Quants greixos bons hauries de menjar cada dia?

Saber escollir els greixos bons pot canviar la teva energia, la teva gana i la teva relació amb el menjar.


Durant anys ens han venut que el greix era l’enemic. Que si volies estar sa, l’oli d’oliva era per diumenge i l’alvocat, una excentricitat. Però la ciència ho ha deixat clar: no tots els greixos són iguals. I els bons, no només no engreixen —et poden salvar la salut.

Els greixos saludables nodreixen les cèl·lules, regulen hormones, protegeixen el cervell i t’ajuden a absorbir vitamines com la A, la D o la K.

I no: no s’acumulen automàticament com a greix corporal. El cos no funciona així.

El que t’acaba passant factura és el greix trans, el dels aliments ultraprocessats. No el d’un bon oli, ni el d’un grapat d’ametlles.


Els greixos bons que necessites (i on trobar-los)


Sabies que el teu cervell està format gairebé per un 60% de greix? Sense ells no podríem pensar amb claredat, moure’ns amb agilitat ni mantenir l’energia al llarg del dia. Els millors aliats els tens més a prop del que sembla. Fixa’t:

• Oli d’oliva verge extra: millor cru i de bona qualitat.

• Alvocat: ric en greixos monoinsaturats.

• Fruits secs naturals: ametlles, nous, avellanes.

• Peix blau: salmó, sardina, tonyina (omega 3 top).

• Llavors: xia, lli, gira-sol (també ajuden amb el trànsit intestinal).

• Ous i iogurts sencers (bons): no cal menjar-ne desnatats per defecte.

Quina quantitat és recomanable?

No has de pesar cada gota d’oli, però com a base orientativa:

  • 1-2 cullerades soperes d’oli al dia.
  • 1 grapat petit de fruits secs (uns 25g)
  • Peix blau 2-3 cops per setmana
  • 1/2 alvocat (si n’inclous regularment)

Els greixos bons no són l’excepció al menú, són una part essencial del que et fa sentir bé. Menjar-los amb coneixement, i sense por, és una forma de cuidar-te millor. 

Tres claus per marxar de pont amb tranquil·litat

No volem que tornis a Andorra i trobis una sorpresa a la nevera… o al sostre del bany


Hi ha un nervi que només s’activa quan marxem uns dies de vacances. Quan ja tenim la maleta feta i veiem la cua de la frontera: “Vols dir que he desendollat la planxa?” “He tancat les llums del passadís?” “He deixat la finestreta del bany oberta?”

Hi ha coses que pots oblidar sense gaire drama —no treure el pa de motlle, deixar la roba estesa… ja t’ho trobaràs. Però n’hi ha d’altres que, si no les controles, poden convertir la tornada en un malson amb olor d’humitat o amb goteres al veí del pis de sota.

Aquí tens la checklist essencial per marxar amb el cap tranquil.

Com tancar les claus generals: aigua, gas i llum


Clau de pas de l’aigua: Si tens una fuita  mentre no hi ets, et pot sortir caríssim. Tancarla abans de marxar és el més intel·ligent que pots fer si estaràs fora més de tres dies. La clau de pas principal sol estar a dins de casa (al bany, darrere el vàter, sota la pica de la cuina o al rebedor en armariets metàl·lics o trapes) o a fora del pis (en un armari comunitari a l’escala o al replà, compartit amb altres veïns). Per tancar-la, només cal girar la maneta o la vàlvula fins que estigui en posició perpendicular al tub (en forma de “T”).

Clau del gas: Encara que no el facis servir a l’estiu, no el deixis obert. Amb una sola microfuita pots tenir un problema greu. Si tens gas natural a casa (instal·lació fixa), la clau sol estar a la cuina, darrere els fogons o sota la pica. Si fas servir bombones, la clau és la pròpia vàlvula de la bombona. Gira-la cap a la dreta (en sentit horari) per tancar-la completament.

L’interruptor general de la llum: Si no tens nevera amb menjar ni sistemes actius (alarmes, domòtica), pots baixar-lo del tot. Si no, almenys desendolla els aparells electrònics principals per evitar curtcircuits o pujades de tensió. Important: Fes-ho sempre amb sabates i amb les mans seques.

I si hi ha un tall de llum mentre no hi ets?


No sempre podem buidar i desconnectar la nevera. Recorda que a Andorra les tempestes d’estiu són habituals, i si tens aliments congelats, un tall de llum mentre no hi ets pot fer que es descongelin i tornin a congelar-se sense que te n’adonis. Per evitar riscos, pots fer una prova molt senzilla: abans de marxar, omple un got d’aigua i congela’l completament. Un cop el gel estigui dur, col·loca-hi una moneda al damunt i fes-li una foto. Quan tornis, només caldrà mirar el got: si la moneda ha baixat dins del gel, és que el congelador s’ha desfet i ha tornat a congelar —senyal clara que cal revisar o llençar alguns aliments.

Fer pont no és només marxar d’Andorra: és poder desconnectar sabent que ho tens tot sota control. 

Skincare a primària? Parlem dels Sephora kids

No és cap secret: estem envoltats de nens i nenes molt joves (entre 8 i 12 anys) que viuen obsessionats amb la cura de la pell i rutines de cosmètica facial dignes d’un centre d’estètica.

A diferència del joc tradicional de maquillatge o disfresses, aquí hi ha una relació seriosa amb el consum de productes pensats per a adults. I això preocupa dermatòlegs, psicòlegs i també famílies. Aquest fenomen no ha aparegut del no-res. Hi ha molts factors que l’alimenten:

  • Infants amb accés a xarxes socials des de molt joves.
  • Influencers de bellesa que mostren rutines cada cop més llargues i sofisticades.
  • Pressió per “tenir cura de tu” disfressada de benestar.
  • Estètica de self-care que arriba abans que la identitat.

El rebombori neix quan veiem nenes amb exfoliants potents o productes amb actius com retinol, que no només són innecessaris a la seva edat, sinó que poden ser nocius.


Els riscos reals: pell i autoestima en joc

El primer risc és dermatològic: utilitzar productes inadequats per a una pell jove pot causar irritacions, alteracions en la barrera cutània i problemes a llarg termini. Però hi ha un risc més invisible: relacionar la nostra vàlua amb l’aspecte físic quan som massa joves. Quan un infant entén que “tenir bona pell” o “fer-se tractaments” el fa més valuòs, el missatge s’integra. I és molt difícil de desfer després. I així comença una relació amb el propi cos basada en el judici constant.


Què podem fer a casa?

Quan una criatura et demana un producte caríssim “per cuidar-se”, el primer impuls pot ser riure o tallar-ho en sec. Però aquí el que toca és escoltar, observar i obrir conversa.

  • Demanem però no jutgem. “Què t’agrada d’aquest producte?”, “On ho has vist?”, “Com et fa sentir?” Això obre portes i et dona pistes.
  • No cal prohibir-ho tot. A vegades l’interès per aquests rituals amaga ganes de sentir-se gran, de pertànyer, de jugar. Pots oferir alternatives més suaus, o fer-ho conjuntament, des del vincle.
  • Explica-li què necessita realment una pell jove (i què no). No és un sermó, sinó informació adaptada a la seva edat: la seva pell ja fa la feina sola, i massa productes poden ser contraproduents.
  • Revisa l’accés a les xarxes, sense convertir-te en policia: el que cal és entendre què veuen, com ho interpreten i què els fa desitjar-ho. Acompanyar, més que controlar.

Cuidar-se és preciós a qualsevol edat. Però és important que ho facin sense sentir que s’han de perfeccionar. Que puguin créixer sentint que ja són suficients tal com són. 

Requisits per assegurar una moto a Andorra

Tots els documents i tràmits per circular en moto per Andorra


Andorra és un país de corbes, ports i paisatges fets per gaudir en moto. La moto aquí no és només un mitjà de transport: és una forma de viure. Però per gaudir d’aquesta llibertat que ens dona sentir el vent a la cara, hi ha una condició imprescindible: tenir l’assegurança de moto adequada i al dia. Aquí t’expliquem què et cal saber.


Quins documents et demanem per assegurar una moto a Andorra?


Les asseguradores solem sol·licitar tota aquesta documentació actualitzada i en vigor:

  • Permís de circulació del vehicle.
  • Targeta de la ITV al dia.
  • DNI, passaport o permís de residència.
  • Carnet de conduir corresponent a la categoria de la moto.
  • Rebut d’assegurança anterior (si n’hi havia) o document de baixa si canvies d’asseguradora.

Vols canviar d’asseguradora? Això és el que necessites


Canviar de companyia no ha de ser complicat si portes els documents correctes. Si ja tens moto assegurada i vols venir a Assegur, necessitaràs:

  • El document de baixa de la companyia anterior o bé un justificant de fi de pòlissa.
  • Si tens bonificacions per antiguitat sense sinistres, porta el certificat de sinistralitat.


La millor assegurança per la teva moto: protecció completa amb Assegur


Si vols conduir sabent que cap imprevist t’aixafarà el viatge, la millor opció per a tu és una assegurança de moto a tot risc que et cobreixi de veritat:

  • Responsabilitat civil: si causes danys a tercers.
  • Accidents corporals del conductor: cobertura mèdica i indemnització en cas de lesions o mort.
  • Robatori, incendi i fenòmens naturals: també per danys derivats de tempestes o robatoris.
  • Danys propis: reparació o reposició del teu vehicle i dels teus objectes personals si pateixes un accident.
  • Assistència en viatge: cobertura de remolc, rescats, transport de persones, i suport mèdic urgent.
  • Defensa jurídica i reclamació de danys: a Andorra i a l’estranger.

I si vols encara més adaptabilitat, pots afegir cobertures opcionals com assistència des del km 0, assegurança d’equipació o fraccionar la prima amb Pagafàcil si tens més pòlisses amb nosaltres.

A Assegur trobaràs la cobertura perfecta per assegurar qualsevol mena de moto a Andorra. Sigui una moto de carretera, un ciclomotor, una moto de trial, una moto de neu o un quad: a Assegur tenim l’assegurança que s’adapta a la teva manera de viure la carretera.”: tenim assegurances dissenyades per adaptar-se a cada manera de viure la carretera o la muntanya. La protecció que necessites per rodar amb tranquil·litat està aquí.

Què és la fàscia?

El teixit que pot canviar-ho tot quan parlem de dolor i recuperació


No la veiem. Tampoc li fem gaire cas, però la fàscia és com la tela que ho embolcalla tot dins del teu cos: òrgans, músculs i ossos. Exacte: és un teixit continu i flexible que t’aguanta per dins. Com una malla viva.

Quan està sana, ni la notes.

Quan es tensiona, es resseca o s’endureix… el cos comença a queixar-se.

No estem parlant d’un dolor evident, com una fractura: parlem del típic malestar difús: la rigidesa al matí, la sensació que tot pesa i les contractures que no marxen. Moltes vegades no és que el múscul estigui malament: és la fàscia la que ens envia senyals.


De què està feta la fàscia?


Aquest teixit tan essencial està compost principalment de:

  • Col·lagen, que dona força i flexibilitat.
  • Elastina i altres proteïnes, que aporten resistència i elasticitat.
  • Substàncies fonamentals (com l’àcid hialurònic), que actua com una goma d’enganxar hidratant entre les cèl·lules i les fibres.

Amb el temps —i no cal esperar gaire: cap als 25 anys— el nostre cos comença a produir menys col·lagen de manera natural. Amb la menopausa, la baixada s’accentua encara més. El resultat? Els teixits perden fermesa, la pell es torna més fina i la fàscia, com una xarxa menys tensada, es pot tornar més rígida i menys elàstica.

La fàscia no és només una funda passiva. Té receptors nerviosos: pot sentir el dolor, la pressió i el moviment. Està viva i respon a l’estrès, a la deshidratació, al sedentarisme i a la tensió emocional. Quan la fàscia s’irrita o es resseca, pot immobilitzar parts del cos i generar dolor crònic.


Massatges, estiraments i tractaments per la fàscia


Si et lleves rígid sense saber per què, si acumules tensió a la mateixa zona sense cap lesió clara, si notes una incomoditat que es desplaça… La fàscia podria ser la clau. La bona notícia és que la fàscia respon molt bé a cures específiques:

• Massatges miofascials: aplicant pressió suau i progressiva sobre zones tenses.

• Estiraments llargs i sostinguts: no només musculars, sinó d’estructures profundes.

• Hidratació i moviment conscient: perquè la fàscia, com una esponja, necessita aigua i flexibilitat per mantenir-se saludable.

I no: un estirament ràpid no és suficient. La fàscia demana ritme lent i constància.

La fàscia és clau en la recuperació i en la prevenció de lesions


Treballar la fàscia no és només per eliminar molèsties. És essencial per prevenir lesions, millorar la postura i optimitzar el moviment. Una fàscia flexible redueix la rigidesa, millora la circulació i ajuda el cos a recuperar-se més ràpid després d’un esforç físic. Moure’t, hidratar-te i cuidar la teva fàscia és invertir en la teva salut a llarg termini, per dins i per fora. Recorda: no podem evitar l’envelliment. Però fer-ho en moviment i amb consciència ens dona la possibilitat de viure’l millor. T’ajudem a cuidar la teva salut.

Per què cada any ens costa més acabar un llibre?

Spoiler: no ets tu, és el món.

Succeeix en mig segon. Hi ha un moment —i tu ja ho has notat— en què decideixes, per fi, obrir un llibre, llegeixes dues línies i, abans que t’adonis, alguna cosa fa click, i tu estàs buscant una recepta de galetes al mòbil. Notes la punxadeta a la panxa? Et sents culpable. Fas l’esforç d’apartar la vista de la pantalla i tornar a enfocar-la al llibre. Som-hi, va. Els teus ulls avancen línia a línia, però el teu cap insisteix i segueix, efectivament, en un altre lloc. No és mandra ni falta d’interès. És un fenomen col·lectiu. Té nom, i per descomptat, explicació.

Aquest article no és una queixa generacional ni una elegia a temps anteriors. És una brúixola senzilla per entendre cap a on anem i per què ens costa tant llegir… i com podem recuperar el gust per fer-ho, sense forçar res.


Les pantalles no ens estan robant només el temps: ens estan robant el ritme.



Quan llegim a Twitter, Instagram o fins i tot un grapat de titulars ràpids a qualsevol diari digital, el cervell activa el mode “picoteig”: frases curtes, interrupcions constants, estímuls visuals. Pam pam pam. Aquesta mena de lectura és reactiva i no ens exigeix gaire concentració. Per això enganxa. D’això se’n diu lectura superficial (shallow reading). Experts com Maryanne Wolf han escrit sobre això i ho expliquen molt bé: no és que perdem la capacitat de llegir, sinó que el nostre cervell s’està “reconfigurant” per llegir d’una altra manera. I cal reentrenar-lo si volem recuperar el plaer de la lectura lenta.Quan tornem a un llibre, el contrast és brutal. Ens sembla lent, pesat. Ens falta la dopamina del canvi constant.

Hi ha un patró més que hem d’entendre.

Estem tan acostumats a fer-ho tot alhora —escoltar un podcast mentre contestem whatsapps i fem el dinar— que quan ens demanen silenci i atenció plena en una única tasca, el cervell protesta. Això té un nom: fatiga cognitiva. La nostra capacitat de concentració és limitada, i quan la gastem en petites feines mentals durant tot el dia, no en queda gaire per a la lectura profunda.

Sumem-hi el cansament ocular, les notificacions i el fet que molts llegim al vespre, quan el cervell ja no està per històries… literalment.

Aquest és el resum.


Ara, la pregunta: com podem recuperar el gust per llegir?


Aquí no hi ha fórmules màgiques, però sí petits canvis que poden fer molta diferència:

• Fes un racó per llegir a casa. Un lloc còmode, sense pantalles a prop i amb una rutina concreta (després de dinar, abans de dormir…).

• Fes rituals: infusió, manta, finestra. Convertir la lectura en un petit plaer sensorial ajuda a crear associacions agradables al cervell. Llegir ha de fer gustet.

• Torna a començar per llibres curtets, amb capítols breus, sense pressió.

• Llegeix per sentir, no per acabar. Canvia l’objectiu mental de “llegir un llibre” per “passar una estona bonica amb una història”. El plaer està en el moment, no en la meta.

• Elimina l’autoexigència. Si no t’enganxa, deixa’l. Si només pots llegir 5 minuts, també val.

• Apaga el mòbil. Ni en silenci, ni a l’altre costat de la taula: fora.

• Fes servir audiollibres com a pont. Si no pots amb la lectura convencional, potser un bon narrador et reconcilia amb les històries.

• Si un dia no llegeixes, no passa res. Aquest és el més important: la lectura no ha de ser una demostració de constància, sinó un espai de retorn voluntari.

La lectura pausada no només millora la concentració: també ajuda a reduir l’estrès, a estimular l’empatia i a tenir una relació més sana amb el temps. En un món que ens exigeix estar actius i disponibles constantment, llegir és una forma de rebel·lió tranquil·la.

No cal devorar llibres. Cal, simplement, tornar a fer espai per una activitat que ens connecta amb nosaltres mateixos. I això, en temps de soroll, és or.