Potser tu no hauries de beure cua de cavall

Una planta pot ser medicinal… i igualment tenir riscos

La cola de cavall és una planta rica en silici i altres compostos que li donen propietats diürètiques. Això vol dir que augmenta la producció d’orina, i amb ella l’eliminació de líquids i minerals. Infusions, càpsules o extractes s’han popularitzat com a remei natural per perdre pes, però que sigui “natural” no vol dir que sigui segur per a tothom.

 

Riscos i efectes secundaris de la cua de cavall

Quan augmentem la producció d’orina, no només eliminem líquids: també perdem minerals essencials, com el potassi. I què passa quan falta potassi? El cos ens ho fa notar amb rampes, debilitat muscular i fins i tot baixades de tensió arterial, que poden traduir-se en marejos, sensació de cansament sobtat o malestar general. 

Això és especialment problemàtic per a persones amb problemes renals o cardíacs: els ronyons poden quedar sotmesos a un sobreesforç i el cor pot reaccionar de manera inesperada davant aquests canvis en la pressió i els nivells d’electròlits. 

A més, la cua de cavall pot interactuar amb medicacions habituals, com els diürètics o els tractaments per a la pressió arterial, potenciant o disminuint-ne l’efecte, i això pot complicar encara més el quadre. 

Tampoc és recomanable en embaràs o lactància, perquè no hi ha prou estudis que en garanteixin la seguretat. 


Qui no hauria de beure cua de cavall?

Aquestes infusions poden ser un recurs puntual, però no són un remei universal i, si les prenem sense control, podem tenir més problemes que beneficis. Evita afegir-les dins la teva rutina si tens:

  • Problemes renals o cardíacs.
  • Prens medicació diürètica, antihipertensiva o anticoagulants.
  • Estàs embarassada o en període de lactància. No hi ha prou estudis de seguretat.
  • Persones amb risc de dèficit de vitamina B1.


Com prendre cua de cavall per potenciar els beneficis

No cal beure’n cada dia de forma indefinida: els experts recomanen prendre-la en períodes curts, de dues a quatre setmanes, i després descansar per evitar la pèrdua excessiva de minerals.

El format més habitual és en infusió, deixant reposar la planta uns minuts en aigua calenta, tot i que també pots comprar càpsules o extractes si necessites controlar una mica millor la dosi. 

La clau de l’encert és acompanyar-la amb una bona hidratació i una dieta rica en aliments amb potassi —com el plàtan, l’alvocat o els fruits secs— per compensar-ne l’efecte diürètic. I, sobretot, si prens medicació o tens alguna patologia, consulta sempre amb un professional abans de començar: només així la cua de cavall pot ser una ajuda puntual i no un risc afegit per a la teva salut.

 

Quins aliments és millor evitar a l’estiu per no patir una intoxicació?

Símptomes, senyals i consells per evitar una intoxicació alimentària

Hi ha plats que a l’estiu sonen a vacances, a mar i llibertat… però que poden acabar en un malson. La calor accelera el creixement de bacteris i fa que aliments aparentment inofensius es converteixin en sospitosos habituals. I aquí no s’hi val el “jo sempre ho menjo i a mi mai m’ha passat”: les intoxicacions alimentàries són molt més freqüents quan fa calor.

Els símptomes d’intoxicació alimentària més habituals inclouen nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal, febre i, en alguns casos, calfreds o mal de cap. Poden aparèixer des de poques hores fins a diversos dies després d’haver menjat l’aliment contaminat. I sí: la calor multiplica les possibilitats que això passi. T’ajudem a prevenir:

 

Ous i derivats (maionesa, salses, cremes)

Els ous crus o poc cuinats poden contenir Salmonella. La maionesa casolana, les salses a base d’ou i les postres com el tiramisú són especialment delicats si no es conserven en fred. 


Marisc i peix cru

Ostres, cloïsses, gambes o sushi poden ser una delícia… però també una porta d’entrada per bacteris com Vibrio o Listeria. Encara més si el menges en llocs sense garanties higièniques o a la platja, on la refrigeració pot ser un miracle.


Carns poc fetes

Les hamburgueses, el pollastre a la brasa o broquetes necessiten arribar a una temperatura interna suficient per eliminar bacteris com l’E. coli o el Campylobacter. A l’estiu, els cuinats “al punt” poden ser un risc si la carn no ha estat manipulada correctament.  


Làctics no pasteuritzats

Formatges tous, llet crua o gelats artesans fets amb llet no pasteuritzada poden transmetre Listeria, especialment perillosa per a embarassades, infants i persones immunodeprimides.

 

Alerta amb els cinc sentits

A simple vista, hi ha senyals que poden delatar que un aliment ja no és segur: a banda dels clàssics canvis de color i olors sospitoses, para atenció a:

  • Les textures amb baves o tacte enganxós a la carn o al peix, fruita i verdura, acostumen a ser resultat de l’activitat bacteriana a la superfície: els microorganismes descomponen les proteïnes i alliberen substàncies viscoses.
  • Els envasos inflats o bombats solen indicar que dins s’hi ha produït gasos com a resultat d’una fermentació o descomposició provocada per bacteris o fongs. Això vol dir que el producte podria estar contaminat, fins i tot si encara no ha vençut la data de caducitat.
  • En el cas dels congelats amb molta escarxa o cristalls de gel a dins, pot ser un senyal que s’han descongelat parcialment i s’han tornat a congelar, la qual cosa afavoreix el creixement de bacteris. 

I si tens una intoxicació mentre viatges?


Patir una intoxicació alimentària lluny de casa pot convertir les teves vacances en un malson: pot ser que necessitis atenció mèdica urgent, medicació específica o fins i tot hospitalització. A més, el cost d’aquestes assistències fora d’Andorra pot ser molt elevat.

Per això, viatjar amb una assegurança mèdica internacional no és un luxe: és la teva xarxa de seguretat. Amb Assegur mai et quedaràs sol.


4 Errors molt típics que empitjoren la sensació de calor

La guia de supervivència perquè la propera onada de calor a Andorra et trobi fresc i sa com un roure


Asfalt calent, poc vent i cero energía. És estiu, i a Andorra fa calor. Tenim experiència, per això sempre mirem d’estrenar l’estació amb bona voluntat, oi?: ens prometem portar-ho millor, queixar-nos menys i gaudir dels beneficis de la vitamina C… fins que al cap de deu minuts voltant per la capital la samarreta torna a estar enganxada, i la nostra paciència es comença a fondre. 

 

Les xarxes estan plenes de tips per portar millor la calor que val la pena no seguir

Quan les temperatures pugen, el nostre cos fa el que pot per regular-se. Però sovint, sense voler, cometem errors que no només no ajuden… ho empitjoren tot una mica més. Revisem amb tu un per un:

 

Dutxar-te amb aigua freda a l’estiu

L’aigua molt freda provoca una vasoconstricció ràpida; la sang es retira cap als òrgans interns, la pell es refreda… i la calor queda atrapada dins del cos. Al cap de pocs minuts, la temperatura central torna a pujar i la sensació de xafogor fins i tot empitjora. 

Millor dutxa’t amb aigua tèbia, deixa que la temperatura baixi de manera gradual i acaba amb uns segons fresquets. Quan surtis, eixuga’t amb tocs suaus: la fina capa d’humitat que queda s’evaporarà i et traurà de sobre uns quants graus addicionals.


Beure només aigua 

Quan sues pots perdre fins a 1 g de sodi per litre de suor. Sembla poc? Si només rehidrates amb aigua, el plasma es dilueix i t’exposes a una hiponatrèmia lleu (marejos, rampes, confusió). Una deshidratació d’un 2 % del teu pes ja afecta el rendiment físic i cognitiu.

Millor alterna aigua amb solucions de sals minerals (o un got d’aigua amb una punteta de sal i un raig de llimona), incorpora fruita rica en aigua (síndria, préssec, cogombre) i beu petits glops cada 15 minuts en lloc de beure mitja ampolla de cop quan ja notes que el cap no rutlla. 

 

Tenir la casa hermèticament tancada tot el dia (i també a la nit)

Convertir el pis en un forn sense tiratge és un clàssic. Doncs l’OMS ens aconsella exactament el contrari: bloquejar el sol durant el dia i ventilar fort de nit o a primera hora. El secret de la ventilació creuada és senzill.

 

Saltar‑te àpats perquè “no tens gana”

La calor redueix l’alliberament de grelina —l’hormona que desperta la gana— i sembla que això minvi la nostra necessitat de menjar. No obstant això, saltar‑se àpats vol dir  perdre sals, proteïnes i energia necessària per regular la temperatura interna i pot afavorir marejos o cops de calor lleus. 

Millor menja racions petites cada quatre hores (et ve de gust un gaspatxo diferent?), prioritza proteïnes lleugeres (iogurt, ous, tofu) i evita les fritades a l’hora de la migdiada: tu i la paella mereixeu descansar.

Evitar aquests errors no t’evitarà suar fins que tornin els primers bolets, però sí bona part de la sensació de ser un forn portàtil que et roba energia i bon humor. I, si malgrat tot acabes amb malestar i necessites atenció mèdica, recorda que l’assegurança de salut d’Assegur no has de preocupar-te per res. Aquesta és la nostra feina.


Fotodepilació Hexa‑Glide: Promeses d’Instagram o ciència?

La depilació definitiva que no ho és del tot


L’algoritme d’Instagram fa dies que ens ven la màquina de depilació miracle que farà desaparèixer cada pèl de l’avantbraç sense dolor ni visites a cap centre mèdic. La Hexa‑Glide —hereva domèstica dels sistemes IPL— promet resultats dignes d’un làser professional, amb un capçal que “llisca” i un patró d’emissió hexagonal. Traiem-li el hype i quedem-nos amb el que cal saber abans de fer la inversió:

 

Què fa diferent l’Hexa-Glide d’un IPL clàssic?

La tecnologia és bàsicament Intense Pulsed Light, però fragmentada en sis microfeixos que dibuixen un hexàgon i es disparen en cadenes rapidíssimes de 10‑15 mil·lisegons. Aquesta “pluja fotònica” acumula calor al fol·licle mentre respecta la dermis. Segons un metaanàlisi del 2025 publicat a Lasers in Medical Science (enllaç), els dispositius Hexa‑Glide redueixen el pèl un 51 % de mitjana després de 12 setmanes, xifra comparable —encara que no superior— a la d’un IPL de consulta (47 %). Fins aquí bé.

 

Expectatives i un calendari més realista de la fotodepilació Hexa-Glide


  • Les primeres dues setmanes: el pèl cau una mica més tard de cada sessió; l’efecte és subtil.
  • Sis a vuit setmanes: es veuen clapes clares; els cabells tornen més fins.
  • Sis mesos: diversos assaigs situen la reducció amb dispositius IPL domèstics al voltant del 40‑60 %, sempre que hagis repetit cada 15 dies al principi i, després, cada 4‑6 setmanes. En canvi, un làser mèdic alexandrita o díode pot arribar a un 70‑80 % de reducció en el mateix període.

Els efectes adversos greus són rars (< 2 %), però depilar-te tu a casa no és el mateix que fer-ho a un centre professional. El risc de portar-te un ensurt és més alt. Si no ho fas bé, pots acabar amb cremades lleus, vermellor persistent o taques fosques. Si notes ampolles o dolor intens, refreda la zona amb una compresa estèril i visita el dermatòleg. Aquí entrem en joc nosaltres: et cobrim les visites de dermatologia i els tractaments derivats de complicacions cutànies, sense haver d’avançar diners i sense demanar autoritzacions a la CASS. No coneixes Salut Plus?

 

Per què cada cop hi ha més nens que ronquen?

Per què cada vegada més nens i nenes ronquen i què pots fer si sospites que això està afectant el seu descans o desenvolupament


Roncar no és només cosa de grans. De fet, molts infants fan sorolls mentre dormen… però no sempre és un simple “hàbit de son”. 

És normal que alguns nens ronquin de manera ocasional, especialment si estan constipats o tenen una infecció respiratòria. Però quan els roncs són freqüents, persistents i intensos, o van acompanyats de pauses respiratòries, estem davant d’una situació que pot requerir atenció mèdica.

Els especialistes parlen de dos grans tipus:

  • Roncs habituals simples: no afecten l’oxigenació ni el son profund.
  • Síndrome d’apnea-hipopnea obstructiva del son (SAHOS): una alteració mèdica on la respiració s’interromp parcialment o totalment diverses vegades durant la nit.

Segons diversos estudis, fins a un 10% dels infants ronquen habitualment, i entre un 1 i un 5% podrien tenir SAHOS, sovint sense diagnosticar.

Per què ronquen els nens? Causes més habituals

Hi ha diversos factors que poden afavorir els roncs infantils:

  • Hipertrofia de les amígdales o adenoides (vegetacions): una de les causes més freqüents, especialment entre els 3 i 7 anys.
  • Rinitis al·lèrgica o sinusitis crònica: inflen les vies respiratòries i dificulten el pas de l’aire.
  • Obesitat infantil: pot afavorir l’obstrucció de les vies respiratòries superiors.
  • Anomalies craniofacials o neuromusculars: menys freqüents, però importants de valorar.
  • Hàbits com respirar per la boca o dormir sempre panxa amunt.

Quan els roncs són freqüents i van acompanyats d’apnees, poden afectar seriosament la qualitat del son dels infants. Sense un descans profund i reparador, el cos no es recupera com cal: poden aparèixer signes de cansament diürn, dificultats de concentració, irritabilitat, alteracions en el creixement i, en casos greus i no tractats, problemes cardiovasculars a llarg termini. 

Quan cal consultar un especialista?

Si el teu fill o filla ronca gairebé cada nit, fa pauses per respirar mentre dorm, es desperta amb sensació d’ofec o mostra signes de cansament i irritabilitat durant el dia, és moment de consultar. Aquests símptomes poden indicar un trastorn del son que cal valorar. 

El pediatre o especialista podrà fer una primera exploració i, si ho considera necessari, recomanar proves específiques com una polisomnografia per estudiar com dorm i si hi ha apnees que puguin afectar la seva salut.

Matxa blau: ni és matxa ni és per a tothom

És preciós. A les fotos queda de revista: una beguda blau, suau i escumosa. Però… què és realment el matxa blau? És saludable? Pot fer mal? I on el pots comprar a Andorra?


El matxa blau no prové del te verd japonès, com podries imaginar pel nom. Es fa a partir de les flors d’una planta anomenada Clitoria ternatea, també coneguda com a “guisant de papallona”. És aquesta flor la que li dona aquest color tan intens i tan ‘instagramejable’. El gust és suau, una mica herbaci, i no conté cafeïna. Així que, si t’esperaves el xut d’energia d’un matxa verd… aquest no és el teu batut.

 

Tot i així, té propietats interessants:

  • Té antioxidants:  sobretot antocianines, com els nabius, que poden ajudar a reduir l’estrès oxidatiu. El què? Enllaç article antioxidants.
  • S’està estudiant el seu efecte antiinflamatori i neuroprotector.
  • Hi ha qui diu que millora la memòria. Però aquí anem amb compte: calen més estudis.
  • Algunes investigacions indiquen que pot inhibir enzims digestius com l’alfa-glucosidasa, l’alfa-amilasa pancreàtica i la sacarasa intestinal. Això fa que la digestió dels hidrats de carboni sigui més lenta, i per tant pot ajudar a moderar els pics de sucre i insulina després dels àpats.

No farà cap miracle, però pot sumar. Sobretot si el combines amb una alimentació equilibrada.

 

No, el matxa blau no és segur per a tothom

Aquí és on cal parar una mica més l’orella. Hi ha persones que han notat molèsties digestives (nàusees, malestar) després de consumir-ne sovint o en grans quantitats.

També pot interaccionar amb alguns medicaments, com:

  • Tractaments per la tensió arterial: com que té un lleuger efecte vasodilatador, pot afavorir la hipotensió. 
  • Ansiolítics o antidepressius: estudis com aquest assenyalen que pot potenciar la somnolència en combinació amb aquests fàrmacs.

Si prens medicació de manera regular, consulta abans amb un professional sanitari. 

Comprar matxa blau a Andorra

El pots trobar a herbolaris i botigues especialitzades. No és a cada cantonada, però sí que comença a arribar a espais on es ven superaliments i complements naturals. Busca sempre que sigui 100% Clitoria ternatea, i si pots, de cultiu ecològic.

 

Amb la salut, millor no improvisar

Informa’t, escolta’t… i si vols, consulta el teu metge abans. Perquè cuidar-te hauria de ser això: una decisió que et fa sentir bé, no només veure’t bé.

T’extrauen sang, li posen ozó i te la tornen: el tractament que arrasa a Corea

Què sabem realment sobre les teràpies amb ozó? I per què no estàn recomanades per l’OMS?


En alguns països asiàtics, com Corea del Sud, les teràpies amb ozó estan en auge. En clíniques privades d’estètica i wellness les promocionen com una forma revolucionària de desintoxicar l’organisme, oxigenar la sang i millorar la immunitat. El procediment, conegut com a autohemoteràpia ozònica, consisteix a extreure una petita quantitat de sang, barrejar-la amb ozó i oxigen, i reintroduir-la al cos.

La promesa sona potent. Però és segura? Funciona? Què en diu la comunitat científica?


Què en diu la ciència sobre l’autohemoteràpia ozònica?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’ozó és un agent tòxic i no recomanat com a tractament mèdic, ja que no existeix evidència sòlida de la seva eficàcia ni seguretat.

El principal problema de l’ozonoteràpia és que, tot i que es parla d’‘oxigenar’, l’ozó és un agent oxidant molt reactiu que pot fer mal a les cèl·lules si s’introdueix de manera inadequada. Pot provocar inflamació, irritació pulmonar, dolor muscular i cefalees.

En casos de mala pràctica, s’han documentat:

  • Embòlia gasosa (per mala administració)
  • Reaccions immunològiques adverses
  • Danys hepàtics o renals

Tot i que hi ha centres que l’ofereixen amb garanties i alguns professionals defensen els seus beneficis, la manca de consens científic fa que encara sigui considerada una pràctica experimental.


Per què aleshores té tanta fama?

En un context en què busquem solucions ràpides, detox exprés i millores d’energia, aquest tipus de teràpies ofereixen una narrativa atractiva: no sembla invasiva, sona natural, i es ven com si el cos simplement “activés” les seves defenses.

Però quan es tracta de posar gasos reactius dins del teu sistema circulatori… és millor no confiar-se. Amb la salut, més que seguir modes, cal contrastar la informació. L’ozonoteràpia pot semblar innovadora, però encara no té el suport de la ciència ni el reconeixement de les autoritats sanitàries internacionals.

Consulta sempre amb el teu metge abans de provar qualsevol tractament d’aquest tipus. I si t’interessa cuidar de veritat la teva salut, ja saps on som.

 

Skincare a primària? Parlem dels Sephora kids

No és cap secret: estem envoltats de nens i nenes molt joves (entre 8 i 12 anys) que viuen obsessionats amb la cura de la pell i rutines de cosmètica facial dignes d’un centre d’estètica.

A diferència del joc tradicional de maquillatge o disfresses, aquí hi ha una relació seriosa amb el consum de productes pensats per a adults. I això preocupa dermatòlegs, psicòlegs i també famílies. Aquest fenomen no ha aparegut del no-res. Hi ha molts factors que l’alimenten:

  • Infants amb accés a xarxes socials des de molt joves.
  • Influencers de bellesa que mostren rutines cada cop més llargues i sofisticades.
  • Pressió per “tenir cura de tu” disfressada de benestar.
  • Estètica de self-care que arriba abans que la identitat.

El rebombori neix quan veiem nenes amb exfoliants potents o productes amb actius com retinol, que no només són innecessaris a la seva edat, sinó que poden ser nocius.


Els riscos reals: pell i autoestima en joc

El primer risc és dermatològic: utilitzar productes inadequats per a una pell jove pot causar irritacions, alteracions en la barrera cutània i problemes a llarg termini. Però hi ha un risc més invisible: relacionar la nostra vàlua amb l’aspecte físic quan som massa joves. Quan un infant entén que “tenir bona pell” o “fer-se tractaments” el fa més valuòs, el missatge s’integra. I és molt difícil de desfer després. I així comença una relació amb el propi cos basada en el judici constant.


Què podem fer a casa?

Quan una criatura et demana un producte caríssim “per cuidar-se”, el primer impuls pot ser riure o tallar-ho en sec. Però aquí el que toca és escoltar, observar i obrir conversa.

  • Demanem però no jutgem. “Què t’agrada d’aquest producte?”, “On ho has vist?”, “Com et fa sentir?” Això obre portes i et dona pistes.
  • No cal prohibir-ho tot. A vegades l’interès per aquests rituals amaga ganes de sentir-se gran, de pertànyer, de jugar. Pots oferir alternatives més suaus, o fer-ho conjuntament, des del vincle.
  • Explica-li què necessita realment una pell jove (i què no). No és un sermó, sinó informació adaptada a la seva edat: la seva pell ja fa la feina sola, i massa productes poden ser contraproduents.
  • Revisa l’accés a les xarxes, sense convertir-te en policia: el que cal és entendre què veuen, com ho interpreten i què els fa desitjar-ho. Acompanyar, més que controlar.

Cuidar-se és preciós a qualsevol edat. Però és important que ho facin sense sentir que s’han de perfeccionar. Que puguin créixer sentint que ja són suficients tal com són. 

Què és la fàscia?

El teixit que pot canviar-ho tot quan parlem de dolor i recuperació


No la veiem. Tampoc li fem gaire cas, però la fàscia és com la tela que ho embolcalla tot dins del teu cos: òrgans, músculs i ossos. Exacte: és un teixit continu i flexible que t’aguanta per dins. Com una malla viva.

Quan està sana, ni la notes.

Quan es tensiona, es resseca o s’endureix… el cos comença a queixar-se.

No estem parlant d’un dolor evident, com una fractura: parlem del típic malestar difús: la rigidesa al matí, la sensació que tot pesa i les contractures que no marxen. Moltes vegades no és que el múscul estigui malament: és la fàscia la que ens envia senyals.


De què està feta la fàscia?


Aquest teixit tan essencial està compost principalment de:

  • Col·lagen, que dona força i flexibilitat.
  • Elastina i altres proteïnes, que aporten resistència i elasticitat.
  • Substàncies fonamentals (com l’àcid hialurònic), que actua com una goma d’enganxar hidratant entre les cèl·lules i les fibres.

Amb el temps —i no cal esperar gaire: cap als 25 anys— el nostre cos comença a produir menys col·lagen de manera natural. Amb la menopausa, la baixada s’accentua encara més. El resultat? Els teixits perden fermesa, la pell es torna més fina i la fàscia, com una xarxa menys tensada, es pot tornar més rígida i menys elàstica.

La fàscia no és només una funda passiva. Té receptors nerviosos: pot sentir el dolor, la pressió i el moviment. Està viva i respon a l’estrès, a la deshidratació, al sedentarisme i a la tensió emocional. Quan la fàscia s’irrita o es resseca, pot immobilitzar parts del cos i generar dolor crònic.


Massatges, estiraments i tractaments per la fàscia


Si et lleves rígid sense saber per què, si acumules tensió a la mateixa zona sense cap lesió clara, si notes una incomoditat que es desplaça… La fàscia podria ser la clau. La bona notícia és que la fàscia respon molt bé a cures específiques:

• Massatges miofascials: aplicant pressió suau i progressiva sobre zones tenses.

• Estiraments llargs i sostinguts: no només musculars, sinó d’estructures profundes.

• Hidratació i moviment conscient: perquè la fàscia, com una esponja, necessita aigua i flexibilitat per mantenir-se saludable.

I no: un estirament ràpid no és suficient. La fàscia demana ritme lent i constància.

La fàscia és clau en la recuperació i en la prevenció de lesions


Treballar la fàscia no és només per eliminar molèsties. És essencial per prevenir lesions, millorar la postura i optimitzar el moviment. Una fàscia flexible redueix la rigidesa, millora la circulació i ajuda el cos a recuperar-se més ràpid després d’un esforç físic. Moure’t, hidratar-te i cuidar la teva fàscia és invertir en la teva salut a llarg termini, per dins i per fora. Recorda: no podem evitar l’envelliment. Però fer-ho en moviment i amb consciència ens dona la possibilitat de viure’l millor. T’ajudem a cuidar la teva salut.

Per què cada any ens costa més acabar un llibre?

Spoiler: no ets tu, és el món.

Succeeix en mig segon. Hi ha un moment —i tu ja ho has notat— en què decideixes, per fi, obrir un llibre, llegeixes dues línies i, abans que t’adonis, alguna cosa fa click, i tu estàs buscant una recepta de galetes al mòbil. Notes la punxadeta a la panxa? Et sents culpable. Fas l’esforç d’apartar la vista de la pantalla i tornar a enfocar-la al llibre. Som-hi, va. Els teus ulls avancen línia a línia, però el teu cap insisteix i segueix, efectivament, en un altre lloc. No és mandra ni falta d’interès. És un fenomen col·lectiu. Té nom, i per descomptat, explicació.

Aquest article no és una queixa generacional ni una elegia a temps anteriors. És una brúixola senzilla per entendre cap a on anem i per què ens costa tant llegir… i com podem recuperar el gust per fer-ho, sense forçar res.


Les pantalles no ens estan robant només el temps: ens estan robant el ritme.



Quan llegim a Twitter, Instagram o fins i tot un grapat de titulars ràpids a qualsevol diari digital, el cervell activa el mode “picoteig”: frases curtes, interrupcions constants, estímuls visuals. Pam pam pam. Aquesta mena de lectura és reactiva i no ens exigeix gaire concentració. Per això enganxa. D’això se’n diu lectura superficial (shallow reading). Experts com Maryanne Wolf han escrit sobre això i ho expliquen molt bé: no és que perdem la capacitat de llegir, sinó que el nostre cervell s’està “reconfigurant” per llegir d’una altra manera. I cal reentrenar-lo si volem recuperar el plaer de la lectura lenta.Quan tornem a un llibre, el contrast és brutal. Ens sembla lent, pesat. Ens falta la dopamina del canvi constant.

Hi ha un patró més que hem d’entendre.

Estem tan acostumats a fer-ho tot alhora —escoltar un podcast mentre contestem whatsapps i fem el dinar— que quan ens demanen silenci i atenció plena en una única tasca, el cervell protesta. Això té un nom: fatiga cognitiva. La nostra capacitat de concentració és limitada, i quan la gastem en petites feines mentals durant tot el dia, no en queda gaire per a la lectura profunda.

Sumem-hi el cansament ocular, les notificacions i el fet que molts llegim al vespre, quan el cervell ja no està per històries… literalment.

Aquest és el resum.


Ara, la pregunta: com podem recuperar el gust per llegir?


Aquí no hi ha fórmules màgiques, però sí petits canvis que poden fer molta diferència:

• Fes un racó per llegir a casa. Un lloc còmode, sense pantalles a prop i amb una rutina concreta (després de dinar, abans de dormir…).

• Fes rituals: infusió, manta, finestra. Convertir la lectura en un petit plaer sensorial ajuda a crear associacions agradables al cervell. Llegir ha de fer gustet.

• Torna a començar per llibres curtets, amb capítols breus, sense pressió.

• Llegeix per sentir, no per acabar. Canvia l’objectiu mental de “llegir un llibre” per “passar una estona bonica amb una història”. El plaer està en el moment, no en la meta.

• Elimina l’autoexigència. Si no t’enganxa, deixa’l. Si només pots llegir 5 minuts, també val.

• Apaga el mòbil. Ni en silenci, ni a l’altre costat de la taula: fora.

• Fes servir audiollibres com a pont. Si no pots amb la lectura convencional, potser un bon narrador et reconcilia amb les històries.

• Si un dia no llegeixes, no passa res. Aquest és el més important: la lectura no ha de ser una demostració de constància, sinó un espai de retorn voluntari.

La lectura pausada no només millora la concentració: també ajuda a reduir l’estrès, a estimular l’empatia i a tenir una relació més sana amb el temps. En un món que ens exigeix estar actius i disponibles constantment, llegir és una forma de rebel·lió tranquil·la.

No cal devorar llibres. Cal, simplement, tornar a fer espai per una activitat que ens connecta amb nosaltres mateixos. I això, en temps de soroll, és or.