WEIRD no vol dir estrany (encara que també podria colar). És l’acrònim de Western, Educated, Industrialized, Rich, Democratic. En català: occidental, educat, industrialitzat, ric i democràtic. És un terme utilitzat per referir-se a les poblacions majoritàriament occidentals que han estat (i són) el principal focus de la recerca científica i psicològica mundial.
El concepte es va fer popular a partir d’aquest article que denunciava un problema evident: la gran majoria dels estudis que s’utilitzen per entendre el comportament humà es basen en una petita porció de la població mundial. Concretament, estudiants universitaris nord-americans.
Per què això pot ser un problema?
Perquè moltes d’aquestes investigacions es prenen com a referència universal. I això vol dir que:
- Molts estudis de psicologia assumeixen que el cervell funciona igual a tot arreu.
- Recomanacions mèdiques es basen en cossos, hàbits i biografies que no representen la diversitat real.
- S’estandarditzen protocols sense tenir en compte contextos culturals o econòmics.
Per exemple: com responen diferents cultures davant del dolor, com afecta l’estrès als hàbits alimentaris segons l’entorn social, o què considerem ètic, sa o racional… depèn molt més de l’entorn del que pensem.
Segons diversos estudis, els adults WEIRD pensem de manera més individualista i analítica, mentre que en altres cultures es valora més el pensament relacional i contextual. Això afecta, per exemple, com gestionem l’estrès o com interpretem el suport emocional: no tothom necessita “prendre’s un temps per a si mateix”… potser el que necessita és estar més amb els altres.
I sí, la dependència excessiva dels estudis WEIRD pot conduir a una visió parcial (i esbiaixada) del que vol dir “ser humà”.
Entendre què vol dir ser WEIRD és obrir la mirada, no tancar-la
Tenir-ho clar ens convida a fer-nos preguntes sobre com vivim, com pensem i com ens entenem com a societat. No per desconfiar de la ciència, sinó per ampliar la conversa. En un món cada cop més globalitzat, aquesta mirada crítica ens ajuda a construir una salut més justa, més empàtica i més efectiva.
