Potser tu no hauries de beure cua de cavall

Una planta pot ser medicinal… i igualment tenir riscos

La cola de cavall és una planta rica en silici i altres compostos que li donen propietats diürètiques. Això vol dir que augmenta la producció d’orina, i amb ella l’eliminació de líquids i minerals. Infusions, càpsules o extractes s’han popularitzat com a remei natural per perdre pes, però que sigui “natural” no vol dir que sigui segur per a tothom.

 

Riscos i efectes secundaris de la cua de cavall

Quan augmentem la producció d’orina, no només eliminem líquids: també perdem minerals essencials, com el potassi. I què passa quan falta potassi? El cos ens ho fa notar amb rampes, debilitat muscular i fins i tot baixades de tensió arterial, que poden traduir-se en marejos, sensació de cansament sobtat o malestar general. 

Això és especialment problemàtic per a persones amb problemes renals o cardíacs: els ronyons poden quedar sotmesos a un sobreesforç i el cor pot reaccionar de manera inesperada davant aquests canvis en la pressió i els nivells d’electròlits. 

A més, la cua de cavall pot interactuar amb medicacions habituals, com els diürètics o els tractaments per a la pressió arterial, potenciant o disminuint-ne l’efecte, i això pot complicar encara més el quadre. 

Tampoc és recomanable en embaràs o lactància, perquè no hi ha prou estudis que en garanteixin la seguretat. 


Qui no hauria de beure cua de cavall?

Aquestes infusions poden ser un recurs puntual, però no són un remei universal i, si les prenem sense control, podem tenir més problemes que beneficis. Evita afegir-les dins la teva rutina si tens:

  • Problemes renals o cardíacs.
  • Prens medicació diürètica, antihipertensiva o anticoagulants.
  • Estàs embarassada o en període de lactància. No hi ha prou estudis de seguretat.
  • Persones amb risc de dèficit de vitamina B1.


Com prendre cua de cavall per potenciar els beneficis

No cal beure’n cada dia de forma indefinida: els experts recomanen prendre-la en períodes curts, de dues a quatre setmanes, i després descansar per evitar la pèrdua excessiva de minerals.

El format més habitual és en infusió, deixant reposar la planta uns minuts en aigua calenta, tot i que també pots comprar càpsules o extractes si necessites controlar una mica millor la dosi. 

La clau de l’encert és acompanyar-la amb una bona hidratació i una dieta rica en aliments amb potassi —com el plàtan, l’alvocat o els fruits secs— per compensar-ne l’efecte diürètic. I, sobretot, si prens medicació o tens alguna patologia, consulta sempre amb un professional abans de començar: només així la cua de cavall pot ser una ajuda puntual i no un risc afegit per a la teva salut.

 

T’has cremat? Vigila, mai et fiquis això

El termòmetre avui no ofega tant, t’oblides la crema solar i et refies d’aquell núvol tímid que cobreix el Carroi. Tres hores més tard, tornes a casa amb les espatlles roges. Primer impuls (el teu i el de tothom): remenar el rebost artificial buscant remeis de l’àvia. Però la pell cremada no és una torrada —i posar-li greix, pasta de dents o vinagre poden empitjorar la jugada. Abans de posar res sobre la vermellor, llegeix això.

Quan la radiació UV trenca l’epidermis, s’activa un SOS inflamatori: vasodilatació (vermellor), alliberament de prostaglandines (dolor) i pèrdua d’aigua transepidèrmica. Cobrir-ho amb pasta de dents o olis reté calor, irrita i dispara el risc d’infecció.

 

Mai t’hauries de ficar això sobre la pell cremada sense consultar un dermatòleg


  • Olis essencials “calmants”:  Algunes fragàncies són fotosensibilitzants i poden desencadenar dermatitis.
  • Mantega o oli: fan de paraigües greixós que atrapa escalfor i retarda la curació.
    Pasta de dents “refrescant”:  El mentol enganya, però el fluor i els abrasius irriten la pell danyada.
  • Clara d’ou: tot i tenir proteïnes, fa crosta sobre la lesió, crea un ambient anaeròbic que afavoreix infeccions i dificulta la neteja periòdica.
  • I el iogurt natural? Les seves proteïnes ajuden a mantenir la humitat: pots aplicar-ne una capa fina durant 10 minuts i esbandir amb aigua fresca. No substitueix l’àloe vera, però alleuja la sensació de calor.

 

El que has de fer: Alimentar la recuperació des de dins

La pell ferida també menja: fes compra d’aliments rics en antioxidants —fruita vermella, tomàquet madur, pebrot groc o nous— aporta vitamina C, vitamina E i carotenoides que neutralitzen radicals lliures i acceleren la reparació de la pell. 

Els omega‑3 del peix blau o de les llavors de lli modulen la resposta inflamatòria, mentre que el zinc del marisc o dels làctics fomenta la síntesi de col·lagen. 

I, si apareixla  febre, esgarrifances, cremades que superen un 20 % del cos o ampolles que supuren grogós, és la nostra feina dirt-ho clar, deixa de googlejar i busca ajuda. 


Recorda que cuidar la pell no es tracta només de l’estiu d’aquest any; fer-ho bé avui et regala salut (i menys arrugues) demà.

5 senyals poc evidents de deshidratació

Les altres cares de la deshidratació (i per què cal aprendre a reconèixer-les)


Quan la calor puja i la humitat cau, el cos comença a demanar aigua. Sovint, ho fa de manera clara i directa: notem de seguida que tenim set, agafem un grapat de glaçons i ho solucionem. La deshidratació, però, a vegades ens envia senyals més subtils, silencioses o que confonem amb altres malestars. Com quines?


El mal de cap sense causa aparent pot ser un senyal de deshidratació

No cal que sigui intens: una pressió lleu, molesta, que no se’n va amb descans. Quan falta aigua, el cervell es pot contraure lleugerament, generant molèsties.


Per què a l’estiu fem l’orina més fosca

L’orina molt groga (o amb olor forta) vol dir que estàs eliminant substàncies de rebuig sense prou aigua per diluir-les. És un dels signes més clars i fàcils de detectar.


Mareig quan t’aixeques de pressa: tensió o deshidratació?

Això pot indicar un descens de la pressió arterial relacionat amb la manca de líquids. També pot venir acompanyat d’una sensació de visió borrosa o falta d’equilibri. Això es pot confondre fàcilment amb problemes de tensió.

 

Cansament sense motiu

Si t’has aixecat bé i, a mitja tarda, sents que t’arrossegues… potser no és només la calor. El cos deshidratat treballa amb menys eficiència, i això es tradueix en fatiga. 

 

Pell seca o menys elàstica: els llavis parlen més del que sembla

Si quan et pinces la pell del dors de la mà i triga a tornar al seu lloc, pot ser un signe de deshidratació. La pell també pot semblar apagada, menys suau, o més sensible al tacte. 

Si els llavis es queden secs o apagats, si notes que t’estiren o et molesten quan parles o menges o si tens petites pells mortes o escames, també pot ser signe de falta d’hidratació interna (no només externa). 

Si t’hidrates bé i així i tot tens els llavis permanentment secs, podria estar relacionat amb altres causes (el clima sec d’Andorra, hàbits com llepar-se els llavis sovint, dèficit de certs nutrients…). Però si apareix juntament amb altres símptomes com fatiga, orina fosca o mareig, és probable que sigui un senyal de deshidratació sistèmica.

A l’estiu sobre tot, cal estar alerta en situacions on la deshidratació pot passar més desapercebuda: en persones grans, que sovint tenen menys sensació de set; en persones trans en tractament hormonal, ja que els canvis metabòlics poden influir en la regulació de la temperatura i els nivells d’hidratació; i en infants, que poden oblidar-se de beure mentre juguen. 

Cuidar-te és això: conèixer-te, escoltar-te… i actuar a temps.

Matxa blau: ni és matxa ni és per a tothom

És preciós. A les fotos queda de revista: una beguda blau, suau i escumosa. Però… què és realment el matxa blau? És saludable? Pot fer mal? I on el pots comprar a Andorra?


El matxa blau no prové del te verd japonès, com podries imaginar pel nom. Es fa a partir de les flors d’una planta anomenada Clitoria ternatea, també coneguda com a “guisant de papallona”. És aquesta flor la que li dona aquest color tan intens i tan ‘instagramejable’. El gust és suau, una mica herbaci, i no conté cafeïna. Així que, si t’esperaves el xut d’energia d’un matxa verd… aquest no és el teu batut.

 

Tot i així, té propietats interessants:

  • Té antioxidants:  sobretot antocianines, com els nabius, que poden ajudar a reduir l’estrès oxidatiu. El què? Enllaç article antioxidants.
  • S’està estudiant el seu efecte antiinflamatori i neuroprotector.
  • Hi ha qui diu que millora la memòria. Però aquí anem amb compte: calen més estudis.
  • Algunes investigacions indiquen que pot inhibir enzims digestius com l’alfa-glucosidasa, l’alfa-amilasa pancreàtica i la sacarasa intestinal. Això fa que la digestió dels hidrats de carboni sigui més lenta, i per tant pot ajudar a moderar els pics de sucre i insulina després dels àpats.

No farà cap miracle, però pot sumar. Sobretot si el combines amb una alimentació equilibrada.

 

No, el matxa blau no és segur per a tothom

Aquí és on cal parar una mica més l’orella. Hi ha persones que han notat molèsties digestives (nàusees, malestar) després de consumir-ne sovint o en grans quantitats.

També pot interaccionar amb alguns medicaments, com:

  • Tractaments per la tensió arterial: com que té un lleuger efecte vasodilatador, pot afavorir la hipotensió. 
  • Ansiolítics o antidepressius: estudis com aquest assenyalen que pot potenciar la somnolència en combinació amb aquests fàrmacs.

Si prens medicació de manera regular, consulta abans amb un professional sanitari. 

Comprar matxa blau a Andorra

El pots trobar a herbolaris i botigues especialitzades. No és a cada cantonada, però sí que comença a arribar a espais on es ven superaliments i complements naturals. Busca sempre que sigui 100% Clitoria ternatea, i si pots, de cultiu ecològic.

 

Amb la salut, millor no improvisar

Informa’t, escolta’t… i si vols, consulta el teu metge abans. Perquè cuidar-te hauria de ser això: una decisió que et fa sentir bé, no només veure’t bé.

T’extrauen sang, li posen ozó i te la tornen: el tractament que arrasa a Corea

Què sabem realment sobre les teràpies amb ozó? I per què no estàn recomanades per l’OMS?


En alguns països asiàtics, com Corea del Sud, les teràpies amb ozó estan en auge. En clíniques privades d’estètica i wellness les promocionen com una forma revolucionària de desintoxicar l’organisme, oxigenar la sang i millorar la immunitat. El procediment, conegut com a autohemoteràpia ozònica, consisteix a extreure una petita quantitat de sang, barrejar-la amb ozó i oxigen, i reintroduir-la al cos.

La promesa sona potent. Però és segura? Funciona? Què en diu la comunitat científica?


Què en diu la ciència sobre l’autohemoteràpia ozònica?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’ozó és un agent tòxic i no recomanat com a tractament mèdic, ja que no existeix evidència sòlida de la seva eficàcia ni seguretat.

El principal problema de l’ozonoteràpia és que, tot i que es parla d’‘oxigenar’, l’ozó és un agent oxidant molt reactiu que pot fer mal a les cèl·lules si s’introdueix de manera inadequada. Pot provocar inflamació, irritació pulmonar, dolor muscular i cefalees.

En casos de mala pràctica, s’han documentat:

  • Embòlia gasosa (per mala administració)
  • Reaccions immunològiques adverses
  • Danys hepàtics o renals

Tot i que hi ha centres que l’ofereixen amb garanties i alguns professionals defensen els seus beneficis, la manca de consens científic fa que encara sigui considerada una pràctica experimental.


Per què aleshores té tanta fama?

En un context en què busquem solucions ràpides, detox exprés i millores d’energia, aquest tipus de teràpies ofereixen una narrativa atractiva: no sembla invasiva, sona natural, i es ven com si el cos simplement “activés” les seves defenses.

Però quan es tracta de posar gasos reactius dins del teu sistema circulatori… és millor no confiar-se. Amb la salut, més que seguir modes, cal contrastar la informació. L’ozonoteràpia pot semblar innovadora, però encara no té el suport de la ciència ni el reconeixement de les autoritats sanitàries internacionals.

Consulta sempre amb el teu metge abans de provar qualsevol tractament d’aquest tipus. I si t’interessa cuidar de veritat la teva salut, ja saps on som.

 

Les lentilles de colors són segures? Tot el que has de saber abans de posar-te’n

Canviar d’ulls com qui es canvia de jaqueta pot semblar una gran idea fins que comences a notar aquell picor impossible d’ignorar. Encara que només les facis servir de tant en tant, no totes les lentilles de colors són iguals. N’hi ha una gran diferència entre les homologades i aquelles que es venen sense cap control sanitari. Si estàs pensant a provar-les, aquí tens el que ningú t’explica abans de posar-te’n.


Els riscos invisibles: infeccions, irritació i altres problemes


Quan parlem de lentilles, la primera regla és senzilla: tot el que es posa a l’ull ha d’estar net, adaptat i supervisat per un professional. Les lents de contacte de colors, si no són de bona qualitat o no es mantenen correctament, poden provocar:

  • Infeccions oculars: La combinació de materials de baixa qualitat i una higiene deficient pot ser la porta d’entrada de bacteris i fongs que poden causar queratitis o conjuntivitis. I creu-nos, cap dels dos casos és agradable.
  • Algunes lents de contacte de colors tenen menys permeabilitat a l’oxigen que les convencionals, cosa que pot ressecar l’ull i fer-lo més vulnerable a lesions.
  • Si el material no és adequat o conté components irritants, poden aparèixer picors, enrogiment i molèsties constants.
  • L’ús inadequat de lents de contacte pot causar petites ferides a la còrnia, que poden derivar en problemes més greus si no es tracten a temps.
  • Les diferències entre les lents de contacte homologades i les de dubtosa qualitat

No totes les lents de contacte són iguals, i aquí és on hi ha la gran trampa. En algunes botigues de disfresses o webs sense regulació es venen lentilles de colors sense cap control oftalmològic. Són més barates, sí, però a quin preu?


 Les lents de contacte homologades:

  • Estan regulades per organismes sanitaris i compleixen amb normes de seguretat.
  • Estan fetes amb materials que permeten el pas d’oxigen per reduir la sequedat ocular.
  • Es poden adaptar segons la curvatura i diàmetre de cada ull per evitar molèsties.
  • Es venen en òptiques i requereixen revisió oftalmològica.

Les lents de contacte de baixa qualitat:

  • No tenen controls sanitaris ni certificats de seguretat.
  • Poden estar fetes amb materials que irriten o dificulten la transpiració de l’ull.
  • No sempre tenen les mesures adequades, cosa que pot provocar pressió o fricció a la còrnia.
  • Es venen sense cap mena de recomanació professional.

Com triar lentilles de colors i cuidar-les per evitar problemes


  1. Compra-les sempre en establiments autoritzats: A Andorra tenim òptiques, farmàcies o professionals especialitzats i són els únics que poden garantir que les lents compleixen els requisits sanitaris.
  2. Fes una revisió oftalmològica abans de començar a utilitzar-les: Encara que no necessitis correcció visual, un optometrista podrà valorar quin tipus de lentilla s’adapta millor als teus ulls.
  3. No són com unes ulleres de sol: les lentilles de contacte són d’ús personal i compartir-les pot transferir bacteris i provocar infeccions greus..
  4. Si són d’un sol ús, llença-les després de fer-les servir. Si són reutilitzables, neteja-les amb la solució adequada i guarda-les en un estoig desinfectat.
  5. No dormis mai amb elles posades: A menys que siguin específicament dissenyades per a ús prolongat, dormir amb lentilles pot augmentar el risc d’infeccions i lesions oculars.

Canviar el color dels ulls durant unes hores pot semblar una decisió trivial, però fer-ho amb lents inadequades pot tenir conseqüències que no esperes. Protegeix la teva visió: tria lents homologades, cuida-les com cal i, si tens dubtes, consulta un professional.

Potser tens una addicció al cortisol i no ho saps

Hi ha gent que no sap viure sense cafè. Gent que no pot començar el dia sense revisar els correus. Gent que té sempre la sensació que arriba tard a tot, encara que surti amb temps. I després hi ha una altra addicció, més silenciosa però igual de real: la del cortisol.

Sí, l’hormona de l’estrès.

Aquesta que et manté alerta quan tens una reunió important, que et fa reaccionar ràpid quan alguna cosa no surt com esperaves. I també la que, quan es descontrola, et pot portar a un estat de tensió constant sense que te n’adonis. Potser creus que simplement “tens moltes coses al cap”, però… i si el teu cos s’hagués enganxat a l’estrès?


Per què el cortisol és essencial?

El cortisol no és l’enemic. De fet, és una hormona imprescindible per a la nostra supervivència. Es fabrica a les glàndules suprarenals i s’encarrega de regular funcions tan bàsiques com:

  • La resposta a l’estrès, activant el cos per reaccionar davant d’una situació de perill.
  • El control del sucre en sang, ajudant a mantenir l’energia estable.
  • La regulació de la pressió arterial.
  • La resposta inflamatòria del cos davant d’infeccions o ferides.

El problema arriba, ja t’ho imaginaràs, quan aquesta resposta es manté activada massa temps. És a dir, quan l’estrès ja no és puntual, sinó una constant en el teu dia a dia.


Com un nivell elevat de cortisol pot afectar el teu cos?

Quan el cortisol es manté elevat durant molt de temps, el teu cos ho acaba pagant. Els efectes poden ser subtils al principi, però si no hi poses fre, poden acabar convertint-se en problemes de salut:

  • Tens dificultats per adormir-te o et despertes esgotat? Un excés de cortisol pot interferir en la producció de melatonina, l’hormona del son.
  • El cortisol afavoreix l’acumulació de greix a la zona abdominal i pot augmentar la gana, fent que vulguis menjar aliments rics en sucre i greixos.
  • Malgrat tenir l’estrès disparat, pots sentir-te esgotat perquè el cos està en un estat d’alerta constant.
  • L’estrès crònic afecta l’intestí, provocant inflor, mala digestió i, en alguns casos, fins i tot síndrome de l’intestí irritable.

Quan el cortisol està elevat durant molt de temps, la capacitat del cos per defensar-se de virus i bacteris disminueix.


Senyals d’alarma: com saber si el teu cos està “enganxat” a l’estrès?


Aquestes són algunes pistes que poden indicar que el teu cos s’ha acostumat a l’estrès i que els teus nivells de cortisol estan massa elevats:

  • Tens mal de cap o tensió muscular constant.
  • Notes una fatiga mental exagerada, però et costa desconnectar.
  • T’has acostumat a funcionar sense descansar. Amb cafè ja tires.
  • Tens moments de gana descontrolada, especialment per aliments dolços.
  • Qualsevol petita contrarietat et genera una resposta emocional desproporcionada.

Si t’hi has vist reflectit, potser ha arribat el moment de donar-li una treva al teu sistema nerviós.


Què pots fer per baixar el cortisol?


El primer pas per recuperar l’equilibri és dir-li al teu cos que pot abaixar la guàrdia. No hi ha una solució màgica, però incorporar petites accions al teu dia a dia pot ajudar-te a reduir l’estrès:

  • El cortisol i la son van del braçet. Intenta mantenir una rutina regular, evita les pantalles abans d’anar a dormir i crea un ambient relaxant a la teva habitació.
  • Fer exercici moderat ajuda a regular el cortisol, però l’excés d’entrenament pot fer que s’elevi encara més. Escolta el teu cos. 
  • No fer res també és productiu. Practica tècniques de respiració, meditació o simplement regala’t moments sense estímuls.
  • Redueix el sucre, la cafeïna i els ultraprocessats. Inclou aliments rics en omega-3 (com l’alvocat, els fruits secs i el peix blau) i aliments rics en magnesi, com les llavors de carabassa o els espàrrecs .
  • Fes coses que t’agradin: Llegir, escoltar música, passar temps amb amics o qualsevol cosa que et faci desconnectar té un impacte directe en la regulació del cortisol.

El cortisol no és dolent per si sol, però viure en un estat d’estrès permanent sí que ho és. Si has notat que el teu cos et demana pausa, escolta’l. Trobar l’equilibri és clau per evitar que l’estrès es converteixi en un problema de salut a llarg termini.

Quintudèrmia a Andorra: Una nova amenaça sanitària?

Cada hivern, les consultes es tornen a omplir de casos de grip, refredats i bronquitis. Res de nou. Però aquest any, la situació ha fet un salt més enllà. El terme “quintudèmia” ha irromput amb força i ens posa davant d’un escenari complex: cinc virus respiratoris coincidint al mateix temps, col·lapsant les consultes mèdiques i incrementant el risc de complicacions en persones vulnerables.

Però és realment una nova amenaça o només un nom per descriure una realitat que ja vivíem?


Quins virus conformen la quintudèmia?


El que fa especial la quintudèmia no és un virus en concret, sinó la combinació de diversos virus que poden infectar-nos al mateix temps o encadenar-se, debilitant el nostre sistema immunitari. Aquests són els cinc protagonistes:

  • Grip – Un clàssic de cada hivern, però aquest any amb una incidència més alta del normal.
  • COVID-19 – Encara present amb noves variants que, tot i no ser tan greus com en els primers anys, continuen sent una amenaça per a moltes persones.
  • Virus respiratori sincicial (VRS) – És especialment perillós en nadons i persones grans, ja que pot provocar bronquiolitis i pneumònia.
  • Rinovirus – Principal causant del refredat comú, i malgrat que sovint es considera inofensiu, pot desencadenar infeccions més greus en persones vulnerables.
  • Adenovirus – Pot provocar infeccions respiratòries, però també gastrointestinals, creant un escenari complicat en hospitals i escoles.

Aquesta combinació d’infeccions simultànies augmenta el risc de complicacions i fa que el nombre de persones afectades sigui més alt que altres hiverns.


Com afecta la quintudèmia?


Encara que qualsevol pot contagiar-se, els efectes no són iguals per a tothom. Hi ha col·lectius més vulnerables als efectes d’aquest cúmul de virus:

  • Infants i nadons: El seu sistema immunitari encara s’està desenvolupant, i virus com el VRS poden derivar en bronquiolitis greu o hospitalitzacions.
  • Persones grans: Amb defenses més baixes, una infecció respiratòria pot derivar en complicacions com pneumònia o insuficiència respiratòria.
  • Persones amb malalties cròniques: Asma, diabetis o problemes cardiovasculars poden empitjorar amb una infecció respiratòria i necessitar hospitalització.
  • Pacients immunodeprimits: Un refredat pot ser lleu per a molts, però per a persones amb defenses baixes pot convertir-se en una infecció greu que trigui setmanes a superar-se.

Com protegir-se de la quintudèmia?


No hi ha una fórmula màgica per evitar aquests virus, però sí que hi ha hàbits senzills que poden marcar la diferència.

1. Els virus respiratoris es transmeten fàcilment quan toquem superfícies contaminades i després ens toquem la cara, els ulls o la boca. Rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó redueix el risc de contagi de manera significativa.

2. A l’hivern tanquem finestres per evitar el fred, però això facilita l’acumulació de virus en suspensió. Obrir finestres almenys 10 minuts al dia ajuda a renovar l’aire i reduir el risc d’infecció. 

3. La vacuna de la grip continua sent l’eina clau per reduir complicacions greus. Si formes part d’un grup de risc, parla amb el teu metge sobre la vacunació.

4. Un sistema immunitari fort és el millor escut contra infeccions. Menjar bé, descansar prou hores i reduir l’estrès poden ajudar a tenir unes defenses més fortes.


Quan cal anar al metge?


No tots els refredats o grips necessiten atenció mèdica, però en alguns casos és important consultar un professional:

  • Febre alta persistent (més de 3 dies).
  • Dificultat per respirar o sensació d’ofec.
  • Tos molt intensa o que no millora amb el pas dels dies.
  • Cansament extrem o marejos.

Si tens algun d’aquests símptomes o pertanys a un grup de risc, no esperis: una visita a temps pot evitar complicacions greus.

Quan es tracta de la teva salut o la dels teus fills, tenir accés a consultes de pediatria, pneumologia o medicina interna pot marcar la diferència entre una recuperació ràpida i una complicació més greu. 

Si vols conèixer les opcions per tenir una atenció mèdica àgil i sense preocupacions, informa’t aquí.

Hemolacria: Per què algunes persones ploren sang?

Encara que ho associem a la tristesa o l’alegria, plorar té una funció essencial: protegir i lubricar els nostres ulls. Però què passa quan les llàgrimes, en lloc de ser transparents, contenen restes de sang? D’aquest fenomen se’n diu hemolacria, i tot i que és poc freqüent, no és inexistent. Tot i que veure llàgrimes amb sang pot ser alarmant, no sempre és un símptoma greu. 

Abans d’imaginar el pitjor, val la pena que coneguis les possibles causes:


Principals causes de la hemolacria


• Algunes infeccions com la conjuntivitis, els orçols o la blefaritis poden irritar els vasos sanguinis dels ulls, i fer que es trenquin amb facilitat.

• Un cop, una esgarrapada o fins i tot fregar-se els ulls amb massa força pot fer que es trenquin petits capil·lars.

• L’ús excessiu de lents de contacte, estar exposat a fum o a productes químics també poden tenir aquest efecte.

• Algunes malalties, com l’hemofília o certes condicions genètiques, dificulten la coagulació de la sang, fent que qualsevol petita lesió provoqui sagnat, inclosos els conductes lacrimals.

• Quan la pressió sanguínia és massa alta, els vasos sanguinis es tornen més fràgils i poden trencar-se amb més facilitat, inclosos els de la zona ocular.

• És molt poc freqüent, però alguns tumors poden pressionar els conductes lacrimals i provocar petites hemorràgies. En aquests casos, solen aparèixer altres símptomes com dolor, inflor o canvis en la visió.


Plorar sang: quan cal preocupar-se?


Com et dèiem al principi, tot i que veure sang a les llàgrimes pot ser impressionant, no sempre és motiu d’alarma. De tota manera, caldria que visitèsiss un metge especialista si:

  • La hemolacria es repeteix amb freqüència.
  • Va acompanyada de dolor, visió borrosa o inflamació.
  • Tens antecedents de malalties de coagulació o hipertensió.
  • Notes altres símptomes com mal de cap intens o febre.

L’oftalmòleg pot realitzar una exploració per descartar infeccions, traumatismes o problemes més greus i, si cal, fer proves complementàries per trobar-ne la causa exacta.

Tractament de la hemolacria


El tractament dependrà de la diagnosi, i sempre ha d’anar acompanyat d’un especialista. Però, perquè et facis una idea: En casos lleus, simplement has de deixar descansar els ulls i utilitzar llàgrimes artificials pot ser suficient. Quan hi ha infeccions, el metge pot prescriure col·liris antibiòtics o antiinflamatoris.

Si el problema és més profund (com un trastorn de coagulació o un problema de tensió arterial), caldrà tractar la condició de base per evitar que torni a aparèixer.

Protegir els teus ulls és més fàcil del que sembla:

Ens acomiadem amb un grapat de consells pràctics i fàcils de seguir:

  • Evita fregar-te els ulls amb força, sobretot si tens sequedat ocular. A Andorra l’ambient sovint és sec (especialment a les parròquies altes):  un bon humidificador pot ajudar a alleujar la sensació de sequedat i cuidar la teva vista.
  • Beu més aigua i fes servir llàgrimes artificials si tens els ulls eixuts.
  • Redueix l’exposició a fums i als productes químics.
  • Fes revisions oculars regulars, especialment si tens antecedents de malalties oculars o de coagulació.

Fes-nos cas: Cuida els teus ulls i no deixis passar cap símptoma sospitós. Un bon diagnòstic a temps pot marcar la diferència en la teva salut. 

Quin és el secret de l’ashwagandha?

Diu la tradició que en les planures de l’Índia, els guerrers prenien una misteriosa arrel abans de les batalles per enfortir el cos i la ment. Aquesta arrel, coneguda com a ashwagandha (o ginseng indi), era venerada no només pel seu efecte revitalitzant sinó també per la seva capacitat de calmar l’ànima. El seu nom, que significa literalment “olor de cavall”, fa referència a la força i vitalitat que promet oferir. Però més enllà de la llegenda, què diu la ciència sobre aquesta planta i per què s’ha tornat ara tan popular?

Què és l’ashwagandha i d’on prové?

 

L’ashwagandha, també coneguda com Withania somnifera, és una planta medicinal originària de l’Índia i altres regions d’Àsia i el nord d’Àfrica. Forma part de l’Ayurveda, un sistema de medicina tradicional que es practica des de fa més de 3.000 anys. Aquesta arrel és coneguda com un adaptogen, un terme modern que descriu substàncies que ajuden el cos a gestionar l’estrès. Tot i ser una planta tradicional, ha experimentat un auge a Europa i Amèrica del Nord en els darrers cinc anys gràcies a l’interès creixent per la salut natural i el benestar. Avui, pots comprar ashwagandha en pols a Andorra, càpsules, gominoles o com a ingredient d’alguns complements energètics.

Beneficis de l’ashwagandha

 

T’ajuda a calmar l’estrès. Si notes que els nervis et passen factura, l’ashwagandha pot ajudar-te a reduir els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès, i fer-te sentir més tranquil.

  • Té un efecte relaxant que pot ser clau per a qui té insomni lleu i necessita descansar més profundament.
  • Pot augmentar l’energia i la resistència. Si ets una persona activa o sents que et falta força, l’ashwagandha pot ajudar-te a reduir la fatiga i millorar el rendiment físic.
  • Et pot donar claredat mental. Si tens dies plens d’estrès, pot ajudar-te a millorar la concentració i la memòria, fent que afrontis les tasques amb més seguretat.
  • Reforça el teu sistema immunitari. Hi ha estudis que mostren com pot potenciar la producció de cèl·lules defensores del teu cos.

Efectes secundaris de l’ashwagandha i contraindicacions

 

Tot i els beneficis, que són molts, no és una planta lliure de riscos. Per això, abans de començar a prendre ashwagandha, és fonamental que consultis un professional de la salut.

Alguns efectes secundaris poden incloure:

  • Malestar gastrointestinal com diarrea o nàusees.
  • Somnolència excessiva si es pren en dosis altes.
  • Interaccions amb medicaments, especialment amb ansiolítics o sedants.
  • No és recomanable per a dones embarassades o persones amb problemes autoimmunitaris, ja que pot estimular excessivament el sistema immunitari.

Quina és la dosi d’ashwagandha recomanada?

Tot depèn de com la prenguis, i de l’efecte que busquis. Però perquè et facis una idea:

  • Extracte de rel d’ashwagandha
    • Entre 300 i 600 mg al dia.
    • La recomanació és que divideixis aquesta dosi en dues preses (matí i vespre). Així el teu cos l’absorbirà millor.
  • Ashwagandha en pols
    • Entre 1 i 5 grams al dia.
    • Generalment, es barreja amb aigua, sucs, batuts o llet calenta.
  • Càpsules o comprimits
    • Segueix les instruccions del fabricant, però sovint inclouen 300-500 mg per càpsula.
    • Qui la pren així, sol fer-ho amb els àpats per minimitzar possibles molèsties gàstriques.

Alternatives saludables a l’ashwagandha


No existeixen alternatives que cobreixin exactament totes les propietats de l’ashwagandha, però segons el que necessitis, pots considerar: Si busques un efecte energitzant immediat, la guaranà pot ser la teva opció gràcies a la seva alta concentració de cafeïna. Si el teu objectiu és descansar millor i relaxar els músculs, el magnesi és una gran ajuda.

L’ashwagandha és única perquè combina efectes calmants i energitzants, fent-la ideal per a persones amb estrès o fatiga. Si últimament et sents esgotat o tens la sensació que no descanses prou bé, potser l’ashwagandha pot ser una gran aliada. Així i tot, no és l’única: sovint, el punt de partida per recuperar energia és millorar els teus hàbits de son i cuidar la teva rutina diària. Descobreix com fer-ho aquí.