T’afecten les fases lunars? Això és el que ha aconseguit demostrar la ciència

Tothom té un amic que quan té un mal dia no triga ni dos segons a trobar explicacions assenyalant la lluna. I si no el tens, vol dir que ets tu. De la influència de les fases lunars sobre la terra no hi ha cap dubte: des de la gravetat fins a l’ecologia, passant pel seu moviment: la lluna mou marees, il·lumina el nostre planeta i fins i tot modifica la seva rotació. 


Però quan parlem de les persones que l’habiten, els efectes del nostre satèl·lit comencen a adquirir certs matisos sovint més esotèrics que no pas científics. Això que la lluna pot canviar l’estat d’ànim és cert? La lluna regula els cicles menstruals? Pot ser que si hi-ha lluna nova tingui menys energia? Avui contestarem aquestes preguntes des del prisma científic. Comencem! 

 

Cicles lunars i menstruació: això és el que s’ha demostrat fins ara 

 

Partirem de la base que la comunitat científica sempre s’ha mostrat més aviat escèptica sobre la idea d’una influència lunar als cicles menstruals. El motiu? Cap evidència ha estat sòlida, i és complicat estudiar aquest fenomen de manera rigorosa. És a dir, que alguns estudis han suggerit correlacions entre la fase lunar i l’ovulació, mentre que uns altres no han trobat cap relació significativa:  

 

L’any 1986, Cutler, va estudiar les influències de la lluna al cicle reproductiu de les dones, analitzant 305 casos de forma individual. Aquestes van ser les seves conclusions:  

 

  • Durant la fase de lluna plena, les dones tenien cicles menstruals més curts en comparació amb la lluna nova. 
  • Aquest efecte va ser més pronunciat en dones que vivien en entorns urbans en comparació amb dones que vivien en àrees rurals. 
  • Les dones que van participar en l’estudi semblaven tenir un major nombre d’ovulacions durant la lluna plena en comparació amb la lluna nova. 

 

Com et pots imaginar, aquest estudi ha estat objecte de crítiques i hi ha hagut dificultats per a replicar els seus resultats. Però és interessant saber que existeix. 

 

Creences populars sobre la lluna que la ciència no ha estat capaç encara de demostrar  

 

Que la ciència ha explorat extensament la possible influència de la Lluna en les persones és cert, com també ho és que moltes de les creences populars sobre la influència del satèl·lit en no han estat recolzades per falta d’evidència científica sòlida. Com ara? 

 

La Lluna plena causa un augment en la taxa de criminalitat 

 

Malgrat la persistent creença que la Lluna plena està associada amb un augment en l’activitat criminal i el comportament agressiu, alguns estudis han trobat correlacions entre la Lluna plena i uns certs tipus de crims, mentre que uns altres no han trobat cap associació significativa. Parlarem del més curiós:  

El 2008, al Canadà es van examinar les dades de 771 incidents violents atesos en una sala d’emergències a Quebec, durant un període de cinc anys. Els investigadors van trobar una correlació estadísticament significativa entre la Lluna plena i la freqüència dels incidents violents. Específicament, va haver-hi un augment del 10% en la incidència de lesions autoinfligides durant les fases de Lluna plena en comparació amb altres fases lunars. 

 

La Lluna plena ens fa estar més irritables 

 

Una mica en la mateixa línia que l’anterior, però potser més escampada a la nostra època: Alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i uns certs aspectes del somni i el comportament, però d’altres semblen demostrar tot el contrari: 

 

  • L’any 2013 aquest estudi va trobar que les persones tendeixen a tenir un somni més profund durant la fase de lluna plena. 
  • Però el 2014, aquest altre  no va trobar cap associació significativa entre la fase lunar i la qualitat del somni. 

Novament, ens posem d’acord. De seguida veurem per què. 

 

La lluna plena pot determinar el moment del part 

 

De la mateixa manera que la Lluna pot afectar les marees, també pot influir en els líquids corporals, incloent-hi el líquid amniòtic, no? Doncs, lamentablement, fins ara aquí tampoc ens hem posat d’acord. 

Així i tot, t’hem de dir que alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i la freqüència dels parts. 

 

La lluna afecta la nostra productivitat 

 

Molts estudis miren de provar la influència del sol i la lluna a la productivitat, amb resultats poc sòlids. Però en aquest punt ens hem d’aturar, perquè si això t’interessa has de saber que el que si que s’ha demostrat és que el ritme circadiari, un cicle biològic influenciat principalment per la llum i la foscor, d’aproximadament 24 hores que regula una varietat de processos fisiològics i comportamentals en els organismes vius, inclosos els humans. D’això ja vam parlar en aquest article. 

 

Per què és tan difícil per la ciència demostrar que la lluna afecta les persones?  

 

Una de les principals dificultats en la recerca sobre la influència de la Lluna és la gran quantitat de factors que poden influir en l’objecte d’estudi: sigui el part, sigui l’ovulació o sigui una jornada laboral. Imagina’t: Des de factors genètics, ambientals fins a intervencions mèdiques i condicions de salut física i mental. Les variables són tantes que fan que identificar de qualsevol influència lunar sigui molt, molt complicat.  

Això no treu que la Lluna sigui un objecte fascinant, i que milions de persones puguin trobar respostes interessants en ella que ajudin a comprendre o a contextualitzar emocions, somnis o canvis en el seu dia a dia. Escoltar, qüestionar i respectar qui pensa diferent és la millor manera de conviure amb les incògnites que la ciència encara no ha pogut demostrar.  

Stresslaxing: quan relaxar-te encara t’estressa més

Sembla mentida que una paraula pugui descriure tan bé la sensació amb la qual conviu i lluita cada cop més gent. Els mitjans de comunicació parlen de tendència, però més aviat es tracta d’un problema creixent de salut mental: l’stresslaxing és la incapacitat de descansar de veritat. Les persones que ho pateixen, quan intenten relaxar-se, veuen com els seus nivells d’ansietat per no estar produint augmenten. D’aquí el mot. I d’aquí el problema.  

 

Parlem-ne. 

 

La paradoxa de l’estrès i la relaxació 

 

L‘estrès s’ha convertit en una constant en la vida de moltes persones. Les exigències laborals, les responsabilitats familiars i les pressions socials són fonts constants d’agitació. En la seva forma més bàsica, l’estrès és una resposta natural del cos davant situacions percebudes com a amenaçadores o desafiadores. Aquesta resposta té una utilitat: preparar-nos per a enfrontar la situació.  

 

  • En dosis moderades, l’estrès pot ser beneficiós, impulsant-nos a superar obstacles i aconseguir les nostres metes.  
  • No obstant això, quan es torna aclaparador, l’estrès pot tenir efectes perjudicials en la nostra salut física i mental. 

 

D’altra banda, tenim l’estat oposat: la relaxació. Un descens en l’activitat fisiològica i mental, acompanyat de sensacions de calma, tranquil·litat i benestar. La relaxació ens permet recuperar-nos del desgast causat per l’estrès, restaurant el nostre equilibri intern i promovent la curació tant física com emocionalment. 

 

Com poden coexistir l’estrès i la relaxació? 

 

La clau és entendre que són components naturals i interdependents de l’experiència humana. En un nivell fonamental, l’estrès i la relaxació són dues cares de la mateixa moneda: cadascun és necessari per a apreciar i equilibrar a l’altre. Sense estrès, la relaxació perdria el seu significat; sense relaxació, l’estrès es tornaria insostenible. 

 

A més, la capacitat de manejar eficaçment l’estrès i trobar moments de relaxació enmig de la turbulència és essencial per a la nostra salut i benestar general. Les tècniques de gestió de l’estrès, com la meditació, la respiració profunda i l’exercici regular, poden ajudar-nos a regular les nostres respostes a l’estrès i promoure la relaxació quan més el necessitem. De la mateixa manera, reservar temps per a activitats plaents i relaxants, com a passejos per la naturalesa, lectura o passatemps creatius, pot nodrir ment i cos, proporcionant un refugi contra les tensions. 

És important reconèixer que la paradoxa de l’estrès i la relaxació és una part inherent de l’experiència humana i que tots dos estats són igualment vàlids i necessaris. Però no tothom ho sap gestionar.  

 

Què és l’stresslaxing? 

 

L’stresslaxing és més que la paraula de moda a les xarxes socials. La seva definició és senzilla: 

Estar tan estressat que relaxar-te et fa sentir encara més estressat, per no estar treballant per eliminar les tasques que et fan sentir així.  

Tan cert com dur. I el primer pas per reconduir la situació és reconèixer que, potser, estem experimentant estrès per sobre del nostre llindar de tolerància.  

 

Quines persones poden patir stresslaxing? 

 

Qui pateix stresslaxing té dificultats per a gaudir del moment present, especialment durant els moments de descans, i una preocupació excessiva pel que pugui succeir en el futur.  

Aquest fenomen sovint està vinculat amb aquelles que pateixen burnout i també afecta persones amb ansietat o que els hi costa adaptar-se als canvis.  

Segons aquesta teoria, algunes persones prefereixen preocupar-se constantment en lloc de relaxar-se i arriscar-se al fet que una cosa inesperada arruïni el seu moment de desconnexió.  

A més, és comú en aquelles persones que es preocupen molt pel que els altres pensen d’ells, la qual cosa els porta a semblar ocupats tot el temps, justificar els seus moments de relax i esforçar-se encara més per a mantenir una bona imatge, la qual cosa pot generar sentiments de culpa quan no compleixen amb expectatives poc realistes. 

Reconèixer aquestes tendències és fonamental per a treballar en un equilibri saludable entre el treball, el descans i el benestar emocional. Et donem algunes claus. 

 

Claus per reduir l’stresslaxing 

 

Establir límits clars, i respectar-los: Aprendre a dir «no» quan sigui necessari i establir límits saludables: hores específiques per a treballar i dedicar temps a activitats de descans i relaxació sense sentir-te culpable per això. 

Prioritzar el somni: estableix una rutina regular de somni. Aquí t’expliquem com pots fer-ho. El somni de qualitat és fonamental per a la salut física i mental, i descansar adequadament durant la nit t’ajudarà a enfrontar millor l’estrès diari i a mantenir un estat d’ànim equilibrat.  

Desconnectar de les tecnologies: La constant estimulació digital pot contribuir a l’estrès i dificultar la relaxació. Va bé de tant en tant buscar activitats que et permetin desconnectar i connectar amb tu mateix.  

I, si sents que ho necessites, demana ajuda: Mai ens cansarem de dir-ho. Si et sents aclaparat per l’estrès i trobes difícil manejar les teves emocions o bregar amb les demandes de la vida diària, un psicòleg pot ajudar-te a desenvolupar estratègies efectives d’afrontament i maneig de l’estrès.  

Existeixen realment els aliments afrodisíacs?

Atribuir a la xocolata, a les maduixes o a les ostres el poder de despertar desig sexual pot semblar, de primeres agosarat. Però la història dels afrodisíacs, t’ho creguis o no, porta cua: ja se sap que el de la passió és l’etern trending tòpic.

Els nostres avantpassats feien servir fins i tot corns de rinoceront ratllat per a exprèmer les seves suposades propietats afrodisíaques.

Per sort, sembla que ja entenem que no tot s’hi val, i les eines, la ciència i l’accés a la informació han fet evolucionar la relació amb aquesta llista d’aliments. Avui donarem una ullada des d’un prisma més aviat científic, i mirarem de respondre l’eterna pregunta: fins a quin punt podem confiar en un ingredient per augmentar el desig sexual?


Què vol dir que un aliment és afrodisíac?


De fet, el mot «afrodisíac» ve d’Afrodita, l’arxiconeguda deessa grega de l’amor, la bellesa i la fertilitat. La història ja s’explica sola, oi? Un afrodisíac és una substància que es creu que augmenta el desig sexual, el plaer o la capacitat de l’excitació en els éssers humans. 

Sí, el verb creure és el veritable protagonista d’aquesta definició.

En termes científics, la idea dels afrodisíacs es basa en la influència d’uns certs compostos químics en el cos humà que podrien tenir efectes sobre els sistemes nerviós, endocrí i vascular, tots els quals estan implicats en la resposta sexual. La investigació en aquest camp és limitada i en molts casos els efectes dels afrodisíacs són anecdòtics o manquen de suport científic robust. Abans de continuar: De quins aliments estem parlant?


Quins són els principals aliments afrodisíacs?


  • Xocolata: Conté feniletilamina, un compost que es creu que indueix sentiments d’eufòria i plaer. També conté teobromina, que pot tindre efectes estimulants.
  • Les famoses ostres: Són riques en zinc, un mineral que s’ha relacionat amb la producció de testosterona.
  • Safrà: Alguns estudis suggereixen que pot millorar la funció sexual en homes i dones.
  • Alvocat: Ric en àcid fòlic, potassi i greixos saludables, l’alvocat pot promoure la salut cardiovascular i augmentar l’energia, la qual cosa pot tindre efectes positius en la libido.
  • Figues: ón una bona font de potassi i antioxidants que poden millorar la salut sexual.
  • Mel: Conté vitamines del complex B i minerals que poden augmentar l’energia i el desig sexual.
  • Gingebre: Conegut per les seves propietats estimulants, el gingebre pot millorar la circulació sanguínia i augmentar la libido en alguns individus.
  • Canyella: Es creu que la canyella té efectes estimulants i pot millorar la circulació sanguínia.
  • Espàrrecs: Sembla mentida, però són una bona font de vitamina E, que pot promoure la producció d’hormones sexuals. A més, contenen àcid fòlic, que pot millorar la salut cardiovascular i l’energia.

A la llista podríem afegir també les carabasses, les anous, el raïm, l’all i el vi negre (del qual parlarem més endavant).


Què diu la ciència dels afrodisíacs?


Com t’avançàvem, no hi ha cap evidència científica de tot això, però sí que s’han fet investigacions al respecte, amb resultats que deixen entreveure certs efectes. Per exemple?

  • Un estudi publicat en el «Journal of Sexual Medicine» al 2006 va trobar que el consum de xocolata calent va millorar lleument la funció sexual en dones amb disfunció sexual lleu, però no va haver-hi efectes significatius en homes.
  • Un altre estudi realitzat en 2014 va trobar que la xocolata fosca millorava la funció sexual en dones postmenopàusiques, però no va tenir efecte en homes.

Si estirem el fil, veurem que molts dels aliments de la nostra llista d’afrodisíacs comparteixen un detall clau en aquesta història: milloren la circulació sanguínia. És a dir, que poden relaxar els vasos sanguinis i millorar el flux de sang en general, i cap a on ens interessa, en particular.

  • La L-arginina, present a les carabasses i les anous, es converteix en òxid nítric en el cos, que té el poder d’augmentar el flux sanguini.
  • Els aliments rics en àcids grassos Omega-3, com el salmó i l’alvocat, també poden tindre aquest efecte.
  • També està la quercetina, que es troba en pomes, baies, raïm, vi negre, all i xocolate negre, que té propietats antiinflamatòries que poden millorar la circulació sanguínia i contribuir a la salut sexual.

Els efectes, diuen els investigadors, no els notarà tothom: només es beneficiaran aquelles persones que pateixin problemes de circulació.


El paper de l’alcohol en el desig sexual


Parlem del vi negre: l’etern protagonista dels sopars de San Valentín. Que el consum d’alcohol pot augmentar l’excitació sexual és una de les veritats a mitges més escampades pel carrer. És cert que existeixen estudis que miren de provar la relació entre el consum de vi negre i la disminució de la disfunció erèctil, però l’evidència és limitada, i cal investigar més. 

També és cert que l’alcohol és un depressor del sistema nerviós central, cosa que, traduïda, vol dir que pot reduir l’activitat cerebral i disminuir la inhibició. Això pot provocar una sensació de relaxació i desinhibició.

Però cal tenir present, per sobre de tot això, que, consumint alcohol tenim més a perdre que a guanyar. D’això ja vam parlar en aquest article.


Quin és el millor afrodisíac de tots?


A ningú se l’escapa que el desig va de la mà del benestar físic i mental. Que si els ciments fallen, poc podrà fer per tu un grapat de maduixes. L’autoimatge, i l’equilibri hormonal tenen molt a dir aquí. Menjar bé, fer esport i cuidar la teva salut és el millor que pots fer per mantenir viu aquest desig, i la teva salut en general.