Ingredients per estar de millor humor

Aliments rics amb triptòfan, magnesi i Omega-3


Tornar de vacances va del bracet amb les conseqüències del canvi de ritme: menys hores de sol, més responsabilitats i aquella mandra inevitable dels primers dies de tornada. En aquests moments, tota ajuda és benvinguda per millorar, ni que sigui una mica, el nostre d’ànim. I sí, els aliments també poden donar-nos un cop de mà: no parlem de sucre ràpid ni de capritxos puntuals, sinó de nutrients que ajuden el cervell a fabricar serotonina, el neurotransmissor conegut com l’hormona de la felicitat.


No tot passa pel sucre


És fàcil caure en la temptació d’un dolç quan busquem una pujada ràpida d’energia o una sensació de benestar. Però aquest efecte és tan curt com l’ona d’un estiu que s’esvaeix: el sucre eleva els nivells de glucosa i, de seguida, baixa deixant-nos més cansats i de mal humor. El que realment ens interessa són aliments que ajudin a produir serotonina de manera natural i sostinguda, sense muntanyes russes emocionals.


El paper del triptòfan dins la teva dieta


El triptòfan és un aminoàcid essencial: el cos no el pot fabricar per si sol i l’hem d’obtenir a través de la dieta. És la matèria primera que el cervell utilitza per produir serotonina. 

A més de ser precursor de la serotonina, també ho és de la melatonina, l’hormona que regula la son. Això vol dir que una dieta rica en aliments amb triptòfan no només pot ajudar-te a mantenir un millor estat d’ànim, sinó també a dormir millor. Ara bé, perquè aquest aminoàcid arribi bé al cervell necessita companyia: els hidrats de carboni (com cereals integrals o la patata) en faciliten l’absorció, perquè ajuden a travessar la barrera hematoencefàlica.

On el trobem? En aliments com els ous, els  llegums, les llavors i el peix blau. Incloure’ls de manera regular als àpats és una manera senzilla de donar al cos el que necessita per mantenir un bon equilibri emocional.


Magnesi i omega-3: dos aliats imprescindibles


El magnesi és un mineral que ajuda a relaxar el sistema nerviós i que, a més, participa en el procés de conversió del triptòfan en serotonina. Fruits secs, espinacs, alvocat o llegums en són fonts naturals. Per la seva banda, els omega-3, presents al peix blau (sardina, tonyina, salmó), tenen un paper clau en la salut cerebral i ajuden a millorar l’estat d’ànim. No és casualitat que les dietes riques en omega-3 estiguin associades a menors nivells de depressió.


I sí: menjar plàtan i xocolata negra et posarà de millor humor


El plàtan és una de les millors fonts naturals de triptòfan, però també de vitamina B6, que és imprescindible perquè aquest aminoàcid es transformi realment en serotonina. La xocolata negra, per la seva banda, aporta magne­si i antioxidants, i té un efecte reconfortant que va més enllà del sabor. Junts fan una combinació perfecta per donar-te un impuls d’energia i bon humor. 

 

Andorra no té platja, però tú pots portar-la a taula

3 idees de tuppers frescos per estirar una mica més l’estiu


Que la tardor estigui a girar de cantonada no vol dir que tu hagis de renunciar a cinc minuts més d’aquella frescor i tot el bon rotllo que t’ha acompanyat a la platja aquests dies. Preparar tuppers amb combinacions d’herbes i espècies és la millor manera d’estirar les vacances i transportar-te mentalment a aquells migdies lluminosos, fins i tot des de l’oficina. 

Et proposem tres receptes fàcils, nutritives i plenes de color que pots preparar en menys de 30 minuts. Cada una té punts forts nutricionals i un pas a pas amb tips per conservar-les bé durant el dia. Som-hi?

Amanida de cogombre i síndria amb toc d’alfàbrega

Refrescant, hidratant i molt baixa en calories. El cogombre i la síndria tenen un alt contingut en aigua, cosa que ajuda a mantenir-te hidratat en dies calorosos, que encara en queden. A més, tots dos aporten fibra i vitamines A i C. L’alfàbrega, per la seva part, li dona un toc mediterrani i la fa més digestiva.

  • ½ síndria tallada a daus
  • 1 cogombre gran a rodanxes fines
  • 100 g de formatge feta esmicolat
  • Fulles d’alfàbrega fresca
  • Un grapat de nous (opcional)
  • Oli d’oliva verge extra, sal i pebre

Pas a pas

  1. Talla la síndria i el cogombre i posa’ls en un bol gran.
  2. Afegeix el formatge feta esmicolat i les fulles d’alfàbrega.
  3. Pica les nous i remena bé.
  4. Ara bé el secreto: Guarda l’amanida sense amanir i porta l’oli en un petit pot apart. Així evitaràs que el cogombre perdi aigua i la síndria es faci massa tova.

Tip extra: Prova de substituir el formatge feta per mozzarella de búfala i afegeix-hi unes fulles de ruca per donar-hi més força al sabor.

Quinoa amb mango, llima i sorpresa de menta

Aquest és un plat complet: la quinoa aporta proteïnes vegetals i és rica en minerals com el ferro i el magnesi. El mango afegeix vitamina C i un toc dolç natural. La llima i la menta ajuden a fer la digestió i donen un aire tropical que agrairàs, t’ho assegurem.

Ingredients (per a 2 tuppers)

  • 150 g de quinoa cuita i refredada
  • 1 mango madur tallat a daus
  • ½ pebrot vermell a daus petits
  • El suc i la ratlladura d’1 llima
  • Fulles de menta fresca
  • Oli d’oliva verge extra, sal i pebre

Pas a pas

  1. Cou la quinoa seguint les instruccions del paquet. Refreda-la completament abans de preparar el tupper. 
  2. Barreja la quinoa amb el mango i el pebrot en un bol.
  3. Afegeix-hi les fulles de menta i un raig d’oli d’oliva.
  4. Guarda la llima tallada a part i afegeix-la només abans de menjar, així la quinoa no s’oxidarà i es mantindrà ben esponjosa.

Tip extra: Agafa una cullerada generosa de tàperes i tritura-les amb 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra, un polsim de mostassa (opcional) i una mica de pebre negre. Remena bé fins que emulsioni i ja tens una vinagreta intensa i refrescant per donar vida a aquest tupper.

 

Mini wraps de verdures i herbes fresques

Són lleugers i perfectes per menjar amb les mans. Més coses: t’aporten fibra, vitamines i antioxidants de les verdures fresques, i si els combines amb un hummus o un formatge fresc, tindràs també un bon plus de proteïna.

Ingredients (per a 2 tuppers, unes 6 unitats)

  • 6 tortilles de blat o blat de moro petites
  • 1 carrota ratllada
  • ½ carabassó cru tallat a tires fines. El pots canviar per cogombre, ho entenem.
  • ½ alvocat a làmines
  • Fulles d’enciam o espinacs tendres
  • Hummus o formatge fresc per untar
  • Coriandre o julivert fresc

Pas a pas

  1. Escalfa les tortilles un parell de segons a la paella perquè siguin més manejables.
  2. Unta cada tortilla amb hummus o formatge fresc.
  3. Omple-les amb les verdures tallades i les fulles verdes.
  4. Enrotlla i talla per la meitat, i embolica cada wrap amb paper vegetal o film per evitar que s’assequin i que l’alvocat s’oxidi.

Tip extra: afegeix olives negres i una cullerada de curri picant al teu hummus. Ja ens ho explicaràs!

Amb aquests tres tuppers no només menges sa i equilibrat: també et regales un viatge exprés a aquell estiu que costa tant deixar enrere. Ja estàs planejant la propera escapada?

 

Quins aliments és millor evitar a l’estiu per no patir una intoxicació?

Símptomes, senyals i consells per evitar una intoxicació alimentària

Hi ha plats que a l’estiu sonen a vacances, a mar i llibertat… però que poden acabar en un malson. La calor accelera el creixement de bacteris i fa que aliments aparentment inofensius es converteixin en sospitosos habituals. I aquí no s’hi val el “jo sempre ho menjo i a mi mai m’ha passat”: les intoxicacions alimentàries són molt més freqüents quan fa calor.

Els símptomes d’intoxicació alimentària més habituals inclouen nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal, febre i, en alguns casos, calfreds o mal de cap. Poden aparèixer des de poques hores fins a diversos dies després d’haver menjat l’aliment contaminat. I sí: la calor multiplica les possibilitats que això passi. T’ajudem a prevenir:

 

Ous i derivats (maionesa, salses, cremes)

Els ous crus o poc cuinats poden contenir Salmonella. La maionesa casolana, les salses a base d’ou i les postres com el tiramisú són especialment delicats si no es conserven en fred. 


Marisc i peix cru

Ostres, cloïsses, gambes o sushi poden ser una delícia… però també una porta d’entrada per bacteris com Vibrio o Listeria. Encara més si el menges en llocs sense garanties higièniques o a la platja, on la refrigeració pot ser un miracle.


Carns poc fetes

Les hamburgueses, el pollastre a la brasa o broquetes necessiten arribar a una temperatura interna suficient per eliminar bacteris com l’E. coli o el Campylobacter. A l’estiu, els cuinats “al punt” poden ser un risc si la carn no ha estat manipulada correctament.  


Làctics no pasteuritzats

Formatges tous, llet crua o gelats artesans fets amb llet no pasteuritzada poden transmetre Listeria, especialment perillosa per a embarassades, infants i persones immunodeprimides.

 

Alerta amb els cinc sentits

A simple vista, hi ha senyals que poden delatar que un aliment ja no és segur: a banda dels clàssics canvis de color i olors sospitoses, para atenció a:

  • Les textures amb baves o tacte enganxós a la carn o al peix, fruita i verdura, acostumen a ser resultat de l’activitat bacteriana a la superfície: els microorganismes descomponen les proteïnes i alliberen substàncies viscoses.
  • Els envasos inflats o bombats solen indicar que dins s’hi ha produït gasos com a resultat d’una fermentació o descomposició provocada per bacteris o fongs. Això vol dir que el producte podria estar contaminat, fins i tot si encara no ha vençut la data de caducitat.
  • En el cas dels congelats amb molta escarxa o cristalls de gel a dins, pot ser un senyal que s’han descongelat parcialment i s’han tornat a congelar, la qual cosa afavoreix el creixement de bacteris. 

I si tens una intoxicació mentre viatges?


Patir una intoxicació alimentària lluny de casa pot convertir les teves vacances en un malson: pot ser que necessitis atenció mèdica urgent, medicació específica o fins i tot hospitalització. A més, el cost d’aquestes assistències fora d’Andorra pot ser molt elevat.

Per això, viatjar amb una assegurança mèdica internacional no és un luxe: és la teva xarxa de seguretat. Amb Assegur mai et quedaràs sol.


Formatge i migranyes: coincidència o conseqüència?

Mitja tarda. T’empasses el darrer tall d’Emmental i, una hora després, el cap ja et retumba com un timbal. Ja hi tornem amb la migranya. Casualitat? Karma làctic? O hi ha química real darrere d’aquesta mala fama que arrossega el formatge entre els qui pateixen migranyes? Sortim de dubtes: què diu la ciència, què hi ha de mite en tota aquesta història, i, el que potser és més important: pots seguir menjant formatge?


La tiramina i els seus còmplices


El gran assenyalat és la tiramina, una amina biogènica (una què?) que s’acumula a mesura que el formatge envelleix. Ingerir‑ne pot provocar una dilatació seguida de constricció dels vasos cerebrals —el còctel perfecte per a un atac migranyós en persones sensibles. Un article recent sobre biogènics en aliments ens confirma que els formatges curats concentren nivells especialment alts de tiramina i que aquest compost “pot desencadenar migranyes en individus susceptibles”. Altres sospitosos, com la histamina i els nitrats de productes processats, també juguen a la lliga, però la tiramina continua sent la reina d’aquest drama làctic. 

Dit això:

  • La literatura clínica és clara en una cosa: no afecta tothom igual. Una revisió al Journal of Dairy & Headache Sciencecalcula que només un 8‑10 % de pacients identifica el formatge com a detonant habitual, mentre que un 2‑3 % culpa directament la llet o els gelats. 
  • Dosi i maduració importen: un estudi belga va observar que el formatge curat gairebé doblava la probabilitat de migranya respecte a varietats fresques baixes en greix. 
  • Ara bé, l’American Migraine Foundation recorda que cap aliment és “culpable universal” i que l’estrès, la falta de son i les hormones pesen molt més en l’equació.

La nostra conclusió: el formatge pot ser l’espurna, sobretot si és curat, però necessita la benzina d’altres factors per provocar un autèntic incendi al teu crani.


No tots els formatges (ni tots els caps) són iguals


  • Curats i blaus – Stilton, Cabrales, Roquefort o Parmesà són a la Champions de la tiramina.
  • Frescos i tous – Mató, mozzarella fresca o Burgos juguen a la tercera divisió.
  • La companyia, i la mida, sí importa – Una llesca de 10 g rarament fa saltar alarmes. Ara bé: la parella amb vi negre o xocolata són un perill.
  • Genètica i hormones – Les crisis es disparen més en dones de 20‑50 anys, sobretot en fase premenstrual. Si és el teu cas, observa la sinergia entre estrès, cicle i menú.

Cinc passos per saber si el formatge et fa patir migranya


  1. Fa mandra, però és la manera: Porta un diari de símptomes durant 4‑6 setmanes. Anota quantitat, tipus, hora i intensitat del mal de cap.
  2. Prova una eliminació selectiva: aparta els curats dues setmanes, observa millora i reintrodueix‑los a poc a poc.
  3. Vigila els combos: sopars tard, poca aigua  o nits curtes poden encendre la guspira.
  4. Tria opcions baixes en tiramina: cottage, ricotta, quark o el clàssic mató que tant menjem a Andorra.
  5. Consulta un professional si les crisis persisteixen; potser el problema és vascular i cal tractament preventiu.

La clau és conèixer el teu llindar, triar varietats i racions amb cap i tenir un pla mèdic al darrere. A partir d’aquí, gaudeix del teu raclette amb serenor

 

Llimonades per a gent que (diu que) no li agrada la llimona

Receptes de begudes naturals amb llimona per hidratar-te i cuidar-te


La fama de la llimona no és la millor: que si és massa àcida, que si regira l’estómac, que si sola és avorrida… Però la veritat és que els cítrics són molt, molt nutritus, i si els prepares bé, pots convertir-los en una beguda refrescant, digestiva i deliciosa —sobretot quan la calor a Andorra puja per sobre dels 30 graus.

La llimona és rica en vitamina C, antioxidants i compostos bioactius que poden ajudar a:

  • Enfortir el sistema immunitari,
  • afavorir la digestió,
  • millorar l’aspecte de la pell,
  • reduir la sensació de fatiga lleu,
  • i fer més digestius alguns àpats pesats.

I no: Una llimonada casolana no cal que sigui sempre llimona + aigua + sucre. Aquí tens 5 receptes creatives (i bones de veritat) per enamorar-te de la llimona, encara que diguis que no ets fan.

Llimonada de nabius i romaní: Antioxidant i amb regust de brunch

  • ½ got de suc de llimona
  • 1 got d’aigua freda
  • 1 grapat de nabius frescos
  • 1 branqueta de romaní
  • 1 culleradeta de mel o xarop d’atzavara

Tritura els nabius amb l’aigua, afegeix la llimona i la mel. Cola i serveix amb romaní fresc. Ja t’avisem: Voldràs fer una foto abans.


Llimonada de cogombre i menta: Digestiva i ultra hidratant.

  • Suc d’1 llimona
  • ½ cogombre pelat
  • 1 got d’aigua amb gas
  • Fulles de menta fresca
  • Glaçons

Tritura el cogombre amb el suc de llimona i cola. Afegeix-hi l’aigua amb gas i les fulles de menta. Si li vols donar un toc més aesthetic, talla rodanxes primetes de cogombre i de llimona, i afegeix-les a la gerra.

 

Llimonada de préssec i te blanc: Dolça, lleugera i amb classe

  • ½ got de suc de llimona
  • 1 préssec madur a trossos
  • 1 tassa de te blanc infusionat i refredat
  • 1 culleradeta de mel o agave

Llimonada amb gingebre i un toc de sal: L’estil clàssic de l’Índia

  • Suc d’1 llimona
  • 1 got d’aigua freda
  • Làmines de gingebre fresc
  • 1 pessic de sal marina
  • Mel (opcional)

Ratlla el gingebre, infusiona’l lleugerament, afegeix-hi la llimona i la sal. No és dolça, però sí poderosa, i et revitalitzarà com cap altra beguda.


Llimonada de poma i te verd: suau i afruitada

  • 1 tassa de te verd infusionat i refredat
  • Suc de ½ llimona
  • ½ poma verda a làmines fines
  • 1 culleradeta de mel

Afegeix-ho tot a una gerra i deixa-la reposar a la nevera 1 hora. 


I ara, la millor part: el bonus track

Totes aquestes receptes es poden servir amb glaçons, amb gel picat, o fins i tot amb un raig d’aigua amb gas si vols fer-ne una versió més festiva. I si tens nens a casa, pots omplir motlles de gelat i fer polos de llimona natural.

Amb la salut no cal fer miracles, només petits gestos constants. Beure bé és cuidar-te per dins sense necessitat de complicar-te. I si vols cuidar-te amb més tranquil·litat, recorda que a Assegur hi som per això.

Snacks naturals amb fibra per gossos i gats

Amb els snacks naturals per a mascotes passa com amb l’amor: no tot el que sembla bonic i sa ho és. Avui et parlem de la fibra: què fa, com saber si en falta i com triar un bon snack perquè el teu gos o gat mengi bé… i ho digereixi millor.


Com en les persones, la fibra juga un paper clau en la salut digestiva dels animals: ajuda a regular el trànsit intestinal, millora la consistència de la femta i pot prevenir tant el restrenyiment com les diarrees. En gats, a més, afavoreix l’expulsió natural de les boles de pèl i redueix l’estrès intestinal. I també pot tenir un efecte saciant suau i afavorir una microbiota sana.

 

Com escollir un bon snack amb fibra?


    • Que la fibra sigui funcional i de fàcil digestió: quan parlem d’animals, les més conegudes són el psyllium, l’inulina, la polpa de remolatxa o el xicoira. Són les que fan feina real, no només omplen.
    • Que no contingui cereals de farciment: Blat refinat, blat de moro, arròs blanc (en excés), ordi refinat, sorgo, gluten de blat, o –atenció amb això– farina de cereals no especificats: si diu “cereals” sense aclarir quins, sospita. 
  • En canvi, cereals com la civada integral, el mill o el blat sarraí (sense gluten) poden ser beneficiosos en petites quantitats i com a part d’un snack ben formulat.
  • Que tingui un percentatge clar de fibra (mínim 3-5%)
  • Que estigui adaptat a la mida i edat del teu gos o gat. Bàsic, però és part de la nostra feina recordar-ho.

 

Snacks que sí, en petites dosis:


  • Pastanaga deshidratada
  • Carabassa cuita 
  • Poma sense llavors
  • Civada o psyllium (la veuràs al llistat d’ingredients dels snacks d’alta gamma)

Snacks que no,encara que et sonin “naturals”


    • Fruita seca (ametlles, nous… prohibides)
    • Xocolata (tòxics)
    • Panís inflat, galetes d’humans o snacks casolans amb massa sucre
    • Dàtils o figues (massa sucre i laxant excessiu)

Senyals que al teu gos o al teu gat els pot faltar fibra

Símptomes com femtes molt dures o irregulars, ganes de menjar herba (en gossos), flatulències, llepar-se compulsivament o canvis en la gana i el comportament poden estar relacionats amb una falta de fibra… però també poden tenir moltes altres causes. Són senyals genèrics de malestar que has d’observar. 

 

L’últim que hem de fer és autodiagnosticar. Encara que la fibra pugui ajudar en alguns casos, no és mai la solució única ni màgica. Si veus canvis en la panxa o en l’estat d’ànim del teu animal, consulta al teu veterinari. I si vols tenir-ho tot cobert, recorda que a Assegur també t’acompanyem amb el nostre segur de salut animal.

Matxa blau: ni és matxa ni és per a tothom

És preciós. A les fotos queda de revista: una beguda blau, suau i escumosa. Però… què és realment el matxa blau? És saludable? Pot fer mal? I on el pots comprar a Andorra?


El matxa blau no prové del te verd japonès, com podries imaginar pel nom. Es fa a partir de les flors d’una planta anomenada Clitoria ternatea, també coneguda com a “guisant de papallona”. És aquesta flor la que li dona aquest color tan intens i tan ‘instagramejable’. El gust és suau, una mica herbaci, i no conté cafeïna. Així que, si t’esperaves el xut d’energia d’un matxa verd… aquest no és el teu batut.

 

Tot i així, té propietats interessants:

  • Té antioxidants:  sobretot antocianines, com els nabius, que poden ajudar a reduir l’estrès oxidatiu. El què? Enllaç article antioxidants.
  • S’està estudiant el seu efecte antiinflamatori i neuroprotector.
  • Hi ha qui diu que millora la memòria. Però aquí anem amb compte: calen més estudis.
  • Algunes investigacions indiquen que pot inhibir enzims digestius com l’alfa-glucosidasa, l’alfa-amilasa pancreàtica i la sacarasa intestinal. Això fa que la digestió dels hidrats de carboni sigui més lenta, i per tant pot ajudar a moderar els pics de sucre i insulina després dels àpats.

No farà cap miracle, però pot sumar. Sobretot si el combines amb una alimentació equilibrada.

 

No, el matxa blau no és segur per a tothom

Aquí és on cal parar una mica més l’orella. Hi ha persones que han notat molèsties digestives (nàusees, malestar) després de consumir-ne sovint o en grans quantitats.

També pot interaccionar amb alguns medicaments, com:

  • Tractaments per la tensió arterial: com que té un lleuger efecte vasodilatador, pot afavorir la hipotensió. 
  • Ansiolítics o antidepressius: estudis com aquest assenyalen que pot potenciar la somnolència en combinació amb aquests fàrmacs.

Si prens medicació de manera regular, consulta abans amb un professional sanitari. 

Comprar matxa blau a Andorra

El pots trobar a herbolaris i botigues especialitzades. No és a cada cantonada, però sí que comença a arribar a espais on es ven superaliments i complements naturals. Busca sempre que sigui 100% Clitoria ternatea, i si pots, de cultiu ecològic.

 

Amb la salut, millor no improvisar

Informa’t, escolta’t… i si vols, consulta el teu metge abans. Perquè cuidar-te hauria de ser això: una decisió que et fa sentir bé, no només veure’t bé.

Quants greixos bons hauries de menjar cada dia?

Saber escollir els greixos bons pot canviar la teva energia, la teva gana i la teva relació amb el menjar.


Durant anys ens han venut que el greix era l’enemic. Que si volies estar sa, l’oli d’oliva era per diumenge i l’alvocat, una excentricitat. Però la ciència ho ha deixat clar: no tots els greixos són iguals. I els bons, no només no engreixen —et poden salvar la salut.

Els greixos saludables nodreixen les cèl·lules, regulen hormones, protegeixen el cervell i t’ajuden a absorbir vitamines com la A, la D o la K.

I no: no s’acumulen automàticament com a greix corporal. El cos no funciona així.

El que t’acaba passant factura és el greix trans, el dels aliments ultraprocessats. No el d’un bon oli, ni el d’un grapat d’ametlles.


Els greixos bons que necessites (i on trobar-los)


Sabies que el teu cervell està format gairebé per un 60% de greix? Sense ells no podríem pensar amb claredat, moure’ns amb agilitat ni mantenir l’energia al llarg del dia. Els millors aliats els tens més a prop del que sembla. Fixa’t:

• Oli d’oliva verge extra: millor cru i de bona qualitat.

• Alvocat: ric en greixos monoinsaturats.

• Fruits secs naturals: ametlles, nous, avellanes.

• Peix blau: salmó, sardina, tonyina (omega 3 top).

• Llavors: xia, lli, gira-sol (també ajuden amb el trànsit intestinal).

• Ous i iogurts sencers (bons): no cal menjar-ne desnatats per defecte.

Quina quantitat és recomanable?

No has de pesar cada gota d’oli, però com a base orientativa:

  • 1-2 cullerades soperes d’oli al dia.
  • 1 grapat petit de fruits secs (uns 25g)
  • Peix blau 2-3 cops per setmana
  • 1/2 alvocat (si n’inclous regularment)

Els greixos bons no són l’excepció al menú, són una part essencial del que et fa sentir bé. Menjar-los amb coneixement, i sense por, és una forma de cuidar-te millor. 

Si no t’agraden els espàrrecs, prova aquestes receptes (i en parlem després)

Els espàrrecs són una font de fibra, tenen poques calories i són rics en antioxidants… però no t’acaben de fer el pes. I si els hi donem als espàrrecs una segona oportunitat? Et proposem tres receptes perquè deixin de ser aquell vegetal amb gust dubtós que sempre acaba a la vora del plat i passin a ser un nou imprescindible a la teva cuina. No cal que ens donis les gràcies ara.


L’opció dolç-salat: espàrrecs amb mel i mostassa


Si creus que als espàrrecs els falta alguna cosa, aquest és el toc que els canviarà la vida (i el gust). El secret és l’equilibri: la dolçor de la mel, l’acidesa de la mostassa i el punt amarg dels espàrrecs fan una combinació que, un cop la provis, et costarà oblidar.

Ingredients:

  • 1 grapat d’espàrrecs verds
  • 1 cullerada de mel
  • 1 cullerada de mostassa Dijon
  • 1 raig de vinagre balsàmic
  • 1 cullerada d’oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre al gust

El procés (més fàcil del que imagines):

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Barreja en un bol la mel, la mostassa i l’oli.
  4. Posa els espàrrecs en una safata de forn, reparteix la barreja per sobre i afegeix sal i pebre.
  5. Enforna uns 12-15 minuts, fins que estiguin tendres però encara ferms.
  6. Serveix-los calents i gaudeix-los com a acompanyament o com a snack directe del forn al plat.


La versió crunchy: rotllets d’espàrrecs amb pernil


Una recepta simple, però amb un gran efecte. Són cruixents, salats i ideals per servir com a aperitiu. Tenen tot allò que fa que un plat sigui addictiu, i només necessiten dos ingredients.

Ingredients:

  • 1 manat d’espàrrecs verds
  • 8-10 talls de pernil salat (ibèric si vols fer-ho bé)

Passos senzills per un resultat espectacular:

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Embolica cada espàrrec amb una tira de pernil.
  4. Posa’ls en una safata de forn i enforna durant 10-12 minuts, fins que el pernil estigui cruixent i els espàrrecs, tendres.
  5. Serveix-los calents, amb un toc de pebre negre per acabar de rematar el plat.

No et belluguis: t’estem llegint la ment. Els vols encara més cruixents? Quan els faltin 3 minuts per acabar-se de fer, treu-los del forn, embolica’ls amb un full de pasta brick i torna’ls a enfornar.


Espàrrecs gurmet: recepta pas a pas


Aquesta recepta és per aquells que volen una mica més. Els espàrrecs, quan es combinen amb formatge i fruits secs, passen d’ingredient secundari a estrella del plat. Creu-nos.

Ingredients:

  • 1 grapat d’espàrrecs verds
  • 50 g de formatge parmesà
  • Un grapat d’ametlles torrades i picades. Si els vols més perfumats, fes servir ametlles laminades.
  • 1 cullerada d’oli d’oliva verge extra
  • 1 culleradeta de suc de llimona
  • Sal i pebre al gust

El pas a pas perquè quedin perfectes:

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Posa’ls en una safata de forn amb oli, sal i pebre. Enforna durant 10 minuts.
  4. Afegeix el formatge esmicolat i les ametlles picades. Torna-ho a enfornar 5 minuts més, fins que el formatge es fongui lleugerament.
  5. Abans de servir, afegeix un raig de suc de llimona.

Prova aquestes receptes, i després en parlem. Qui sap, potser acabes comprant-ne un manat cada setmana. Per cert: a l’hora de fer la compra va bé saber quines verdures tenim de temporada a Andorra a l’abril.

És més saludable menjar pa congelat?

No hi ha res com un bon tros de pa. Torrat, sucat amb tomàquet, amb oli i sal, amb mantega i melmelada, amb xocolata. Pa de crosta cruixent i molla esponjosa i llesques generoses. És tan imprescindible que quan falta, es nota.

El pa és un bàsic a moltes llars, i sovint, per evitar llençar-lo (o, pitjor, quedar-nos sense), optem per congelar-lo. La pregunta és: la congelació en modifica la qualitat, la digestibilitat o fins i tot els nutrients? Descobrim-ho.


Congelar el pa fa que perdi nutrients?


La bona notícia és que no. A diferència d’altres aliments, el pa manté intactes els seus hidrats de carboni, proteïnes i minerals, fins i tot després de setmanes al congelador. Els seus valors nutricionals no es veuen afectats, així que nutricionalment no hi ha cap inconvenient a congelar-lo.

Però aquí ve la part interessant: congelar el pa pot fer-lo més digestiu. Això passa perquè el midó que conté experimenta un procés anomenat retrogradació, que converteix alguns dels seus hidrats de carboni en fibra resistent. Traducció: es digereix més lentament, evitant pics de sucre en sang i fent-lo més beneficiós per a persones amb problemes de glucosa o diabetis. Com t’has quedat?


Com descongelar el pa correctament?


El pa pot quedar massa sec si s’ha conservat durant molt de temps sense embolcall. La seva crosta pot ser menys cruixent, i quan el masteguem, la molla pot semblar un xiclet. Això no és mala sort (o que el pa sigui dolent): vol dir que no l’estàs descongelant bé. Segueix els nostres consells:

  • Forn: Escalfa’l a 150°C durant 10-15 minuts perquè recuperi la seva crosta cruixent. Aquesta és la millor opció.
  • Torradora: Ideal per a llesques congelades.
  • Evita el microones: Pot fer que quedi tou i sense consistència.
  • Si no tens pressa, deixa’l descongelar a temperatura ambient amb un drap perquè no perdi humitat.

El pa es pot conservar al congelador durant aproximadament tres mesos sense perdre massa qualitat. Tot i això, la seva textura i sabor poden començar a deteriorar-se si es congela durant més temps.


Pa fresc o congelat? Quin és millor?


Depèn de l’ús que en facis. Si vols pa acabat de fer i tens accés a una fleca de qualitat, millor fresc. Però si vols evitar el malbaratament i tenir sempre pa disponible sense que es faci malbé, el pa congelat és una opció pràctica i saludable.

Sigui fresc o congelat, el pa pot ser un bon aliat… o un enemic traïdor. Depèn de com, quan i quant en mengis. No és el mateix un tros de pa de massa mare fet amb farina de qualitat, que una baguette industrial plena d’additius que sobreviu una setmana sense immutar-se. Per tant, si el pa t’agrada (i a qui no?), tria’l bé i menja’l amb seny.

Si vols saber quina és la quantitat ideal segons les teves necessitats i com combinar-lo amb altres aliments per mantenir una dieta equilibrada, continua llegint aquí.