Llegir et fa més intel·ligent?

El 40% dels espanyols no llegeix mai. A França, però, les dades són una mica millors: el 86% de les persones es declaren lectors esporàdics. Els resultats són diferents, però la tendència global és positiva: cada cop llegim més. Segurament, a Andorra també, tot i que no tinguem dades que ho demostrin.

Sembla mentida que en un món on les distraccions són cada cop més temptadores i addictives, insistim a retrobar-nos amb nosaltres mateixos entre les pàgines d’un llibre. La lectura ens ofereix una oportunitat única per escapar del soroll constant del món modern i connectar-nos amb altres realitats. A banda d’aquests beneficis emocionals, has de saber que llegir té un impacte tangible en la teva ment. Des de millorar la concentració i l’atenció fins a augmentar l’empatia i la comprensió emocional, passant per estimular la creativitat i el pensament crític.

Parlem-ne!

 

Llegir enforteix el cervell?

 

Quan llegeixes, no sols processes paraules i idees, sinó que també estàs exercitant regions del cervell com ara el còrtex occipital –que és la responsable del processament visual– i el còrtex temporal, que està implicat en la comprensió del llenguatge. Si ho fas de forma regular, aconseguiràs augmentar la connectivitat funcional del cervell.

Això que vol dir? Que la lectura regular no sols activa regions específiques del cervell, sinó que també millora la coordinació i l’eficiència de la comunicació entre aquestes regions. En altres paraules, com més llegim, més eficients ens tornem a processar i comprendre la informació escrita, ja que el nostre cervell s’adapta i optimitza les seves xarxes neuronals per a aquesta tasca específica.

Això podem dir que ens fa més intel·ligents, però encara hi ha més beneficis:

  • Tindràs més capacitat de concentració
  • Podràs entendre informació complexa més àgilment. 
  • I una major resistència als efectes negatius de l’envelliment en el cervell (com ara la reducció del seu volum, el deteriorament de la memòria, la disminució de la velocitat de processament o una major vulnerabilitat a les malalties neurodegeneratives).

Però llegir regularment no només va bé enfortir el cervell. La lectura és una eina de creixement personal i desenvolupament emocional. T’ho expliquem.

 

Llegir va bé per superar l’estrès?

 

A ningú se li escapa que sovint llegim per fugir del món que ens envolta: per trobar el nostre moment de pau i tranquil·litat. Per explorar universos diferents, ampliar horitzons i enriquir les nostres vides. Això que fem té una repercussió directa en la nostra salut mental, i potser va més enllà del que et penses.

  • Llegir redueix l’estrès: Submergir-se en un bon llibre pot ser una forma efectiva d’escapar de l’estrès i les preocupacions diàries. La lectura ens transporta a mons imaginaris i ens permet desconnectar temporalment de les nostres pròpies realitats, la qual cosa pot ajudar a reduir els nivells de cortisol i promoure la relaxació.
  • Llegir millora l’empatia: La lectura de ficció, en particular, ens permet posar-se en la pell dels personatges i experimentar el món des dels seus punts de vista. Aquesta capacitat d’empatitzar amb els altres i comprendre les seves emocions i motivacions pot enfortir les nostres habilitats socials i millorar les nostres relacions interpersonals.
  • Llegir desenvolupa de la resiliència: Els llibres sovint exploren temes d’adversitat, superació i creixement personal, la qual cosa pot inspirar-nos i motivar-nos a enfrontar els nostres propis desafiaments amb determinació i resiliència. En veure als personatges enfrontar-se a obstacles i aprendre de les seves experiències, podem trobar la fortalesa i l’esperança que sovint no tenim nosaltres.
  • Llegir augmenta l’autoestima: La lectura pot brindar-nos una sensació d’assoliment i satisfacció personal. Ningú pot negar que quan acabem un llibre ens sentim complets (sovint buits), i realitzats. especialment, quan acabem un llibre que ens ha desafiat o inspirat. I això pot contribuir positivament a la nostra autoestima i autoconfiança.
  • Llegir pot reduir la depressió i l’ansietat: llegir és una fuita per a moltes persones. Una distracció saludable que ens ajuda a gestionar emocions i millorar el nostre benestar. Ho sentim així, però la ciència ho confirma: Existeixen evidències que suggereixen que la lectura regular pot estar associada amb una reducció en els símptomes de depressió i ansietat.

Llegir, diuen els experts, es pot arribar a considerar com una mena de meditació, ja que per fer-ho cal estar plenament concentrat i no admet cap mena de distracció.

 

Quant de temps al dia he de llegir per notar els beneficis de la lectura?

 

Les recomanacions ballen, però ho fan sempre entorn els 20 minuts al dia. Aquests és el mínim de temps diari que hauríem de passar entre les pàgines d’un llibre. Ara bé: Depenent del temps que hi dediquis, podem classificar els lectors en 5 categories.

  • Lector esporàdic: Potser llegeixen un parell de cops per setmana o en moments d’oci.
  • Lector moderat: De 15 a 30 minuts al dia.
    Aquests lectors dediquen un temps regular a la lectura, prou per a submergir-se en un capítol o dos d’un llibre o per a gaudir d’alguns articles en línia.
  • Lector regular: De 30 minuts a 1 hora al dia.
    Aquests lectors tenen una pràctica constant de lectura i solen dedicar un temps significatiu a aquesta activitat, sigui per plaer, aprenentatge o necessitat.
  • Lector àvid: D’1 a 2 hores al dia.
    Aquests lectors tenen una passió per la lectura i dediquen una part substancial del seu temps lliure a aquesta activitat. Poden llegir diversos llibres al mes i gaudeixen explorant una àmplia varietat de gèneres i temes.
  • Lector devot: Més de 2 hores al dia.
    Aquesta categoria inclou els lectors apassionats que dediquen una quantitat considerable de temps cada dia a la lectura. Per a ells, la lectura és més que un passatemps; és una part essencial de la seva vida diària i un mitjà per a expandir la seva ment i la seva comprensió del món.

En un món cada cop més caòtic, trobar el temps (i la calma) per llegir és sovint un repte. Però, com has pogut veure avui, val la pena dedicar-hi ni que siguin vint minuts al dia. I, si no saps per on començar, et deixem amb una selecció de llibres d’autors i autores andorranes que de segur t’atraparan.

Stresslaxing: quan relaxar-te encara t’estressa més

Sembla mentida que una paraula pugui descriure tan bé la sensació amb la qual conviu i lluita cada cop més gent. Els mitjans de comunicació parlen de tendència, però més aviat es tracta d’un problema creixent de salut mental: l’stresslaxing és la incapacitat de descansar de veritat. Les persones que ho pateixen, quan intenten relaxar-se, veuen com els seus nivells d’ansietat per no estar produint augmenten. D’aquí el mot. I d’aquí el problema.  

 

Parlem-ne. 

 

La paradoxa de l’estrès i la relaxació 

 

L‘estrès s’ha convertit en una constant en la vida de moltes persones. Les exigències laborals, les responsabilitats familiars i les pressions socials són fonts constants d’agitació. En la seva forma més bàsica, l’estrès és una resposta natural del cos davant situacions percebudes com a amenaçadores o desafiadores. Aquesta resposta té una utilitat: preparar-nos per a enfrontar la situació.  

 

  • En dosis moderades, l’estrès pot ser beneficiós, impulsant-nos a superar obstacles i aconseguir les nostres metes.  
  • No obstant això, quan es torna aclaparador, l’estrès pot tenir efectes perjudicials en la nostra salut física i mental. 

 

D’altra banda, tenim l’estat oposat: la relaxació. Un descens en l’activitat fisiològica i mental, acompanyat de sensacions de calma, tranquil·litat i benestar. La relaxació ens permet recuperar-nos del desgast causat per l’estrès, restaurant el nostre equilibri intern i promovent la curació tant física com emocionalment. 

 

Com poden coexistir l’estrès i la relaxació? 

 

La clau és entendre que són components naturals i interdependents de l’experiència humana. En un nivell fonamental, l’estrès i la relaxació són dues cares de la mateixa moneda: cadascun és necessari per a apreciar i equilibrar a l’altre. Sense estrès, la relaxació perdria el seu significat; sense relaxació, l’estrès es tornaria insostenible. 

 

A més, la capacitat de manejar eficaçment l’estrès i trobar moments de relaxació enmig de la turbulència és essencial per a la nostra salut i benestar general. Les tècniques de gestió de l’estrès, com la meditació, la respiració profunda i l’exercici regular, poden ajudar-nos a regular les nostres respostes a l’estrès i promoure la relaxació quan més el necessitem. De la mateixa manera, reservar temps per a activitats plaents i relaxants, com a passejos per la naturalesa, lectura o passatemps creatius, pot nodrir ment i cos, proporcionant un refugi contra les tensions. 

És important reconèixer que la paradoxa de l’estrès i la relaxació és una part inherent de l’experiència humana i que tots dos estats són igualment vàlids i necessaris. Però no tothom ho sap gestionar.  

 

Què és l’stresslaxing? 

 

L’stresslaxing és més que la paraula de moda a les xarxes socials. La seva definició és senzilla: 

Estar tan estressat que relaxar-te et fa sentir encara més estressat, per no estar treballant per eliminar les tasques que et fan sentir així.  

Tan cert com dur. I el primer pas per reconduir la situació és reconèixer que, potser, estem experimentant estrès per sobre del nostre llindar de tolerància.  

 

Quines persones poden patir stresslaxing? 

 

Qui pateix stresslaxing té dificultats per a gaudir del moment present, especialment durant els moments de descans, i una preocupació excessiva pel que pugui succeir en el futur.  

Aquest fenomen sovint està vinculat amb aquelles que pateixen burnout i també afecta persones amb ansietat o que els hi costa adaptar-se als canvis.  

Segons aquesta teoria, algunes persones prefereixen preocupar-se constantment en lloc de relaxar-se i arriscar-se al fet que una cosa inesperada arruïni el seu moment de desconnexió.  

A més, és comú en aquelles persones que es preocupen molt pel que els altres pensen d’ells, la qual cosa els porta a semblar ocupats tot el temps, justificar els seus moments de relax i esforçar-se encara més per a mantenir una bona imatge, la qual cosa pot generar sentiments de culpa quan no compleixen amb expectatives poc realistes. 

Reconèixer aquestes tendències és fonamental per a treballar en un equilibri saludable entre el treball, el descans i el benestar emocional. Et donem algunes claus. 

 

Claus per reduir l’stresslaxing 

 

Establir límits clars, i respectar-los: Aprendre a dir «no» quan sigui necessari i establir límits saludables: hores específiques per a treballar i dedicar temps a activitats de descans i relaxació sense sentir-te culpable per això. 

Prioritzar el somni: estableix una rutina regular de somni. Aquí t’expliquem com pots fer-ho. El somni de qualitat és fonamental per a la salut física i mental, i descansar adequadament durant la nit t’ajudarà a enfrontar millor l’estrès diari i a mantenir un estat d’ànim equilibrat.  

Desconnectar de les tecnologies: La constant estimulació digital pot contribuir a l’estrès i dificultar la relaxació. Va bé de tant en tant buscar activitats que et permetin desconnectar i connectar amb tu mateix.  

I, si sents que ho necessites, demana ajuda: Mai ens cansarem de dir-ho. Si et sents aclaparat per l’estrès i trobes difícil manejar les teves emocions o bregar amb les demandes de la vida diària, un psicòleg pot ajudar-te a desenvolupar estratègies efectives d’afrontament i maneig de l’estrès.  

Síndrome postvacacional: invent o realitat?

És oficial: estem en aquesta època de l’any en la qual cos i ment es rebel·len davant la perspectiva d’abandonar l’hamaca, la furgo o la tovallola de la platja per tornar a l’oficina. La síndrome postvacacional (SPV) és un xoc de realitat després d’un somni fantàstic. Ni és fàcil, ni ningú se’n deslliura de patir ni que sigui una miqueta les conseqüències de capbussar-se novament en la rutina. La síndrome postvacacional és de manual i els que vivim a Andorra sabem que això comença a intensificar-se minuts abans de passar la frontera. 

La SPV és el repte de tornar a trobar el teu ritme enmig del caos postvacacional. La seva durada depèn de diversos factors, entre ells, com de molt t’agradi la teva feina, si et sents a casa teva i per a quan tens programada la propera escapada. Malgrat tot, sempre hi ha algú que alegrement et dirà que això de la síndrome postvacacional és un bluf. Que el que tens és mandra de tornar a treballar, i punt. 

Anem a veure si els trets van per aquí.  

 

Què diu la ciència sobre la síndrome postvacacional? 

 

Per respondre’t bé aquesta pregunta hem de viatjar un moment a principis dels anys 80, quan dos psicòlegs, anomenats Salgado i Carvalho, van apostar per avaluar els efectes que el retorn al treball després de les vacances tenia en les persones. 

I com ho van avaluar això? 

Fàcil: van seleccionar un grup de participants que havien tornat recentment de les seves vacances i els van passar una sèrie de qüestionaris dissenyats per avaluar el seu estat emocional i psicològic. Després, van dur a terme entrevistes en profunditat per tenir una comprensió més detallada de les experiències individuals dels participants durant les seves vacances i com se sentien en tornar a treballar. 

Així, aquests dos psicòlegs van descobrir, ara ja fa més de 40 anys, que existeix una relació entre l’estrès laboral i la síndrome postvacacional. És a dir, que les persones que experimentaven nivells elevats d’estrès en el treball eren més propenses a patir SPV, cosa que avui sembla evident, però recorda que estem a l’any 1980. 

 

Tornem al present. 


Avui en dia la síndrome postvacacional no està reconeguda oficialment com a malaltia mental. Els professionals de la salut solen referir-se a aquest fenomen com a trastorn adaptatiu. És a dir, que es troba dins les situacions que a causa d’un canvi important comporten un augment de l’ansietat i dificultats per rendir al treball, però també per mantenir les relacions socials i/o complir amb les tasques bàsiques diàries. I a quantes persones afecta aquest trastorn adaptatiu? Segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS), el 60 % dels treballadors espanyols pateix síndrome postvacacional.  

Anem a veure exactament de què va això. 

 

Símptomes del Síndrome Postvacacional 

 

Els símptomes de la Síndrome Postvacacional són variats, però haurien de desaparèixer en un parell de setmanes. Si després d’aquest temps encara pateixes alteracions físiques o mentals, el millor que pots fer és acudir a un professional. 

 

Les alteracions físiques més comunes són: 

  • Cansament 
  • Falta d’apetit 
  • Dolors musculars 

I, entre les alteracions mentals destaquen: 

  • Irritabilitat 
  • Nerviosisme 
  • Apatia 
  • Tristesa 
  • Desesperança 

 

És evident que tornar a Andorra després de 20 dies a la platja i sentir cansament i tristesa no és motiu d’alarma. Però si després de 2 setmanes encara et costa adaptar-te al ritme que exigeix la teva rutina, et falta l’apetit o vius en un bucle de cansament, el millor que pots fer és aixecar la mà i parlar-ho amb el teu metge de capçalera. 


Com prevenir la Síndrome Postvacacional 

 

Aquí la clau és el canvi de mentalitat: En lloc de veure el retorn al treball com una càrrega, intenta enfocar-te en les oportunitats i els reptes que es presenten. Complicat, però útil. Et donarem 5 consells que pots aprofitar per fer que la teva tornada a la rutina sigui menys costeruda. 

 

  • Comunicació oberta: Si et preocupa alguna cosa en tornar al treball, intenta compartir-ho amb els teus superiors o companys. Estan per això. 
  • Respecta el teu temps d’adaptació: No et llancis directament a treballar el teu primer dia de retorn. Si és possible, programa un període d’adaptació. És a dir, que si t’ho pots permetre, torna a Andorra uns dies abans de començar a treballar, o comença amb una jornada laboral més curta. La transició gradual pot ajudar a reduir el xoc de tornar a la rutina. 
  • Cerca i cuida l’equilibri: Acostumem a programar la nostra vida laboral, però ens oblidem de reservar els espais per desconnectar. Quantes vegades has escrit al teu Google Calendar la paraula descans? Exacte, a això ens referim. Programa conscientment temps per fer activitats que et facin gaudir fora del treball, passejar per la muntanya amb el teu gos, passar temps amb els teus amics i familiars, o simplement gaudir d’estar a casa teva.

 

Síndrome Postvacacional i treball en remot: reptes i solucions de la nova normalitat laboral a Andorra 

 

Tot i que el model econòmic d’Andorra fa que un gran percentatge dels llocs de treball no siguin compatibles amb el teletreball, cada cop hi ha més persones que caminen cap a aquesta opció, buscant conciliar la seva vida laboral amb la professional. De fet, el 2022 la Cambra de Comerç assenyalava que un 19,5% de les empreses del nostre país permetia teletreballar als seus empleats. 

 

Però tornem al que ens ocupa: és possible tenir Síndrome Postvacacional si treballes en remot? 

 

Com veiem abans, l’SPV es caracteritza per símptomes com l’ansietat, la fatiga, la irritabilitat i la manca de concentració en tornar al treball després de les vacances. En el context del treball en remot, aquests símptomes poden intensificar-se a causa de diversos factors: 

 

  • Manca de separació: Una de les principals dificultats del treball en remot és la manca de separació física entre l’espai laboral i l’espai personal. Això pot fer que sigui més difícil desconnectar completament durant les vacances, la qual cosa, al seu torn, augmenta la probabilitat d’experimentar SPV en tornar al treball. 
  • Dificultat per establir límits: Els treballadors en remot sovint lluiten per establir límits clars entre el temps de treball i el temps lliure. Això pot portar a una sensació d’estar «sempre en el treball». I això augmenta l’estrès i la fatiga.  
  • Aïllament social: El treball en remot pot ser solitari, i les persones que han gaudit de les vacances en un entorn social poden sentir una major sensació d’aïllament en tornar al treball. 

 

El SPV i el treball en remot poden ser una combinació desafiadora, però no insuperable. Pren nota d’aquests consells: 

 

  • Crea el teu espai de treball: Això és de primer de remot. Si pots, separa físicament la teva vida laboral de la teva vida personal. I si el teu pis és petit, pots col·locar elements que visualment t’ajudin a diferenciar una zona de l’altra.
  • Durant les vacances desconnecta, però de veritat: Durant les vacances i fora de l’horari laboral, desconnecta completament dels dispositius i aplicacions relacionats amb el treball. Això, que sembla impossible, t’ajudarà a cuidar el teu temps de descans. Ja saps: desactiva notificacions, posa el telèfon en silenci i apaga l’ordinador. 
  • Fomenta la interacció social: Mantén el contacte amb els teus amics fins i tot mentre treballes en remot. Queda amb ells sempre que puguis. I si estan fora d’Andorra, programa trucades o reunions virtuals per mantenir una connexió social que t’ajudi a combatre l’aïllament. 

 

No podem acabar sense tornar a l’inici de l’article per respondre a la pregunta del milió: no, el síndrome postvacacional no és un conte. La influència de l’estrès, la qualitat de les teves vacances, la teva càrrega de treball i la manca d’equilibri entre el treball i la teva vida tenen molt a dir en el teu retorn a la rutina. Ara que ja tens una visió general dels símptomes, les conseqüències i les eines per afrontar millor aquests primers dies, recorda: les vacances són un luxe, però la vida quotidiana és un regal. 

 

Bon retorn! 

Senyals que t’indiquen que no és mandra, és Burnout

La dada gela la sang: 7 de cada 10 persones sofreixen o sofriran burnout. No t’ho diem nosaltres, t’ho diu el Col·legi de Psicologia de Catalunya. El burnout no és res de nou: ni la malaltia ni el terme. Si bé és cert que sembla haver-se popularitzat recentment, va ser encunyat per primer cop l’any 1974 (fa 49 anys!) per Herbert Freudenberger, al seu llibre “Burnout: The High Cost of High Achievement”.  

Pots dir-li burnout o síndrome de desgast professional, però el que cal tenir clar és que no parlem de cansament: Parlem de l’estat d’esgotament físic, mental i emocional que neix de l’estrès crònic relacionat amb el treball.  

Això és una malaltia? Des del 2022, l’OMS considera que sí, ja que és un dels principals problemes de salut mental, i la persona que ho sofreix requereix tractament. 

És un procés gradual, que neix de combinacions de factors com ara la sobrecàrrega de treball, la pressió constant, la falta de control sobre les tasques, la falta de suport o reconeixement, i un desequilibri entre les demandes laborals i els recursos personals. 


Et sona?  És possible que pateixis burnout? 


Ets massa crític a la feina? Has perdut les ganes, la il·lusió i la paciència a la feina? Alguns dels símptomes més comuns del burnout inclouen esgotament físic i emocional, pèrdua d’interès o motivació en el treball, dificultat per a concentrar-se, sentiments de frustració, irritabilitat, insatisfacció, falta d’energia, canvis en l’apetit i problemes per a dormir.  

Però hi ha més. 

També pot manifestar-se en problemes de salut física, com a maldecaps, problemes digestius o afebliment del sistema immunològic. 

I és que el burnout no sols afecta el benestar i la salut de les persones que el pateixen: També pot tenir un impacte negatiu en el seu acompliment laboral, relacions personals i qualitat de vida en general.  

 

En quina fase del burnout et trobes? 


Com et dèiem al principi, el burnout no és una cosa que aparegui de la nit al dia. És un procés llarg, i com tot procés té fases. Els experts, en general, parlen de cinc, que són:  

 

  • Fase d’entusiasme: En aquesta etapa inicial, la persona sol estar motivada i compromesa amb el seu treball. Pot experimentar un alt nivell d’energia i entusiasme, i se sent capaç d’enfrontar qualsevol desafiament laboral.  
  • Fase d’estancament: l’individu comença a experimentar senyals d’esgotament i estrès relacionades amb el treball. Pot sentir-se aclaparat per les demandes laborals i tenir dificultats per a trobar un equilibri entre el treball i la vida personal. Els primers signes de fatiga i desmotivació poden començar a aparèixer.
  • Fase de frustració: A mesura que l’esgotament i la desmotivació augmenten, la persona pot experimentar una creixent sensació de frustració. Pot sentir-se atrapat en un cicle d’estrès laboral, on els esforços semblen no donar resultats i les tasques es tornen cada vegada més aclaparadores. La persona pot començar a qüestionar la seva eficàcia i perdre la satisfacció en el seu treball. 
  • Fase d’apatia: En aquesta etapa, l’esgotament i la desesperança aconsegueixen el seu punt màxim. La persona pot experimentar una profunda falta d’energia i desconnexió emocional tant amb el treball com amb les persones que l’envolten. La motivació i la productivitat disminueixen significativament, i la persona pot sentir-se emocionalment distant i desagafada del seu entorn laboral. 
  • Fase d’esgotament complet: Aquesta és l’etapa més crítica del burnout, en la qual la persona arriba a un estat d’esgotament físic, mental i emocional complet. Pot experimentar símptomes físics i psicològics greus, com a esgotament extrem, depressió, ansietat, problemes de somni, dificultat per a concentrar-se i un sentiment general de desesperança. En aquesta fase, pot ser necessari un descans prolongat i la intervenció de professionals de la salut. 

 

Ni totes les persones experimenten el burnout de la mateixa forma, ni han de, necessàriament recórrer totes i cadascuna de les fases que t’hem descrit. També hi ha qui pren mesures en les primeres etapes, mentre que unes altres esperen a arribar a la fase d’esgotament complet per a demanar ajuda.  

 

Burnout i factors de risc 


 Com en tota malaltia, hi ha factors de risc que poden afavorir la seva aparició. Aquests són tres comuns: 

  • Tens una càrrega de treball molt elevada i treballes moltes hores. 
  • Treballes en una professió d’ajuda, com l’atenció mèdica. 
  • Sents que tens poc o cap control sobre el teu treball. 

 

Com puc evitar el burnout? 


És important prendre mesures per a prevenir i abordar el burnout, com establir límits saludables, buscar suport i equilibrar el treball amb activitats de descans i cura personal. En casos més greus, pot ser necessari buscar ajuda professional, com a assessorament o teràpia per a superar el burnout.  

 Prevenir el burnout és aprendre a manejar l’estrès laboral. Ja t’avancem que el secret és aprendre a identificar signes primerencs d’esgotament. Hi ha dues maneres d’aconseguir això: l’autoconeixement i l’autoavaluació regular. Et donarem cinc bons consells: 

  • Estableix límits i prioritats: Aprèn a dir «no» quan sigui necessari i estableix límits saludables en la teva càrrega de treball. Identifica les teves prioritats i concentra’t en les tasques més rellevants.  
  • Practica l’autocura: Dedica temps regularment a activitats que t’ajudin a relaxar-te i recarregar energies, com fer exercici, meditar, tenir entreteniments o passar temps amb éssers estimats. Prioritza el descans adequat i estableix una rutina de somni regular. 
  • Practicar tècniques de maneig de l’estrès: Aprèn i utilitza tècniques efectives per a manejar l’estrès, com la respiració profunda, la relaxació muscular, la visualització o l’escriptura terapèutica.  
  • És clau mantenir una actitud positiva i realista cap al teu treball. Com? Reconeixent i celebrant els teus èxits. És important que treballis per a trobar significat i propòsit en el que fas.  

 

Crec que tinc burnout. Què faig? 

 

El tractament del burnout s’enfoca principalment a reduir l’estrès i aprendre nous hàbits positius que t’ajudaran a desenvolupar una major resiliència, és a dir, la capacitat de recuperar-te de períodes de dolor emocional i situacions adverses.  

Recuperar-te del burnout porta temps i esforç, però amb una bona autocura, suport social i canvis en el teu entorn laboral pots superar-lo.