Les advertències de vaporejar que no pots ignorar

Qui més o qui menys ha vist una cigarreta electrònica per Andorra: són aquells dispositius d’aspecte futurista i colors sovint cridaners que treuen un fum que fa olor d’ambientador –dels bons, és clar–. Els usuaris d’aquests ginys no fumen: vaporejen (que és com en diem en català), o “vapean”, que diuen els nostres veïns. Vaporejar, que ve de vapor, sona millor, com més inofensiu, estarem d’acord. Doncs no ho és, i d’això fa temps que se’n parla.

Si bé el concepte de cigarreta electrònica es va desenvolupar als anys 60 (és a dir que de modern, no en té res), no es va comercialitzar fins al 2003. Qui ho va fer va ser en Hon Lik, a qui Google es refereix com el pare de la cigarreta electrònica: un farmacèutic de la Xina que, després de perdre al seu pare degut al càncer de pulmó relacionat amb el tabac, va voler aportar el seu granet de sorra.

La seva motivació personal el va portar a inventar un dispositiu que podria oferir nicotina als fumadors sense els productes químics tòxics i carcinògens presents en el fum del tabac. La idea podia semblar bona. Què va passar llavors? 

 

 

Del fum al vapor: Així es va popularitzar la cigarreta electrònica 

 

Les cigarretes electròniques van guanyar popularitat a la Xina i es van expandir mundialment a principis de la dècada del 2000 fins a arribar a Andorra, ara fa uns anys. A mesura que la consciència sobre els riscos per a la salut associats amb el tabaquisme tradicional augmentava, moltes persones van veure en el vaporeig una alternativa més segura, i, fins i tot, una manera progressiva de deixar el tabac.   

 

Amb l’objectiu de fer-los més atractius, els dispositius es van fer més assequibles, i a les prestatgeries dels punts de venda van començar a aparèixer una àmplia varietat de sabors: cotó de sucre, pastís de formatge, blat de moro i mantega, cafè amb dònuts i fins i tot pizza. Ja t’imagines quina mena de públic va atreure aquest ventall de sabors, oi? Exacte, als joves. Gent que fins llavors mai havia fumat, però estaven interessats a provar el vaporeig.  

 

Com és normal, van començar a sorgir preguntes sobre la seguretat a llarg termini d’aquesta nova manera de fumar. Venedors i consumidors deien que era menys nociu que les cigarretes tradicionals, i, evidentment, es desconeixia l’impacte complet del vaporeig en la salut.  

 

 

La incòmoda veritat sobre el vaporeig: riscos de les cigarretes electròniques per a la salut 

 

L’impacte que vaporejar té en la salut no és cap broma. Amb estudis a la mà, podem dir-te que les cigarretes electròniques provoquen un dany a l’ADN similar a les cigarretes tradicionals. Però, evidentment, la llista de riscos associats a vaporejar és més llarga.  

 

Vaporejar crea addicció a la nicotina  

 

Segons l’Informe del Cirurgià General dels Estats Units de l’any 2020, aproximadament el 90% dels fumadors adults van començar a fumar abans dels 18 anys, la qual cosa destaca la importància de prevenir l’addicció a la nicotina en la joventut. Dit això, has de saber que: 

 

  • La nicotina, present en molts productes de vaporeig, és altament addictiva i pot tenir efectes duradors en el cervell. 

  • El cervell adolescent és particularment vulnerable a l’addicció pel fet que les àrees responsables del control d’impulsos i la presa de decisions encara estan en desenvolupament.

  • Això no queda aquí: Un estudi publicat en la revista JAMA PEDIATRICS al 2017 va concloure que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenien una probabilitat significativament major de començar a fumar cigarrets tradicionals en el futur. 

 

Vaporejar perjudica la salut dels teus pulmons 

 

Seguim amb més estudis, aquest cop amb un publicat al Journal of the American Heart Association, que al 2019 va trobar que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenen més probabilitats de tenir símptomes respiratoris que els que no vaporejen. La inhalació de substàncies químiques presents als líquids pot provocar problemes respiratoris, inclosos símptomes com a tos i dificultat per a respirar. 

 

Vaporejar i l’aparició de problemes de salut mental  

 

Si bé la relació causal encara no està completament establerta i es necessiten recerques addicionals, aquest estudi proporciona una visió intrigant de la possible connexió. Un estudi publicat en la revista JAMA Pediatrics al 2019 va trobar una associació entre el vaporeig en adolescents i un major risc de símptomes de depressió.  

Però què té a veure vaporejar amb la salut mental? Molt: 

  • Addicció a la nicotina: una substància addictiva que pot afectar el sistema de recompensa del cervell. L’addicció a la nicotina pot portar a canvis en l’estat d’ànim i la regulació emocional, la qual cosa podria contribuir als símptomes de depressió en adolescents. 
  • Estrès relacionat amb el vaporeig: especialment si són conscients dels riscos per a la salut associats amb el consum o si enfronten problemes relacionats amb l’addicció.  
  • Canvis en la química cerebral: Tot i que es necessita més recerca, existeix la possibilitat que el vaporeig pugui tenir un impacte directe en la química cerebral dels adolescents. I això podria contribuir als símptomes de depressió.  

 

 

El fum del vaporeig és tòxic per a les persones que estan al teu voltant?  

 

Que vaporejar és perjudicial per a les persones que fumen amb cigarreta electrònica ha quedat clar. Però i la gent que està al seu voltant? La resposta és sí: el fum del vaporeig, sovint denominat «vapor de segona mà» pot contenir substàncies químiques tòxiques i partícules que poden ser perjudicials per a les persones que ho inhalen, fins i tot si no estan directament usant el dispositiu de vaporeig.  

I, evidentment, això planteja preocupacions sobre l’exposició involuntària al vaporeig en entorns on es permet fumar: El vapor de segona mà pot contenir nicotina, formaldehid, acetaldehid, metalls pesants i altres substàncies químiques que s’alliberen quan s’escalfen els líquids. Aquestes partícules poden dipositar-se en els pulmons i causar mal a la salut pulmonar. 

 

 

Ha quedat clar que això del vaporeig no és una moda: és un problema de salut pública integral, a Andorra i arreu. El ventall de reptes que tenim sobre la taula és ben ampli: cal investigar més i informar millor, però també educar i proporcionar recursos per ajudar que les persones que fumen (o es plantegen fumar) amb cigarreta electrònica puguin prendre decisions informades, i no es deixin seduir per la seva falsa i atractiva innocuïtat. 

 

Així canvia el teu cos setmana a setmana quan deixes de beure alcohol

Per socialitzar, per relaxar-se, per celebrar, per ofegar les penes, per acompanyar un aperitiu, per curiositat o per costum. Les raons per les quals les persones trien consumir alcohol són molt variades, i les dades parlen per si soles: el 2020, un 13% de la població espanyola major de 15 anys prenia begudes alcohòliques cada dia. 

 

A Andorra no tenim dades tan recents, però perquè et facis una idea, el 2010 l’OMS va recollir dades de 191 països (entre els quals hi havia el nostre). En el rànquing de consum d’alcohol entre les persones de més de 15 anys, Andorra ocupa el 7è lloc: segons l’OMS, en aquella època la mitjana de consum d’alcohol a Andorra era de 13 litres per persona a l’any.  


No obstant això, i afortunadament, l’interès pels efectes de l’abandonament de l’alcohol és cada vegada més gran. I és que més enllà de les raons personals per prendre aquesta decisió, hi ha una sèrie de transformacions físiques notables que acompanyen el procés de deixar de beure. Parlem de millores en la salut del fetge, sí, però també de la reducció de l’ansietat així com la millora de la qualitat del son i la famosa pèrdua de pes. En aquest article explorarem amb tu com respon quan l’alcohol ja no forma part de l’equació. 

 

El teu fetge pot recuperar-se si deixes de beure alcohol 

 

El fetge és un dels òrgans que més es beneficia quan tanques l’aixeta de l’alcohol. Aquesta potent glàndula s’encarrega de processar i eliminar toxines del cos, incloent-hi l’alcohol. 


L’alcohol pot causar dany hepàtic, i això et pot empènyer a patir afeccions greus com la cirrosi, una enfermetat degenerativa greu amb consequències mortals. En deixar de beure, el fetge té l’oportunitat de guarir-se i regenerar-se. I és que els nivells d’enzims hepàtics es normalitzen i la funció millora gradualment, la qual cosa pot resultar en una major eficiència en la desintoxicació i un funcionament general més saludable. 

 

Dormiràs millor 

 

Això pot semblar contradictori al principi, perquè per a tothom és sabut –o cregut– que l’alcohol pot ajudar a agafar la son, i per tant, a dormir. El que ja no se sap és que l’alcohol pot interrompre els patrons de son i reduir la qualitat del repòs. Fixa’t com està afectant l’alcohol al teu descans: 

 

  • Modifica l‘arquitectura del son, alterant les etapes de son REM (moviments oculars ràpids) i no REM. Conseqüència? El teu son és menys reparador. 
  • Pot reduir la quantitat de somni profund (d’ones lentes) que experimentes. Aquest és essencial per a la restauració física i mental, per la qual cosa la seva manca pot afectar negativament l’energia i el benestar l’endemà.  
  • Pot portar a despertars durant la segona meitat de la nit. Això pot resultar en un son fragmentat i menys reparador. 
  • Relaxa els músculs a la gola, la qual cosa pot augmentar el risc de roncs i apnea del son. L’apnea del son és una afecció en la qual la respiració s’atura i es reprèn repetidament durant el son, la qual cosa pot interrompre el repòs normal. 
  • Pot causar somnis més vius i malsons. Això pot estar relacionat amb el seu impacte en les etapes del son REM, que són crucials per al processament d’emocions i la consolidació de la memòria. 
  • L’alcohol és diürètic, la qual cosa significa que augmenta la producció d’orina i pot portar a la deshidratació durant la nit. Això pot provocar interrupcions en el son per anar al bany i causar incomoditat general. 

 

Et sona? Doncs continua llegint, perquè l’alcohol no només afecta el teu repòs: també pot afectar els neurotransmissors al cervell, la qual cosa pot contribuir al desenvolupament o empitjorament de trastorns com la depressió i l’ansietat. 

 

Deixar de beure alcohol redueix l’ansietat 

 

Al principi d’aquest article et numeràvem algunes de les raons per les quals les persones trien consumir alcohol. I és que aquest ha estat sovint considerat com un recurs per relaxar-se i escapar momentàniament de la roda d’estrès en la qual ens atrapa el nostre ritme de vida. No obstant això, la seva relació amb la salut mental no és tan senzilla com sembla. Consumir alcohol pot portar a desequilibris químics al teu cervell i afectar negativament el sistema nerviós. I aquest perillós còctel és capaç d’augmentar la susceptibilitat a l’ansietat i la depressió. 

 

Deixar de beure alcohol canviarà les regles del joc: 

 

Tindràs major claredat mental: L’alcohol pot embullar el pensament i dificultar la concentració. 

El teu estat d’ànim millorarà: Com et dèiem abans, l’alcohol deprimeix el sistema nerviós central i altera els neurotransmissors que regulen l’estat d’ànim. Això pot contribuir al desenvolupament o empitjorament de la depressió. En eliminar l’alcohol, li estàs donant al teu cervell l’oportunitat de restaurar el seu equilibri químic. 

Reduiràs l’ansietat: L’alcohol pot tenir un efecte enganyós de rebufada momentània de l’ansietat. No et deixis enganyar, perquè el que està passant en realitat és precisament el contrari: l’augmenta. 


Quan el cos s’acostuma a l’alcohol, pot dependre’n com una forma de fer front a situacions estressants. En deixar de consumir alcohol, les persones poden aprendre a manejar l’ansietat de manera més efectiva, utilitzant estratègies saludables d’afrontament en lloc de dependre d’una substància.  

Deixar l’alcohol és un pas poderós cap a la reducció de l’ansietat. No obstant això, és important recordar que cada persona és única i que el procés pot variar. Buscar suport d’amics, familiars o professionals de la salut és fonamental per travessar aquest pont cap a la vida saludable amb èxit. 

 

Els beneficis de deixar de prendre alcohol es noten des del dia 1? 

 

Entendre com canvia el teu cos quan deixes de prendre alcohol està bé, però tenir clar a quin ritme ho fa és determinant. T’ajuda a ser pacient, entendre el procès, i ser més respectuós amb ell. Compartim amb tu un calendari de millores. 

 

Setmana 1-2: La desintoxicació inicial 

El teu sistema digestiu comença a recuperar-se, i el teu fetge comença a processar toxines de manera més eficient.  

 

Setmana 3-4: Millora del son i l’energia 

A mesura que avances en el teu primer mes, és possible que ja notis una millora en la qualitat del teu son. Els patrons de son seràn més regulars i reparadors , i poden contribuir a una major energia durant el dia. 

A més, és probable que experimentis una reducció en la inflamació i la inflamació, ja que el teu cos eliminarà l’excés de líquids i toxines. 

 

Setmana 5-6: Beneficis a la pell i la salut cardiovascular 

La manca d’alcohol pot tenir efectes notables en la salut de la teva pell. La hidratació millorada i la reducció de la inflamació poden resultar en una pell més clara i lluminosa. El teu sistema cardiovascular comença a beneficiar-se, ja que la pressió arterial pot disminuir i la circulació sanguínia millorar. 

 

Setmana 7-8: pèrdua de pes i augment del focus 

A mesura que el teu cos s’adapta a l’absència de calories buides de l’alcohol, és possible que comencis a notar una pèrdua de pes gradual. A més, moltes persones han compartit el seu augment en el focus i la claredat mental a mesura que els efectes de l’alcohol desapareixen completament. 

 

Setmana 9-10: Salut del fetge i estat d’ànim 

El teu fetge continua regenerant-se i guarint. Els nivells d’enzims hepàtics poden tornar a la normalitat, la qual cosa indica una funció hepàtica millorada. L’estabilització química al cervell i la reducció dels efectes depressors de l’alcohol poden contribuir a un major benestar emocional. 

 

Mesos posteriors: Transformació duradora 

 

A mesura que passa el temps, els beneficis de deixar de prendre alcohol s’acumulen i es tornen més notoris. El teu sistema immunitari pot reforçar-se, la teva salut cardiovascular pot millorar i la teva ment pot sentir-se més clara i equilibrada. 

Recorda que cada individu és únic i que els canvis poden variar. Mantenir un estil de vida saludable i sostenible, juntament amb la recerca de suport social i professional si ho creus necessari pot contribuir a una transformació duradora en la teva salut física i mental.  

SIBO: Què és el SIBO i quan has d’anar al metge?

Hi ha malalties més visibles que altres, capaces d’amagar-se entre una anomenada -i perillosa- normalitat. Assumim els seus símptomes i convivim amb els danys col·laterals, atribuint-los despreocupadament a problemes menors o, simplement, ignorant-los. És possible això? Pregunta-ho als milers d’usuaris de Tiktok que, gràcies a un trend, han descobert una malaltia que, sense saber-ho, potser forma part del seu dia a dia: el SIBO. 

 

Què és el SIBO? 

 

El SIBO és un acrònim de Síndrome de Sobrecreixement Bacterià a l’Intestí Prim, una afecció en la qual una quantitat excessiva de bacteris colonitza el teu intestí prim. (Parèntesi una mica escatològic: l’intestí prim és l’encarregat de descompondre els aliments en components més petits i absorbir els nutrients essencials pel cos. Tanquem el parèntesi). 

 

Generalment, el teu intestí prim té relativament pocs bacteris en comparació amb l’intestí gruixut, on habiten la majoria dels microorganismes beneficiosos. Doncs bé, quan les persones tenen SIBO, els bacteris es traslladen des de l’intestí gruixut fins a l’intestí prim en números anormalment alts. I això ho complica tot. 

 

Símptomes del SIBO 

 

Els teus bacteris s’alimenten del que menges. Aprofiten, sobretot els residus de la fibra, dels sucres, de les grasses i de les proteïnes. En fer-ho, generen substàncies, entre les quals destaca el gas: hidrogen i metà. Els símptomes del SIBO tenen a veure amb aquestes substàncies. Anem a veure’ls: 

 

  • Dolor abdominal: Un dels símptomes més comuns del SIBO és el dolor abdominal. Pot variar en intensitat i ubicació, però sovint es descriu com un dolor còlic o una sensació de inflor a la part superior o mitjana de l’abdomen.
  • Inflor abdominal: L’acumulació excessiva de gasos a l’intestí prim a causa del creixement bacterià pot provocar inflor. Això pot fer que l’abdomen sembli exageradament gros i tens.  
  • Gasos: La producció excessiva de gasos pels bacteris a l’intestí prim pot portar a una major formació de gasos.
  • Canvis en els patrons intestinals: Tant la diarrea com l’estrenyiment poden ser símptomes del SIBO. Algunes persones poden experimentar una alternança entre aquests dos extrems, el que es coneix com a diarrea-estrenyiment intermitent.
  • Malestar després de menjar: Les persones amb SIBO poden sentir-se incòmodes o tenir una sensació de plenitud després de menjar fins i tot petites porcions d’aliments.
  • Fadiga i debilitat: El SIBO pot afectar l’absorció de nutrients essencials a l’intestí prim, el que podria provocar fadiga i debilitat.
  • Canvis en la composició de les femtes: Algunes persones poden notar canvis en el color, la textura o la consistència de les femtes a causa de la mala absorció de nutrients.
  • Símptomes no gastrointestinals: En alguns casos, el SIBO també pot estar associat amb símptomes que no són específicament gastrointestinals, com ara mal de cap, dolors articulars i problemes de concentració i memòria.
 

El SIBO no és res de nou, però el seu salt a la fama sí. Ja et pots imaginar què ha passat a Tiktok, oi? Milers d’usuaris han començat a compartir els seus símptomes digestius visibles, encapçalats per l’inflor, que atribueixen al sobre creixement de la microbiota. La conseqüència: les peticions de proves de SIBO s’han incrementat exponencialment, i hi ha professionals de la salut que ja s’han referit a aquesta situació com a «pandèmia silenciosa de problemes digestius i hormonals».  

 

L’ alimentació, el consum d’alcohol, el poc exercici i l’estrès no ajuden. El nostre estil de vida és el brou de cultiu perfecte per als problemes de salut. I n’hi ha molts que comencen a l’estómac. La pregunta ara és: això es pot evitar? 

 

Puc prevenir el SIBO? 

 

Sí. Pots prendre mesures per reduir el risc de SIBO. I totes elles et seran senzilles i familiars.  

Fixa’t: 

  • Rentar-te les mans adequadament abans de menjar i després d’anar al lavabo pot ajudar a prevenir l’entrada de bacteris nocius al sistema digestiu. 
  • Evitar l’ús excessiu o innecessari d’antibiòtics, ja que poden alterar l’equilibri bacterià a l’intestí i afavorir el creixement excessiu de certs bacteris. Sempre segueix les indicacions del teu metge en prendre antibiòtics.
  • Si tens malalties que poden afectar el funcionament del sistema digestiu, com la malaltia de Crohn, la malaltia celíaca o la diabetis, segueix les recomanacions i els tractaments proporcionats pel teu metge per minimitzar el risc de SIBO.
  • Si has tingut cirurgies al sistema digestiu, assegura’t de seguir les pautes postoperatòries i les recomanacions del teu metge per evitar complicacions que podrien augmentar el risc de SIBO.
  • Si tens intolerància a la lactosa o a la fructosa, és important evitar els aliments que triguen símptomes, ja que aquests aliments no digerits poden fermentar a l’intestí i contribuir al creixement bacterià.
  • Mantenir una dieta rica en fibra i aliments equilibrats pot ajudar a mantenir la salut intestinal i prevenir problemes digestius. Tanmateix, en alguns casos, és possible que una dieta alta en fibra no sigui recomanable si ja s’ha diagnosticat SIBO. Consulta un professional de la salut per obtenir orientació adequada.Si tens símptomes gastrointestinals persistents, com inflor abdominal, dolor, canvis en els patrons intestinals o símptomes semblants, buscar atenció mèdica és clau per aconseguir un diagnòstic adequat i un tractament apropiat.
 

Tinc SIBO?

 

Només el teu metge pot respondre aquesta pregunta. I amb llegir de passada la llista de símptomes del SIBO, t’hauràs adonat del problema: són símptomes comuns, propis d’altres patologies com la celiaquia, la inflor abdominal funcional o la síndrome de còlon irritable. 

El diagnòstic del SIBO implica realitzar proves específiques, com la prova d’alè d’hidrogen o la prova d’alè de metà, que detecten els gasos produïts pels bacteris a l’intestí. Un cop diagnosticat, el tractament del SIBO generalment es basa en una combinació de canvis en la dieta i medicaments.

Des d’aquí només podem recomanar-te que, ara que tens una mica més d’informació sobre el que et pot estar passant al teu sistema digestiu, et posis en contacte amb el teu metge de capçalera. Recorda sempre que autodiagnosticar-te i automedicar-te només empitjorarà les coses! 

Aquests són els elements que t’ajuden a cuidar el cor

N’ets conscient: El teu cor, amb el seu paper fonamental en la circulació sanguínia, és el responsable de subministrar el combustible essencial que nodreix cada racó del teu cos.  Però a mesura que et submergeixes en les teves responsabilitats diàries (ja saps, els terminis i les responsabilitats) sacrifiques el teu benestar cardiovascular. El teu ritme de vida, l’estrès acumulat, la poca activitat física, l’alimentació desequilibrada i allò de dormir poc i d’aquella manera són mals companys en aquesta carrera contra el temps.  

 

Que l’estrès crònic, la falta d’exercici regular i una dieta poc saludable poden erosionar gradualment la teva resistència cardiovascular no és res de nou. A més, el teu cos, que sap el que es fa, t’envia senyals quan hi ha alguna cosa que no acaba d’anar bé. Mirar cap a un altre costat pot semblar temptador, però les conseqüències van des de la fatiga crònica fins a problemes més seriosos com la hipertensió, la diabetis i les malalties cardíaques. El que et volem dir amb això és que l’urgent no t’ha de fer-te oblidar l’important. 

Dit això, tenim una bona notícia: Cuidar el teu cor és fàcil, si saps com. 

 

Fruites per cuidar el cor: maduixes, pomes i magranes 

 

Comencem bé, no? Et donarem un grapat d’idees: Les pomes són una excel·lent font de fibra soluble, especialment pectina, que pot ajudar a reduir el colesterol en sang. I això és fantàstic per al cor. També contenen antioxidants com els flavonoides i la quercetina, que poden protegir les cèl·lules i millorar la salut cardiovascular.  

Per a aprofitar al màxim els seus beneficis, les has de menjar amb la pell –ben rentada–, ja que gran part de la fibra i els nutrients es troben en ella. Hi ha qui troba avorrit menjar pomes. Si formes part d’aquest club, pots afegir-les a les amanides, als batuts i postres.  

Les maduixes són una font d’antioxidants, vitamina C, fibra i potassi. El potassi pot ajudar a mantenir un ritme cardíac regular i controlar la pressió arterial. En iogurt, en batuts, en gelats casolans o fins i tot en amanida. Com vulguis, però sense sucre. Anota en majúscules i subratlla ben fort: consumir sucre és dolent per al teu cor.

I les magranes? Bé, igual que les maduixes (i que qualsevol fruita vermella com per exemple els gerds) són una excel·lent font d’antioxidants. Les magranes tenen polifenols i àcid punícic, que poden ajudar a reduir la inflamació i millorar la salut cardiovascular. Pots menjar-te els arils de la magrana (així es diuen les llavors vermelles sucoses) per si sols, o agregar-los a les teves amanides.  

Ep! I si t’agrada l’alvocat, has de saber que fa un match perfecte amb la magrana. Pren nota dels ingredients que has de comprar per a preparar el que t’assegurem serà el teu guacamole preferit: alvocat i magrana, pipes de gira-sol, ceba, coriandre i una llima. Només has de tallar en trossos petitons, remenar bé i gaudir. Per cert, l’alvocat també és meravellós per al teu cor, sempre i quan no abusis, ja saps. Seguim. 

 

Menja peix blau: salmó, sardines i arengs 

 

Abans de donar-te bones raons per començar a menjar almenys 2 cops per setmana peix blau, hem de parlar d’aixó: És important que t’asseguris que el peix ve de fonts segures i sostenibles per a evitar l’acumulació de contaminants. I sí, t’estem parlant del mercuri.  

Fixa’t: Els depredadors mengen el metilmercuri de totes les seves preses, i com a resultat, els nivells s’incrementen en els nivells tròfics superiors de la cadena alimentària. Això significa que els peixos depredadors, com els peixos blaus, que estan en la part més alta de la cadena alimentària, poden tenir nivells més alts de metilmercuri en els seus teixits. Si t’interessa saber més, guarda’t aquesta guia de consum segur de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN).  

 

Dit això, ara veuràs per què és important que, malgrat el mercuri, mengis peix blau:  

  • Àcids grassos omega-3: El peix blau és especialment ric en àcids grassos omega-3, com l’àcid eicosapentaenoic (EPA) i l’àcid docosahexaenoic (DHA). I això per a què va bé? Doncs aquest àcids grassos tenen propietats antiinflamatòries i poden ajudar a reduir la inflamació en les artèries i millorar la funció cardíaca. També s’ha demostrat que els omega-3 redueixen els nivells de triglicèrids en sang i poden ajudar a prevenir la formació de coàguls sanguinis.  
  • Millorar el perfil lipídic: Consumir peix blau regularment pot augmentar els nivells de colesterol HDL (colesterol «bo») en sang i reduir els nivells de colesterol LDL (colesterol «dolent»). Com et pots imaginar, això pot tenir un efecte positiu en la salut cardiovascular en reduir el risc d’acumulació de placa en les artèries. 
  • Reduir el risc de malaltia cardíaca: Els estudis epidemiològics han demostrat consistentment que les poblacions que consumeixen regularment peix blau tenen un menor risc de malalties cardíaques, inclosos esdeveniments cardiovasculars greus com a atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars. 

Ara bé: quin peix blau és millor i té menys mercuri?  

La llista és llarga. Et direm 3 encerts assegurats: 

  • Salmó: És una excel·lent font d’àcids grassos omega-3, especialment EPA i DHA. El salmó de granja tendeix a tenir nivells més baixos de mercuri que el salmó salvatge. 
  • Sardines: Les sardines són petites, però estan plenes d’àcids grassos omega-3 i calci. Com que no són molt grans, tendeixen a tenir nivells més baixos de mercuri. 
  • Areng: L’areng és una altra bona font d’àcids grassos omega-3 i sovint es consumeix en forma de fumats o enllaunats. Igual que altres peixos petits, tendeix a tenir nivells baixos de mercuri.  

 

Bàsics per al cor: Verdures de fulla verda 

 

Les verdures de fulla verda, com els espinacs, la col i el bròcoli, són la cirereta d’una dieta saludable. Aquestes verdures estan plenes de nutrients essencials i compostos bioactius. Fixa’t: 

 

  • Els espinacs són rics en diversos nutrients beneficiosos per a la salut del cor, inclosos el potassi, l’àcid fòlic, la vitamina K, la fibra i els antioxidants, com la vitamina C i el beta-carotè.  
  • La col, en les seves diverses varietats com la col arrissada i la col de Brussel·les, és rica en fibra, vitamina K, vitamina C i antioxidants. Els seus beneficis per al cor inclouen els compostos bioactius com els glucosinolats, s’han associat amb la millora de la funció arterial i la reducció del risc de malalties cardiovasculars. 
  • El bròcoli és una verdura crucífera carregada de nutrients, com la vitamina C, la vitamina K, el folat i els antioxidants. Entre els seus beneficis et destacarem la presència de sulforafans, que tenen propietats antiinflamatòries que poden ser beneficioses per a la teva salut cardiovascular. 

 

La pregunta és: Com és millor consumir aquestes verdures? El primer és de manual: cal incloure-les en una dieta variada i equilibrada. Ara bé, pots fer-ho en amanides, saltats, sopes, batuts o com a acompanyament dels teus plats principals. Cuinar les verdures de fulla verda lleugerament al vapor o al forn pot ajudar a conservar els seus nutrients mentre realça el seu sabor. Ja saps: Si comences a sofregir-les perdran part del seu valor nutricional. 

 

Menjar nous i xia va bé per al cor 

 

Les nous també són riques en àcids grassos omega-3, grasses monoinsaturades i poliinsaturades. I van genial per:

  • Reduir el colesterol: Els greixos saludables en les nous poden ajudar a reduir el colesterol LDL i millorar el perfil lipídic. 
  • Millorar la funció arterial: Els antioxidants en les nous, com la vitamina E, poden ajudar a mantenir la salut dels vasos sanguinis. 
  • Reduir la inflamació: Els fitoquímics i els antioxidants tenen propietats antiinflamatòries que poden beneficiar la salut cardiovascular.

I la xia? Bé, la xia té el poder d’estabilitzar del sucre en sang, però també de controlar la pressió arterial i, igual que les nous, reduir els nivells de colesterol. 

Fa anys que es va posar de moda hidratar llavors de xia i menjar-les a cullerades en dejú, perquè a més de ser bona pel cor, té propietats saciants. Això sí: La textura gelatinosa que es crea una vegada han absorbit el líquid és molt peculiar i no a tothom li agrada. Per a evitar-la, pots simplement afegir-la a un batut que vagis a beure immediatament, utilitzar-la per a donar-li un toc a les teves amanides o empolvorar els teus iogurts amb una cullerada generosa d’aquestes llavors. La quantitat recomanada diària és d’1 a 2 cullerades. 

 

Si vols fer salut, hem de parlar de la civada 

 

Ens hem guardat el millor per al final: Si hi ha un aliment especialment beneficiós per al teu cor, és la civada. T’expliquem per què. 

  1. Fibra soluble: La civada és rica en fibra soluble, especialment en un tipus anomenat beta-glucà. La fibra soluble té diversos efectes positius en la salut cardiovascular, inclosa la reducció del colesterol LDL («dolent») en unir-se a ell i ajudar a eliminar-lo del cos. Això pot contribuir a reduir el risc d’acumulació de placa en les artèries i a millorar el perfil lipídic.
  1. Regulació del sucre en sang: El beta-glucà present en la civada també pot ajudar a estabilitzar els nivells de sucre en sang, important per a prevenir la diabetis tipus 2.
  1. Antioxidants: Com les avenantramides, que tenen propietats antiinflamatòries i poden ajudar a protegir el sistema cardiovascular en reduir l’estrès oxidatiu i la inflamació.
  1. Minerals: com el magnesi, que és essencial per a la funció cardíaca i la regulació de la pressió arterial.
  1. Baixa en greixos saturats: el que la converteix en una opció saludable per a mantenir nivells de colesterol saludables.
  1. Sacietat i control del pes: La fibra i els carbohidrats d’absorció lenta en la civada poden contribuir a la sensació de sacietat i ajudar en el control del pes.

 

Això està molt bé, però no a tothom li ve de gust menjar porridge –aquest puré de civada cuita decorat amb fruites, d’aparença apetitosa i textura gelatinosa–. Et donem alternatives: 

  • Granola casolana: Prepara la teva pròpia granola casolana amb civada, fruita seca i llavors per a un desdejuni o snack saludable. 
  • Civada en pols en batuts: Agrega civada als teus batuts per a augmentar el contingut de fibra i nutrients. 
  • Parfait de civada: si se’t fa massa el porridge, prova una capa de iogurt i una altra de civada cuita. Decora amb fruits vermells i mel, i ja ho tens! 
  • En amanides: si el que et molesta és la civada cuita, simplement afegeix els flocs a les teves amanides, així quedarà més camuflada.  

 

Ja has vist que no cal fer un gran canvi en el teu menú per a incorporar els aliments que protegeixen i enforteixen el teu cor: la llista d’ingredients per a cuidar-ho és llarga, apetitosa i variada. La pròxima vegada que vagis a fer la compra recorda que cuidar el teu cor no sols prolonga la vida, sinó que també et permet viure amb vitalitat i plenitud cada batec. 

Suar aprima i 3 mentides més que ens expliquen a l’estiu

L’estiu està ple de mentides. De creences populars, mites, consells que fan més mal que bé… diga-li com vulguis, però nosaltres ens hem proposat posar punt final a aquesta disbauxa. Comencem, que avui se’ns gira feina.

 

Suar ni aprima ni elimina toxines


Ja pots estar a 40 graus a l’ombra que sempre hi haurà algú que mirarà de consolar-te recordant que la suor és una manera genial d’aprimar-te i eliminar toxines. Aquesta persona, sigui qui sigui, s’equivoca. Ja li pots dir. 

T’ho expliquem:

  • Suar no crema calories: La pèrdua de pes es produeix quan el cos crema més calories de les que consumeix. Això s’aconsegueix a través d’una combinació de factors, com la dieta, el metabolisme basal i l’activitat física. La suor en si mateixa no crema calories addicionals ni contribueix a la crema de greix. Per tant, no caldria dir que suar excessivament en un intent d’aprimar és una estratègia poc efectiva i potencialment perillosa que pot conduir a la deshidratació.
  • I què passa amb les toxines? Bé, la suor està feta principalment d’aigua i sals minerals, com sodi i potassi, i no actua com un mitjà per a eliminar substàncies tòxiques. L’eliminació de toxines és cosa del teu fetge i dels ronyons. Aquests òrgans treballen en conjunt per a filtrar i eliminar substàncies potencialment nocives, i ho fan a través de l’orina i la femta. I si, algunes toxines també es poden eliminar a través de la suor, però la seva quantitat és mínima en comparació amb el paper crucial que exerceixen el teu fetge i els teus ronyons en aquest procés. 

Això si, suar va bé per altres coses igual d’importants, com ara:

  • Regulació de la temperatura corporal: La suor ajuda a mantenir la temperatura corporal en un rang segur durant l’activitat física i en ambients calorosos.
  • Millorar la teva circulació sanguínia.
  • Neteja de la pell: La suor pot eliminar impureses i desbloquejar els porus, la qual cosa pot ajudar a millorar l’aspecte de la pell.

Bé, aclarit això, seguirem parlant de la teva pell.  


Si ja estàs bronzejat no cal crema i d’altres mentides sobre els fotoprotectors solars


Són moltes les mentides que s’escampen al voltant dels fotoprotectors solars. I segur que les has sentit totes: que si ja tens bon color no cal posar crema. Mentida. Que si no cal protecció solar un dia ennuvolat. Mentida. Que és igual el número, tots els fotoprotectors protegeixen igual. Mentida. O, encara pitjor: que els fotoprotectors no caduquen. Tot mentida. 

T’ho resumim:

És igual com estiguis de bronzejat. Sempre et caldrà protecció solar

I sí, és cert que un bronzejat pot proporcionar un cert nivell de protecció contra els raigs UV en comparació amb una pell extremadament pàl·lida. No obstant això, aquesta protecció és mínima i no és suficient per a contrarestar els danys causats per l’exposició contínua al sol sense protecció. La teva pell continua estant en risc de sofrir cremades solars i problemes a llarg termini, com ara l’envelliment prematur de la pell i el càncer de pell.

Els raigs UV aconsegueixen travessar els núvols i aconseguir impactar la superfície de la Terra

De fet, aproximadament el 80% dels raigs UV poden passar a través dels núvols. Traducció: els núvols no són ni un filtre, ni una excusa. A més a més, t’hem de dir que si et trobes en llocs de gran altitud, com és el cas d’Andorra, la radiació UV es torna més intensa. Per què? Doncs perquè com més alçada, menys disminueix l’atmosfera, que actua com a filtre natural. 

Bé, parlem dels números en el protector solar

Com ja saps, epresenten la mesura de quant temps prolonga la protecció contra els raigs ultraviolats B (UVB) en comparació amb la pell sense protecció. És a dir, que per exemple, un protector solar amb FPS 30 significa que pots romandre al sol aproximadament 30 vegades més temps sense cremar-te que si no utilitzessis cap protector solar.


Significa un FPS més alt una protecció total?


Aquí neix la confusió. Si bé un FPS més alt proporciona una major protecció contra les cremades solars causades pels raigs UVB, no necessàriament significa una protecció total o una protecció proporcionalment més alta contra els raigs UVA. De fet, cap protector solar proporciona una protecció del 100%. 

L’estiu passat em va sobrar mig pot de crema solar, aquest any m’estalvio comprar-ne… o no? 

Els fotoprotectors contenen ingredients actius que proporcionen protecció contra els raigs UV. Amb el temps, aquests ingredients poden descompondre’s, tornar-se menys efectius. És a dir, que poden perdre les seves propietats de protecció. Evidentment, la data de caducitat que apareix en l’envàs dels fotoprotectors no és decorativa: indica la durada durant la qual el producte es considera segur i efectiu per al seu ús. És a dir, que si reutilitzes el pot de crema de l’any passat, potser no et protegeix com t’esperes. 


Menjar alls no espanta els mosquits


Ni mosquits ni vampirs: l’all té molts beneficis, però entre les seves qualitats no està la d’espantar. És cert que l’all, quan es consumeix en grans quantitats, emet una olor a mitjançant la suor i la pell que podria ser desagradable per als mosquits. Com també ho és que l’all ha estat valorat històricament per les seves propietats medicinals i repel·lents. 

Tot i això, no hi ha evidència científica sòlida que sostingu que menjar all repel·leix de manera efectiva als mosquits. 

Aquí has de tenir en compte que, a més de l’all, hi ha d’altres factors com la dieta i la genètica que poden influir en l’olor de la suor i la pell d’una persona, i això si que afecta en l’atracció o repulsió dels mosquits.

Si vols gaudir d’un estiu lliure de mosquits, el que has de fer és llegir bé aquest article. 

Un refresc ben fred treu la sed

Això té categoria de dilema mundial. D’entrada ja et diem que és fals: els refrescos ensucrats no hidraten. I per què no? Per tres raons:

  • Alt contingut de sucre: Els refrescos ensucrats contenen quantitats excessives de sucre, la qual cosa pot tenir un efecte negatiu en la hidratació. L’excés de sucre en el cos pot augmentar la set i portar a un major consum de líquids, la qual cosa contraresta el propòsit d’hidratació.
  • Estimulants i cafeïna: Alguns refrescos ensucrats contenen cafeïna i altres estimulants que poden tenir un efecte diürètic, cosa que significa que poden augmentar la producció d’orina i, en última instància, conduir a la deshidratació.
  • Calories buides: Els refrescos ensucrats proporcionen calories buides, és a dir, calories que no ofereixen cap valor nutricional. El consum excessiu d’aquestes begudes pot portar a un desequilibri en la ingesta calòrica i afectar negativament la salut en general.

L’aigua continua sent la millor opció per a mantenir-se hidratat de manera efectiva. És una opció sense calories, sense sucre i essencial per a mantenir el funcionament adequat del cos. 

Però, entenem que vols alguna cosa amb sabor. Has provat d’afegir rodanxes de fruites o herbes fresques a l’aigua per a donar-li un toc de sabor natural sense agregar calories o sucres addicionals? El clàssic refrescant de l’estiu és el cogombre. Tasta’l i explica’ns!

Avui hem repassat un bon grapat de mentides estacionals, però ens hem deixat unes quantes al calaix. Estigues atent a les nostres xarxes per no perdre’t la segona part!

 

Tot el que has de saber sobre el retinol

El retinol està de moda. Tothom en parla, tothom sembla fer-lo servir i tothom sembla saber-ho tot sobre aquest component que ens promet la pell perfecta i sembla complir. Ho fa de veritat o el retinol té lletra petita? Avui parlarem de cosmètica, de salut i de la nova normativa europea que ha fet saltar les alarmes sobre aquest component. 


Què és exactament el retinol?


El retinol és una forma activa de la Vitamina A, i un conegut regenerador natural de la pell. Si googleges, segurament llegiràs que el retinol es troba només als fetges dels animals com ara els porcs o les vaques i a la llet sencera. Abans que t’aixequis a llençar les teves cremes, t’hem de dir que el retinol que es fa servir per cosmètics és d’origen sintètic: es produeix als laboratoris. Com et pots imaginar i per l’alleujament de tothom, és una forma més controlada i estable d’obtenir aquesta vitamina. 


Quan es va descobrir el retinol?


Parlar de retinol fa sonar modern, oi? 

Doncs has de saber que de nou no en té res. De fet, va ser descobert al 1920. Els estudis i recerques sobre la vitamina A van començar a llençar llum sobre les seves diverses formes i funcions i va ser llavors quan els científics suïssos Paul Karrer i Adolf Windaus van poder sintetitzar i descriure l’estructura química del retinol. I es van emportar el Nobel de Química per aconseguir-ho.

El seu us es va començar a escampar als anys 70, quan el dermatòleg nord-americà, Albert Klingman, va treure la primera crema amb retinol per tractar l’acne “i planxar les arrugues”. Com a curiositat et direm que aquest doctor feia experiments amb la pell dels presoners de Filadelfia. Però no ens desviem. 


La lletra petita del retinol


Sí, el retinol té lletra petita, però t’avancem que els pros pesaran més que els contres, sempre i quan el facis servir seguint les recomanacions dels fabricants i t’assessoris bé amb el teu dermatòleg per garantir que va bé amb la teva pell.

Et destaquem els principals beneficis del retinol:

  • Efectivitat en la reducció d’arrugues i línies fines: El retinol ha demostrat ser eficaç per a estimular la producció de col·lagen i promoure la renovació cel·lular, la qual cosa pot ajudar a reduir l’aparença d’arrugues i línies fines. 
  • Tractament de l’acne: El retinol pot ajudar a destapar els porus i reduir la producció de seu. És a dir que sí, és un tractament efectiu per a l’acne.
  • Millora de la textura de la pell: L’ús regular de retinol pot ajudar a suavitzar la textura de la pell i reduir l’aparença de porus dilatats.
  • Estimulació de la renovació cel·lular: El retinol promou la renovació cel·lular, la qual cosa pot millorar l’aspecte general de la pell i donar-li un toc més fresc i radiant.

Bé, no? A veure aquests contres del retinol:

  • Irritació i sensibilitat: El retinol pot ser potent i causar irritació, enrogiment i sequedat en la pell, especialment quan es fa servir per primer cop o en concentracions més altes. Sobre les concentracions en parlarem ara. 
  • Fotosensibilitat: L’ús de retinol pot augmentar la sensibilitat de la pell al sol. Traducció: tindras més risc cremades solars. És essencial fer servir protector solar durant el dia quan s’usa retinol. I quan no, també. D’això ja vam parlar l’altre dia.
  • Temps d’adaptació: Algunes persones poden necessitar un període d’adaptació quan comencen a aplicar-se retinol, i poden veure un augment temporal dels problemes de la pell abans que millorin. És a dir que la teva pell es pot posar pitjor, abans de començar a millorar. 
  • No és adequat per a tothom: El retinol pot no ser adequat per a persones amb pell molt sensible o aquelles que estan embarassades o alletant, ja que existeix la possibilitat d’efectes adversos.
  • Interaccions amb altres ingredients: Alguns ingredients, com certs àcids exfoliants o productes que contenen peròxid de benzoïl (un component freqüent a les cremes anti acne), poden interactuar negativament amb el retinol, la qual cosa pot fer que la teva pell s’irriti. Amb compte, llegeix bé les etiquetes de les teves cremes abans de fer combos perillosos. 

Com et dèiem al principi, si vols començar a fer servir el retinol, el millor que pots fer és demanar hora al dermatòleg per veure com està la teva pell i si és apta per incloure’l retinol a la teva rutina. Si ja ho has fet pel teu compte i veus que alguna cosa no acaba d’anar bé, truca el dermatòleg. És important escoltar la teva pell. 


La UE ha prohibit el retinol?


No pas. L’alarma bé d’aquí: Hi ha un esborrany d’una normativa europea que proposa reduir les concentracions de retinol a les cremes. I és que, semblaria ser que molts dels productes que es venen amb retinol contenen una alta concentració. És a dir, que si la teva crema té un 1% de retinol (que és molt, tot i que no ho sembli), amb la nova normativa haurà d’abaixar-la fins a un 0,3% si és una crema facial o a un 0,5% si és corporal. Res més? Res més. Un cop votada la normativa, cosa que passarà a finals de l’estiu del 2023, les marques tindran fins al 2026 per reduir les dosis de retinol. Però en cap cas es retirarà el retinol del mercat. 


Pautes generals per introduir el retinol a la teva rutina


Hem vist els riscos i els beneficis del retinol, però quina seria la millor manera de començar a fer-lo servir? Depèn de la sensibilitat de la teva pell i de les teves necessitats específiques, però t’hem fet unes pautes generals. 

  1. Introdueix el retinol gradualment: Si mai has fet servir retinol abans, és recomanable començar amb una concentració més baixa i aplicar-ho només una o dues vegades per setmana al principi. Això permet que la teva pell s’acostumi al retinol i redueix el risc d’irritació. Amb el temps, pots augmentar la freqüència i la concentració, si és necessari.
  1. Aplica a la nit: El retinol pot augmentar la sensibilitat de la pell al sol, per la qual cosa és millor aplicar-lo a la nit. Això també permet que el retinol treballi mentre dorms, estimulant la renovació cel·lular i altres beneficis per a la pell.
  1. Neteja i hidrata adequadament: Abans d’aplicar el retinol, assegura’t de netejar suaument la teva pell per a eliminar qualsevol maquillatge, brutícia o impureses. Després d’aplicar el retinol, és important hidratar bé la pell amb una crema o loció per a minimitzar la sequedat o la irritació.
  1. Evita àrees sensibles: Evita aplicar retinol al voltant dels ulls, ja que aquesta àrea és especialment sensible. També ves amb compte en aplicar-ho prop de les comissures de la boca i les fosses nasals.
  1. Fes servir protector solar durant el dia: El retinol pot fer que la teva pell sigui més sensible al sol, per la qual cosa és essencial aplicar protector solar d’ampli espectre amb un FPS adequat. Això protegirà la teva pell de danys addicionals causats per l’exposició al sol i reduirà el risc de cremades solars.
  1. Has de ser constant: Els beneficis del retinol generalment es veuen amb l’ús continu i constant. És important mantenir una rutina i fer-lo servir regularment per a obtenir resultats òptims.

Finalment, ens has de perdonar perquè ens tornarem a repetir. Si tens cap preocupació sobre l’ús de retinol o tens problemes de pell específics que vols tractar, és aconsellable parlar amb un dermatòleg. Un dermatòleg pot recomanar el producte i la concentració adequada segons les teves necessitats i realitzar un seguiment per a ajustar la rutina segons sigui necessari. 

Nens i mosquits: evita així picades i molèsties

Tots sabem com comença aquesta pel·lícula: el sol s’amaga per fi, darrere les nostres muntanyes. Ha plogut una mica i la calor baixa, però no desapareix del tot. L’estiu a Andorra és així. Obres les finestres de bat a bat i et relaxes una mica, que ja toca. És llavors quan comences a escoltar-lo. Podria semblar una moto al lluny, però no. Una tetera que vol bullir, però tampoc. És un altre mosquit. Ja hi tornem a ser. La teva atenció es desvia cap a aquest insuportable brunzit agut intermitent. I, de sobte, torna la psicosi: si t’ho demanen, juraries que ja tens el mosquit al braç, al turmell, a la cama, i a la cara al mateix temps. 

Els adults odiem els mosquits, però si hi ha algú susceptible a les seves picades són els nens. I no és un tema de costum: és que la seva pell és més delicada i el seu sistema immunitari està encara en desenvolupament. A més, alguns mosquits poden transmetre malalties greus, com el virus del Nil Occidental del qual segur has sentit a parlar o el dengue. 

I, ja saps, com més calor, pitjor. 

Protegir els nens contra els mosquits és crucial. Si Googleges, veuràs que tens diverses opcions: des de repel·lents per a mosquits específics per a nens, que pots comprar en qualsevol farmàcia d’Andorra, olis essencials, mosquiteres, i la famosa ventilació creuada. Què és millor? Tot això funciona? Ara ho veurem!


Tria un bon repel·lent per mosquits específic per a nens:

 

T’ho dirà el pediatre, però nosaltres t’ho recordem. Els nens no poden fer servir els mateixos repel·lents antimosquits que els adults. En triar un per a ells, és fonamental que tinguis en compte:

  1. Que els seus ingredients siguin segurs: com el DEET (N,N-dietil-meta-toluamida),
    el picaridin o l’IR3535. Aquests ingredients han demostrat ser eficaços per a repel·lir els mosquits i han estat avaluats per a la seva seguretat en nens.
  1. Que la concentració és l’adequada per a l’edat dels teus fills. Les formulacions específiques per a nens solen tenir una concentració més baixa d’ingredients actius, la qual cosa minimitza el risc d’irritació de la pell. A internet trobaràs taules que et detallen quantitats i precaucions per producte segons l’edat, però el millor que pots fer és llegir bé les instruccions i si tens dubtes, demanar a un especialista. 
  1. Que controles l’aplicació: si pots escollir, compra locions o cremes. Són preferibles als aerosols per a nens petits, ja que permeten una aplicació més controlada i eviten la inhalació accidental. 

Un parell de recomanacions més abans d’aplicar repel·lent antimosquits als més petits

Un cop hagis seleccionat el repel·lent de mosquits específic per a nens, és important que no l’apliquis a les seves mans, ja que podrien emportar-se les a la boca i ingerir el producte. I, com t’imagines, pot acabar en intoxicació. 

Això, per una banda. Per l’altra, és millor combinar el repel·lent amb altres mesures per garantir la màxima protecció dels més petits. Continuem.

Mosquiteres: tipus i consells 


Les mosquiteres ja saps el que són: aquesta barrera física que permet la circulació d’aire fresc mentre impedeix el pas dels mosquits. Potser no és el més estètic, però són fàcils de col·locar i si busques una barrera natural, aquesta opció és molt eficaç. 

Per col·locar-la només has de seguir les instruccions del fabricant, però el que potser no sabies és que tens diferents tipus de mosquiteres:

Mosquiteres de finestra, corredisses, per a llits o per a patis. Plisades, enrotllades o corredisses. Les tens de velcro, magnètiques o fixes. També existeixen les cortines/mosquiteres, que s’han fet virals aquestes setmanes perquè són tan fàcils de col·locar com de treure. I surten molt bé de preu. 

Què has de saber abans de decidir-te per una mosquitera?

  • Són fràgils: com més les posis i les treguis, més paperetes tindràs de què es trenqui. Millor que la deixis fixa. 
  • Si són de velcro o magnètiques són més difícils de col·locar: pot semblar contradictori, però no sempre enganxen bé, i ja saps el que passa si li deixem un forat a un mosquit. 
  • No són molt estètiques: tot i que t’hem de dir que les cortines/mosquitera poden passar per bones.

Olis essencials repel·lents: la manera més ecològica de defensar-te dels mosquits


Quan es tracta de repel·lir mosquits, moltes persones busquen alternatives naturals i segures. La mosquitera n’és una, però ja hem vist que té els seus contres. Els olis essencials han guanyat popularitat com a possibles repel·lents de mosquits. Per què? Perquè fan bona olor i són naturals. La pregunta ara és: funcionen de veritat?

Doncs t’hem de dir que l’evidència científica sobre la seva eficàcia és limitada i sovint contradictòria.

Alguns estudis han demostrat que certs olis essencials, com l’oli de citronel·la, l’oli d’eucaliptus llimona i l’oli de menta, poden tenir propietats repel·lents d’insectes. No obstant això, la seva efectivitat varia depenent de la concentració, la forma d’aplicació i l’espècie de mosquit objectiu.

És important tenir en compte que l’efectivitat dels olis essencials pot ser menor en comparació amb els repel·lents químics convencionals, com el DEET o el picaridin, que han estat rigorosament provats i aprovats per les autoritats sanitàries.

Vols provar? Et deixem quatre que tant valen per diluir, com per fer-los servir en difusors o aplicar-los directament sobre la pell.


Espelma de citronel·la antimosquits


Tot un clàssic. Si bé les espelmes de citronel·la poden proporcionar una certa protecció contra els mosquits, cal tenir clar que la seva efectivitat pot ser limitada. La fragància de la citronel·la pot dissuadir als mosquits en una àrea petita i confinada al voltant de l’espelma, però no és tan eficaç en espais oberts o grans.

A més, l’eficàcia de les veles de citronel·la pot variar segons factors com la concentració d’oli de citronel·la en la vela, la qualitat del producte i les condicions ambientals. En general, les veles de citronel·la per si soles poden no ser suficients per a brindar una protecció completa contra els mosquits, especialment en àrees on aquests insectes són molt actius.

Per a aprofitar al màxim una espelma de citronel·la (o qualsevol espelma), el primer cop que l’encenguis ho has de fer durant al menys 1 hora. Així evitaràs que es formi el típic túnel al voltant de la metxa, i haver de llençar mitja espelma que toqui fons. 


Com funciona la ventilació creuada?


La ventilació creuada és un mètode que aprofita els corrents d’aire naturals per a mantenir la llar fresca i ben ventilat. A més de proporcionar confort tèrmic, la ventilació creuada pot ajudar a repel·lir mosquits de manera efectiva. Així funciona:

  • Circulació d’aire fresc: En obrir dues o més finestres en diferents àrees de la teva llar, es crea un corrent d’aire natural. L’aire fresc ingressa per una finestra i empeny l’aire viciat i calent cap a fora per l’altra finestra. Aquesta circulació d’aire renovat fa que sigui més difícil per als mosquits trobar i acostar-se al seu objectiu, ja que prefereixen ambients estancats i sense moviment.
  • Reducció de la concentració de diòxid de carboni: Els mosquits són atrets pel diòxid de carboni que exhalem. En crear corrents d’aire a través de la ventilació creuada, es redueix la concentració de diòxid de carboni a l’interior de la llar, la qual cosa dificulta que els mosquits detectin la presència humana i, per tant, els dissuadeix d’ingressar.

Si vols provar, aprofita les hores del dia en les quals els mosquits són menys actius per a implementar la ventilació creuada. En general, els mosquits són més actius al matí i al capvespre: és a dir, si practiques la ventilació creuada ho has de fer al migdia. 


Com veus, la batalla contra els mosquits no es guanya amb només un repel·lent. Cal informació, estratègia, consistència i molta paciència per protegir petits i grans dia i nit!

Esports i salut: 5 lesions freqüents dels gamers

Els esports han arribatr per a quedar-se, i d’això fa molt ja. El que un dia va ser considerat el passatemps d’una minoria, avui és una indústria que ha evolucionat a passos de gegant, convertint-se en una forma legítima d’esport i entreteniment amb una base de milions de seguidors repartits per tot el món.  

Cada cop hi ha més gent que els veu, però també que n’aprèn i practica amb l’objectiu d’esdevenir un professional del sector. I amb els esports electrònics passa com amb qualsevol esport: que a mesura que la competència i el nivell d’habilitat augmenten, també ho fan els riscos de lesions.  

Amb compte amb això, no et deixis enganyar: Encara que els esports electrònics puguin semblar-te menys exigents físicament que els més tradicionals, els jugadors estan exposats a una sèrie de lesions musculars i problemes de salut relacionats sobretot, amb els moviments repetitius durant llargues hores de joc. I no, no són cap broma. 

En aquest article, explorarem les principals lesions musculars en els jugadors d’esports i et donarem bons consells per aprendre a prevenir-les.  

 

 

Tendinitis, un clàssic gamer 

 

T’aixeques de bon matí amb la mà una mica rígida. Et fas un cafè i t’asseus davant de l’ordinador. Com més mous la mà, més mal et fa. Sobretot prop de l’articulació. Tendinitis? Podria ser.  

T’expliquem de què va això: 

La tendinitis és una lesió molt típica entre la gent que es dedica als esports, especialment als canells i els avantbraços. Els moviments repetitius que fas amb el ratolí i el teclat poden causar inflamació en els teus tendons (els teixits connectius fibrosos que uneixen els ossos amb els músculs). I sí, fa mal.  

Com pots prevenir una tendinitis? La teva aliada aquí és una postura adequada, prendre descansos regulars i fer exercicis d’estirament per a mantenir la flexibilitat muscular.  

Et direm que la majoria dels casos de tendinitis es poden tractar amb repòs, fisioteràpia i medicaments per a reduir el dolor. Però (sempre hi ha un però), si ho deixes passar, pots acabar amb un esquinçament en els tendons, que fa mal només de llegir-lo. I aquí sí, la solució sol passar per un quiròfan. 

 

Lesions d’esquena. L’altre gran clàssic dels gamers 

–i dels no tan gamers– 

 

Passes hores assegut, en tensió, i et mous poc? Això no és un hàbit exclusiu dels gamers, així que les conseqüències et seran més que familiars: 

La falta de mobilitat i la tensió acumulada poden causar-te dolor en els músculs de l’esquena i en l’articulació del manegot dels rotatoris. El què? El manegot dels rotatoris és l’articulació que sosté el cap de l’húmer en l’escàpula. I també controla el moviment de l’esquena. Quan ho aixeques repetidament, provoques un pinçament entre el cap de l’húmer i l’arc acromial.  O, cosa que és el mateix: la tendinitis del supraespinós. 

Per prevenir això hauràs d’enfortir els músculs de l’esquena amb exercici i mantenir una postura adequada.  

Normalment amb repòs i tractament la cosa ja millora. Si no és així, és possible que acabis havent de sotmetre’t a una artroscòpia d’espatlla per a eliminar el teixit inflamat (bursectomia) i llimar el possible ganxo acromial (acromioplàstia). 

 

Dolor d’esquena: dorsàlgies i lumbàlgies 

 

El que et diuen a casa és ben cert: estar tot el dia assegut acabarà amb la teva esquena. És fonamental que la teva cadira ergonòmica i estigui ben ajustada perquè sigui més fàcil per a tu mantenir una postura correcta. A més, el seu és que facis exercicis d’estirament i enfortiment de l’esquena per a reduir el risc de lesions i alleujar el dolor, si és que ja en tens.  

De no fer-ho, pots acabar amb: 

Dorsàlgia: aquest dolor en la zona més rígida de la teva esquena (on estan les teves vèrtebres toràciques, entre la zona cervical i lumbar de l’esquena). Depenent de la intensitat fins pot fer que et costi respirar. 

Lumbàlgia: el mateix, però a la zona baixa de la teva esquena. Les persones que tenen lumbàlgia solen notar, a més, que perden força i flexibilitat a l’esquena. 

 

La síndrome del túnel carpià 

 

Un dia t’aixeques i t’adones que et costa una mica agafar les coses, sobretot les que són petites. Si et pregunten, diries que la teva mà s’ha despertat maldestra. Passa el temps i la sensació de dolor és cada cop més intensa. El que va començar com un formigueig als dits ara són enrampades. I ja no sols a la mà: ara també en l’avantbraç. Intentes portar-ho com pots, però quan acabes la teva partida, el dolor ja és insuportable. Què passa aquí?  

 

La síndrome del túnel carpià afecta els nervis de la mà i el canell, i apareix quan fas moviments repetitius i una posició incorrecta de les mans mentre jugues.  Així que si et dediques als esports has d’anar amb compte de no exercir massa pressió sobre les nines. Però si treballes en una oficina, també. L’important és prendre descansos regulars per a estirar i descansar les mans, i si vols un extra de prevenció, pots usar suports ergonòmics per al canell, per exemple. 

 

El tractament de la síndrome del túnel carpià pot variar segons la gravetat dels símptomes. En casos lleus, es poden recomanar canvis en l’activitat i l’estil de vida, com a descansos freqüents, exercicis d’estirament i l’ús de fèrules al canell. En casos més greus o persistents, poden ser necessaris tractaments addicionals, com a teràpia ocupacional, medicaments per al dolor o, en casos aguts, cirurgia per a alleujar la pressió sobre el nervi mitjà. 

 

Un gamer pot patir colze de tenista? 

 

Sí, sabem que sona rar, però el colze de tenista és una lesió molt típica entre els professionals dels esports. I és que també pot aparèixer en persones que realitzen moviments repetitius i vigorosos del braç. Exacte, com els jugadors de videojocs. Veurem que va això:  

 

El colze de tenista es caracteritza per dolor a la regió externa del colze, especialment en realitzar moviments que t’obliguen a extendre el canell. Això passa quan s’inflamen els tendons que s’insereixen a l’epicòndil lateral del teu colze: és a dir, el punt d’ancoratge dels músculs extensors de l’avantbraç. El colze de tenista pot aparèixer per realitzar el mateix moviment repetides vegades, però també per:  

 

  • Agarrar amb molta força els controls o el ratolí durant llargs períodes de temps:  això pot exercir una tensió addicional en els músculs i tendons de l’avantbraç. 
  • Mala ergonomia: Una mala postura o una configuració inadequada del teu set up pot augmentar la tensió en els músculs i tendons del braç. Per exemple, una cadira o una taula mal ajustades poden contribuir a una postura incòmoda i forçar els músculs.  
  • Falta de descans i recuperació adequada: Fer sessions de joc llargues sense prendre descansos adequats pot augmentar el risc de desenvolupar el colze de tenista. La falta de temps per a recuperar-se i permetre que els músculs i tendons es relaxin pot contribuir a l’aparició de la inflamació. 

 

Bé, i com es cura? No, normalment no necessitaràs tractament quirúrgic. El procés de rehabilitació del colze de tenista passa per repòs, però també per enfortir els músculs i millorar els teus hàbits posturals. 

El més important és que el teu procés de recuperació, sigui quina sigui la teva lesió, és que el supervisi un especialista. 

 

 

Levelea al màxim la teva tranquil·litat amb Assegur 

 

D’ensurts amb la salut ens n’emportarem tots:  gamers i no gamers, és llei de vida. Però qui té una assegurança de salut pot accedir amb més facilitats a consultes i proves diagnòstiques dins i fora d’Andorra sense haver de desemborsar grans quantitats de diners.  

I això, creu-nos, és un punt extra. 

 

Oblida’t de pagar grans quotes per protegir la teva salut: a Assegur han dissenyat una pòlissa especial per a joves com tu, a un preu reduït.  

 

Explica'm de què va això

 

T’estimes més parlar amb l’equip d’Assegur directament? Poden resoldre tots els teus dubtes per Whatsapp (apunta: +376346555). Si ho prefereixes pots telefonar-los al 876 555 o  consultar pel teu compte la pàgina de Salut Jove. 

Dues hores per banyar-te: de veritat cal esperar tant?

Et donarem una gran notícia: queden menys de 30 dies perquè comenci l’estiu a Andorra. Capbussades a rius i llacs, vespres de relax a la piscina, escapades a platges properes… si et concentres és possible que fins i tot ja puguis olorar a after sun. Renunciar a refrescar-se és impensable quan arriba la xafogor a les nostres valls. De fet, l’únic argument capaç de frenar un imminent bany és l’etern arxienemic de l’estiu: el tall de digestió.  

Però el tall de digestió no era mentida al final? Cal esperar abans dues hores par banyar-se? Pot donar-me un tall de digestió per un altre motiu? Què haig de fer si em dona un? T’ho expliquem tot. Anem punt per punt. 

 

La digestió no es talla, el que passa realment és això 

 

Ficar-te de cop a l’aigua freda després d’un menjar pesat pot desencadenar una síncope per hidrocució. O, cosa que és el mateix, un xoc termo diferencial, un xoc tèrmic, per a entendre’ns. És a dir, que no és un problema digestiu, és un problema circulatori, i la culpa no és del menjar en si, sinó de la temperatura. (Enllaç font) De fet, el tall de digestió pot donar-te igual si et banyes després de treballar o de fer esport durant hores al sol.  

 

El que passa aquí és que associem aquest tipus de successos a l’estiu, perquè el contrast tèrmic és més gran, i sol donar-se quan et fiques a l’aigua després d’haver dinat. I això, tots coincidirem, és típic de l’estiu.  

 

Què li passa al teu cos quan tens una síncope per hidrocució 

 

Quan una persona se submergeix en aigua freda, especialment si és de manera sobtada, el contacte de l’aigua amb la pell i les terminacions nervioses pot desencadenar una resposta reflecteix coneguda com a reflex d’immersió.  


Aquest reflex provoca una disminució de la freqüència cardíaca i una dilatació dels vasos sanguinis perifèrics, la qual cosa pot portar a una disminució del flux sanguini al cervell. Sona perillós perquè ho és. Veiem quins símptomes pots tenir quan el teu cos reacciona d’aquesta manera. 

 

Sis símptomes freqüents del tall de digestió 

 

És important que tinguis en compte que aquests símptomes poden tenir diverses causes i no necessàriament estan relacionats amb la digestió o amb el canvi de temperatura. Si experimentes algun d’aquests símptomes, és recomanable que busquis atenció mèdica per a una avaluació adequada i un diagnòstic precís:  

 

  • Mareig o vertigen: Sensació de desequilibri o que l’entorn està girant. 
  • Nàusees: Malestar en l’estómac que pot anar acompanyat de la sensació de necessitat de vomitar. 
  • Malestar abdominal: Dolor o sensació de pesadesa en l’abdomen. 
  • Pal·lidesa: La pell pot tornar-se pàl·lida a causa de la disminució del flux sanguini a la superfície de la pell. 
  • Sudoració excessiva: pot ocórrer sobtadament. 
  • Dificultat per a respirar. 


Si el tall de digestió no és greu, els símptomes haurien de desaparèixer en un parell d’hores. 

 

No facis això MAI si t’està donant un tall de digestió 

 

Tot i que alguns d’aquests consells poden semblar-te evidents, està bé que els tinguis en compte per a evitar que un possible tall de digestió empitjori. T’ho expliquem: 

 

  • No ficar-te bruscament a l’aigua freda: Si has estat exposat al sol i sents símptomes relacionats amb un tall de digestió, evitar submergir-te novament: això pot empitjorar els símptomes i augmentar el risc de complicacions.
  • No romandre en una posició horitzontal: És preferible no ficar-se al llit immediatament després de sentir els símptomes, ja que això pot dificultar la circulació sanguínia i agreujar els marejos i les nàusees. És millor mantenir-se en una posició asseguda o semi-inclinada per a facilitar el flux sanguini.
  • No fer esforços físics intensos: Això pot augmentar la pressió sobre el sistema cardiovascular i empitjorar els símptomes. Descansa i permet que el teu cos es recuperi.
  • No auto medicar-te sense consultar a un professional de la salut: Evita automedicar-te sense consultar a un metge o professional de la salut, ja que els símptomes poden tenir diverses causes i requerir un tractament específic. El teu metge podrà avaluar adequadament la teva condició i recomanar-te l’enfocament adequat. 
  • No ignorar els símptomes persistents o greus: Si els símptomes persisteixen, empitjoren o es presenten de manera greu, és important buscar atenció mèdica immediatament. Un professional de la salut podrà realitzar una avaluació completa i determinar la causa subjacent dels símptomes. 

  

Dubtes i mites sobre el tall de digestió: cal esperar dues hores? 

 

Dues hores poden ser eternes quan el sol estreny i les ganes de refrescar-nos ens empenyen a l’aigua. Cal esperar tant? Sí. Però no sols això.  

 

Pren nota si vols prevenir un ensurt més gran: 

 

  • Espaia el temps entre menjar i nedar: Sempre és recomanable esperar almenys 1-2 hores havent dinat abans de nedar. Això permet que el procés de digestió comenci i evita l’estrès addicional en el sistema digestiu durant l’activitat aquàtica.
  • Menja més lleuger: Opta per menjars lleugers i de fàcil digestió abans de participar en activitats aquàtiques. Evita aliments grassos, pesats o abundants que podrien requerir un major esforç del sistema digestiu.
  • Hidrata’t bé: Has de beure suficient aigua abans, durant i després de qualsevol activitat física o exposició al sol. La hidratació adequada ajuda a mantenir un equilibri adequat de líquids en el cos i a evitar la deshidratació. 

 

Els nens tenen més risc de sofrir un tall de digestió? 

 

Sí, algunes persones poden ser més susceptibles a l’efecte de la calor i l’exposició al sol, la qual cosa podria augmentar la possibilitat de sentir malestar havent dinat o en ingressar a l’aigua freda. Aquests grups inclouen: 

 

  • Persones amb problemes cardíacs o circulatoris: Aquelles que tenen malalties del cor, pressió arterial alta o altres trastorns circulatoris. 
  • Persones amb problemes digestius: Aquells que tenen condicions digestives preexistents, com a malaltia de reflux gastroesofàgic úlceres estomacals o malaltia inflamatòria intestinal. 
  • Nens i persones majors: Els nens i les persones majors poden tenir sistemes de regulació de temperatura menys eficients. 

 

Siguis o no siguis grup de risc has d’escoltar el teu cos, mantenir-te hidratat i evitar canvis bruscos de temperatura és clau si vols gaudir amb salut de tot el que pot oferir-te aquest estiu!  

 

Senyals que t’indiquen que no és mandra, és Burnout

La dada gela la sang: 7 de cada 10 persones sofreixen o sofriran burnout. No t’ho diem nosaltres, t’ho diu el Col·legi de Psicologia de Catalunya. El burnout no és res de nou: ni la malaltia ni el terme. Si bé és cert que sembla haver-se popularitzat recentment, va ser encunyat per primer cop l’any 1974 (fa 49 anys!) per Herbert Freudenberger, al seu llibre “Burnout: The High Cost of High Achievement”.  

Pots dir-li burnout o síndrome de desgast professional, però el que cal tenir clar és que no parlem de cansament: Parlem de l’estat d’esgotament físic, mental i emocional que neix de l’estrès crònic relacionat amb el treball.  

Això és una malaltia? Des del 2022, l’OMS considera que sí, ja que és un dels principals problemes de salut mental, i la persona que ho sofreix requereix tractament. 

És un procés gradual, que neix de combinacions de factors com ara la sobrecàrrega de treball, la pressió constant, la falta de control sobre les tasques, la falta de suport o reconeixement, i un desequilibri entre les demandes laborals i els recursos personals. 


Et sona?  És possible que pateixis burnout? 


Ets massa crític a la feina? Has perdut les ganes, la il·lusió i la paciència a la feina? Alguns dels símptomes més comuns del burnout inclouen esgotament físic i emocional, pèrdua d’interès o motivació en el treball, dificultat per a concentrar-se, sentiments de frustració, irritabilitat, insatisfacció, falta d’energia, canvis en l’apetit i problemes per a dormir.  

Però hi ha més. 

També pot manifestar-se en problemes de salut física, com a maldecaps, problemes digestius o afebliment del sistema immunològic. 

I és que el burnout no sols afecta el benestar i la salut de les persones que el pateixen: També pot tenir un impacte negatiu en el seu acompliment laboral, relacions personals i qualitat de vida en general.  

 

En quina fase del burnout et trobes? 


Com et dèiem al principi, el burnout no és una cosa que aparegui de la nit al dia. És un procés llarg, i com tot procés té fases. Els experts, en general, parlen de cinc, que són:  

 

  • Fase d’entusiasme: En aquesta etapa inicial, la persona sol estar motivada i compromesa amb el seu treball. Pot experimentar un alt nivell d’energia i entusiasme, i se sent capaç d’enfrontar qualsevol desafiament laboral.  
  • Fase d’estancament: l’individu comença a experimentar senyals d’esgotament i estrès relacionades amb el treball. Pot sentir-se aclaparat per les demandes laborals i tenir dificultats per a trobar un equilibri entre el treball i la vida personal. Els primers signes de fatiga i desmotivació poden començar a aparèixer.
  • Fase de frustració: A mesura que l’esgotament i la desmotivació augmenten, la persona pot experimentar una creixent sensació de frustració. Pot sentir-se atrapat en un cicle d’estrès laboral, on els esforços semblen no donar resultats i les tasques es tornen cada vegada més aclaparadores. La persona pot començar a qüestionar la seva eficàcia i perdre la satisfacció en el seu treball. 
  • Fase d’apatia: En aquesta etapa, l’esgotament i la desesperança aconsegueixen el seu punt màxim. La persona pot experimentar una profunda falta d’energia i desconnexió emocional tant amb el treball com amb les persones que l’envolten. La motivació i la productivitat disminueixen significativament, i la persona pot sentir-se emocionalment distant i desagafada del seu entorn laboral. 
  • Fase d’esgotament complet: Aquesta és l’etapa més crítica del burnout, en la qual la persona arriba a un estat d’esgotament físic, mental i emocional complet. Pot experimentar símptomes físics i psicològics greus, com a esgotament extrem, depressió, ansietat, problemes de somni, dificultat per a concentrar-se i un sentiment general de desesperança. En aquesta fase, pot ser necessari un descans prolongat i la intervenció de professionals de la salut. 

 

Ni totes les persones experimenten el burnout de la mateixa forma, ni han de, necessàriament recórrer totes i cadascuna de les fases que t’hem descrit. També hi ha qui pren mesures en les primeres etapes, mentre que unes altres esperen a arribar a la fase d’esgotament complet per a demanar ajuda.  

 

Burnout i factors de risc 


 Com en tota malaltia, hi ha factors de risc que poden afavorir la seva aparició. Aquests són tres comuns: 

  • Tens una càrrega de treball molt elevada i treballes moltes hores. 
  • Treballes en una professió d’ajuda, com l’atenció mèdica. 
  • Sents que tens poc o cap control sobre el teu treball. 

 

Com puc evitar el burnout? 


És important prendre mesures per a prevenir i abordar el burnout, com establir límits saludables, buscar suport i equilibrar el treball amb activitats de descans i cura personal. En casos més greus, pot ser necessari buscar ajuda professional, com a assessorament o teràpia per a superar el burnout.  

 Prevenir el burnout és aprendre a manejar l’estrès laboral. Ja t’avancem que el secret és aprendre a identificar signes primerencs d’esgotament. Hi ha dues maneres d’aconseguir això: l’autoconeixement i l’autoavaluació regular. Et donarem cinc bons consells: 

  • Estableix límits i prioritats: Aprèn a dir «no» quan sigui necessari i estableix límits saludables en la teva càrrega de treball. Identifica les teves prioritats i concentra’t en les tasques més rellevants.  
  • Practica l’autocura: Dedica temps regularment a activitats que t’ajudin a relaxar-te i recarregar energies, com fer exercici, meditar, tenir entreteniments o passar temps amb éssers estimats. Prioritza el descans adequat i estableix una rutina de somni regular. 
  • Practicar tècniques de maneig de l’estrès: Aprèn i utilitza tècniques efectives per a manejar l’estrès, com la respiració profunda, la relaxació muscular, la visualització o l’escriptura terapèutica.  
  • És clau mantenir una actitud positiva i realista cap al teu treball. Com? Reconeixent i celebrant els teus èxits. És important que treballis per a trobar significat i propòsit en el que fas.  

 

Crec que tinc burnout. Què faig? 

 

El tractament del burnout s’enfoca principalment a reduir l’estrès i aprendre nous hàbits positius que t’ajudaran a desenvolupar una major resiliència, és a dir, la capacitat de recuperar-te de períodes de dolor emocional i situacions adverses.  

Recuperar-te del burnout porta temps i esforç, però amb una bona autocura, suport social i canvis en el teu entorn laboral pots superar-lo.