Cinc batuts amb fruita fresca de temporada per fer-te a la primavera

Que aixequi la mà la persona que compleixi la recomanació de menjar cinc peces de fruita al dia. Cada dia. No et jutjarem, però sí que et donarem una bona solució. I és que si vols mantenir una bona salut (sobretot amb aquests canvis dràstics de temperatures que tenim a Andorra), et cal menjar sa i variat. I això vol dir, entre altres coses, més fruita.  

 

Anem per parts. 

 

Això és el que li passa al teu cos quan no menges fruita suficient 

 

La fruita és essencials, ja ho saps, però vas amb presses i ni hi penses, o simplement hi ha coses que et venen més de gust. I això és perquè estàs passant per alt l’opció de fer-te batuts naturals. Pensa que combinada, la fruita genera sinergies, multiplica els seus efectes i generan un major poder antioxidant. Està bé conèixer els beneficis de menjar fruita, però què li succeeix al teu cos quan no consumeixes la quantitat de necessària? T’ho expliquem. 

 

  • El teu cos necessita fructosa. Si no menges fruita, acabaràs recorrent a sucres o edulcorants artificials. El consum crònic d’edulcorants artificials pot facilitar l’augment de pes, amb totes les conseqüències negatives per a la teva salut que això comporta.  

 

  • La fruita és saciant. Això és així gràcies a la gran quantitat de fibres insolubles que conté, sobretot a la pell. Les fibres insolubles, com el seu nom et farà intuir, no poden ser dissoltes pel teu aparell digestiu, així que aporten volum al teu contingut intestinal. Escatològic, sí, però saciant. Si elimines la fruita de la teva dieta, hauràs de menjar més aliments per tal de sentir que la teva panxa està plena. 

 

  • La fruita t’ajuda a anar al bany. T’hem parlat de la fibra insoluble, però resulta ser que la fruita també té fibra soluble. I aquesta és la que t’ajuda a alentir el trànsit digestiu. És a dir, que si no mengessis fruita no aniries al bany amb regularitat ni el faries en condicions òptimes.  

 

Dit tot això, et donarem cinc bones receptes de batuts fets a base de fruita de temporada que pots trobar a Andorra durant els mesos de maig i juny. Som-hi!  

 

Batut de cireres i vainilla 

 

Les cireres arriben a Andorra amb la calor, i la seva temporada és bastant curta: al juliol ja començaran a desaparèixer. Aquest batut dona una mica de treball, perquè com t’estaràs imaginant, et tocarà desossar les cireres. Dona menys feina del que sembla, creu-nos. Anota els ingredients, que són fàcils:  

 

  • 10 cireres 
  • 1 iogurt grec sense sucre 
  • Llet  
  • Una mica de vainilla (beines o essència) 

 

La quantitat de llet dependrà de com d’espès el vulguis, així que te la deixem a tu.  

 

Quins beneficis t’aporten les cireres? Te’n destaquem tres: 

 

  1. Reducció del dolor i la inflamació: La cirera és rica en antioxidants i compostos antiinflamatoris, la qual cosa pot ajudar a reduir el dolor i la inflamació en el cos. Alguns estudis han demostrat que el consum regular de cireres pot ser beneficiós per a aquells que sofreixen d’artritis i altres trastorns inflamatoris.
  1. Millora del somni: Les cireres contenen melatonina, una hormona que ajuda a regular el somni i els cicles circadiaris del cos. Consumir cireres abans de ficar-se al llit pot ajudar a millorar la qualitat del somni i reduir l’insomni.
  1. Millora de la salut cerebral: Les cireres contenen antocianines, composts que poden ajudar a millorar la salut cerebral i reduir el risc de malalties neurodegeneratives. Els estudis han demostrat que el consum regular de cireres pot millorar la memòria i la funció cognitiva de la gent gran. 

 

Tot això pot aconseguir una fruita tan petita? Increïble, però cert. Així que ja saps: aprofita bé la temporada! 

 

Batut d’albercoc i ametlles 


L’albercoc comença a donar fruits cap al final de la primavera, i aguanta fins a finals d’agost. Aquesta fruita no porta molt bé la conservació: Continua madurant malgrat haver estat collit. Què vol dir això? Que si veus un albercoc al supermercat fora d’aquests mesos, pots estar segur que ha estat recol·lectat molt abans d’estar madur. I, que, conseqüentment, els seus beneficis s’hauran reduït dràsticament.  

 

Vegem quins són:  

 

  1. Alt en antioxidants: Els albercocs són rics en antioxidants com la vitamina A, la vitamina C i la vitamina E, que ajuden a protegir les cèl·lules del mal oxidatiu causat pels radicals lliures. Els antioxidants també poden ajudar a reduir el risc de malalties cròniques com el càncer i malalties cardíaques.
  1. Millora de la salut ocular: Els albercocs contenen alts nivells de carotenoides com la luteïna i la zeaxantina, que són importants per a la salut ocular. Aquests nutrients poden ajudar a reduir el risc de malalties oculars com la degeneració macular relacionada amb l’edat.
  1. Enfortiment dels ossos: Els albercocs són una bona font de calci i fòsfor, que són claus per a la salut òssia. El consum regular d’albercocs pot ajudar a prevenir la pèrdua de massa òssia i reduir el risc d’osteoporosi. 

 

Dit això, passem al batut. Necessitaràs: 


  • 6 albercocs 
  • 30 cl de llet d’ametlles 
  • Un grapat d’ametlles 
  • 10 cl d’aigua  

 

L’única cosa que has de saber abans de posar-te a preparar aquesta recepta és que no has de pelar els albercocs: Amb rentar-los bé i desossar-la és més que suficient. Recorda sempre que a la pell de la fruita és on hi ha les fibres insolubles. Seguim. 

 

Batut de pastanaga, taronja i gingebre 

 

És cert: a Andorra tenim pastanagues de temporada gairebé tot l’any, encara que especialment entre els mesos de maig a gener. És a dir, ara. Pren nota dels seus beneficis, que són molts i molt interessants. Et destaquem tres: 

 

  1. Les pastanagues són riques en vitamina A i carotenoides, que són crucials per a la salut ocular. El consum regular de pastanagues pot ajudar a prevenir la degeneració macular relacionada amb l’edat i altres malalties oculars.  

 

  1. Enforteix el sistema immunitari: Les pastanagues són una bona font de vitamina C, que ajuda a reduir el risc d’infeccions i malalties.
  1. Redueix el risc de malalties cròniques: A causa del seu alt contingut de nutrients i antioxidants, les pastanagues poden ajudar a reduir el risc de malalties cròniques com el càncer i la diabetis. 

 

El batut que et proposem no sols és fresquíssim, sinó que és un combo perfecte que t’aportarà un extra de vitamina C, i una xutada d’energia, cortesia del gingebre. Fer-t’ho és tan fàcil com batre:  

  • 2 pastanagues 
  • 2 taronges 
  • 1 tros de gingebre 
  • 1 branca de menta o un doll de llimona 

Si existeix un batut detox de temporada, és aquest.  

 

Batut de maduixa i crema de cacauet 

 

Les maduixes aguanten fins a finals d’estiu, i són famoses per afavorir la circulació sanguínia. (entre altres coses). Vegem-les: 

 

  1. Promouen la salut cerebral: Alguns estudis suggereixen que els antioxidants i compostos antiinflamatoris presents en les maduixes poden tenir efectes beneficiosos per a la salut cerebral. S’ha observat que aquests compostos poden ajudar a millorar la funció cognitiva i reduir el risc de malalties neurodegeneratives, com la deterioració cognitiva i la malaltia d’Alzheimer.
  1. Beneficis per a la pell: La vitamina C i altres antioxidants presents a les maduixes contribueixen a la salut de la pell, ajudant en la producció de col·lagen, protegint contra el mal causat pel sol i millorant l’aparença general de la pell.
  1. Els antioxidants presents en les maduixes, com els flavonoides i l’àcid el·làgic, s’han associat amb la reducció del risc de malalties del cor. També s’ha demostrat que les maduixes ajuden a millorar els nivells de colesterol i a regular la pressió arterial. 

 

Tornem al batut. Necessites: 

 

  • 1 tassa plena de maduixes 
  • 1 iogurt 
  • 1 cullerada de crema de cacauet  

 

Pots decorar-ho amb un fil de crema de cacauet i una maduixa, perquè a més de saludable sigui instagrameable. Aquest batut ho té tot. 

 

Batut de gerds, civada i menta 

 

Els gerds comencen a estar de temporada al maig, i aguantaran fins al setembre. A Andorra tenim la sort de poder trobar-los repartits per les nostres muntanyes. Si estàs entre els afortunats que aconsegueix fer-se amb un bon grapat (i aguantes la temptació fins a arribar a casa), pren nota del batut que et proposem. 

 

  • Un grapat de gerds 
  • 300 ml de llet o un iogurt grec 
  • Fulles de menta 

 

Et direm que els gerds no només estan bons, sinó que són: 

 

  1. Rics en antioxidants, com les antocianines i la vitamina C, que poden ajudar a protegir les cèl·lules del mal oxidatiu causat pels radicals lliures i reduir el risc de malalties cròniques com el càncer i la malaltia cardíaca. 
  2. Una bona font de fibra, la qual cosa pot ajudar a millorar la digestió i prevenir el restrenyiment.  
  3. Rics en vitamines i minerals, com l’àcid fòlic, el ferro i el potassi, que són essencials per a una bona salut en general. 

 

No diràs que no t’hem donat idees. Ara ja no tens excusa per a no menjar fruita fresca de temporada. Ja tens clar quin batut et faràs primer? 

 

Guia d’espècies: propietats, precaucions i combinacions

Amb el pas dels anys tots acumulem pots d’espècies a la nostra cuina. Algunes es converteixen en clàssics indispensables com el pebre, el curry o la canyella. Altres, menys intuïtives d’utilitzar, corren el risc d’anar criant pols al final de la prestatgeria.  Sigui com sigui, el de les espècies és un món fascinant que regala matisos i sorpreses a aquells que s’atreveixen a endinsar-se en ell. En aquesta guia et donarem les millors combinacions d’espècies, analitzarem les seves propietats i repassarem amb tu els principals riscos per a la teva salut.    

El pebre: el rei de les espècies 

Independentment del tipus de plats que t’agradi preparar, hi ha bàsics que mai et poden faltar. El primer d’ells és el pebre. Podríem dir sense por a equivocar-nos que el pebre va bé amb gairebé qualsevol plat: el seu indiscutible poder per potenciar el sabor l’ha convertit, des de lluny, en l’espècia més utilitzada a les cuines de tot el món.  No tots els pebres són negres, però sí que tots venen de la mateixa planta. T’expliquem com els pots fer servir: 
  • Pebre verd: ideal per a guisats. És el gra verd, assecat en la seva pròpia pell. Aquest procés fa que la seva aroma sigui molt més afruitat, que gairebé no piqui, i que el seu preu sigui més elevat.  
  • Pebre blanc: ideal per a cremes i salses blanques, com la sopa de porro (enllaç article). Com t’avançàvem, ve de la mateixa planta però, en aquest cas, els grans es recullen quan el pebre està madur i el seu color és vermellós. 
  • Pebre negre: ideal per a tot. I per això és la que tenim a casa. A diferència de les dues anteriors, el pebre negre es recull quan el fruit encara no està madur, s’asseca al sol durant una setmana fins que s’arruga i està llest per triturar i consumir.  
N’hi ha més pebres, com el de caiena, el rosa o el de Jamaica (per mencionar tres de les més utilitzades), però no són exactament pebres, ja que no provenen de la mateixa planta. En la seva gran majoria són baies o barrejes de xiles.   Els pebres ens ajuden a reduir el colesterol, però també a digerir millor el menjar. Això és gràcies a la piperina, que s’encarrega d’estimular els enzims digestius del pàncrees i els intestins. A més, aquest element produeix un efecte d’escalfament i acció analgèsica que ajuda a reduir el dolor (per això trobaràs pebre a la llista de components d’algunes cremes antiinflamatòries). Amb cura, que no tot són avantatges: consumir pebre en excés pot danyar la teva mucosa gàstrica.   

Curry: la barreja perfecta 

El curry és una barreja d’espècies molt potent entre les quals es troben el safrà, la canyella, el coriandre, el comí, la cúrcuma i com no podia ser d’una altra forma, el pebre. Ara veurem quins són els tipus de curry més estesos fora de les nostres fronteres, i com pots utilitzar-los en els teus plats. 
  • Curry Korma: ideal per a plats vegetarians. Aquesta barreja suau se sol incorporar amb una base de llet de coco o iogurt. El que has de recordar sobre el curry korma és que no pica, sinó que és més aviat dolç, per la qual cosa combina perfectament amb fruita seca com els cacauets o els festucs. T’estem donant idees?  
  • Curry Vindaloo: perfecte per a carns. Aquest és el que pica. I efectivament, és un dels més populars a l’Índia, encara que el seu origen està en un marinat d’arrels típic de Portugal, el vinhadalhos. De què està fet? Principalment de cardamom, canyella, xili, safrà, mostassa, all, gingebre i fenigrec (una planta de la família de les faves).  
  • El curry rendang: increïble amb vedella. Aquest curri típic de Malàisia és picant, però no tan picant com el Vindaloo. És més aviat fresc i sucós, la qual cosa ho fa ideal per a incorporar a salses blanques i deixar que la carn es desfaci mentre es cuina en elles. 
  • Curry verd, el company perfecte d’un bon plat d’arròs. No tots els currys piquen, i tampoc tots són taronges. Aquesta peculiar barreja típica de Tailàndia et deixarà sense paraules. Amb això et volem dir que pica, si, (el seu color característic ve del xili verd, imagina’t!). Els amants d’aquesta varietat solen combinar-la amb llima i alfàbrega per a donar-li als seus arrossos un toc tant fresc com inoblidable.  
És bo per a la teva salut abusar del curry? Com a norma, et direm que abusar mai és bo. Però quan es tracta del curry hi ha un parell de coses que has de saber:  
  • És un anticoagulant natural, així que si prens medicaments anticoagulants has de preguntar-li al teu metge si pots consumir qualsevol varietat de curry. 
  • Si tens gastritis o una úlcera, és millor que evitis el curry. 
 

Canyella: l’estrella de les postres 

Amb pomes, amb arròs amb llet, fins i tot al cafè! La canyella és una espècia molt apreciada pels amants de les postres, però el seu ús també s’estén a altres plats, com per exemple les carns. No ens hem tornat bojos, creu-nos, el llom a la canyella està exquisit.   Hi ha quatre tipus de canyelles: la ceylan, la cassia, la canyella de saigon i la canyella de korintje. T’has quedat quadres? La primera és l’original, i la reconeixeràs pel seu color marró i el seu sabor dolç. Fins aquí tot controlat.   La canyella cassia ve de la Xina, és més barata però no està tan bona. Les seves branques són més resistents, així que és la que sols veure en elements decoratius. La canyella de saigón ve de Vietnam, és més fosca i té un toc picant. La canyella de korintje ve d’Indonèsia i és més barata que les altres. També és la que té més nivells de cumarina, una substància que et sonarà perquè es fa servir per a elaborar medicaments que prevenen els coàguls de sang i algunes afeccions cardíaques.   La canyella té cinamaldehid, que en grans dosis pot fer que et piqui la gola, i fins i tot provocar-te una úlcera bucal. Per això és important fugir de reptes absurds com el de la canyella, que es va popularitzar a les xarxes anys enrere, consistent en menjar canyella a cullerades.  Bé, tornant a la cumarina, has de saber que aquest compost pot obligar el teu fetge a treballar més del compte, i acabar contribuint a agreujar malalties hepàtiques. Els efectes que produeix la canyella a les persones amb diabetis encara avui s’estudien, així que et recomanem que consultis al teu metge, perquè depenent del tipus de diabetis que tinguis la canyella podria estar contraindicada. Per cert: si et preguntes si la canyella baixa la tensió la resposta és sí, i has de saber que el seu consum excessiu pot provocar-te vertígens i marejos sobtats.   

Claus d’olor: el toc de les infusions, i de molts plats! 

Si hi ha una aliada per a combatre les conseqüències dels canvis de temperatura, aquesta és una bona infusió. I l’ingredient estrella de moltes d’elles és el clau, una espècia que també s’utilitza per a marinar carns i per a disminuir l’aparició d’olors a la nevera (segur que has vist més d’un cop una llimona partida per la meitat amb uns quants claus inserits).   El clau és un bàsic en qualsevol cuina, tot i que moltes vegades acaba formant part del club d’espècies que se’ns acumulen al fons de la prestatgeria. És normal: la seva forma és peculiar, el seu sabor és potent i el seu ús poc intuïtiu.   Canviarem això! Aquí tens tres idees plats fàcils als quals pots incloure el clau d’olor 
  • Pernil al forn amb mel i clau (que a més és molt típica de pasqua). 
  • Carabassa rostida amb pebre i clau. 
  • Arròs amb llet amb clau i canyella. 
I, si penses a preparar una infusió amb clau d’olor et recomanem que donis un cop d’ull a les receptes que et proposem en aquest article.   

Nou moscada: tant versàtil com aromàtica 

Com a curiositat et direm que la nou no és una nou, és l’endosperm de la llavor d’un arbre. És a dir, això que guardes al teu potet és en realitat el teixit nutricional que s’ha format dins el sac embrionari d’un Myristica Fragrans, el petit arbre de les Illes Moluques que produeix la nou moscada.  La llista de beneficis de la nou moscada és llarga: ajuda a prevenir cardiopaties, enfortir el sistema cardiovascular i afavorir la bona circulació sanguínia. Però no tot és bonic: en grans quantitats, la nou moscada produeix somnolència, mareig, confusió, al·lucinacions i sequedat de boca (entre molts altres efectes adversos). De fet, has de saber que està dins del grup dels narcòtics i que és tòxic en grans quantitats.  A Andorra, igual que als països veïns, la nou moscada és la reina de la beixamel o de les Patates gratinades Dauphinoise. T’ha entrat fam de cop?   

El comí: el gran clàssic digestiu 

El seu sabor amarg i aquest delicat punt picant han convertit el comí en una de les espècies més emprades en l’àmbit mundial. Al cous-cous, a la carn, a les llenties… tot queda bé amb el comí!   Per si no hi hagués prou, menjar comí no sols ajuda a reduir la formació de gasos, també aporta ferro, magnesi, potassi, fòsfor, calci i vitamina A. És un sedant i un aprimador natural, però amb cura: està contraindicat si sofreixes hiperestrogenism.  Com et dèiem abans, el comí pega bé amb tot. És un gran aliat quan cuines per exemple una escalivada, pastanagues rostides i qualsevol carn.    

Cinc combinacions amb espècies que mai fallen 

Combinar espècies és fàcil, però hi ha una sèrie de combinacions que t’asseguraran l’èxit rotund. Pot semblar que per aconseguir un sabor molt diferent cal gastar molts diners comprant espècies exòtiques, però res més lluny de la realitat. Fixa’t: 
  • Gingebre, all i salsa de soia: ideal per a saltar un arròs i per macerar carns blanques. 
  • Comí, pebre roig i orenga: aquesta barreja és ideal per a amanir albergínies, pastanagues i tofu. 
  • Caiena, canyella i comí: has llegit bé. La pròxima vegada que facis llom, deixa-ho macerar una bona estona en aquesta barreja d’espècies si vols aconseguir un plat inoblidable. 
  • Llet de coco, curri i all: amb cigrons, llenties o arròs. Fes-nos cas, la llet de coco li donarà un toc molt sucós al teu plat. 
  • Iogurt, anet i llimona: l’amaniment perfecte per a qualsevol amanida. I més si és de cogombre.  
Ja has vist que el món de les espècies dona per a molt. Com més experimentis amb elles més fàcil serà per a tu obtenir combinacions increïbles. En aquest article hem repassat 5 de les més esteses, però evidentment hi ha centenars d’elles. T’animes a continuar investigant?