Snacks naturals amb fibra per gossos i gats

Amb els snacks naturals per a mascotes passa com amb l’amor: no tot el que sembla bonic i sa ho és. Avui et parlem de la fibra: què fa, com saber si en falta i com triar un bon snack perquè el teu gos o gat mengi bé… i ho digereixi millor.


Com en les persones, la fibra juga un paper clau en la salut digestiva dels animals: ajuda a regular el trànsit intestinal, millora la consistència de la femta i pot prevenir tant el restrenyiment com les diarrees. En gats, a més, afavoreix l’expulsió natural de les boles de pèl i redueix l’estrès intestinal. I també pot tenir un efecte saciant suau i afavorir una microbiota sana.

 

Com escollir un bon snack amb fibra?


    • Que la fibra sigui funcional i de fàcil digestió: quan parlem d’animals, les més conegudes són el psyllium, l’inulina, la polpa de remolatxa o el xicoira. Són les que fan feina real, no només omplen.
    • Que no contingui cereals de farciment: Blat refinat, blat de moro, arròs blanc (en excés), ordi refinat, sorgo, gluten de blat, o –atenció amb això– farina de cereals no especificats: si diu “cereals” sense aclarir quins, sospita. 
  • En canvi, cereals com la civada integral, el mill o el blat sarraí (sense gluten) poden ser beneficiosos en petites quantitats i com a part d’un snack ben formulat.
  • Que tingui un percentatge clar de fibra (mínim 3-5%)
  • Que estigui adaptat a la mida i edat del teu gos o gat. Bàsic, però és part de la nostra feina recordar-ho.

 

Snacks que sí, en petites dosis:


  • Pastanaga deshidratada
  • Carabassa cuita 
  • Poma sense llavors
  • Civada o psyllium (la veuràs al llistat d’ingredients dels snacks d’alta gamma)

Snacks que no,encara que et sonin “naturals”


    • Fruita seca (ametlles, nous… prohibides)
    • Xocolata (tòxics)
    • Panís inflat, galetes d’humans o snacks casolans amb massa sucre
    • Dàtils o figues (massa sucre i laxant excessiu)

Senyals que al teu gos o al teu gat els pot faltar fibra

Símptomes com femtes molt dures o irregulars, ganes de menjar herba (en gossos), flatulències, llepar-se compulsivament o canvis en la gana i el comportament poden estar relacionats amb una falta de fibra… però també poden tenir moltes altres causes. Són senyals genèrics de malestar que has d’observar. 

 

L’últim que hem de fer és autodiagnosticar. Encara que la fibra pugui ajudar en alguns casos, no és mai la solució única ni màgica. Si veus canvis en la panxa o en l’estat d’ànim del teu animal, consulta al teu veterinari. I si vols tenir-ho tot cobert, recorda que a Assegur també t’acompanyem amb el nostre segur de salut animal.

Matxa blau: ni és matxa ni és per a tothom

És preciós. A les fotos queda de revista: una beguda blau, suau i escumosa. Però… què és realment el matxa blau? És saludable? Pot fer mal? I on el pots comprar a Andorra?


El matxa blau no prové del te verd japonès, com podries imaginar pel nom. Es fa a partir de les flors d’una planta anomenada Clitoria ternatea, també coneguda com a “guisant de papallona”. És aquesta flor la que li dona aquest color tan intens i tan ‘instagramejable’. El gust és suau, una mica herbaci, i no conté cafeïna. Així que, si t’esperaves el xut d’energia d’un matxa verd… aquest no és el teu batut.

 

Tot i així, té propietats interessants:

  • Té antioxidants:  sobretot antocianines, com els nabius, que poden ajudar a reduir l’estrès oxidatiu. El què? Enllaç article antioxidants.
  • S’està estudiant el seu efecte antiinflamatori i neuroprotector.
  • Hi ha qui diu que millora la memòria. Però aquí anem amb compte: calen més estudis.
  • Algunes investigacions indiquen que pot inhibir enzims digestius com l’alfa-glucosidasa, l’alfa-amilasa pancreàtica i la sacarasa intestinal. Això fa que la digestió dels hidrats de carboni sigui més lenta, i per tant pot ajudar a moderar els pics de sucre i insulina després dels àpats.

No farà cap miracle, però pot sumar. Sobretot si el combines amb una alimentació equilibrada.

 

No, el matxa blau no és segur per a tothom

Aquí és on cal parar una mica més l’orella. Hi ha persones que han notat molèsties digestives (nàusees, malestar) després de consumir-ne sovint o en grans quantitats.

També pot interaccionar amb alguns medicaments, com:

  • Tractaments per la tensió arterial: com que té un lleuger efecte vasodilatador, pot afavorir la hipotensió. 
  • Ansiolítics o antidepressius: estudis com aquest assenyalen que pot potenciar la somnolència en combinació amb aquests fàrmacs.

Si prens medicació de manera regular, consulta abans amb un professional sanitari. 

Comprar matxa blau a Andorra

El pots trobar a herbolaris i botigues especialitzades. No és a cada cantonada, però sí que comença a arribar a espais on es ven superaliments i complements naturals. Busca sempre que sigui 100% Clitoria ternatea, i si pots, de cultiu ecològic.

 

Amb la salut, millor no improvisar

Informa’t, escolta’t… i si vols, consulta el teu metge abans. Perquè cuidar-te hauria de ser això: una decisió que et fa sentir bé, no només veure’t bé.

Quants greixos bons hauries de menjar cada dia?

Saber escollir els greixos bons pot canviar la teva energia, la teva gana i la teva relació amb el menjar.


Durant anys ens han venut que el greix era l’enemic. Que si volies estar sa, l’oli d’oliva era per diumenge i l’alvocat, una excentricitat. Però la ciència ho ha deixat clar: no tots els greixos són iguals. I els bons, no només no engreixen —et poden salvar la salut.

Els greixos saludables nodreixen les cèl·lules, regulen hormones, protegeixen el cervell i t’ajuden a absorbir vitamines com la A, la D o la K.

I no: no s’acumulen automàticament com a greix corporal. El cos no funciona així.

El que t’acaba passant factura és el greix trans, el dels aliments ultraprocessats. No el d’un bon oli, ni el d’un grapat d’ametlles.


Els greixos bons que necessites (i on trobar-los)


Sabies que el teu cervell està format gairebé per un 60% de greix? Sense ells no podríem pensar amb claredat, moure’ns amb agilitat ni mantenir l’energia al llarg del dia. Els millors aliats els tens més a prop del que sembla. Fixa’t:

• Oli d’oliva verge extra: millor cru i de bona qualitat.

• Alvocat: ric en greixos monoinsaturats.

• Fruits secs naturals: ametlles, nous, avellanes.

• Peix blau: salmó, sardina, tonyina (omega 3 top).

• Llavors: xia, lli, gira-sol (també ajuden amb el trànsit intestinal).

• Ous i iogurts sencers (bons): no cal menjar-ne desnatats per defecte.

Quina quantitat és recomanable?

No has de pesar cada gota d’oli, però com a base orientativa:

  • 1-2 cullerades soperes d’oli al dia.
  • 1 grapat petit de fruits secs (uns 25g)
  • Peix blau 2-3 cops per setmana
  • 1/2 alvocat (si n’inclous regularment)

Els greixos bons no són l’excepció al menú, són una part essencial del que et fa sentir bé. Menjar-los amb coneixement, i sense por, és una forma de cuidar-te millor. 

Si no t’agraden els espàrrecs, prova aquestes receptes (i en parlem després)

Els espàrrecs són una font de fibra, tenen poques calories i són rics en antioxidants… però no t’acaben de fer el pes. I si els hi donem als espàrrecs una segona oportunitat? Et proposem tres receptes perquè deixin de ser aquell vegetal amb gust dubtós que sempre acaba a la vora del plat i passin a ser un nou imprescindible a la teva cuina. No cal que ens donis les gràcies ara.


L’opció dolç-salat: espàrrecs amb mel i mostassa


Si creus que als espàrrecs els falta alguna cosa, aquest és el toc que els canviarà la vida (i el gust). El secret és l’equilibri: la dolçor de la mel, l’acidesa de la mostassa i el punt amarg dels espàrrecs fan una combinació que, un cop la provis, et costarà oblidar.

Ingredients:

  • 1 grapat d’espàrrecs verds
  • 1 cullerada de mel
  • 1 cullerada de mostassa Dijon
  • 1 raig de vinagre balsàmic
  • 1 cullerada d’oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre al gust

El procés (més fàcil del que imagines):

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Barreja en un bol la mel, la mostassa i l’oli.
  4. Posa els espàrrecs en una safata de forn, reparteix la barreja per sobre i afegeix sal i pebre.
  5. Enforna uns 12-15 minuts, fins que estiguin tendres però encara ferms.
  6. Serveix-los calents i gaudeix-los com a acompanyament o com a snack directe del forn al plat.


La versió crunchy: rotllets d’espàrrecs amb pernil


Una recepta simple, però amb un gran efecte. Són cruixents, salats i ideals per servir com a aperitiu. Tenen tot allò que fa que un plat sigui addictiu, i només necessiten dos ingredients.

Ingredients:

  • 1 manat d’espàrrecs verds
  • 8-10 talls de pernil salat (ibèric si vols fer-ho bé)

Passos senzills per un resultat espectacular:

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Embolica cada espàrrec amb una tira de pernil.
  4. Posa’ls en una safata de forn i enforna durant 10-12 minuts, fins que el pernil estigui cruixent i els espàrrecs, tendres.
  5. Serveix-los calents, amb un toc de pebre negre per acabar de rematar el plat.

No et belluguis: t’estem llegint la ment. Els vols encara més cruixents? Quan els faltin 3 minuts per acabar-se de fer, treu-los del forn, embolica’ls amb un full de pasta brick i torna’ls a enfornar.


Espàrrecs gurmet: recepta pas a pas


Aquesta recepta és per aquells que volen una mica més. Els espàrrecs, quan es combinen amb formatge i fruits secs, passen d’ingredient secundari a estrella del plat. Creu-nos.

Ingredients:

  • 1 grapat d’espàrrecs verds
  • 50 g de formatge parmesà
  • Un grapat d’ametlles torrades i picades. Si els vols més perfumats, fes servir ametlles laminades.
  • 1 cullerada d’oli d’oliva verge extra
  • 1 culleradeta de suc de llimona
  • Sal i pebre al gust

El pas a pas perquè quedin perfectes:

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Posa’ls en una safata de forn amb oli, sal i pebre. Enforna durant 10 minuts.
  4. Afegeix el formatge esmicolat i les ametlles picades. Torna-ho a enfornar 5 minuts més, fins que el formatge es fongui lleugerament.
  5. Abans de servir, afegeix un raig de suc de llimona.

Prova aquestes receptes, i després en parlem. Qui sap, potser acabes comprant-ne un manat cada setmana. Per cert: a l’hora de fer la compra va bé saber quines verdures tenim de temporada a Andorra a l’abril.

És més saludable menjar pa congelat?

No hi ha res com un bon tros de pa. Torrat, sucat amb tomàquet, amb oli i sal, amb mantega i melmelada, amb xocolata. Pa de crosta cruixent i molla esponjosa i llesques generoses. És tan imprescindible que quan falta, es nota.

El pa és un bàsic a moltes llars, i sovint, per evitar llençar-lo (o, pitjor, quedar-nos sense), optem per congelar-lo. La pregunta és: la congelació en modifica la qualitat, la digestibilitat o fins i tot els nutrients? Descobrim-ho.


Congelar el pa fa que perdi nutrients?


La bona notícia és que no. A diferència d’altres aliments, el pa manté intactes els seus hidrats de carboni, proteïnes i minerals, fins i tot després de setmanes al congelador. Els seus valors nutricionals no es veuen afectats, així que nutricionalment no hi ha cap inconvenient a congelar-lo.

Però aquí ve la part interessant: congelar el pa pot fer-lo més digestiu. Això passa perquè el midó que conté experimenta un procés anomenat retrogradació, que converteix alguns dels seus hidrats de carboni en fibra resistent. Traducció: es digereix més lentament, evitant pics de sucre en sang i fent-lo més beneficiós per a persones amb problemes de glucosa o diabetis. Com t’has quedat?


Com descongelar el pa correctament?


El pa pot quedar massa sec si s’ha conservat durant molt de temps sense embolcall. La seva crosta pot ser menys cruixent, i quan el masteguem, la molla pot semblar un xiclet. Això no és mala sort (o que el pa sigui dolent): vol dir que no l’estàs descongelant bé. Segueix els nostres consells:

  • Forn: Escalfa’l a 150°C durant 10-15 minuts perquè recuperi la seva crosta cruixent. Aquesta és la millor opció.
  • Torradora: Ideal per a llesques congelades.
  • Evita el microones: Pot fer que quedi tou i sense consistència.
  • Si no tens pressa, deixa’l descongelar a temperatura ambient amb un drap perquè no perdi humitat.

El pa es pot conservar al congelador durant aproximadament tres mesos sense perdre massa qualitat. Tot i això, la seva textura i sabor poden començar a deteriorar-se si es congela durant més temps.


Pa fresc o congelat? Quin és millor?


Depèn de l’ús que en facis. Si vols pa acabat de fer i tens accés a una fleca de qualitat, millor fresc. Però si vols evitar el malbaratament i tenir sempre pa disponible sense que es faci malbé, el pa congelat és una opció pràctica i saludable.

Sigui fresc o congelat, el pa pot ser un bon aliat… o un enemic traïdor. Depèn de com, quan i quant en mengis. No és el mateix un tros de pa de massa mare fet amb farina de qualitat, que una baguette industrial plena d’additius que sobreviu una setmana sense immutar-se. Per tant, si el pa t’agrada (i a qui no?), tria’l bé i menja’l amb seny.

Si vols saber quina és la quantitat ideal segons les teves necessitats i com combinar-lo amb altres aliments per mantenir una dieta equilibrada, continua llegint aquí.

Cafè anaeròbic: què el diferencia de la resta?

Algunes cafeteries en parlen com si fos l’últim gran descobriment, altres diuen que té un gust que no té res a veure amb el cafè tradicional. I el preu… bé, el preu també et farà preguntar si val la pena. De seguida desgranem el misteri. El cafè anaeròbic és millor per la salut? Que el fa el tan diferent? Val la pena pagar-ho? I sobretot, com el pots preparar a casa per gaudir-lo al màxim?

Diferències entre el cafè anaeròbic i el tradicional


El cafè anaeròbic es distingeix pel procés de fermentació. Mentre que el cafè tradicional fermenta en condicions naturals amb exposició a l’aire, el cafè anaeròbic es fermenta en tancs tancats i hermètics, sense oxigen. Això provoca que els microorganismes treballin d’una manera diferent, creant nous compostos químics que influeixen directament en el gust. Aquest procés no només canvia el sabor, sinó que també garanteix més control sobre la fermentació, evita errors i fa que mantingui una qualitat més consistent. Aquí és on el cafè anaeròbic brilla.

A què sap el cafè anaeròbic?

El gust pot variar segons la varietat del gra i la regió d’origen, però si busques una experiència nova i especial, aquest cafè, t’hem de dir que no et decebrà. 

El cafè anaeròbic és conegut per les seves notes sorprenentment afruitades i complexes. Com ara? Imagina’t un cafè amb tocs de mango, pinya, fruits vermells o fins i tot vi negre. I, tot això, sense afegir aromes artificals! La seva dolçor és més pronunciada, perquè com ara ja saps, el temps de fermentació és més llarg.

Com preparar el cafè anaeròbic a casa?

Ara que t’hem convençut de provar-lo, com el pots preparar?

  • Mètode de filtre (V60, Chemex, Aeropress): Aquestes tècniques permeten destacar les notes subtils del cafè anaeròbic. Fes servir aigua a uns 92-96 °C (mai bullint!) i segueix les proporcions: 15 g de cafè per 250 ml d’aigua.
  • Mètode d’expresso: Si tens una màquina d’expresso, ajusta la molta perquè sigui fina i segueix el temps d’extracció recomanat pel productor.

Quanta cafeïna té el cafè anaeròbic?

Tot i que el procés de fermentació modifica el seu sabor i potència les seves notes úniques, la quantitat de cafeïna que conté no varia gaire respecte al cafè tradicional. Això vol dir que també cal tenir cura amb el seu consum.

Els experts recomanen no superar les 3-4 tasses de cafè al dia, ja que un excés de cafeïna pot causar efectes adversos com insomni, nerviosisme, palpitacions o problemes digestius. Per a persones sensibles a la cafeïna o amb condicions de salut com hipertensió o ansietat, és millor reduir encara més el consum o optar per alternatives descafeïnades.

El cafè anaeròbic és saludable?

En general, sí. Els antioxidants presents al cafè poden oferir beneficis per a la salut, com reduir la inflamació i protegir el cor. Però recorda: la clau està en l’equilibri. Si tens dubtes sobre com pot estar afectant el cafè a la teva salut, notes que necessites més tasses per tenir energia o fa temps que et cau malament, consulta sempre amb el teu metge o nutricionista.

Què és el betaglucà i per què hauries de menjar-ne més?

Amb els anys dediquem més temps i més esforços a fer salut. Els bons hàbits es converteixen en petits rituals: una caminada per desconnectar, un esmorzar ple d’energia, aquella ampolla d’aigua que sempre tens a mà. I, de mica en mica, t’adones que cuidar-te no és només fer exercici o menjar bé, sinó trobar aquells detalls que marquen la diferència.

I si et diguéssim que hi ha un nutrient que pot donar-te un impuls extra? Un ingredient que no només reforça les teves defenses, sinó que també cuida el cor i millora la digestió. Parlem del betaglucà. Una fibra amb propietats úniques i fàcil d’incorporar al teu menú.

Què és el betaglucà?


El betaglucà és un tipus de fibra soluble que es troba en aliments com la civada, els bolets, l’ordi i algunes algues. El seu secret està en la seva estructura: aquesta fibra crea una mena de gel quan es dissol en aigua. La pregunta és: Què t’aporta a tu aquest gel?

Quins beneficis reals té el betaglucà


El betaglucà és un veritable superaliment. Aquesta fibra soluble no només reforça el sistema immunitari, sinó que ajuda les cèl·lules a plantar cara a infeccions i virus amb més eficàcia. També cuida el cor, reduint el colesterol dolent (LDL) i protegint-te de malalties cardiovasculars. A l’intestí, fa una feina extraordinària: alimenta els bacteris bons, millora la microbiota i regula el trànsit intestinal. Però això no és tot! També manté estables els nivells de sucre en sang, convertint-se en un aliat imprescindible per a persones amb diabetis o amb risc de desenvolupar-la.

Com incorporar el betaglucà al teu dia a dia

Comença el dia amb civada: Un bol de farinetes fet amb civada és una font excel·lent de beta-glucà. Pots afegir-hi fruita fresca, llavors de xia i una cullerada de mel per donar-li més sabor.

Bolets, els grans aliats: Els bolets com el Xiitake i el Mainákē són rics en betaglucà. Salteja’ls amb all i julivert per a un plat ràpid i nutritiu.

Beu té de kombu: Aquesta alga no només afegeix beta-glucà a la teva dieta, sinó que també aporta minerals essencials. Perfecte per a sopes o brous. 

Prepara barretes casolanes, cruixents i sanes: Són fàcils de preparar i perfectes per portar a tot arreu. No saps fer-les? 

Recepta de barretes casolanes de plàtan i civada

  • 200 g de flocs de civada integrals
  • 50 g d’ametlles laminades (o qualsevol fruit sec al teu gust)
  • 50 g de llavors (xia, gira-sol o carabassa)
  • 2 plàtans madurs
  • 3 cullerades de mel (o xarop d’atzavara per a una opció vegana)
  • 1 culleradeta de canyella en pols
  • 1 pessic de sal
  • Opcional: 50 g de xocolata negra trossejada o panses

Pas a pas:

  1. Preescalfa el forn a 180 °C i prepara una safata folrada amb paper de forn.
  2. Barreja els ingredients secs: En un bol gran, combina els flocs de civada, les ametlles, les llavors, la canyella i el pessic de sal. Si vols afegir xocolata o panses, ara és el moment.
  3. Xafa els plàtans madurs amb una forquilla fins que quedin fets puré. Afegeix-hi la mel i barreja bé fins a obtenir una mescla homogènia.
  4. Combina-ho tot: Aboca la barreja de plàtan i mel al bol amb els ingredients secs. Remena fins que tots els ingredients estiguin ben integrats i tinguin una textura enganxosa.
  5. Posa la massa a la safata folrada i pressiona-la amb una espàtula o les mans per formar un rectangle compacte d’uns 2 cm de gruix. Cou al forn durant 20-25 minuts, fins que les vores quedin daurades i lleugerament torrades. Un cop fora del forn, deixa que es refredi completament abans de tallar-lo en forma de barretes. Aquest pas és clau per evitar que es trenquin. T’aguantaran una setmana dins un recipient hermètic!

A cada mos, alimentes i ajudes el teu cos a funcionar millor, a protegir-se i a mantenir-se fort. Ara tens un bon grapat d’opcions per incorporar el betaglucà sense haver passar per les farinetes.

Ja saps que cuidar-se no és un sacrifici: és una inversió que el teu cos i la teva ment agrairan cada dia. Si vols més idees per menjar bé i amb gust, dona un cop d’ull a tot el que hem preparat per a tu aquí.

És cert que l’estómac es fa més petit quan estem a dieta?

Fa un parell de setmanes que estas a dieta i ja sents que cada cop tens menys gana? Notes que amb menys menjar ja en tens prou? El veredicte sembla clar: el teu estòmac s’ha fet més petit. Ja ho havies sentit abans, però… és cert? És el cos o és el cap? T’ho expliquem:

El teu cos adapta la sensació de gana i sacietat. Això passa per diversos motius, i tots són fàcils d’entendre:

  • La grelina, coneguda com l’hormona de la gana, pot disminuir a mesura que redueixes la ingesta calòrica. Això pot fer que, amb el temps, sentis menys gana.
  • Si t’acostumes a menjar racions més petites, pots experimentar una sensació de sacietat amb menys quantitat de menjar.
  • I, al final, el sistema digestiu pot adaptar-se a treballar amb menys aliments, però això no implica una reducció física de l’estómac.

Així que, quan notes que et conformes amb menys menjar, no és l’estómac que ha canviat, sinó el conjunt d’hormones, hàbits i adaptacions del teu cos que estan fent la feina. Dit això, parlem d’aquestes restriccions.


Els efectes reals de les dietes restrictives 


Tot i que el cos pot adaptar-se a ingerir menys calories, les dietes massa estrictes o els períodes prolongats sense menjar poden portar-te conseqüències no desitjades. Què pot passar?

  • Reduir massa la ingesta calòrica pot alentir el metabolisme, fent més difícil perdre pes a llarg termini.
  • Quan el cos no rep prou energia dels aliments, comença a utilitzar les reserves de proteïnes del múscul.
  • Les baixades brusques de sucre a la sang poden fer que et sentis dèbil o desorientat.

I, com ja saps, després d’un període de restricció extrema, és probable que tinguis episodis de gana compulsiva, que faran que sigui més complicat per al teu cos mantenir els resultats de la dieta. 

Consells per cuidar cos i ment mentre estàs a dieta


L’objectiu d’una dieta no ha de ser mai posar en risc la salut, sinó trobar un equilibri que funcioni a llarg termini.

  • Reduir de cop massa calories pot ser contraproduent. Millor fes petits canvis progressius i sostenibles.
  • Com hem vist abans, saltar-se àpats pot alterar els nivells de sucre a la sang i afavorir els episodis de gana descontrolada. És millor menjar de manera regular.
  • Escolta el teu cos. Aprendre a reconèixer la diferència entre gana física i emocional pot ajudar-te a establir una relació més saludable amb el menjar.
  • Consulta un professional. Abans d’endinsar-te en qualsevol mena de dieta, el millor que pots fer és seure amb un nutricionista per garantir que estàs prenent les millors decisions per al teu cos.

El cos és savi i té una gran capacitat d’adaptació, però cal tractar-lo amb cura i respecte. No es tracta de fer l’estómac més petit, sinó de fer que cada canvi que facis estigui alineat amb el teu benestar físic i emocional. Aquest és l’únic camí, i estem aquí per donar-te la mà.

Consells per reescalfar les sobres de Nadal

A la taula no s’hi cap, i el sopar sembla una marató infinita de plats. Un primer, un segon, un tercer… I just quan penses que has arribat al final, apareixen les postres (i encara queden els torrons!). Tan n’és com de bo sigui el menú: les sobres de Nadal són inevitables i, a partir del tercer entrant, tothom sap que podrà viure una setmana sencera sense cuinar. 

Però, com ho fas per escalfar les restes d’un àpat sense treure-li la gràcia i sense posar en risc la salut de ningú? Quants dies aguantaran les patates amb aquella salsa que ha fet la teva tieta a la nevera? I el tupper cobert de paper d’alumini, estàs segur que pot anar al microones? Va, que t’ho expliquem!

Top 3 errors típics al reescalfar sobres


Deixar el menjar fora de la nevera massa temps


Després del sopar, la mandra pot fer que les sobres passin hores a la taula. Aquest temps pot ser crític per al creixement de bacteris. Recorda: cap menjar hauria d’estar fora més de 2 hores. És igual que faci fred, has de guardar les restes dins la nevera, o et pots costar un ensurt!

Pot semblar pràctic deixar el paper d’alumini per escalfar sobres al microones, però és un error perillós. El paper d’alumini pot causar espurnes (i fins i tot provocar un incendi al microones). Sempre retira qualsevol metall abans d’escalfar. I si, el de les patates al caliu també.

El microones és ràpid, però també fa trampes: escalfa les sobres de manera desigual. El centre del plat pot quedar fred mentre les vores semblen magma. Sempre remena i escalfa en intervals curts per garantir una temperatura uniforme. Sobretot si estem parlant de plats amb salses. 

Temps i temperatures per reescalfar menjar


Sopes i cremes: fins que arribin a una temperatura mínima de 75 °C, o fins que vegin fum i facin bombolles.

Carns i guisats: Escalfa’ls al forn o a la paella fins que quedin calents al centre. Si fas servir microones, talla la carn a trossos petits per facilitar l’escalfament uniforme.

Arrossos i pastes: Afegeix una mica d’aigua o salsa abans d’escalfar-los per evitar que quedin secs.

Materials prohibits al microones


  • Paper d’alumini: Ja ho hem dit, però ho repetim. Fora.
  • Plàstics no aptes per a microones: Alguns plàstics alliberen substàncies tòxiques quan s’escalfen. Busca sempre el símbol de microones al fons del recipient.
  • Plats amb decoracions metàl·liques: Fan Nadal (i molt de goig) però poden provocar espurnes, danyar el microones i posant en risc la teva cuina. 

Recorda que els aliments cuinats han d’estar refrigerats i consumits en un màxim de 3-4 dies. Si saps que no els consumiràs, congela’ls a temps per evitar sorpreses. Quan els reescalfis, assegura’t sempre que arribin a una temperatura prou alta per eliminar qualsevol bacteri.

Amb aquests consells, convertiràs les sobres en àpats deliciosos durant dies, sense preocupar-te per intoxicacions ni accidents a la cuina. Reescalfa amb cura, gaudeix de cada mos i celebra un Nadal segur i ple de bons moments. Brinda amb nosaltres per un 2025 segur i sense imprevistos.

Això vol dir que et falta magnesi

Has de respondre amb sinceritat: quants cops t’has despertat a mitjanit amb aquella rampa al bessó? Dorms les teves hores, et prens un cafè (o dos, o tres), però et passes el dia sense energia? I, per acabar-ho d’arrodonir, quan finalment et poses al llit, el rellotge diu que dormis però el teu cervell decideix que no. Llavors arriba algú –sempre hi ha algú– que amb cara d’entendre i ple de bones intencions et diu: “Això és que et falta magnesi”. Espera un moment abans de córrer al supermercat. Parlem-ne.

El magnesi és un mineral que té un paper fonamental en la nostra salut. Participa en més de 300 reaccions bioquímiques dins el cos (els processos invisibles que mantenen el teu organisme en funcionament, com l’activació d’enzims, la producció d’energia, la transmissió de senyals entre cèl·lules i molt més). És a dir, que sense una quantitat suficient de magnesi, aquests processos es poden veure afectats. I això pot provocar problemes de salut. De seguida en parlem.

Com puc saber si em falta magnesi? Senyals d’alarma

 

Els símptomes de dèficit de magnesi poden ser subtils al principi, però si persisteixen, poden acabar afectant la teva qualitat de vida. Alguns dels senyals d’alarma inclouen:

  • Cramps musculars: Si experimentes rampes o contraccions musculars involuntàries.
  • Fatiga i cansament: Una manca de magnesi pot dificultar la producció d’energia.
  • Canvis en l’estat d’ànim: La irritabilitat, l’ansietat o la depressió poden empitjorar si et falta magnesi. També pot haver-hi un augment de la pressió arterial, especialment si ja tens altres factors de risc cardiovascular.
  • Problemes amb la son: El magnesi ajuda a regular els neurotransmissors que indueixen relaxació i son. 
  • Ossos fràgils: A llarg termini, uns nivells baixos de magnesi poden contribuir a la pèrdua de densitat òssia, ja que aquest mineral ajuda a mantenir els ossos forts juntament amb el calci i la vitamina D.

Si tens aquests símptomes, una revisió amb un professional de la salut és una bona idea: podrien ser senyals d’una deficiència de magnesi o d’altres desequilibris nutricionals.

Els diferents tipus de magnesi i els seus beneficis

 

Cada tipus de magnesi té aplicacions específiques per al nostre cos? Això es deu a les diferents maneres en què s’absorbeixen i interactuen amb el nostre organisme. Intentarem explicar-ho fàcil:

Citrat de magnesi

Aquest tipus és conegut per la seva alta absorció i efecte beneficiós en la salut digestiva, ja que pot ajudar a alleujar el restrenyiment. A més, és una opció popular en suplements perquè és fàcil de trobar i té pocs efectes secundaris quan es pren en dosis adequades, però en quantitats altes pot tenir un efecte laxant.

Òxid de magnesi

Tot i que no s’absorbeix tan bé com altres tipus, l’òxid de magnesi és conegut per ser una bona opció per alleujar problemes digestius. Aquest tipus és ric en magnesi, però no és ideal si necessites una opció d’absorció ràpida. Tot i que no s’absorbeix tan bé com altres tipus, és una opció econòmica per alleujar problemes digestius.

Malat de magnesi

Aquest tipus es recomana sovint per a persones que necessiten un impuls d’energia, ja que està relacionat amb la producció d’ATP, que és l’energia utilitzada per les cèl·lules del cos. És una opció adequada per a persones que experimenten fatiga crònica o per a aquells que necessiten un suport extra en la seva rutina d’exercici. 

Glicinat de magnesi

Si tens problemes per dormir o et sents estressat, el glicinat de magnesi pot ser una opció beneficiosa. Té un efecte calmant sobre el sistema nerviós i s’utilitza sovint per reduir l’ansietat i millorar la qualitat del son.

Com incloure el magnesi al menú

 

Si prefereixes obtenir el magnesi a través de la dieta, hi ha molts aliments rics en aquest mineral que pots incorporar fàcilment als teus àpats:

  • Verdures de fulla verda:  Els espinacs, per exemple, contenen uns 79 mg de magnesi per cada 100 grams. 
  • Fruits secs i llavors: Les ametlles, les pipes de carabassa i les llavors de lli.
  • Llegums: Llenties, cigrons i mongetes.
  • Cereals integrals: La civada, la quinoa i l’arròs integral. Cuina’ls amb el mínim d’aigua possible i evita remullar-los durant massa temps per evitar perdre minerals com el magnesi.

I els suplements? En general, és preferible obtenir el magnesi a través de la dieta, perquè els aliments naturals no només aporten aquest mineral, sinó que també estan plens d’altres nutrients essencials com vitamines, antioxidants i fibra, que treballen en sinergia per millorar la salut. A més, el magnesi dels aliments s’absorbeix millor que el dels suplements, ja que el cos l’assimila de manera més eficient en el seu context natural.

Quan és recomanable prendre suplements de magnesi?

Els suplements són especialment útils en casos de malabsorció intestinal, insuficiència renal o quan una dieta rica en magnesi no és suficient per cobrir les necessitats del cos. Sempre és recomanable consultar un professional de la salut abans de començar qualsevol suplementació per determinar la dosi i el tipus més adequats segons les teves necessitats. És important seguir les dosis recomanades pel professional de la salut, ja que quantitats molt altes poden provocar efectes secundaris com diarrea o còlics intestinals.