Atreveix-te amb la remolatxa: cinc receptes per incloure-la al teu menú

T’hem enxampat: Quant dius que fa que no menges remolatxa? Per molt que t’esforcis segurament no recordaràs el darrer cop que la vas comprar, i segurament, si dones una ullada al fons del safareig, trobaràs aquell parell de pots que vas agafar per si d’un cas. No et traurem la raó: és difícil cuinar (i triomfar) amb un aliment que segons com, fa gust de terra. Però faràs bé d’incloure-la a la teva dieta. Et donem 5 raons i totes elles de pes: 

 

  • El seu contingut de fibra afavoreix la salut digestiva i prevé el restrenyiment. 
  • Els seus antioxidants poden beneficiar la funció cerebral i ajudar en la salut cognitiva. 
  • Alguns compostos de la remolatxa tenen propietats antiinflamatòries. 
  • Els seus components poden tenir efectes positius en la regulació dels nivells de glucosa en sang. 
  • Conté minerals com el magnesi i el calci, importants per a la salut òssia. 

 

Podríem aturar-nos a parlar també dels beneficis que pot tenir menjar remolatxa de forma habitual per mantenir una bona salut ocular, o per reforçar el sistema immunitari. Però tu has vingut a buscar les receptes. Som-hi doncs. 

 

Chutney de remolatxa: ideal per tenyir qualsevol plat 

 

Això del chutney potser ho has llegit a la carta d’algun restaurant modern, però de modern no en té res: No deixa de ser una salsa condimentada i especiada que té les seves arrels en la cuina de l’Índia. De fet, el mot Chutney ve chatni, que vol dir “aixafar” en hindú. Aquesta salsa es prepara comunament bullint fruites o verdures amb sucre, vinagre, espècies i altres condiments. I això ens va perfecte per treure aquell regust terròs de la remolatxa. Per fer un bon chutney de remolatxa et cal:  

 

  • 3 remolatxes 
  • 1 ceba 
  • 1 poma 
  • 2 alls 
  • El suc de mitja llimona 
  • Una mica de gingebre 
  • Una mica de canyella 
  • Una mica de comí molt 
  • Una mica de pebre negre 
  • I, si en tens, una mica de cardamom.  

 

Aquesta recepta pots fer-la amb remolatxa natural o amb aquella remolatxa que ja venen cuinada envasada al buit. És molt fàcil: 

  1. Has de coure les remolatxes fins que estiguin ben tendres. 
  2. Picar la remolatxa, la poma i la ceba. Com més petit, millor.   
  3. Bé, ara posa els teus ingredients a la mateixa cassola si no vols embrutar, i afegeix la llimona, l’all i el gingebre ratllat (que no picat), i les espècies.  
  4. Remena bé i deixa coure vigilant que no s’enganxi durant uns 30 min. 

Ja ho tens! Deixa refredar a temperatura ambient (recorda que no és bona idea guardar a la nevera aliments que encara treuen fum!) i guarda’ls en potets. Què pots fer amb el chutney de remolatxa? Acompanyar carns, patates, formatges i –creu-nos–, qualsevol Sandwich, Wrap o hamburguesa. Bon profit!  

 

Pasta amb remolatxa


Aquest plat no només està bo: té un color sorprenentment bonic. Per aconseguir-lo necessites: 

 

  • 200 grams de pasta. Si és fresca, millor. 
  • 3 remolatxes 
  • 1 ceba 
  • Un grapat de festucs  
  • 2 alls 
  • El suc de mitja llimona 
  • Oli d’oliva 
  • Alfàbrega 
  • Sal i pebre 

 

Abans de bullir la pasta has de preparar la salsa: 

 

  1. Si no la vas comprar cuita, hauràs de coure la remolatxa. Li portarà uns 30 min, 20 si les fas al vapor. 
  2. Talla la ceba, pica-la ben petita i comença a fer el sofregit. 
  3. Afegeix la remolatxa, els alls i deixa que es cuini uns 5 minuts. 
  4. Abans de triturar afegeix el suc de la llimona, l’alfàbrega, els festucs, la sal i el pebre. 

 

Ara ja només has de coure la pasta seguint les instruccions del paquet i gaudir d’aquest nutritiu plat. 

Si li vols donar un toc diferent, prova de torrar els festucs a l’air fryer amb una mica de curri. En 5 minuts hauran agafat un gust increïble. 

  

Ous farcits amb remolatxa


Amb els ous farcits passa una mica com amb la pasta: fan una pinta de pel·lícula, i estan molt, molt bons. Necessites:  

 

  • 4 ous 
  • 2 llaunes de tonyina 
  • 1 remolatxa cuita 
  • 1 mica de comí 
  • Olives negres sense pinyol 
  • Sal i pebre 

 

El primer que has de fer és coure els ous. 8 minuts a la cassola o 8 minuts a la fregidora d’aire i estaran perfectes.

Ara bé el pas complicat: pelar els ous sense trencar-los. T’expliquem el secret: cop sec a la base per trencar la bossa d’aire. Aprofita qualsevol esquitx per introduir una cullera, i roda l’ou amb cura i sense por. 

 

  1. Un cop estiguin pelats, els has de partir a la meitat i guardar els rovells a un bol. 
  2. Xafa’ls bé i afegeix les llaunes de tonyina, la remolatxa, el comí, la sal i el pebre. 
  3. Talla les olives negres ben petites i salta-les a una paella. 
  4. Afegeix-les a la teva barreja i ja pots entretenir-te a farcir ou per ou. 

 

Ara només els has de deixar refredar un parell d’hores a la nevera, i ja els tens! 

 

Burguers de remolatxa 

 

Abans t’hem dit que el chutney de remolatxa és un 10 amb una burguer. Però també pots fer la burguer de remolatxa, i acompanyar-la d’un allioli una mica diferent. Un altre 10.  

 

Per fer 2 burguers:

  • 2 remolatxes cuites 
  • 1 carrota  
  • 1 all 
  • 50 grams de pa ratllat 
  • Curri 
  • Sal i pebre 

 

  1. Comença tallant la carrota en trossets petits que portaràs a coure fins que estigui tova. Si tens fregidora d’aire pots cuinar-la a 180ºC durant 10 minuts.
  2. El següent pas és triturar-ho tot a un processador d’aliments: afegeix l’all, el pa ratllat, el curri, la sal i el pebre.  
  3. Divideix la barreja en dues parts iguals i dona’ls-hi la forma d’hamburguesa. Si veus que no té consistència hauràs d’afegir una mica més de pa.
  4. Afegeix un raig d’oli a una paella i cuina-les 8 minuts volta i volta. 

 

Amb què pots servir-la? Amb formatge, un ou ferrat, escalivada i, per descomptat, ceba caramelitzada.  

 

Pa de pessic amb remolatxa 


Sorpresa: la remolatxa pot tenyir de rosa qualsevol pa de pessic. I no, no notaràs gaire el seu sabor si ho fas bé. Fixa’t:  

  •  
  • 1 iogurt estil grec 
  • 3 ous 
  • 1 mida de iogurt d’oli de gira-sol 
  • 2 mides de iogurt de panela 
  • 3 mides de iogurt de farina d’espelta 
  • 1 sobre de llevat 
  • 1 remolatxa cuita 
  • 1 llimona 
  • Canyella 

 

  1. El primer que has de fer és triturar la remolatxa. 
  2. Agafa un bol i, per ordre i sense deixar de remenar, afegeix:  
  3. Els ous, el iogurt, l’oli, la panela, la farina –que no cal tamisar– i el llevat. 
  4. Ratlla la pell d’una llimona i afegeix canyella al gust. 

 

Escalfa el forn a 180 graus i cuina el teu pa de pessic rosa durant 40 min. Abans de treure’l, punxa’l amb un ganivet. Si surt net ja pots apagar, deixar refredar i sorprendre a tothom amb aquest pa de pessic de remolatxa.  

 

Com veus, incloure la remolatxa al teu menú no necessàriament vol dir comprar pots amb regust avinagrat i guardar-los fins que no quedi més remei que fer-te un enciam. Ara ja pots cuinar amb remolatxa i gaudir del resultat. No t’oblidis d’etiquetar a Assegur per presumir de menú rosa a Instagram!  

 

Pel·lícules de por: així reacciona el nostre cos

Mira al teu voltant: la cartellera del cinema, la programació de la tele, els catàlegs de les teves plataformes favorites… fins i tot els streamers juguen a jocs de por. És difícil escapar de la por quan la por és tendència. I al final, t’agradi o no, alguna pel·lícula acaba caient. Ni que sigui per la tradició. O per compromís. 


Que sí, que no a tothom li agrada el gènere de terror, però això no treu que, la por, sempre que sigui recreativa, ajuda el teu cos a produir hormones beneficioses per al teu organisme. Així que les esgarrifances, els pèls de punta, crits, i palpitacions paguen la pena. Sobretot si la pel·lícula és bona. 

 

Evidentment, això és així sempre que tinguis l’edat per a veure-la, i no siguis sensible a aquest contingut. Si no formes part d’aquest grup de persones i tens curiositat per entendre com afecta veure una pel·lícula d’aquest tipus al teu cos, continua llegint. 

 

La resposta «Lluita fugida» o el pilar de la supervivència 

 

La por és una reacció natural i automàtica que provoca canvis en el teu organisme. L’objectiu és tan antic com la humanitat: preparar-te per a enfrontar una amenaça o escapar d’ella. Segur que alguns d’aquests canvis físics et sonen, però t’has preguntat mai per què el teu cos respon d’aquesta manera quan veu una pel·lícula de por? Revelarem el misteri: 

 

  • El teu cor batega més de pressa, i ho fa per a augmentar el subministrament d’oxigen als músculs i al cervell. 
  • Les teves pupil·les es dilaten per a permetre una major entrada de llum, la qual cosa millora la visió si estàs a les fosques i et permetria identificar possibles amenaces. 
  • També augmenta la teva pressió arterial, perquè la sang flueixi més forta i més ràpid. Això prepara els teus músculs per a l’acció. 
  • Notaràs que respires amb més freqüència: les teves vies respiratòries s’eixamplen i la respiració s’accelera perquè entri més oxigen. 
  • Comences a suar: l’objectiu no és cap altre que refredar el cos, ja que la seva temperatura està pujant (i podria pujar més a causa de l’activitat muscular i l’excitació). 
  • En aquest punt, es redistribueix el flux sanguini: el teu sistema nerviós el redirigeix cap als músculs i el cervell, prioritzant aquests òrgans per a l’acció immediata i reduint el flux a àrees menys crítiques, com ara el sistema digestiu. Et fa mal la panxa si veus una pel·lícula de por? Ara ja saps per què pot ser. 
  • Puja l’adrenalina: el teu cos allibera hormones d’estrès per a augmentar l’energia i l’alerta. I això prepara al teu cos per a l’acció ràpida. 
  • Els teus músculs es tiben per a respondre a qualsevol amenaça. 

 

Com veus, aquest catàleg de canvis és essencial per a sobreviure en situacions de veritable perill. Però l’Anabelle, La Monja o l’Annibal Lecter, per molt que ho pugui arribar a semblar, no són un perill real. Així que els canvis fisiològics que experimentes al sofà casa no tenen res a veure comparats amb els que es produirien a la vida real. Imagina’t.  

Això no treu que hi hagi un grup de persones que trobin que aquesta resposta fisiològica lleugera afegeix emoció i entusiasme a l’experiència de veure una pel·lícula de terror. Pot augmentar la immersió i fer-la més emocionant. Alguns dirien que fins i tot, addictiva. 

 

Fins a quin punt la por ens pot generar addicció? 

 

No negarem que hi ha una part de la societat que busca repetidament experiències que generan por. Parlem de pel·lícules però també de parcs d’atraccions de terror, exploracions urbanes, videojocs o scape rooms. 

La por en si mateixa no és addictiva en el sentit tradicional (quan pensem en l’addicció ho fem també en substàncies com l’alcohol o les drogues). Però sí que és cert que les persones que gaudeixen de la por busquen constantment experimentar un alliberament d’adrenalina. Per què ho fan? A banda de que pot ser una experiència engrescadora amb els amics o la família, principalment per dos factors: 

 

  • Distreu de preocupacions personals: la teva atenció està centrada en la trama i en l’experiència emocional de la pel·lícula en lloc de les teves preocupacions.  
  • Sensació de control: Encara que les pel·lícules de por poden ser esgarrifoses, sovint tens la sensació d’estar sota una situació controlada. Saps que estàs veient una obra de ficció. Que la nena del pou es queda al pou, i que el Jack, per molta força que tingui, mai trespassarà la teva pantalla amb la seva destral. Això et provoca una certa sensació de seguretat, ja que pots desconnectar quan vulguis i recordar que el que estàs veient no és real.  

 

La por és, per a moltes persones, una forma controlada d’alliberar tensions. I això, sempre que no tingui un impacte negatiu en la teva salut, ja està bé.  

 

És tendència, però, és cert que la por crema calories? 

 

Una pel·lícula dura 90 minuts. Si aquests 90 minuts són de pura adrenalina, podries cremar fins a 113 calories. No t’ho diem nosaltres, t’ho diu la Universitat de Westminster. I espera, que també han fet una llista amb les pel·lícules que més calories cremen. Te la reproduïm:

El Resplandor – 174 calories. 

Tiburón – 161 calories. 

El Exorcista – 158 calories. 

Alien – 152 calories.  

Saw – 133 calories.  

Pesadilla en Elm Street – 118 calories.  

Paranormal Activity – 111 calories.  

El proyecto de la Bruja de Blair – 107 calories.  

La Matanza de Texas – 105 calories.  

[REC] – 101 calories. 


No negarem que les respostes fisiològiques a la por, com l’augment de la freqüència cardíaca i l’alliberament d’adrenalina, poden augmentar el metabolisme basal durant un curt període de temps. Ara bé: aquest augment és temporal i no es tradueix en una crema significativa de calories. A més, la magnitud de l’augment del metabolisme és petita en comparació amb la despesa calòrica total diaria d’una persona. Segurament cremaràs més calories anant a comprar.  

Traducció: que si estàs buscant cremar calories, veure una pel·lícula de por no és una estratègia efectiva, però sí que pot ser una excusa vàlida per a convèncer a algun indecís del gènere de la temporada. I no t’oblidis les crispetes! 

L’assegurança de llar més completa d’Andorra

Tant n’és si ets propietari o has aconseguit llogar pis a Andorra, la llei t’obliga a pagar una pòlissa de llar. Fins aquí bé: tenir una assegurança vol dir que cap ensurt –d’una llarga llista– t’escurarà la butxaca. Però has de saber que no totes les pòlisses són iguals. I d’això hem de parlar. 

 

L’assegurança de llar per a propietaris i llogaters més flexible i completa d’Andorra 

 

Una assegurança de llar és flexible quan no has de pagar per allò que no necessites. Quan està feta a mida, pensant en les teves circumstàncies i partint d’una bona base de mínims: 

 

  • Protegir casa teva de danys i accidents naturals o extraordinaris. Parlem d’incendis, inundacions, allau, esllavissades, terratrèmols, danys per glaçades. 
  • Protegir-te a tu legalment: ja sigui davant reclamacions de tercers (el veí de sota, per exemple) o bé per danys o perjudicis que puguis sofrir tu. 
  • Cobrir serveis imprescindibles per la teva llar: reparació d’electrodomèstics, fontaneria i restauracions.  

 

Aquesta és la base de tota assegurança de llar. Però Assegur t’ofereix més. 

 

Assegurança de llar a Andorra amb electrodomèstics de substitució 

 

Imagita’t: Estàs a casa un vespre de tempesta. Sents la pluja, els trons i, si et concentres pots veure els llampecs des del sofà. Però aquesta pau de pel·lícula de por es trenca de sobte quan marxa la llum. T’has quedat a les fosques. Deixes passar un parell de minuts i les bombetes pampalluguen. Torna la llum, però el teu frigorífic fa un soroll que mai havia fet. Vol encendre, però no ho aconsegueix. Endolles i desendolles com diu la tradició, però res. T’has quedat sense nevera, i això que no feia ni 3 anys que l’havíeu comprat. I ara què? 

 

Amb una pòlissa de llar qualsevol, hauries de trucar el tècnic, esperar que vingui, i passar la factura a l’assegurança. Si arreglar-ho és més car que comprar un de nou (o directament no té solució), comprar un de nou. I, mentrestant, et quedes sense frigorífic. 

 

Amb l’assegurança de llar d’Assegur tindràs, a banda del servei d’assistència, un electrodomèstic de substitució mentre dura el temps de reparació o reemplaçament. 

 

Assegurança de llar a Andorra amb protecció digital 

 

A tu també et pot passar: Encens l’ordinador, obres el menú i veus un programa que juraries no has instal·lat tu. Fas memòria, però no. El seu nom és estrany i obre la porta a les sospites. Ja fa dies que tens problemes per connectar-te a la Wi-Fi de casa, i és cert que els programes van més lents. Totes les alarmes es disparen quan comences a rebre els típics missatges d’activitat inusual als teus comptes de Google. 

 

Amb una pòlissa de llar qualsevol, hauries de trucar el teu amic per demanar-li el telèfon d’aquell informàtic perquè et miri l’ordinador i pagar la factura. 

 

Amb l’assegurança de llar d’Assegur tens protecció digital. És a dir, que tens inclòs l’assessorament tècnic en ciberseguretat i els serveis d’assistència informàtica, però també la reclamació en compres online, el control parental, gestió del final de la vida digital, defensa administrativa digital en matèria de protecció de dades, geolocalització i bloqueig de dispositius, assistència jurídica telefònica i videotrucada, reclamació en contractes de compra, sistema d’alerta de protecció de dades, empremta digital i eliminació de dades delicades, defensa suplementària de la responsabilitat civil. 

 

Assegurança de llar a Andorra amb servei de bricolatge i de neteja professional 

 

Si tens una assegurança de llar amb Assegur, tens BricoFàcil i BricoNet. T’expliquem de què va això: 

 

Què és el BricoFàcil? No tothom sap canviar una aixeta. Si formes par del club de les persones que ho intenten i no se’n surten, el BricoFàcil t’interessa. El nom és una bona pista: Assegur posa a disposició dels seus clients un gran ventall de professionals per instal·lar o substituir llums i aplics, ficar canaletes per ocultar cables, canviar, instal·lar o ajustar una aixeta, col·locar el suport d’una dutxa (sense obra), desembossar preventivament una canonada, purgar radiadors o canviar les seves claus, muntar mobles o estanteries, penjar un quadre, instal·lar cortines i aïllar les finestres.  

 

Si ja sona et bé espera’t, que et parlem del BricoNet. 

 

Què és el BricoNet d’Assegur?  

 

L’assegurança de llar d’Assegur inclou la neteja del bany o cuina del teu pis, per part d’un professional de forma puntual. Pots demanar aquest servei de dilluns a divendres entre les 09:00 i les 20:00 hores, i en un màxim de 2 dies laborables des de la teva sol·licitud, un professional vindrà a casa teva per prestar el servei. Vols més informació sobre el BricoNet? Parla ara amb l’equip d’Assegur. 


Paga la teva assegurança mes a mes, sense recàrrec


No podem dir que una assegurança és flexible si no dona als clients l’opció de pagar al seu ritme. Amb Assegur pots escollir com i quan pagues els teus rebuts, i també podràs agrupar el pagament de totes les teves assegurances en una sola quota mensual. Sense recàrrec. D’això s’en diu Pagafàcil: 

 

  • No cal que siguis tu el titular/prenedor de totes les assegurances. S’hi podran incloure les assegurances de la resta de familiars. Només que tinguis en compte que el rebut de la quota mensual del pagafàcil estarà associat a un únic número bancari. 
  • Assegur generarà rebuts mensuals on s’inclouran els detalls de les assegurances incloses al pagafàcil. 
  • I saps què és el millor? Que amb l’app d’Assegur podràs gestionar, actualitzar i consultar informació sobre les teves pòlisses còmodament des del teu telèfon.  

 

Protegir la teva llar a Andorra no pot ser més fàcil. Demanar el teu pressupost online et costarà només 3 minuts.

Pòlissa d’exèquies a Andorra: assegura la tranquil·litat dels teus en el moment més difícil

La mort és tan antiga com l’existència. I les assegurances d’exèquies, podríem dir-te que també. És clar que amb el pas del temps, els avenços, els nous costums i necessitats el concepte ha anat evolucionant, però ja a l’antic Egipte se’n parlava d’això.  

Com et pots imaginar, al 3000 a.C ningú va contractar una assegurança funerària, pòlissa d’exèquies o assegurança de decessos. D’aquella se’n deia “ajuda de la comunitat”.  

Quan algú moria, la gent s’unia per a assegurar-se que els rituals funeraris es duguessin a terme segons els costums i tradicions. I això implicava la contribució amb recursos econòmics i esforços col·lectius. Com a curiositat et direm que, en aquella època era la comunitat qui pagava, però també qui sovint havia de construir les tombes. 

Per sort, ara és una altra història. 

Els temps han canviat, però l’essència és la mateixa: donar suport a la família, alliberant-la de gestions i despeses perquè es pugui acomiadar com cal la persona que estimen. Costa una mica, però arlem d’això.  

 

Què cobreix una pòlissa d’exèquies a Andorra? 

 

Amb la pòlissa d’exèquies d’assegur, la teva família tindrà: 

 

  • Tranquil·litat econòmica: Assegur es farà càrrec de totes les despeses derivades del servei funerari i del trasllat. 
  • Tranquil·litat operativa: Assegur s’ocuparà de tot. De les gestions i els preparatius. 
  • I opcions: podran escollir el país on es farà l’enterrament. No necessàriament ha de ser Andorra.  
A Assegur t’ofereixen la pòlissa d’exèquies més completa d’Andorra, que inclou: 

  • El servei de decés: tot el servei fúnebre, des de les despeses d’enterrament fins a l’esquela i les flors. 
  • El trasllat del cadàver des de qualsevol punt del món. 
  • Assistència en viatges, amb cobertures per estades en hotels a l’estranger, consultes mèdiques a l’estranger, assistència a menors d’edat o retorn anticipat d’assegurats que es trobin de viatge a l’estranger. 
  • Indemnització en cas d’accidents (fins a 9000€). 
  • I servei d’atenció les 24 h en qualsevol lloc del món. 

 

Ha mort un familiar meu a Andorra i no tenia una pòlissa d’exèquies. Qui paga l’enterrament? 

 

Si un familiar directe teu ha mort i no tenia contractada una pòlissa d’exèquies, són els hereus els qui han de fer-se càrrec de les despeses i totes les gestions de l’enterrament. Un enterrament a Andorra pot costar més de 3.000€ (un preu que pot apujar molt fàcilment si, per exemple, has de pagar un viatge al lloc d’origen del familiar).  

 

Quant costa a Andorra una pòlissa d’exèquies? 

 

Demanar el pressupost d’una pòlissa d’exèquies a Assegur no et traurà ni 3 minuts. Pots fer-ho en línia, omplint el formulari de la seva pàgina web amb les quatre dades que et demanen. Si contractes ara, podràs beneficiar-te de la promoció que tenen activa fins al 31/03/2024.   

És a dir que no només tindràs la pòlissa d’exèquies més completa al millor preu, sinó que a més, els dos primers mesos seran gratuïts.  

Contracta la pòlissa d’exèquies el novembre de 2023 i no paguis res fins al febrer del 2024.  

Catàstrofes naturals a Andorra: què cobreix i què no cobreix la pòlissa de Llar d’Assegur?

Això és tant horrible com cert: les catàstrofes naturals ocupen cada vegada més titulars, i tenen més protagonisme en les nostres vides. Sequeres, tempestes a Líbia, volcans a Canàries, incendis a Hawaii, terratrèmols al Marroc, i ciclons que colpegen amb duresa als nostres veïns i que fan que ens plantegem, inevitablement, la pregunta: quins riscos tenim a Andorra de sofrir danys naturals? 

 

Quins riscos naturals hi ha a Andorra? 

 

Buscant l’alleujament, podem estar temptats a pensar que les catàstrofes naturals succeeixen de manera sistemàtica fos (i lluny) de les nostres fronteres. Però res més lluny de la realitat. Allaus, nevades, gelades, tempestes, inundacions, terratrèmols, despreniments…La llista de riscos naturals que tenim a Andorra ni és curta, ni és cap broma. Farem un repàs als principals, i un cop d’ull a la història més recent del nostre país: 

 

Quan va ser la pitjor inundació d’Andorra? És igual si havies nascut o no, segur que has sentit parlar dels aiguats del 82 que van colpejar Andorra. Les pluges que van caure el 7 de novembre de l’any 1982 van enregistrar un valor de 151 mm. Et posem aquesta dada en context: 

 

  • Entre 2 mm i 15 mm l’hora es considera d’intensitat moderada. 
  • Entre 15 i 30 mm a l’hora la pluja es classifica com a forta. 
  • Entre els 30 i els 60 mm/hora seria molt forta. 
  • I a partir de 60 mm/hora la precipitació, torrencial. 

 

Com et dèiem, aquell 7 de novembre, l’estació meteorològica de Ransol va registrar 151 mm de pluja. Més del doble del classificat com a precipitacions torrencials. Les inundacions no sols van ocasionar danys materials: més d’una desena de ciutadans van perdre la vida.  

 

Hi ha hagut un terratrèmol a Andorra?


Que als Pirineus tenim terratrèmols és una realitat, però que la seva magnitud és, generalment, menor que 2, també. Hi ha excepcions, i segur que alguna la recordes. Fa poc menys d’un any, en 2022, els nostres veïns de l’Alt Urgell registraven un terratrèmol de 3,8 que també va sacsejar el nostre país. Si bé és cert que no es van reportar ni danys ni trucades al telèfon d’emergències, les tremolors es van deixar notar i van ocupar les portades de tots els periòdics. Un any després, un terratrèmol de magnitud 4,3 amb epicentre en Hautes-Pyrénées (França) també es va deixar notar a Andorra. 

 

Quin risc d’allaus tenim a Andorra? 

 

Has de saber que la majoria de les allaus es produeixen en pendents d’entre 35 i 45 graus d’inclinació. Això, i que totes les allaus són perilloses. De fet, Protecció Civil d’Andorra recorda en la seva pàgina web que les allaus poden ser mortals fins i tot en el nivell 1 (que és el més feble). 

 

Segurament has sentit a parlar de l’allau d’Arinsal, que al 1996 va deixar la zona soterrada amb un gruix de neu i troncs de més de 12 metres d’altura i va causar nombrosos danys materials en els edificis de la zona. Aquesta allau es va classificar com una dels més grans en zona habitada de tota Europa. Es calcula que es van desprendre 2.000 milions de metres cúbics de neu a uns 200 km/h des d’una altura de 2.500 metres. 

 

Com et pots imaginar, davant una catàstrofe natural, el paper d’una assegurança és crucial: les asseguradores són essencials en la gestió de riscos i en la recuperació després de catàstrofes. Per què? Doncs perquè són les encarregades de facilitar l’estabilitat financera i ajudar les comunitats, les empreses i les persones a reconstruir-se després d’un esdeveniment així.  

 

Arribats a aquest punt, la pregunta ara és: en cas de catàstrofe natural, ho cobreix tot una pòlissa d’assegurança de llar? Analitzarem la pòlissa de llar de Assegur. 

 

Quines prestacions et garanteix la pòlissa de llar d’Assegur en cas de catàstrofes naturals? 

 

El primer que cal aclarir és que les assegurances classifiquen les catàstrofes naturals en dos tipus:  

 

  1. Fenòmens de la naturalesa: Pluja, vent, pedra, neu i gelades, sempre que aquests fenòmens meteorològics també causin danys en altres construccions, arbres o un altre tipus de béns al voltant de 500 metres i no només en la casa assegurada.

 

Dins la categoria de fenòmens de la naturalesa, també s’inclouen les inundacions per desbordaments de canals, lleres artificials, llacs sense sortida natural, desbordament de clavegueres, lliscaments de terres, ruïna total d’un edifici a causa d’obres fetes per tercers, incendis forestals, caigudes d’aeronaus i xoc de vehicles. 

 

  1. Danys per fet extraordinaris: Terratrèmols, inundacions extraordinàries, allaus, i erupcions volcàniques. Com a fet extraordinari també s’entén la caiguda de cossos siderals i aeròlits (un meteorit per exemple), terrorisme, rebel·lions i actuacions dels cossos de seguretat en temps de pau. 

 

Això és el que et garanteix la pòlissa de llar d’Assegur en cas de fenomen de la naturalesa 

 

En el cas dels fenòmens de la naturalesa, Assegur garanteix el 100% de la reparació o reposició dels béns assegurats que hagin estat danyats al teu habitatge, al traster o a la plaça de pàrquing del mateix edifici, a excepció dels danys per pluja, gelades, pedra i neu sobre arbres i plantes del jardí. Com a assegurat, has de saber que les teves prestacions són: 

 

  1. La taxació pericial dels danys materials patits o dels béns destruïts. 
  2. El pagament de les factures de reparació dels danys taxats  pericialment que hagin patit els béns assegurats. 
  3. La indemnització del valor assegurat dels béns destruïts, d’acord amb la taxació pericial.  

 

Quins danys per fets extraordinaris cobreix l’assegurança de llar d’Assegur? 


Que caigui un meteorit, hi hagi un terratrèmol, una allau, o una erupció volcànica a Andorra és poc probable, però com hem vist, pot passar. En aquest cas, si tens la teva pòlissa de llar contractada amb Assegur, has de saber que l’assegurança es fa càrrec de la reparació dels danys materials que pateixin els béns assegurats i la seva reposició si desapareixen o es destrueixen. 

En aquests casos veuràs que al teu contracte s’estableix una franquícia obligatòria del 10% de la quantitat del dany, que no podrà excedir de l’1% del capital assegurat ni ser inferior de 150,25 €. 

 

Aquest límit interior no es podrà aplicar quan el capital assegurat sigui igual o inferior a 15.025,30 €. La franquícia s’aplicarà en cada sinistre i per a cada situació de risc.  

 

Quins danys per fets extraordinaris no cobreix una assegurança de llar?  

 

En cas de terratrèmols, allaus, inundacions extraordinàries o tempestes ciclòniques atípiques, Assegur garanteix la reparació dels danys materials que pateixin els béns assegurats o, si escau, la seva reposició quan desapareguin o es destrueixin.  

 

En aquests casos més excepcionals, la companyia estableix una franquícia obligatòria del 10% de la quantitat del dany, que no podrà excedir de l’1% del capital assegurat ni ser inferior de 150,25 €. Aquest límit no es podrà aplicar quan el capital que hagis assegurat sigui igual o inferior a 15.025,30 €.

Ara bé, si parlem de danys per fets extraordinaris, has de saber que una assegurança de llar no garanteix les reclamacions que: 

 

  • Hagin estat fruit del defecte propi del bé assegurat, o de la seva falta de manteniment: És a dir, que si el teu sostre té filtracions, ho deixes passar fins que un dia es produeix un dany significatiu durant una tempesta, l’assegurança et podria denegar la cobertura. 
  • Les causades per mala fe de l’assegurat: per exemple, imaginat que un terratrèmol causa danys estructurals al teu pis i et quedes sense nevera. Decideixes aprofitar l’avinentesa i, en comptes de reclamar els danys reals, exagerar-los per renovar també la placa vitroceràmica, que ja té uns anys. Això és mala fe, i si t’enxampen et pots quedar sense cobertura. 
  • Les pèrdues que es derivin de danys indirectes, com ara la disminució del valor de mercat d’una propietat com a resultat dels danys i reparacions.  

 

Si tens dubtes, el millor que pots fer és consultar el contracte o contactar un agent d’Assegur per resoldre qualsevol dubte.  

 

Protegeix casa teva amb la millor assegurança 

 

Ara ja saps què cobreix i què no cobreix la pòlissa de llar d’Assegur. Aprofitem per recordar-te que, tot i que una assegurança sigui obligatòria, és important analitzar les prestacions i llegir bé el contracte abans de signar. Aquesta és la única manera d’assegurar-te que estàs contractant la pòlissa de llar més completa. Demana ara el teu pressupost!

La tardor a taula: 5 receptes amb carabassa ben fàcils i diferents

Si la tardor en lloc d’una estació fos un plat, el seu ingredient principal seria, molt probablement, la carabassa: l’hortalissa que apareix en la teva cuina a principis de setembre, quan els ventiladors comencen a criar pols i les jaquetes recuperen el protagonisme. Ho fa, habitualment, en el tradicional i reconfortant format de crema, acompanyada de vegetals, carn i espècies. I sí, la carabassa demana a crits plats de cullera, però creu-nos: hi ha vida més enllà. Arrossos, hummus, crestes, pastissos… la carabassa pot ser un fil conductor fantàstic per al teu menú de tardor. 

 

I si no t’ho creus, dona un cop d’ull a aquestes receptes. 

 

Menja carabassa per a enfortir el teu sistema immunitari 

 

La carabassa és una hortalissa molt versàtil (com veuràs ara), però també és rica en antioxidants, com el beta-carotè, que poden ajudar a combatre el mal causat pels radicals lliures en el cos. El beta-carotè es converteix en vitamina A, i va perfecte per a la salut de la teva pell i de la teva vista, però també per al teu sistema immunitari. Exacte: és l’encarregat d’identificar, destruir antígens i recordar com combatre’ls. Indispensable. 

 

A més, la carabassa és baixa en calories i rica en fibra, una combinació perfecta si el que cerques és controlar el pes en una època en la qual la grandària de les racions es multiplica entre el fred i les festes. 

 

Pumpkin Spice Latte: el cafè amb llet de carabassa que arrasa a la tardor 

 

El cafè de carabassa o Pumpkin Spice Latte inunda les cafeteries i les xarxes socials des de fa dies. Què fa que aquesta beguda sigui tan especial? Que sap, literalment, a tardor. En part per la carabassa, però la seva mescla d’espècies juga un paper essencial.  

 

Així pots preparar un cafè de carabassa a casa: 

 

15 ml de carabassa 

6 g de sucre de canya 

¼ de cullerada petita de canyella 

¼ de cullerada petita de gingebre molt 

Un no res de nou moscada 

Un no res de clau molt 

 

  • L’única cosa que has de fer aquí és escalfar la llet i barrejar en ella el puré de carabassa i les espècies. Vigila que no bulli. Per a un resultat perfecte l’ideal és que utilitzis unes varetes. 
  • Quan ho tinguis barreja el cafè amb la llet, decora amb nata i gaudeix de cada xarrup de tardor. 

 

La recepta del pastís de carabassa de les pel·lícules 

 

Ja t’avisem: Aquesta és la recepta menys saludable de totes, i probablement la més rica. Porta farines, sucre i nata, així que el primer que hem de fer és dir-te que, tot i que porti verdura, no deixa de ser un dolç, i el seu consum hauria de ser ocasional. Bé, dit això, parlem del pastís de carabassa. 

Estàs fart de veure-ho per la tele: aquest pastís de pasta trencada o brisa amb el seu farciment perfecte de carabassa i la seva cobertura de nata muntada i canyella. Tan perfecte que sembla de plàstic. Doncs és de veritat, i és molt, molt fàcil de fer. Vinga. 

 

Necessites: 

 

Pasta trencada o brisa 

500 grams de carabassa 

350 ml de nata per a muntar 

2 ous sencers 

1 rovell d’ou 

150 grams de sucre moreno 

2 cullerades de canyella 

1 cullerada de gingebre 

⅛ cullerada de nou moscada 

½ cullerada de sal 

I la ratlladura de mitja llimona 

 

No t’espantis que és molt fàcil: 

 

  • El primer que faràs és rostir la carabassa. Renta-la bé i fica-la en el forn –sense pelar-la– a 175ºC durant 1 hora llarga fins que estigui completament cuinada. Pots fer-ho en la fregidora d’aire: talla-la en trossos més petits i deixa-la 30 minuts a 170ºC. 
  • Quan tinguis la teva carabassa rostida retira la pell, tritura-la bé i posa el forn a 220ºC. 
  • Ara has de batre els ous (els dos sencers i el rovell) i barreja’ls amb el sucre i totes les espècies. 
  • Afegeix el puré de carabassa, la nata líquida i remena bé. 
  • Estén la pasta trencada en un motlle rodó i pica-la amb una forquilla. Això de picar la pasta trencada no es fa per postureig: és un pas important, perquè de no fer-ho podria omplir-se d’aire o líquid del farciment, es trenqui i regni el desastre. 
  • Una cop tinguis la teva massa picada afegeix el farcit i forneja durant 15 minuts a 220ºC. 
  • Passat aquest temps, baixa la temperatura a 175ºC i forneja durant 40 minuts més. 
  • Sabràs que el teu pastís de carabassa està llest quan el punxis amb un ganivet i el tall surti impecable. 

 

Ja ho tens! 

 

Es pot fer carabassa fregida a l’air fryer? 

 

Sí! Pots fer-la rostida (30 minuts a 175 graus) o fregida tipus xips (precalfant a 180, i cuinant a 170è durant 10 minuts). Parlem de la segona. Amb què es menja la carabassa fregida? Amb salses, per descomptat! Et donem un parell d’idees una mica diferents, perquè eliminis el quètxup i la maionesa de l’equació: 

 

Allioli d’alfàbrega: és tan fàcil com t’imagines. L’única cosa que has de fer és picar els grans d’all i l’alfàbrega en un morter –seguint la recepta tradicional, afegir els rovells i regirar incorporant l’oli a poc a poc. Ja saps, vigila que no es talli. hem de fer 

Salsa de mel i mostassa: apunta bé, que aquesta és una mica més complicada. 

 

Necessites: 

 

1/4 tassa de mel 

2 cullerades de mostassa Dijon 

1 cullerada de mostassa de gra (opcional, per a obtenir una textura més gruixuda) 

2 cullerades de vinagre de poma 

1/4 tassa d’oli d’oliva verge extra 

Sal i pebre al gust 

 

  • Barreja en un bol petit la mel, la mostassa Dijon i, si decideixes fer-la servir, la mostassa de gra.  
  • Ara afegeix, en aquest ordre, el vinagre, l’oli, la sal i el pebre. 
  • Si la deixes reposar 30 minuts en la nevera estarà més rica. 

 

Arròs melós de carabassa i romaní 

 

Sona bé, veritat? Doncs sap millor. Necessites: 

 

1 tassa d’arròs arròs bomba 

400 grams de carabassa 

2 tasses de brou de verdura 

2 cebes blanques 

2 grans d’all 

Romaní al gust (un parell de branques ja va bé) 

Oli, sal i pebre 

 

Anem pas per pas: 

 

  • Renta, pela i talla la carabassa en trossos de 2 dits de gruix. És igual la forma, perquè la picarem més endavant. 
  • L’has de rostir durant 1 hora a 175ºC. 
  • Mentre es rosteix la carabassa, prepara el sofregit amb una ceba i l’all a foc molt lent. 
  • Quan la carabassa estigui rostida tritura-la i afegeix el puré al sofregit. 
  • Cobreix la teva barreja amb el brou, retira-la del foc i tritura-la en un recipient. 
  • Pica l’altra ceba i sofregeix-la. 
  • Afegeix l’arròs i sofregeix amb la teva barreja de brou i carabassa. Cuina-ho amb les branques de romaní durant 20 minuts, remenant cada 5 minuts. 

 

Ja ho tens! 

 

Hummus de carabassa 

 

No, no és el que estàs pensant. No es tracta de substituir els cigrons per carabassa, sinó d’integrar-la en la recepta i equilibrar els sabors. És fàcil. 

 

Per a dues persones necessites: 

 

1 tassa de carabassa rostida 

400 grams de cigrons cuits 

2 cullerades de tahini (pasta de sèsam) 

2 cullerades d’oli d’oliva verge extra 

1 gra d’all, pelat 

1 cucharadita de comí molt 

1/2 cucharadita de pebre roig 

Sal i pebre al gust 

Suc d’1 llimona 

Aigua (si és necessari per a ajustar la consistència) 

 

  • Si alguna cosa té l’hummus és que és més fàcil preparar-ho que baixar a comprar-ho. Tritura els ingredients en un processador i ja el tens! 
  • Pots menjar-ho amb panets torrats, o, si vols una combinació més sana i una cosa diferent, pots provar amb branquetes d’api, pebrot verd o alls tendres.  

 

Apa, ara ja saps preparar 5 plats més amb carabassa. Gaudeix de la indiscutible estrella de la temporada, i etiqueta a Assegur a les teves fotos per compartir el resultat!  

Especial Halloween: 5 idees per decorar casa teva amb materials naturals

Tu també t’havies cregut que Halloween és una festa americana? No et culpem, però sí que et corregirem: El que avui anomenem Halloween té les seves arrels en un antic festival pagà conegut com a Samhain, celebrat pels celtes fa més de 2.000 anys. Aquesta festa, que tenia lloc al Regne Unit, Irlanda, Galícia i el nord-oest de França, es feia el 31 d’octubre, i servia per a marcar el començament de l’hivern i la fi de la temporada de collita.  

 

Durant aquesta nit, diu la llegenda, la línia que separa el món dels vius i dels morts és més estreta, i els esperits caminen entre nosaltres. Una mica com al videoclip de Thriller, però tenint en compte que no només s’aixequen els dolents: els bons també ho fan. De fet, la paraula “Halloween” és una contracció de l’anglès “All Hallows Eve”, cosa que significa, efectivament, “nit de tots els sants”.  

 

Els irlandesos van importar la festa a Amèrica en el segle XIX, i Hollywood va fer la resta: Si bé és cert que les primeres celebracions massives als Estats Units daten de 1921, el boom definitiu va ser en els anys 70, gràcies a la saga Halloween de John Carpenter. Increïble, però cert.  

 

Com decorar casa teva per Halloween?  

 

Pots anar a una botiga i comprar adorns. O pots aprofitar que vius a Andorra, organitzar una excursió al bosc en família i decorar amb pedres, fulles seques, branques i pinyes. La primera opció és més ràpida i menys respectuosa amb el nostre entorn. La segona redueix la teva petjada ecològica i crea una connexió més genuïna amb la temporada. Si la teva balança també s’inclina a favor d’apreciar i preservar la naturalesa, et donarem un bon grapat d’ idees de decoració perquè explotis la màgia del natural. 

 

El clàssic indiscutible d’aquestes dates: així es talla (i aprofita) una carabassa 

 

Diu la tradició irlandesa que el Jack era un pallés astut (i una mica dolent) que va enganyar el diable un parell d’ocasions. En morir, ni el cel ni l’infern el van acceptar, deixant-lo vagar en la foscor amb un tros de carbó encès. Perquè no se li apagués, el va col·locar dins d’un nap tallat. I així va néixer la primera «llanterna de Jack”, que és com li diuen els angloparlants a la carabassa de Halloween. Però per què es va canviar del nap a la carabassa? Doncs perquè els colons van descobrir que, efectivament, les carabasses eren més abundants i més fàcils de buidar.  

 

T’animes a tallar una? Vinga:  

 

  • Tria una carabassa fresca i ferma. Com més gran sigui la seva base, millor.  
  • Cobreix la taula de treball amb periòdics. Embrutaràs una mica . 
  • Renta bé la carabassa i asseca-la per eliminar bacteris. Així et durarà més temps.  
  • Si no tens eines de buidatge (a les llars d’Andorra ja saps que no és tan comú això buidar carabasses), tria un ganivet de fulla dura i ben esmolat i ves amb compte.  
  • Talla un cercle a la part de dalt. No la llencis, que farà més goig tapada. 
  • Ja pots retirar la carn i les llavors. Això pots fer-ho –en part– amb la mà, així que si la teva idea era decorar en família, és ara quan poden participar els més petits. 
  • Guarda tota la carabassa en un recipient. Aquí s’aprofita tot: pots fer una sopa, un risotto o un pastís. 
  • Un cop buidada, dibuixa les formes i talla-les amb paciència i un ganivet ben esmolat. 

 

Si vols que la carabassa t’aguanti més temps, l’has de deixar en un lloc fresc i sec, lluny de la llum del sol. Googlejant pots arribar a llegir que l’has de submergir en lleixiu, però això, a més de perillós, és tòxic. I més encara si tens nens i gossos a casa. 

 

 

Decora la teva casa amb fantasmes de fulles seques 

 

Si una cosa maca té la decoració orgànica és que et dona el poder d’afegir un significat més especial a elements naturals. Com per exemple? Les fulles.  

 

Fer aquests fantasmes és tan fàcil com recollir un grapat de fulles del terra, assecar-les bé (si ha plogut fa poc, deixa-les entre diaris una nit) i pintar cares amb un retolador negre. A Andorra no tot són pins: a altituds més baixes tenim fagedes i camins plens de roures, dos caducifolis que et regalaran piles de fantasmes els pròxims dies. 

 

Decoració natural en Halloween: així pots transformar una pinya 

 

No t’ho creuràs, però la pinya és l’element més versàtil i divertit per a decorar casa teva aquest Halloween. I a Andorra anem bé d’stock, sobretot de pi i d’avet. La diferència?  

Els arbres d’avet produeixen pinyes que són més suaus i flexibles en comparació amb les pinyes de pi. Les pinyes d’avet són més altes i tenen escates que se superposen més estretament que les dels pins. Aquestes són ideals per a fer ratpenats.  

 

Els pins produeixen pinyes grans que solen tenir una forma allargada i cònica amb escates gruixudes i llenyoses. Algunes espècies de pins, com el pi pinyer, tenen pinyes més petites i rodones. Guarda-les per fer aranyes , bruixots, o mòmies. 

 

Tres consells per pintar glans 

 

Una gla pot ser un fantasma, un esquelet i fins a una carabassa. Fixa’t:   

No cal anar molt lluny per a trobar glans a Andorra: al Rec tens un bon grapat. Abans de posar-te a pintar-les:  

 

  • Escata lleugerament la superfície. Això farà que la pintura s’adhereixi millor i que tinguis una superfície més suau. 
  • Aplica una capa d’emprimació o pintura blanca com a base. Així els colors es veuran millor i s’adheriran de manera més uniforme. 
  • Les pintures acríliques o de manualitats solen ser les més adequades per a aquesta mena de projectes. Assequen ràpidament i ofereixen una àmplia gamma de colors.  

 

Un cop hagis acabat de pintar i les glans estiguin seques, aplica un segellador transparent per a protegir la pintura i assegurar-te que duren més temps.  

 

 

 

Aquest Halloween voldràs pintar pedres en família 

 

Les pedres són un llenç perfecte (sobretot si són planes) per pintar amb els més petits. Calaveres, ratpenats, fantasmes, gats negres o simplement ulls que us vigilen quan creueu el passadís.  

 

I, si a casa sou uns artistes, pots fins i tot convertir un còdol en el personatge de la teva pel·lícula favorita:   

Com veus, donar-li a casa teva un toc autèntic, terrorífic i encantador és possible, fàcil i sostenible. Si t’animes, no t’oblidis d’etiquetar a Assegur en les teves fotos perquè puguin veure les vostres creacions! 

Demostrat: el canvi d’hora afecta la teva salut

Fa anys que ho dius: el canvi d’hora et fa patir. Els teus budells sonen quan no toca i la idea de tirar de migdiada quan no toca és massa temptadora com per a ignorar-la. Així i tot, cal reconèixer que sempre ve millor que ens donin una hora al fet que ens la treguin.

Parlem clar: el canvi d’hora d’octubre és millor que el d’estiu. I no ho diem nosaltres, ho diu la ciència. De seguida t’ho expliquem.

 

Saps des de quan es canvia l’hora a Andorra?  

 

Ja al 1934 Andorra va voler adaptar-se als canvis d’hora dels països veïns. Aquell estiu es va publicar un edicte informant que, per primer cop, els rellotges andorrans marcarien una hora més. Ignorant l’edicte que emetia el Consell General, però, molta gent d’Andorra continuava seguint amb l’hora vella.  

Així, al 1940 el Consell General va publicar per segona vegada el mateix edicte, recordant als rebels del rellotge l’obligatorietat d’adaptar-se a l’hora nova: 

 

“Per a evitar confusions d’horari, tota vegada que França i Espanya han adoptat la nova hora, a partir de dissabte 23 de març a les vint-i-quatre hores, els rellotges de les Valls s’avançaran en una hora.” 

 

El canvi va costar una mica, però ja veus que, gairebé un segle després, a Andorra continuem ajustant els nostres rellotges cada hivern al GMT+1, i cada estiu al GMT + 2. Però quines són realment les conseqüències del canvi d’hora i quines mesures pots prendre per a reduir–les? Et fem cinc cèntims! 

 

 

Això és el que passa en el teu cos quan desajustes el teu rellotge biològic 

 

El ritme circadiari és el teu rellotge biològic intern. La seva missió és regular les funcions bàsiques com el somni, la temperatura corporal i l’alliberament d’hormones. El canvi d’hora, com ja has notat, pot desajustar temporalment aquest rellotge. I això té efectes negatius en la teva salut. Com per exemple? 

 

El canvi d’hora altera el teu cicle de somni 

 

Són moltes les recerques que demostren que aquest ajust horari pot pertorbar el cicle del somni, provocant insomni, somnolència i disminució del rendiment cognitiu. Però això va més enllà de dormir menys o pitjor. Continua llegint. 

 

El canvi d’hora fa que augmenti el teu estrès 

 

La privació de somni o l’alteració del patró de somni poden augmentar els nivells d’estrès i disminuir la tolerància a l’estrès. Traducció? Les persones són més propenses a reaccionar de manera negativa i experimentar una major resposta emocional enfront de situacions estressants. La “culpa” la tenen els canvis en la regulació de les hormones de l’estrès, com el cortisol: els nivells elevats poden augmentar l’ansietat i la irritabilitat.  

 

Continuem parlant de salut mental: el canvi d’hora pot augmentar els teu nivells d’ansietat 

 

Hi ha moltes persones que dies abans comencen a sentir sensació d’urgència per a adaptar-se al nou horari. Suma-li a això el saber que els primers dies dormiràs pitjor i l’estrès que provocarà ja per si mateix que et canviïn la rutina, amb la consegüent baixada de productivitat.  

 

És cert que el canvi d’hora augmenta les probabilitats de sofrir un infart? 

 
Centenars de mitjans s’han fet eco de la notícia, però la veritat és que la teva salut cardiovascular està influenciada per una sèrie de factors, com la dieta, l’exercici, la genètica, l’estrès i la qualitat del somni.  

Com vam veure abans, el canvi d’hora pot afectar a alguns d’aquests factors, com la qualitat del somni, la qual cosa podria estar relacionat amb un major risc d’esdeveniments cardiovasculars.  

Anem amb les dades: Aquest estudi va concloure que el risc d’infart és un 5% major amb el canvi a l’horari d’estiu, mentre que durant el canvi d’hivern (el d’octubre) l’increment del risc gairebé no arriba a l’1%. El que reforça aquest estudi i amb el que hauries de quedar-te és que, com et dèiem al principi de l’article, l’impacte del canvi a l’horari d’estiu és el pitjor i té un major impacte en la teva salut.  

 

Com puc portar millor el canvi d’hora? 

 

Portar-te bé amb el GMT +1 les primeres setmanes serà complicat. Però hi ha alguns ajustos que pots fer des d’ara mateix per a reduir l’impacte en la teva rutina i en la teva salut:  

  • Adapta gradualment l’horari de somni una setmana abans del canvi d’hora. Així pots ajudar el cos a acostumar-se de manera més suau. L’ideal, en el cas de l’horari d’hivern, seria que poguessis ficar-te al llit i aixecar-te 15 minuts més tard cada dia (sempre que la teva rutina t’ho permeti, clar).  
  • Evita augmentar la cafeïna. És temptador, però no és la solució. En aquest article t’expliquem com pots millorar l’efecte del cafè sense consumir més. 
  • Oblida’t de pantalles abans de ficar-te al llit (o al llit): És igual el canvi d’hora: mirar vídeos de TikTok abans de dormir mai és una bona idea. 
  • Ajusta el teu menú. És fàcil voler picar entre hores o pegar-te fartaneres a la nit intentant ajustar-te al nou horari. Hi ha aliments saciants de temporada com la carabassa que t’ajudaran a arribar al següent menjar sense fer un concert de budells. 
  • Continuem amb l’alimentació. Abans hem parlat dels teus nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès). Les patates, les llavors de carabassa, els espinacs i el famós edamame t’ajudaran a regular aquesta hormona i combatre l’estrès.  
  • Si pots, exposa’t més a la llum natural al matí: Passar temps a l’aire lliure pot ajudar a sincronitzar el teu ritme circadiari. 
  • Practica la respiració profunda, meditació i exercici de manera regular. 

Bé, doncs ara ja saps quins efectes té el canvi d’hora al teu cos, i com els pots reduir. Creu-nos: seguint aquests consells podràs gaudir amb benestar dels típics vespres foscos d’Andorra! I no t’oblidis d’ajustar els rellotges més antics de casa, que no tots canvien sols. 

Les advertències de vaporejar que no pots ignorar

Qui més o qui menys ha vist una cigarreta electrònica per Andorra: són aquells dispositius d’aspecte futurista i colors sovint cridaners que treuen un fum que fa olor d’ambientador –dels bons, és clar–. Els usuaris d’aquests ginys no fumen: vaporejen (que és com en diem en català), o “vapean”, que diuen els nostres veïns. Vaporejar, que ve de vapor, sona millor, com més inofensiu, estarem d’acord. Doncs no ho és, i d’això fa temps que se’n parla.

Si bé el concepte de cigarreta electrònica es va desenvolupar als anys 60 (és a dir que de modern, no en té res), no es va comercialitzar fins al 2003. Qui ho va fer va ser en Hon Lik, a qui Google es refereix com el pare de la cigarreta electrònica: un farmacèutic de la Xina que, després de perdre al seu pare degut al càncer de pulmó relacionat amb el tabac, va voler aportar el seu granet de sorra.

La seva motivació personal el va portar a inventar un dispositiu que podria oferir nicotina als fumadors sense els productes químics tòxics i carcinògens presents en el fum del tabac. La idea podia semblar bona. Què va passar llavors? 

 

 

Del fum al vapor: Així es va popularitzar la cigarreta electrònica 

 

Les cigarretes electròniques van guanyar popularitat a la Xina i es van expandir mundialment a principis de la dècada del 2000 fins a arribar a Andorra, ara fa uns anys. A mesura que la consciència sobre els riscos per a la salut associats amb el tabaquisme tradicional augmentava, moltes persones van veure en el vaporeig una alternativa més segura, i, fins i tot, una manera progressiva de deixar el tabac.   

 

Amb l’objectiu de fer-los més atractius, els dispositius es van fer més assequibles, i a les prestatgeries dels punts de venda van començar a aparèixer una àmplia varietat de sabors: cotó de sucre, pastís de formatge, blat de moro i mantega, cafè amb dònuts i fins i tot pizza. Ja t’imagines quina mena de públic va atreure aquest ventall de sabors, oi? Exacte, als joves. Gent que fins llavors mai havia fumat, però estaven interessats a provar el vaporeig.  

 

Com és normal, van començar a sorgir preguntes sobre la seguretat a llarg termini d’aquesta nova manera de fumar. Venedors i consumidors deien que era menys nociu que les cigarretes tradicionals, i, evidentment, es desconeixia l’impacte complet del vaporeig en la salut.  

 

 

La incòmoda veritat sobre el vaporeig: riscos de les cigarretes electròniques per a la salut 

 

L’impacte que vaporejar té en la salut no és cap broma. Amb estudis a la mà, podem dir-te que les cigarretes electròniques provoquen un dany a l’ADN similar a les cigarretes tradicionals. Però, evidentment, la llista de riscos associats a vaporejar és més llarga.  

 

Vaporejar crea addicció a la nicotina  

 

Segons l’Informe del Cirurgià General dels Estats Units de l’any 2020, aproximadament el 90% dels fumadors adults van començar a fumar abans dels 18 anys, la qual cosa destaca la importància de prevenir l’addicció a la nicotina en la joventut. Dit això, has de saber que: 

 

  • La nicotina, present en molts productes de vaporeig, és altament addictiva i pot tenir efectes duradors en el cervell. 

  • El cervell adolescent és particularment vulnerable a l’addicció pel fet que les àrees responsables del control d’impulsos i la presa de decisions encara estan en desenvolupament.

  • Això no queda aquí: Un estudi publicat en la revista JAMA PEDIATRICS al 2017 va concloure que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenien una probabilitat significativament major de començar a fumar cigarrets tradicionals en el futur. 

 

Vaporejar perjudica la salut dels teus pulmons 

 

Seguim amb més estudis, aquest cop amb un publicat al Journal of the American Heart Association, que al 2019 va trobar que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenen més probabilitats de tenir símptomes respiratoris que els que no vaporejen. La inhalació de substàncies químiques presents als líquids pot provocar problemes respiratoris, inclosos símptomes com a tos i dificultat per a respirar. 

 

Vaporejar i l’aparició de problemes de salut mental  

 

Si bé la relació causal encara no està completament establerta i es necessiten recerques addicionals, aquest estudi proporciona una visió intrigant de la possible connexió. Un estudi publicat en la revista JAMA Pediatrics al 2019 va trobar una associació entre el vaporeig en adolescents i un major risc de símptomes de depressió.  

Però què té a veure vaporejar amb la salut mental? Molt: 

  • Addicció a la nicotina: una substància addictiva que pot afectar el sistema de recompensa del cervell. L’addicció a la nicotina pot portar a canvis en l’estat d’ànim i la regulació emocional, la qual cosa podria contribuir als símptomes de depressió en adolescents. 
  • Estrès relacionat amb el vaporeig: especialment si són conscients dels riscos per a la salut associats amb el consum o si enfronten problemes relacionats amb l’addicció.  
  • Canvis en la química cerebral: Tot i que es necessita més recerca, existeix la possibilitat que el vaporeig pugui tenir un impacte directe en la química cerebral dels adolescents. I això podria contribuir als símptomes de depressió.  

 

 

El fum del vaporeig és tòxic per a les persones que estan al teu voltant?  

 

Que vaporejar és perjudicial per a les persones que fumen amb cigarreta electrònica ha quedat clar. Però i la gent que està al seu voltant? La resposta és sí: el fum del vaporeig, sovint denominat «vapor de segona mà» pot contenir substàncies químiques tòxiques i partícules que poden ser perjudicials per a les persones que ho inhalen, fins i tot si no estan directament usant el dispositiu de vaporeig.  

I, evidentment, això planteja preocupacions sobre l’exposició involuntària al vaporeig en entorns on es permet fumar: El vapor de segona mà pot contenir nicotina, formaldehid, acetaldehid, metalls pesants i altres substàncies químiques que s’alliberen quan s’escalfen els líquids. Aquestes partícules poden dipositar-se en els pulmons i causar mal a la salut pulmonar. 

 

 

Ha quedat clar que això del vaporeig no és una moda: és un problema de salut pública integral, a Andorra i arreu. El ventall de reptes que tenim sobre la taula és ben ampli: cal investigar més i informar millor, però també educar i proporcionar recursos per ajudar que les persones que fumen (o es plantegen fumar) amb cigarreta electrònica puguin prendre decisions informades, i no es deixin seduir per la seva falsa i atractiva innocuïtat. 

 

Portes tota la vida prenent el cafè malament

Segle IX, Etiopia. El Kaldi és un pastor de cabres que fa dies que veu en elles un comportament una mica estrany. Estan accelerades i juganeres. Més enèrgiques del normal.  

Intrigat, el Kaldi decideix parar atenció al que menja el seu ramat. És així com descobreix un arbust amb uns fruits ben curiosos que fins ara no havia vist mai. Valent, en menja un parell. La sensació d’eufòria després del regust amarg no es va fer esperar gaire.  

Això s’havia de compartir.  

Decidit, en va portar un bon grapat al monestir més proper i va compartir amb els monjos la seva experiència. Aquests monjos de seguida van trobar una utilitat als fruits del pastor: gràcies a ells, podien mantenir-se desperts amb més facilitat durant les seves llargues sessions d’oració nocturnes. Dotze segles després, tot i que la finalitat ha canviat, la tradició és ben bé la mateixa. 

Aquesta anècdota –que té més de llegenda que d’història, perquè sobre l’origen del cafè hi ha molt escrit i poc comprovat– ha anat passant de generació en generació, fins a convertir-se en una part tan essencial com entranyable de la història de l’elixir de la nostra espècie: la beguda que t’aixeca i protagonitza totes i cadascuna de les teves jornades laborals. Tenim raó, oi? Doncs t’hem de dir una cosa: segurament portes tota la vida prenent el cafè malament.  

 

Quanta cafeïna és bona? 

Apunta: 400 mg. És a dir, 4 tasses. Però no tothom aguanta 4 tasses de cafè diàries. Tot depèn dels efectes secundaris que notis. Segurament molts et seran familiars: 

 

  • Insomni: Això és de primer d’estudiant, però no podem parlar dels efectes secundaris del cafè sense mencionar-ho. La cafeïna és un estimulant, i com a tal, pot interferir amb la qualitat del somni, i també dificultar agafar la son.
  • Nerviosisme i ansietat: Ídem. L’excés de cafeïna pot provocar nerviosisme, ansietat, inquietud i agitació en algunes persones. Lligat a això, tenim un altre clàssic: l’augment del ritme cardíac i palpitacions.
  • Tremolors: El consum excessiu de cafeïna pot causar tremolors o mans tremoloses en algunes persones. Per què? Quan consumeixes cafeïna, augmenta l’alliberament de neurotransmissors com la noradrenalina i la dopamina. Aquests neurotransmissors poden augmentar l’excitació i l’activitat en el cervell, i també l’activitat muscular. És llavors quan comencen a tremolar les mans. I parlant d’això: has de saber que si una persona consumeix cafeïna de manera regular i després redueix abruptament la seva ingesta o passa per un període d’abstinència, pot experimentar tremolors com un dels símptomes d’abstinència de la cafeïna. Seguim. 
  • Problemes gastrointestinals: La cafeïna pot irritar el revestiment de l’estómac, la qual cosa pot portar a problemes gastrointestinals com a acidesa estomacal, nàusees o malestar estomacal. 
  • Maldecaps: Encara que la cafeïna es fa servir en alguns medicaments per a alleujar els maldecaps, el consum excessiu de cafè també pot desencadenar-los. Un cop més, si deixes el cafè, has de saber que aquests maldecaps formen part de la llista de símptomes de la síndrome d’abstinència de la cafeïna.   
  • Augment de la pressió arterial: El consum excessiu de cafeïna pot elevar temporalment la pressió arterial, la qual cosa pot ser un risc per a les persones amb hipertensió o problemes cardíacs.
  • Desgast de l’esmalt dental: El cafè és àcid i pot contribuir al desgast de l’esmalt dental si es consumeix en excés.  
  • Osteoporosi: En casos de consum excessiu i crònic, la cafeïna pot interferir amb l’absorció de calci en el cos, la qual cosa podria augmentar el risc d’osteoporosi.  

 

Bé, ara que ja saps quina és la dosi diària de cafè recomanada (recorda, 4 tasses) i ja estàs alertat sobre els riscos de consumir massa cafeïna, podem parlar de la teva rutina de cafè.  

 

Existeix una manera correcta de prendre cafè, i és aquesta 

 

La tassa del matí: El cortisol, conegut com a l'»hormona de l’estrès», és una substància química produïda per les teves glàndules suprarenals. La seva producció segueix un patró diürn natural, aconseguint el seu punt màxim en el cos humà aproximadament de 8.00 a 9.00 del matí. Aquesta cresta matutina de cortisol és part del mecanisme que ens ajuda a despertar-nos i sentir-nos alerta al començament del dia. Per què t’expliquem això ara? Doncs perquè no ets l’única persona que el primer que fa –després d’apagar l’alarma– és encendre la cafetera. Malament: quan el cortisol està al punt màxim, el teu cos ja està en un estat d’alerta natural, cosa que significa que la cafeïna tindria un efecte menys pronunciat. Traducció: no estàs aprofitant la teva primera tassa de cafè. 

 

Segons els investigadors de la Universitat de Sheffield, el moment més eficient per a gaudir d’una primera tassa de cafè és quan els nivells de cortisol en el cos disminueixen: és a dir, al voltant de les 9.30 a 11.30 del matí. 

 

La tassa de després de menjar: l’empenta necessària per sobreviure a la tarda i no arribar a casa arrossegant els peus. Un altre clàssic, oi? Doncs depenent del que hagis menjat, millor que t’ho estalviïs. T’ho expliquem:  


El cafè té tanins (que potser et sonen del vi negre, i que també estan a la xocolata o al te). Bé, aquests tanins són components naturals que tenen propietats astringents i s’han estudiat pels seus possibles beneficis per a la salut. Però poden tenir efectes en l’absorció d’uns certs nutrients, com ara el ferro. És a dir: que si has menjat carn, verdures de fulla verda, ous o llegums, millor que deixis el cafè per més tard. 

Des del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes i Nutricionistes d’Espanya (CGCODN), recomanen esperar el temps de la digestió: uns 60/90 minuts. De no fer-ho, el teu cos no absorbiria el ferro, amb totes les conseqüències que això pot tenir a llarg termini per a la teva salut. 

 

Fins a quina hora pots prendre cafè? 

 

Ja ho saps: la mateixa tassa de cafè pot ser una bendició o un mal de cap. Tot depen de la hora i de la teva rutina, és clar, però que ens recomana la ciència? Sabem que la cafeina aguanta “viva” al nostre cos unes 6 hores de mitja. És a dir que si vols anar a dormir a les 11 de la nit i llevar-te amb bona cara, hauries d’evitar el cafè després de les 5 de la tarda. 

 

No podem acabar aquest article sense desmentir, de la mà del National Institute of Health (NIH) dels Estats Units, allò que hauràs sentit mil cops de que prendre cafè no és bo pel cor: segons conclou el seu estudi, “el consum de cafè no sols no resulta perjudicial per a la salut del nostre cor sinó que pot protegir-nos de malalties cardiovasculars, respiratòries i infeccioses”.  

 

Apa, ara sí, a gaudir d’una bona tassa!