Matxa blau: ni és matxa ni és per a tothom

És preciós. A les fotos queda de revista: una beguda blau, suau i escumosa. Però… què és realment el matxa blau? És saludable? Pot fer mal? I on el pots comprar a Andorra?


El matxa blau no prové del te verd japonès, com podries imaginar pel nom. Es fa a partir de les flors d’una planta anomenada Clitoria ternatea, també coneguda com a “guisant de papallona”. És aquesta flor la que li dona aquest color tan intens i tan ‘instagramejable’. El gust és suau, una mica herbaci, i no conté cafeïna. Així que, si t’esperaves el xut d’energia d’un matxa verd… aquest no és el teu batut.

 

Tot i així, té propietats interessants:

  • Té antioxidants:  sobretot antocianines, com els nabius, que poden ajudar a reduir l’estrès oxidatiu. El què? Enllaç article antioxidants.
  • S’està estudiant el seu efecte antiinflamatori i neuroprotector.
  • Hi ha qui diu que millora la memòria. Però aquí anem amb compte: calen més estudis.
  • Algunes investigacions indiquen que pot inhibir enzims digestius com l’alfa-glucosidasa, l’alfa-amilasa pancreàtica i la sacarasa intestinal. Això fa que la digestió dels hidrats de carboni sigui més lenta, i per tant pot ajudar a moderar els pics de sucre i insulina després dels àpats.

No farà cap miracle, però pot sumar. Sobretot si el combines amb una alimentació equilibrada.

 

No, el matxa blau no és segur per a tothom

Aquí és on cal parar una mica més l’orella. Hi ha persones que han notat molèsties digestives (nàusees, malestar) després de consumir-ne sovint o en grans quantitats.

També pot interaccionar amb alguns medicaments, com:

  • Tractaments per la tensió arterial: com que té un lleuger efecte vasodilatador, pot afavorir la hipotensió. 
  • Ansiolítics o antidepressius: estudis com aquest assenyalen que pot potenciar la somnolència en combinació amb aquests fàrmacs.

Si prens medicació de manera regular, consulta abans amb un professional sanitari. 

Comprar matxa blau a Andorra

El pots trobar a herbolaris i botigues especialitzades. No és a cada cantonada, però sí que comença a arribar a espais on es ven superaliments i complements naturals. Busca sempre que sigui 100% Clitoria ternatea, i si pots, de cultiu ecològic.

 

Amb la salut, millor no improvisar

Informa’t, escolta’t… i si vols, consulta el teu metge abans. Perquè cuidar-te hauria de ser això: una decisió que et fa sentir bé, no només veure’t bé.

T’extrauen sang, li posen ozó i te la tornen: el tractament que arrasa a Corea

Què sabem realment sobre les teràpies amb ozó? I per què no estàn recomanades per l’OMS?


En alguns països asiàtics, com Corea del Sud, les teràpies amb ozó estan en auge. En clíniques privades d’estètica i wellness les promocionen com una forma revolucionària de desintoxicar l’organisme, oxigenar la sang i millorar la immunitat. El procediment, conegut com a autohemoteràpia ozònica, consisteix a extreure una petita quantitat de sang, barrejar-la amb ozó i oxigen, i reintroduir-la al cos.

La promesa sona potent. Però és segura? Funciona? Què en diu la comunitat científica?


Què en diu la ciència sobre l’autohemoteràpia ozònica?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’ozó és un agent tòxic i no recomanat com a tractament mèdic, ja que no existeix evidència sòlida de la seva eficàcia ni seguretat.

El principal problema de l’ozonoteràpia és que, tot i que es parla d’‘oxigenar’, l’ozó és un agent oxidant molt reactiu que pot fer mal a les cèl·lules si s’introdueix de manera inadequada. Pot provocar inflamació, irritació pulmonar, dolor muscular i cefalees.

En casos de mala pràctica, s’han documentat:

  • Embòlia gasosa (per mala administració)
  • Reaccions immunològiques adverses
  • Danys hepàtics o renals

Tot i que hi ha centres que l’ofereixen amb garanties i alguns professionals defensen els seus beneficis, la manca de consens científic fa que encara sigui considerada una pràctica experimental.


Per què aleshores té tanta fama?

En un context en què busquem solucions ràpides, detox exprés i millores d’energia, aquest tipus de teràpies ofereixen una narrativa atractiva: no sembla invasiva, sona natural, i es ven com si el cos simplement “activés” les seves defenses.

Però quan es tracta de posar gasos reactius dins del teu sistema circulatori… és millor no confiar-se. Amb la salut, més que seguir modes, cal contrastar la informació. L’ozonoteràpia pot semblar innovadora, però encara no té el suport de la ciència ni el reconeixement de les autoritats sanitàries internacionals.

Consulta sempre amb el teu metge abans de provar qualsevol tractament d’aquest tipus. I si t’interessa cuidar de veritat la teva salut, ja saps on som.

 

Skincare a primària? Parlem dels Sephora kids

No és cap secret: estem envoltats de nens i nenes molt joves (entre 8 i 12 anys) que viuen obsessionats amb la cura de la pell i rutines de cosmètica facial dignes d’un centre d’estètica.

A diferència del joc tradicional de maquillatge o disfresses, aquí hi ha una relació seriosa amb el consum de productes pensats per a adults. I això preocupa dermatòlegs, psicòlegs i també famílies. Aquest fenomen no ha aparegut del no-res. Hi ha molts factors que l’alimenten:

  • Infants amb accés a xarxes socials des de molt joves.
  • Influencers de bellesa que mostren rutines cada cop més llargues i sofisticades.
  • Pressió per “tenir cura de tu” disfressada de benestar.
  • Estètica de self-care que arriba abans que la identitat.

El rebombori neix quan veiem nenes amb exfoliants potents o productes amb actius com retinol, que no només són innecessaris a la seva edat, sinó que poden ser nocius.


Els riscos reals: pell i autoestima en joc

El primer risc és dermatològic: utilitzar productes inadequats per a una pell jove pot causar irritacions, alteracions en la barrera cutània i problemes a llarg termini. Però hi ha un risc més invisible: relacionar la nostra vàlua amb l’aspecte físic quan som massa joves. Quan un infant entén que “tenir bona pell” o “fer-se tractaments” el fa més valuòs, el missatge s’integra. I és molt difícil de desfer després. I així comença una relació amb el propi cos basada en el judici constant.


Què podem fer a casa?

Quan una criatura et demana un producte caríssim “per cuidar-se”, el primer impuls pot ser riure o tallar-ho en sec. Però aquí el que toca és escoltar, observar i obrir conversa.

  • Demanem però no jutgem. “Què t’agrada d’aquest producte?”, “On ho has vist?”, “Com et fa sentir?” Això obre portes i et dona pistes.
  • No cal prohibir-ho tot. A vegades l’interès per aquests rituals amaga ganes de sentir-se gran, de pertànyer, de jugar. Pots oferir alternatives més suaus, o fer-ho conjuntament, des del vincle.
  • Explica-li què necessita realment una pell jove (i què no). No és un sermó, sinó informació adaptada a la seva edat: la seva pell ja fa la feina sola, i massa productes poden ser contraproduents.
  • Revisa l’accés a les xarxes, sense convertir-te en policia: el que cal és entendre què veuen, com ho interpreten i què els fa desitjar-ho. Acompanyar, més que controlar.

Cuidar-se és preciós a qualsevol edat. Però és important que ho facin sense sentir que s’han de perfeccionar. Que puguin créixer sentint que ja són suficients tal com són. 

Què és la fàscia?

El teixit que pot canviar-ho tot quan parlem de dolor i recuperació


No la veiem. Tampoc li fem gaire cas, però la fàscia és com la tela que ho embolcalla tot dins del teu cos: òrgans, músculs i ossos. Exacte: és un teixit continu i flexible que t’aguanta per dins. Com una malla viva.

Quan està sana, ni la notes.

Quan es tensiona, es resseca o s’endureix… el cos comença a queixar-se.

No estem parlant d’un dolor evident, com una fractura: parlem del típic malestar difús: la rigidesa al matí, la sensació que tot pesa i les contractures que no marxen. Moltes vegades no és que el múscul estigui malament: és la fàscia la que ens envia senyals.


De què està feta la fàscia?


Aquest teixit tan essencial està compost principalment de:

  • Col·lagen, que dona força i flexibilitat.
  • Elastina i altres proteïnes, que aporten resistència i elasticitat.
  • Substàncies fonamentals (com l’àcid hialurònic), que actua com una goma d’enganxar hidratant entre les cèl·lules i les fibres.

Amb el temps —i no cal esperar gaire: cap als 25 anys— el nostre cos comença a produir menys col·lagen de manera natural. Amb la menopausa, la baixada s’accentua encara més. El resultat? Els teixits perden fermesa, la pell es torna més fina i la fàscia, com una xarxa menys tensada, es pot tornar més rígida i menys elàstica.

La fàscia no és només una funda passiva. Té receptors nerviosos: pot sentir el dolor, la pressió i el moviment. Està viva i respon a l’estrès, a la deshidratació, al sedentarisme i a la tensió emocional. Quan la fàscia s’irrita o es resseca, pot immobilitzar parts del cos i generar dolor crònic.


Massatges, estiraments i tractaments per la fàscia


Si et lleves rígid sense saber per què, si acumules tensió a la mateixa zona sense cap lesió clara, si notes una incomoditat que es desplaça… La fàscia podria ser la clau. La bona notícia és que la fàscia respon molt bé a cures específiques:

• Massatges miofascials: aplicant pressió suau i progressiva sobre zones tenses.

• Estiraments llargs i sostinguts: no només musculars, sinó d’estructures profundes.

• Hidratació i moviment conscient: perquè la fàscia, com una esponja, necessita aigua i flexibilitat per mantenir-se saludable.

I no: un estirament ràpid no és suficient. La fàscia demana ritme lent i constància.

La fàscia és clau en la recuperació i en la prevenció de lesions


Treballar la fàscia no és només per eliminar molèsties. És essencial per prevenir lesions, millorar la postura i optimitzar el moviment. Una fàscia flexible redueix la rigidesa, millora la circulació i ajuda el cos a recuperar-se més ràpid després d’un esforç físic. Moure’t, hidratar-te i cuidar la teva fàscia és invertir en la teva salut a llarg termini, per dins i per fora. Recorda: no podem evitar l’envelliment. Però fer-ho en moviment i amb consciència ens dona la possibilitat de viure’l millor. T’ajudem a cuidar la teva salut.

Per què cada any ens costa més acabar un llibre?

Spoiler: no ets tu, és el món.

Succeeix en mig segon. Hi ha un moment —i tu ja ho has notat— en què decideixes, per fi, obrir un llibre, llegeixes dues línies i, abans que t’adonis, alguna cosa fa click, i tu estàs buscant una recepta de galetes al mòbil. Notes la punxadeta a la panxa? Et sents culpable. Fas l’esforç d’apartar la vista de la pantalla i tornar a enfocar-la al llibre. Som-hi, va. Els teus ulls avancen línia a línia, però el teu cap insisteix i segueix, efectivament, en un altre lloc. No és mandra ni falta d’interès. És un fenomen col·lectiu. Té nom, i per descomptat, explicació.

Aquest article no és una queixa generacional ni una elegia a temps anteriors. És una brúixola senzilla per entendre cap a on anem i per què ens costa tant llegir… i com podem recuperar el gust per fer-ho, sense forçar res.


Les pantalles no ens estan robant només el temps: ens estan robant el ritme.



Quan llegim a Twitter, Instagram o fins i tot un grapat de titulars ràpids a qualsevol diari digital, el cervell activa el mode “picoteig”: frases curtes, interrupcions constants, estímuls visuals. Pam pam pam. Aquesta mena de lectura és reactiva i no ens exigeix gaire concentració. Per això enganxa. D’això se’n diu lectura superficial (shallow reading). Experts com Maryanne Wolf han escrit sobre això i ho expliquen molt bé: no és que perdem la capacitat de llegir, sinó que el nostre cervell s’està “reconfigurant” per llegir d’una altra manera. I cal reentrenar-lo si volem recuperar el plaer de la lectura lenta.Quan tornem a un llibre, el contrast és brutal. Ens sembla lent, pesat. Ens falta la dopamina del canvi constant.

Hi ha un patró més que hem d’entendre.

Estem tan acostumats a fer-ho tot alhora —escoltar un podcast mentre contestem whatsapps i fem el dinar— que quan ens demanen silenci i atenció plena en una única tasca, el cervell protesta. Això té un nom: fatiga cognitiva. La nostra capacitat de concentració és limitada, i quan la gastem en petites feines mentals durant tot el dia, no en queda gaire per a la lectura profunda.

Sumem-hi el cansament ocular, les notificacions i el fet que molts llegim al vespre, quan el cervell ja no està per històries… literalment.

Aquest és el resum.


Ara, la pregunta: com podem recuperar el gust per llegir?


Aquí no hi ha fórmules màgiques, però sí petits canvis que poden fer molta diferència:

• Fes un racó per llegir a casa. Un lloc còmode, sense pantalles a prop i amb una rutina concreta (després de dinar, abans de dormir…).

• Fes rituals: infusió, manta, finestra. Convertir la lectura en un petit plaer sensorial ajuda a crear associacions agradables al cervell. Llegir ha de fer gustet.

• Torna a començar per llibres curtets, amb capítols breus, sense pressió.

• Llegeix per sentir, no per acabar. Canvia l’objectiu mental de “llegir un llibre” per “passar una estona bonica amb una història”. El plaer està en el moment, no en la meta.

• Elimina l’autoexigència. Si no t’enganxa, deixa’l. Si només pots llegir 5 minuts, també val.

• Apaga el mòbil. Ni en silenci, ni a l’altre costat de la taula: fora.

• Fes servir audiollibres com a pont. Si no pots amb la lectura convencional, potser un bon narrador et reconcilia amb les històries.

• Si un dia no llegeixes, no passa res. Aquest és el més important: la lectura no ha de ser una demostració de constància, sinó un espai de retorn voluntari.

La lectura pausada no només millora la concentració: també ajuda a reduir l’estrès, a estimular l’empatia i a tenir una relació més sana amb el temps. En un món que ens exigeix estar actius i disponibles constantment, llegir és una forma de rebel·lió tranquil·la.

No cal devorar llibres. Cal, simplement, tornar a fer espai per una activitat que ens connecta amb nosaltres mateixos. I això, en temps de soroll, és or.

El calçat més còmode no sempre és el millor per a la teva esquena

Hi ha qui podria fer quilòmetres amb les vambes de sempre, fins que es desintegressin, i qui té un parell de sabates per a cada ocasió. En tots dos casos, l’elecció del calçat pot marcar la diferència entre una esquena saludable o acabar amb dolor lumbar d’aquells que fan història. Creu-nos: el que et sembla més còmode avui pot ser el que et passi factura demà.

No t’estem dient que vagis tot el dia amb sabates ortopèdiques, però potser val la pena revisar quin tipus de calçat et crearà més problemes de postura, dolor i desgast de la columna. I si pensaves que el principal culpable són els talons, has estat enganyat.


Com el calçat influeix en la teva postura (i en la teva esquena)

 

La teva esquena és una estructura complexa: vàlvules I curvatures que fan un esforç constant per mantenir l’equilibri. I els teus peus, que són la base d’aquesta estructura, tenen un paper clau. Un calçat inadequat pot canviar la forma com camines i distribuir malament el pes del teu cos, generant tensió i dolor en zones com:

  • La zona lumbar, que aguanta gran part del pes del cos i és una de les més afectades.
  • Les cervicals, ja que una mala postura pot acabar afectant la part superior de l’esquena.
  • Els genolls i malucs, que també es veuen sotmesos a una pressió extra si el calçat no absorbeix bé l’impacte.

Potser és hora de mirar cap avall.


Els models de sabates que més problemes poden causar (i per què)


Si pensaves que els talons eren els pitjors, no anaves del tot errat, però tampoc és tan senzill. Els experts en traumatologia coincideixen que hi ha altres tipus de calçat que poden ser igual o més perjudicials:

  • Xancletes i sabates massa planes: Són la trampa perfecta: còmodes i fresques, però sense cap mena de suport. No absorbeixen l’impacte en caminar, fan que la teva trepitjada sigui inestable i poden generar problemes de fascitis plantar, dolor lumbar i mal d’esquena crònic.

  • Sabates excessivament toves: Les soles hiperflexibles o massa esponjoses poden semblar una bona idea, però si no donen prou suport a l’arc del peu, poden acabar provocant una trepitjada incorrecta i tensions innecessàries a la columna.

  • Sabates amb sola massa prima: Les sabates tipus «ballarina» o algunes esportives amb soles gairebé inexistents no absorbeixen cap impacte en caminar. Cada passa que fas es tradueix en microimpactes que, amb el temps, poden desgastar les articulacions i generar dolor a l’esquena baixa.

  • Sabates amb taló excessivament alt o massa baix: Els talons molt alts fan que el cos adopti una postura forçada que pot portar a dolor lumbar. Però un calçat totalment pla també pot generar tensions si no ofereix suport adequat. La millor opció? Un taló moderat d’entre 2 i 4 cm.

Què pots fer per evitar problemes d’esquena?


  • Tria un calçat amb bon suport. Si ha de ser pla, que tingui reforç a l’arc plantar i una sola que absorbeixi l’impacte.
  • Evita portar sempre el mateix tipus de sabata. Variar l’alçada i el tipus de calçat pot ajudar a reduir la tensió a les articulacions.
  • Escolta el teu cos. Si notes molèsties a l’esquena, fes una revisió de quins tipus de sabates has estat utilitzant.
  • Fes exercicis per enfortir la musculatura de l’esquena i dels peus. Ajudarà a corregir la postura i reduir el dolor.

La pròxima vegada que compris sabates, pensa-hi: el teu pròxim mal d’esquena pot començar per una mala elecció. Vols saber més sobre com protegir la teva esquena i evitar dolors? Descobreix quins exercicis et poden ajudar aquí.

Quines assegurances necessites a Andorra si treballes des de casa?

D’això ningú en parla quan decideixes fer-te autònom a Andorra: Tens un negoci, potser treballes des de casa, i entre factures, clients i projectes, ningú t’explica que hi ha riscos que poden desbaratar els teus plans en un obrir i tancar d’ulls.

Que si una avaria a la tableta la setmana abans de lliurar una feina important, que si una visita inesperada a urgències enmig d’una setmana de reunions, que si algú t’empenta i el mòbil cau al terra just abans d’una videotrucada amb un client… Els imprevistos passen, i si treballes pel teu compte, tenir les cobertures adequades pot ser la diferència entre continuar amb normalitat o perdre temps i diners.

Si estàs buscant com fer-te freelance a Andorra, això t’interessa. T’expliquem quines assegurances et poden ajudar a treballar amb més tranquil·litat.

 

L’assegurança de salut per a autònoms a Andorra: és imprescindible?

 

La salut és el pilar de qualsevol negoci. Sense salut, no hi ha feina. I sí, a Andorra els autònoms tenen dret a baixa, però la pregunta és: n’hi ha prou amb el que cobreix la CASS? Si et poses malalt, sense una assegurança privada només cobraràs entre el 31% i el 48% de la teva base de cotització. Amb això has de pagar lloguer, subministraments i mantenir l’activitat del teu negoci? Pot ser complicat.

Amb la seva assegurança de salut per a autònoms, Assegur cobreix fins al 90% del teu salari declarat a la CASS durant un màxim de 365 dies, i també inclou la cotització del 22% a la CASS. A més, ofereix cobertures complementàries en cas d’accident, amb indemnitzacions de fins a 30.000 euros en cas d’invalidesa o mort. I si necessites atenció mèdica fora d’Andorra, tens accés a centres concertats. Però d’això en parlem en aquest article. Seguim.


Protegeix el teu equip bàsic


Treballar des de casa vol dir que el teu mòbil o la teva tauleta són les teves eines principals. T’hem de fer la pregunta que ningú vol escoltar: Què passa si un dia es trenquen? Res que suposi un problema.

A Assegur hem creat la primera assegurança per a mòbils i tauletes d’Andorra, pensada per protegir els dispositius que utilitzes cada dia per treballar.

  • Sense carències ni franquícies, amb cobertura adaptada al preu del teu mòbil o tablet.
  • Protecció tant per a aparells nous com antics. Has llegit bé.
  • Contractació 100% online, sense paperassa ni visites innecessàries.
  • Cobertura tant a Andorra com a Espanya.

I què passa amb el cotxe d’empresa?

Que no tinguis un local comercial no vol dir que el teu negoci es quedi només dins de casa, oi que no? Si necessites moure’t amb vehicle per feina, també és important protegir-lo. I no, no és el mateix una assegurança estàndard que una adaptada a necessitats professionals. A més de la responsabilitat civil, la pòlissa per a cotxes d’empresa d’Assegur cobreix:

  • Trencament de vidres, accidents i reclamació de danys.
  • Assistència en viatge dins i fora d’Andorra.
  • Assistència mèdica per a ocupants del vehicle i defensa legal a l’estranger.
  • A més, amb Assegur tindràs descomptes en carburant i avantatges en serveis com DipColorsBCN o Top Glass.

Quan comences un negoci, vols invertir en creixement, no en riscos. Però si no protegeixes la teva salut, el teu equip o el teu vehicle, potser hauries de preguntar-te: pots assumir les conseqüències d’un imprevist? Doncs ho deixis per demà.

Si tens dubtes o vols que t’assessorem, estem preparats per ajudar-te. Truca al 876 555 o envia un WhatsApp al 346 555 i assegura el futur del teu negoci amb professionals. 

Protegir el teu negoci no és una despesa, és una inversió en tranquil·litat.

Les lentilles de colors són segures? Tot el que has de saber abans de posar-te’n

Canviar d’ulls com qui es canvia de jaqueta pot semblar una gran idea fins que comences a notar aquell picor impossible d’ignorar. Encara que només les facis servir de tant en tant, no totes les lentilles de colors són iguals. N’hi ha una gran diferència entre les homologades i aquelles que es venen sense cap control sanitari. Si estàs pensant a provar-les, aquí tens el que ningú t’explica abans de posar-te’n.


Els riscos invisibles: infeccions, irritació i altres problemes


Quan parlem de lentilles, la primera regla és senzilla: tot el que es posa a l’ull ha d’estar net, adaptat i supervisat per un professional. Les lents de contacte de colors, si no són de bona qualitat o no es mantenen correctament, poden provocar:

  • Infeccions oculars: La combinació de materials de baixa qualitat i una higiene deficient pot ser la porta d’entrada de bacteris i fongs que poden causar queratitis o conjuntivitis. I creu-nos, cap dels dos casos és agradable.
  • Algunes lents de contacte de colors tenen menys permeabilitat a l’oxigen que les convencionals, cosa que pot ressecar l’ull i fer-lo més vulnerable a lesions.
  • Si el material no és adequat o conté components irritants, poden aparèixer picors, enrogiment i molèsties constants.
  • L’ús inadequat de lents de contacte pot causar petites ferides a la còrnia, que poden derivar en problemes més greus si no es tracten a temps.
  • Les diferències entre les lents de contacte homologades i les de dubtosa qualitat

No totes les lents de contacte són iguals, i aquí és on hi ha la gran trampa. En algunes botigues de disfresses o webs sense regulació es venen lentilles de colors sense cap control oftalmològic. Són més barates, sí, però a quin preu?


 Les lents de contacte homologades:

  • Estan regulades per organismes sanitaris i compleixen amb normes de seguretat.
  • Estan fetes amb materials que permeten el pas d’oxigen per reduir la sequedat ocular.
  • Es poden adaptar segons la curvatura i diàmetre de cada ull per evitar molèsties.
  • Es venen en òptiques i requereixen revisió oftalmològica.

Les lents de contacte de baixa qualitat:

  • No tenen controls sanitaris ni certificats de seguretat.
  • Poden estar fetes amb materials que irriten o dificulten la transpiració de l’ull.
  • No sempre tenen les mesures adequades, cosa que pot provocar pressió o fricció a la còrnia.
  • Es venen sense cap mena de recomanació professional.

Com triar lentilles de colors i cuidar-les per evitar problemes


  1. Compra-les sempre en establiments autoritzats: A Andorra tenim òptiques, farmàcies o professionals especialitzats i són els únics que poden garantir que les lents compleixen els requisits sanitaris.
  2. Fes una revisió oftalmològica abans de començar a utilitzar-les: Encara que no necessitis correcció visual, un optometrista podrà valorar quin tipus de lentilla s’adapta millor als teus ulls.
  3. No són com unes ulleres de sol: les lentilles de contacte són d’ús personal i compartir-les pot transferir bacteris i provocar infeccions greus..
  4. Si són d’un sol ús, llença-les després de fer-les servir. Si són reutilitzables, neteja-les amb la solució adequada i guarda-les en un estoig desinfectat.
  5. No dormis mai amb elles posades: A menys que siguin específicament dissenyades per a ús prolongat, dormir amb lentilles pot augmentar el risc d’infeccions i lesions oculars.

Canviar el color dels ulls durant unes hores pot semblar una decisió trivial, però fer-ho amb lents inadequades pot tenir conseqüències que no esperes. Protegeix la teva visió: tria lents homologades, cuida-les com cal i, si tens dubtes, consulta un professional.

Potser tens una addicció al cortisol i no ho saps

Hi ha gent que no sap viure sense cafè. Gent que no pot començar el dia sense revisar els correus. Gent que té sempre la sensació que arriba tard a tot, encara que surti amb temps. I després hi ha una altra addicció, més silenciosa però igual de real: la del cortisol.

Sí, l’hormona de l’estrès.

Aquesta que et manté alerta quan tens una reunió important, que et fa reaccionar ràpid quan alguna cosa no surt com esperaves. I també la que, quan es descontrola, et pot portar a un estat de tensió constant sense que te n’adonis. Potser creus que simplement “tens moltes coses al cap”, però… i si el teu cos s’hagués enganxat a l’estrès?


Per què el cortisol és essencial?

El cortisol no és l’enemic. De fet, és una hormona imprescindible per a la nostra supervivència. Es fabrica a les glàndules suprarenals i s’encarrega de regular funcions tan bàsiques com:

  • La resposta a l’estrès, activant el cos per reaccionar davant d’una situació de perill.
  • El control del sucre en sang, ajudant a mantenir l’energia estable.
  • La regulació de la pressió arterial.
  • La resposta inflamatòria del cos davant d’infeccions o ferides.

El problema arriba, ja t’ho imaginaràs, quan aquesta resposta es manté activada massa temps. És a dir, quan l’estrès ja no és puntual, sinó una constant en el teu dia a dia.


Com un nivell elevat de cortisol pot afectar el teu cos?

Quan el cortisol es manté elevat durant molt de temps, el teu cos ho acaba pagant. Els efectes poden ser subtils al principi, però si no hi poses fre, poden acabar convertint-se en problemes de salut:

  • Tens dificultats per adormir-te o et despertes esgotat? Un excés de cortisol pot interferir en la producció de melatonina, l’hormona del son.
  • El cortisol afavoreix l’acumulació de greix a la zona abdominal i pot augmentar la gana, fent que vulguis menjar aliments rics en sucre i greixos.
  • Malgrat tenir l’estrès disparat, pots sentir-te esgotat perquè el cos està en un estat d’alerta constant.
  • L’estrès crònic afecta l’intestí, provocant inflor, mala digestió i, en alguns casos, fins i tot síndrome de l’intestí irritable.

Quan el cortisol està elevat durant molt de temps, la capacitat del cos per defensar-se de virus i bacteris disminueix.


Senyals d’alarma: com saber si el teu cos està “enganxat” a l’estrès?


Aquestes són algunes pistes que poden indicar que el teu cos s’ha acostumat a l’estrès i que els teus nivells de cortisol estan massa elevats:

  • Tens mal de cap o tensió muscular constant.
  • Notes una fatiga mental exagerada, però et costa desconnectar.
  • T’has acostumat a funcionar sense descansar. Amb cafè ja tires.
  • Tens moments de gana descontrolada, especialment per aliments dolços.
  • Qualsevol petita contrarietat et genera una resposta emocional desproporcionada.

Si t’hi has vist reflectit, potser ha arribat el moment de donar-li una treva al teu sistema nerviós.


Què pots fer per baixar el cortisol?


El primer pas per recuperar l’equilibri és dir-li al teu cos que pot abaixar la guàrdia. No hi ha una solució màgica, però incorporar petites accions al teu dia a dia pot ajudar-te a reduir l’estrès:

  • El cortisol i la son van del braçet. Intenta mantenir una rutina regular, evita les pantalles abans d’anar a dormir i crea un ambient relaxant a la teva habitació.
  • Fer exercici moderat ajuda a regular el cortisol, però l’excés d’entrenament pot fer que s’elevi encara més. Escolta el teu cos. 
  • No fer res també és productiu. Practica tècniques de respiració, meditació o simplement regala’t moments sense estímuls.
  • Redueix el sucre, la cafeïna i els ultraprocessats. Inclou aliments rics en omega-3 (com l’alvocat, els fruits secs i el peix blau) i aliments rics en magnesi, com les llavors de carabassa o els espàrrecs .
  • Fes coses que t’agradin: Llegir, escoltar música, passar temps amb amics o qualsevol cosa que et faci desconnectar té un impacte directe en la regulació del cortisol.

El cortisol no és dolent per si sol, però viure en un estat d’estrès permanent sí que ho és. Si has notat que el teu cos et demana pausa, escolta’l. Trobar l’equilibri és clau per evitar que l’estrès es converteixi en un problema de salut a llarg termini.

Quan arriba l’al·lèrgia a Andorra? Calendari del pol·len

Esternuts, ulls plorosos, picor al nas… Quan arriba la primavera (o fins i tot abans), molta gent comença a notar els efectes de les al·lèrgies estacionals. Si cada any et trobes amb el mateix problema i vols anticipar-te, et portem un calendari d’al·lèrgies per saber en quins mesos hi ha més pol·len a les nostres valls i alguns consells per controlar els símptomes.


Calendari del pol·len a Andorra: quins mesos són els pitjors?


Cada tipus de pol·len té la seva època de màxima activitat, i a Andorra hi ha diversos moments clau en què les al·lèrgies es disparen. Pren nota del calendari per preparar-te:


  • Gener – març: Cupressàcies (xiprers i cedres). Un dels primers pòl·lens de l’any, afecta especialment les zones urbanes i de muntanya a Andorra.

  • Abril – maig: gramínies. La pol·linització d’aquests arbres és intensa a moltes parròquies d’Andorra i pot provocar crisis al·lèrgiques greus.

  • Juny – agost: Olivera i herba de Sant Joan. Tot i que no és el moment més crític, encara hi ha concentracions altes de pol·len en algunes zones del país.

  • Setembre – octubre: Artemísia. Una de les últimes pol·linitzacions de l’any, afecta especialment aquells que ja tenen al·lèrgia a altres plantes.

Si cada any et trobes amb els mateixos símptomes, però mai t’has fet proves per saber exactament a què ets al·lèrgic, potser és el moment de fer-ho. Un diagnòstic precís és clau per evitar malestar innecessari i trobar el millor tractament.


L’al·lèrgia al pol·len no només depèn del calendari


A Andorra, on el ritme de vida pot ser intens, l’estrès pot desencadenar reaccions al·lèrgiques més fortes. Per què?

• El cortisol desregula el sistema immunitari. Quan estem estressats, el nostre cos allibera cortisol, que afecta la resposta inflamatòria i pot fer que reaccionem més fortament als al·lèrgens.

• L’estrès pot agreujar l’asma i la rinitis, fent que els esternuts, la congestió i la dificultat per respirar siguin més intenses.

• L’al·lèrgia genera malestar, el malestar genera més estrès i això empitjora encara més els símptomes.

L’al·lèrgia no la podem evitar del tot, però sí que podem prendre mesures per minimitzar-ne els efectes. Mantenir una alimentació equilibrada i fer exercici regularment poden ajudar-nos a reforçar el sistema immunitari i reduir la inflamació. Comença a cuidar-te amb nosaltres.