t’explica abans de posar-te’n.


Els riscos invisibles: infeccions, irritació i altres problemes


Quan parlem de lentilles, la primera regla és senzilla: tot el que es posa a l’ull ha d’estar net, adaptat i supervisat per un professional. Les lents de contacte de colors, si no són de bona qualitat o no es mantenen correctament, poden provocar:

  • Infeccions oculars: La combinació de materials de baixa qualitat i una higiene deficient pot ser la porta d’entrada de bacteris i fongs que poden causar queratitis o conjuntivitis. I creu-nos, cap dels dos casos és agradable.
  • Algunes lents de contacte de colors tenen menys permeabilitat a l’oxigen que les convencionals, cosa que pot ressecar l’ull i fer-lo més vulnerable a lesions.
  • Si el material no és adequat o conté components irritants, poden aparèixer picors, enrogiment i molèsties constants.
  • L’ús inadequat de lents de contacte pot causar petites ferides a la còrnia, que poden derivar en problemes més greus si no es tracten a temps.
  • Les diferències entre les lents de contacte homologades i les de dubtosa qualitat

No totes les lents de contacte són iguals, i aquí és on hi ha la gran trampa. En algunes botigues de disfresses o webs sense regulació es venen lentilles de colors sense cap control oftalmològic. Són més barates, sí, però a quin preu?


 Les lents de contacte homologades:

  • Estan regulades per organismes sanitaris i compleixen amb normes de seguretat.
  • Estan fetes amb materials que permeten el pas d’oxigen per reduir la sequedat ocular.
  • Es poden adaptar segons la curvatura i diàmetre de cada ull per evitar molèsties.
  • Es venen en òptiques i requereixen revisió oftalmològica.

Les lents de contacte de baixa qualitat:

  • No tenen controls sanitaris ni certificats de seguretat.
  • Poden estar fetes amb materials que irriten o dificulten la transpiració de l’ull.
  • No sempre tenen les mesures adequades, cosa que pot provocar pressió o fricció a la còrnia.
  • Es venen sense cap mena de recomanació professional.

Com triar lentilles de colors i cuidar-les per evitar problemes


  1. Compra-les sempre en establiments autoritzats: A Andorra tenim òptiques, farmàcies o professionals especialitzats i són els únics que poden garantir que les lents compleixen els requisits sanitaris.
  2. Fes una revisió oftalmològica abans de començar a utilitzar-les: Encara que no necessitis correcció visual, un optometrista podrà valorar quin tipus de lentilla s’adapta millor als teus ulls.
  3. No són com unes ulleres de sol: les lentilles de contacte són d’ús personal i compartir-les pot transferir bacteris i provocar infeccions greus..
  4. Si són d’un sol ús, llença-les després de fer-les servir. Si són reutilitzables, neteja-les amb la solució adequada i guarda-les en un estoig desinfectat.
  5. No dormis mai amb elles posades: A menys que siguin específicament dissenyades per a ús prolongat, dormir amb lentilles pot augmentar el risc d’infeccions i lesions oculars.

Canviar el color dels ulls durant unes hores pot semblar una decisió trivial, però fer-ho amb lents inadequades pot tenir conseqüències que no esperes. Protegeix la teva visió: tria lents homologades, cuida-les com cal i, si tens dubtes, consulta un professional.