Cinc infusions per combatre les baixes temperatures a Andorra

Que a Andorra fa fred no és cap novetat. A l’hivern la temperatura màxima no sol superar els 13 graus, i això fa que s’hagin de prendre mesures. La primera, adaptar l’armari per a fer front a la baixada de temperatures: els abrics, les bufandes i els mitjons gruixuts no són una opció quan vius a Andorra. Són els teus millors aliats.  

Tot i així, per moltes mesures que prenguis, és fàcil acabar notant els primers símptomes d’un refredat. Un pessigolleig a la gola, aquest fred als ossos, esternuts, degoteig, tos tots sabem com comença un refredat, veritat?  

L’experiència ens ensenya que és millor prevenir que lamentar, i moltes vegades fer-ho és més senzill i econòmic del que pot semblar en un primer moment. En aquest article compartirem amb tu cinc receptes d’infusions naturals i molt econòmiques que t’ajudaran a combatre les baixes temperatures a Andorra. Begudes que no sols t’ajudaran a entrar en calor, sinó que li donaran al teu cos una petita empenta extra que pots estar segur que agrairà.  

Abans de començar amb les receptes, deixa’ns explicar-te un petit detall: és molt important tapar les infusions en el moment de preparar-les. D’aquesta manera evitaràs que els olis essencials de les plantes s’evaporin. Sabràs que ho has fet bé si veus unes gotetes brillants en la superfície de la teva infusió 

Dit això, comencem amb les receptes! 

 


 

La infusió perfecta per combatre el fred als ossos 

 

Parlem de la clàssica infusió de farigola, l’antisèptic i antibiòtic natural per excel·lència. Fer-la és tan fàcil com sembla. Pren nota: 

  1. Prepares unes branquetes de farigola i poses una mica d’aigua a bullir. La proporció sol ser una cullerada petita de farigola per cada tassa d’aigua. 
  2. Tan bon punt esclati a bullir l’aigua has d’afegir la farigola, apagar el foc i tapar. 
  3. Hauràs de deixar-la reposar cinc minuts abans de servir-te una tassa. 

Tot i que la farigola és una herba molt apreciada pel seu aroma, no a tothom li agrada el seu gust. Pots endolcir la teva infusió amb mel (que anirà estupendament bé per a la teva gola) o amb una mica de pell de taronja. 

 


 

Un antitussigen, antibiòtic i antiinflamatori natural  

 

El fred ens porta a preparar menjars més copiosos que sovint ens deixen amb la panxa ben plena. Aquesta infusió és un tres per un. És un antitussigen i antibiòtic, però també antiinflamatori, així que t’ajudarà a baixar la típica inflor de després de menjar fort (guarda-te-la pel Nadal).   

L’ingredient estrella d’aquesta infusió és el gingebre. Sí, som perfectament conscients que no a tothom li agrada beure’s un got calent (i picant) d’infusió de gingebre per això t’ensenyarem a suavitzar el seu sabor.  

  • Necessites una cullerada de gingebre ratllat, una branca de canyella i una miqueta de mel 
  • Quan bulli l’aigua hauràs d’afegeir els ingredients (i tapar).  
  • Deixa passar entre 7 i 10 minuts. Pensa que com més temps passi, més fort serà el gust de la teva infusió 

La canyella no sols li treu protagonisme a la clàssica picor del gingebre, sinó que també t’ajudarà a calmar els nervis.  

 


 

Veus venir un refredat? Pren nota d’aquesta infusió 

 

Si t’has despertat amb clares sospites que pots haver agafat un refredat, prepara’t una bona tassa de sàlvia. Té vitamina A i C, però també és antiinflamatòria i bacterida (és a dir, que pot causar la mort als bacteris), dues qualitats que la converteixen en una gran aliada per a combatre refredats. Aquesta infusió triga una miqueta més a fer-se que les anteriors, però t’assegurem que val la pena.  

  • Agafa 5 o 6 fulles de sàlvia 
  • I una tassa d’aigua   

El procés és el mateix.   

  • Escalfa l’aigua fins que bulli 
  • Afegeix les fulles de sàlvia. 
  • Apaga i tapa durant 15 minuts. Sí, 15 minuts. És important que la sàlvia reposi bé perquè totes les seves propietats passin a l’aigua.  

El sabor de la sàlvia és molt agradable, així que, tret que siguis una persona altament llaminera, no és necessari que agafis el pot de mel. Vols tastar una cosa diferent? Hi ha qui afegeix una mica de pebre de caiena a aquesta infusió. A més de donar-li un toc molt especial, estaràs incorporant la capsaïcina, el seu principal component, capaç d’alleujar dolors i generar sensació de benestar. Exactament el que necessites quan veus venir un refredat, veritat?  

 


  

La infusió perfecta per estimular la circulació 

 

Sabies que la canyella, a més de fer una olor fantàstica i aportar aquest toc tan característic a les teves postres, és una espècie amb el poder (entre d’altres) d’estimular la circulació sanguínia? Segurament et sonen infusions a base de canyella com el te Chai o el Masala Chai, però la que t’ensenyarem avui és molt més senzilla i barata de preparar. 

  • Necessites una tassa daigua 
  • Dos claus d’olor 
  • Mitja branca de canyella 
  • I, si vols, una mica de mel  

Això és molt fàcil, fixa’t:  

  • Només has d’esperar que l’aigua bulli per a afegir els ingredients 
  • Baixa a foc mitjà 
  • Espera cinc minuts i retira del foc.  
  • Ara només hauràs d’esperar 10 minuts més per colar-la i gaudir d’aquesta beguda tan particular (i sana!) 

 


 

Equilibra la temperatura del cos amb aquesta infusió  

 

Un parell de taronges. Això és tot el que necessites per preparar aquesta infusió. Concretament, la seva pell. Abans de posar-te a pelar-les assegura’t que les has rentat a consciència sota l’aixeta. 

  • Bé, l’única cosa que has de fer ara és posar a bullir mig litre d’aigua i afegir la pell de les taronges. 
  • Deixa que es cuini 3 minuts i retira-la.  
  • Reposa la teva infusió durant 10 minuts, i ja pots prendre-la! 

Com veus, preparar infusions és una manera molt senzilla, ràpida i econòmica de cuidar la teva salut aquest hivern. Prendre infusions és un bon hàbit, sempre que no les consumeixis en excés. Si bé és cert que la major part de les d’infusions no solen provocar efectes adversos, hi ha ingredients com la farigola o el gingebre que, si els prens en excés, podrien donar-te mal de panxa. 

Una o dues tasses al dia són més que suficients perquè notis els efectes d’aquestes infusions en el teu organisme. Ja saps quina et faràs primer?  

Guia ràpida per anar a collir bolets a Andorra

Guía per anar a collir bolets a Andorra

L’olor de terra humida, l’ampli ventall de grocs, vermells i marrons que cobreix les nostres muntanyes, el particular cruixir de les catifes de fulles seques… la tardor a Andorra és un autèntic espectacle. Una oportunitat per abaixar un parell de marxes i gaudir de la natura que ens envolta.

La llista d’activitats per fer a Andorra durant la tardor és molt llarga, però avui ens centrarem en una que pots fer en família i que, a més a més és apta per a totes les edats. Sona bé? Espera, que encara n’hi ha més: no et caldrà ni agafar el cotxe (fareu exercici), et sortirà gratis i també pots tornar amb les butxaques plenes. De què? De bolets! Camagrocs, rovellons, pinetells, carlets, fredolics… t’assegurem que tornaràs amb la cistella plena i amb molta, molta gana!




Cinc beneficis de sortir a collir bolets per Andorra

 

En aquest article et donarem un bon grapat de consells bàsics per anar a collir bolets per primer cop. Abans de començar, però, i amb la voluntat d’esvair qualsevol dubte sobre si sortir a collir bolets ben acompanyat és el millor pla per a aquesta tardor, et donarem tres motius per convertir-te en un boletaire.

  • Per salut física: caminaràs una bona estona, però també faràs unes quantes sèries d’esquats i bones peses (amb una mica de sort n’acabaràs fart!).
  • Per salut mental: fer un passeig envoltat de natura és de la millor manera d’aclarir la ment. Si al passeig hi afegim la missió de trobar bolets, estarem aguditzant els cinc sentits, despertant la nostra intuïció, i per descomptat, impulsant la nostra imaginació.
  • Per connectar amb els teus: enfortir vincles amb la família o els amics, conèixer gent nova… recollir bolets té moltes coses bones, però sense dubte, la millor és que és una activitat que pots fer acompanyat i que és assequible per a qualsevol persona.
  • Per aprendre coses noves: és evident: no pots collir bolets sense aprendre micologia bàsica. I conèixer la natura que ens envolta, els seus ritmes i les seves especificitats ens convertirà en persones més respectuoses amb el medi ambient.
  • Per menjar sa, fàcil, gratis (i bo): els bolets tenen moltes proteïnes, són baixes en greix i tenen minerals com ara el fòsfor, el ferro i el potassi. Què més li podem demanar a un bolet? Res més!


 

Tres recomanacions bàsiques per anar a collir bolets amb seguretat

 

Ara que ja tens clar que sortir a collir bolets per Andorra és el millor que pots fer aquesta tardor, et donarem tres recomanacions bàsiques perquè puguis planificar amb èxit la teva primera sortida. Abans has de respondre aquestes 3 preguntes:

  • Amb qui aniràs a collir bolets? Sempre és millor planificar aquest tipus de sortides amb bona companyia (per passar una bona estona però també per seguretat).
  • Quin temps farà? Tot i que tinguis bon ull, no et confiïs. Consulta meteo.ad per evitar sorpreses a la muntanya.
  • Ho portes tot? T’hem fet una llista molt bàsica:
      • Roba adequada: que abrigui i que es vegi. Els colors vius et faran més fàcil de trobar.
      • Telèfon amb GPS (carregat), i si tens carregador portàtil, no te’l deixis a casa. Recorda que en cas d’emergència a Andorra el telèfon al qual has de trucar és el 112.
      • La guia per identificar bolets.
      • Un cistell de vímet.
      • Una navalla i una motxilla amb menjar i aigua.
      • Un mapa de la zona.

Pot semblar evident, però és important que planifiquis bé les sortides a la muntanya: any rere any els equips de rescat d’Andorra han d’intervenir per ajudar boletaires que no havien seguit els consells bàsics de seguretat que ens donen organismes com Protecció Civil d’Andorra.




Quins símptomes té una intoxicació per bolets?


De les 5.000 classes de bolets que existeixen, unes 80 són tòxiques i 5 són mortals. Conclusió: mai agafis un bolet si no el coneixes. En la majoria dels casos un bolet tòxic pot provocar-te un problema gastrointestinal. Per prevenir una intoxicació per bolets, a banda de descartar emportar-te tot aquell que no coneguis, fixa’t bé en aquests detalls:

  • Si el peu té un color blau o treu un líquid que sembla llet, no agafis aquest bolet.
  • Si fa una olor estrany, tampoc l’has d’agafar.
  • Abans de ficar un bolet al teu cistell, dona-li la volta i mira el seu himeni (la part de sota del barret). Si té làmines blanques podria ser perillós.
  • Si el bolet està deteriorat, tot i que no sigui verinós, pot estar en mal estat. Millor descarta’l.


Ara sí: com collir bolets?

 

Tot això està molt bé, però, on són els bolets? Andorra és el paradís del boletaire, i ja saps que qui cull bolets no sol dir d’on els treu. Així i tot, al país tenim zones molt populars plenes de bolets com ara el Coll d’Ordino, el Coll de Pal, La Rabassa i Sorteny. Si no saps per on començar, et recomanem aquesta guia gratuïta que et pots descarregar aquí (i qué a més a més està plena d’exercicis per als més petits).

Quan hagis trobat el teu primer bolet has de procedir així:

  • Talla el bolet pel peu amb una navalla. Tapa el forat que hagis fet amb cura perquè l’any vinent torni a sortir el bolet al mateix lloc.
  • No cal que remoguis el terra.
  • Si no estàs segur, no l’agafis! Millor emportat els bolets que estiguin sencers, són també els més fàcils d’identificar!
  • Fica el bolet a un cistell. D’aquesta manera les seves espores es repartiran mentre tu continues caminant pel bosc. Si en comptes d’un cistell el fiques a una bossa no només els faràs malbé, estaries evitant que les espores s’escampin allà on vagis.
  • Agafa només els bolets que et vagis a menjar. No aguanten gaire temps a la nevera.

Ara que ja tens tota la informació per sortir a collir bolets per Andorra només et queda sortir per la porta de casa amb els cinc sentits alerta! Ja saps com els cuinaràs?

Què és la tiroide i com afecta l’organisme?

Que-es-la-tiroide-i-com-afecta-lorganisme

La tiroide és una glàndula que s’ubica a la part frontal del coll. Encara que només té dos centímetres de longitud, pot controlar moltes de les funcions essencials del cos: metabolisme, creixement i desenvolupament, i gestió de temperatura corporal. En el present article parlarem de què és la tiroide i com afecta l’organisme.

Depenent de la quantitat o la poca hormona que faci la tiroide, sovint provoca sentir-se inquiet o cansat, o perdre o guanyar pes, entre altres problemes. Les dones tenen més probabilitat que els homes de tenir condicions tiroidals, especialment després de l’embaràs i de la menopausa.

 

Què causa els problemes de la tiroide?

Tots els tipus d’hipertiroïdisme es deuen a una sobreproducció d’hormones tiroidals, però la malaltia pot ocórrer de diverses maneres:

  • Malaltia de Graves: es produeixen massa hormones tiroidals.
  • Adenomes tòxics: els nòduls es desenvolupen en la glàndula tiroide i comencen a secretar hormones tiroidals, alterant l’equilibri químic del cos.
  • Tiroïditis subaguda: inflamació de la tiroide, resultant en un hipertiroïdisme temporal que generalment dura unes setmanes, però que pot persistir durant mesos.

Quins sistemes corporals es veuen afectats per la tiroide?

  • Traçat digestiu

La velocitat a la qual digerim el menjar es veu afectada per la tiroide. La disfunció de la tiroide pot fer que s’acceleri o es desacceleri, cadascun amb el seu propi conjunt de símptomes.

  • Sistema reproductor

Les hormones tiroidals són vitals per a la funció del sistema reproductor femení, ja que mantenen el metabolisme i el desenvolupament dels teixits ovàrics, uterins i placentaris.

  • Sistema nerviós

La funció de la tiroide té un paper crucial en el desenvolupament cognitiu adequat, i molts altres aspectes de l’activitat del sistema nerviós.

  • Sistema musculoesquelètic

Se sap que les hormones tiroidals tenen un paper important en el desenvolupament muscular i  la regeneració dels músculs i ossos.

  • Sistema circular

Les hormones tiroidals afecten el ritme cardíac, l’elasticitat dels vasos sanguinis i els nivells de colesterol.

La tiroide i les hormones que produeix tenen un impacte significatiu en la salut, en general. Per tant, les persones amb problemes tiroidals, com l’hipotiroïdisme o l’hipertiroïdisme, poden experimentar una àmplia gamma de símptomes. Donem un cop d’ull més a prop respecte a com la tiroide afecta cada sistema i funció, i com cada un pot ser impactat per la disfunció de la tiroide.

 

Com afecta la tiroide al sistema digestiu?

Les hormones que produeix la tiroide afecten la velocitat a la qual digerim el menjar, que pot ser afectat per condicions com ara hipotiroïdisme o hipertiroïdisme. Moltes persones amb problemes gastrointestinals crònics no poden trobar alleujament perquè tenen una malaltia tiroide no diagnosticada.

L’hipertiroïdisme, o la producció de massa hormones tiroidals en el sistema, fa que les funcions corporals s’accelerin. En aquest sentit, els símptomes digestius d’una tiroide sobreactiva poden incloure dificultat d’empassar, vòmits, diarrea, intolerància a la lactosa, problemes de fetge, infecció bacteriana d’H. pylori i pèrdua de pes.

 

L’hipotiroïdisme, o la producció d’hormones tiroidals massa petites en el sistema, pot fer que els processos del cos s’alenteixin. Els símptomes digestius d’un tiroide inactiu poden incloure dispèpsia (dolor més dur), àcid estómac baix, absorció pobre, constipació, anèmia i creixement bacterià a l’intestí prim, entre altres.

 

Com afecta el tiroide al sistema reproductor?

Les dones tenen més probabilitats que els homes de patir una malaltia de tiroide. De fet, 1 de cada 8 dones desenvoluparan problemes de tiroide durant la seva vida. Específicament, la tiroide afecta el cicle menstrual, l’ovulació i l’embaràs.

Tant l’hipotiroïdisme com l’hipotiroïdisme poden fer més difícil quedar-se embarassada. Això és perquè la disfunció tiroide pot interrompre les hormones que causen ovulació. També pot causar que el cos produeixi més prolactina, l’hormona que li diu al cos que faci llet materna. I massa prolactina, pot evitar l’ovulació.

 

Pot ser més difícil diagnosticar problemes de tiroide durant l’embaràs, a causa del canvi en els nivells d’hormones que normalment ocorre durant aquest temps. Malgrat això, és especialment important comprovar els problemes abans de quedar-se embarassada i durant l’embaràs. L’hipertiroïdisme i l’hipotiroïdisme poden causar afectacions tant a la mare com al bebè, com el baix pes del naixement, la preeclàmpsia, l’avortament involuntari i el naixement prematur.

 

Com afecta la tiroide al sistema nerviós?

Les hormones tiroidals influeixen en el desenvolupament i la funció del sistema nerviós perifèric i central. Així, l’hipotiroïdisme pot canviar com els nervis envien senyals entre el cervell, la medul·la espinal i el cos. Això pot causar una malaltia anomenada neuropatia perifèrica. Els seus símptomes inclouen entumiment, formigó, dolor o crema en les parts afectades del cos.

 

En els casos d’hipotiroïdisme i hipotiroïdisme, es poden experimentar símptomes psiquiàtrics, com la depressió, l’ansietat, la pèrdua de memòria i, en alguns casos greus, la psicosi.

 

Com afecta la tiroide al vostre sistema musculoesquelètic?

La senyalització de l’hormona tiroide és necessària per al desenvolupament muscular esquelètic, la funció i la regeneració. A causa d’això, la disfunció tiroide pot conduir a la miopatia, o debilitat muscular a causa de la disfunció de les fibres musculars. Tant l’hipotiroïdisme com l’hipertiroïdisme poden causar miopatia.

 

En el cas de l’hipotiroïdisme, la gent pot experimentar debilitat i rampes en els músculs que estan més a prop del centre del cos, com les cuixes o les espatlles. Això pot provocar problemes per pujar escales. El dolor conjunt i la rigidesa també són símptomes comuns. Per a les persones que experimenten hipertiroïdisme, la debilitat muscular és un símptoma comú. 

 

Com afecta la tiroide al vostre sistema circulatori?

Les hormones tiroidals influeixen en la força i la velocitat del seu batec, la seva pressió arterial i els seus nivells de colesterol. A causa d’això, la disfunció tiroide pot causar problemes que poden empitjorar la salut del cor.

 

L’hipotiroïdisme pot afectar el cor i el sistema circulatori de diverses maneres. Una producció més baixa de l’hormona tiroide alenteix el ritme cardíac. També fa que les artèries siguin menys elàstiques, i la pressió sanguínia augmenta per tal de circular sang al voltant del cos. Els nivells elevats de colesterol, que contribueixen a les artèries estretes i endurides, són una altra possible conseqüència dels baixos nivells d’hormones tiroidals.

 

L’hipertiroïdisme pot causar que el cor bategui més i més ràpid, i pot desencadenar ritmes cardíacs anormals. Un exemple és la fibril·lació auricular, un ritme desorganitzat en les cambres superiors del cor. Un símptoma relacionat són les palpitacions, i un augment sobtat en el batec del cor. Les persones amb hipertiroïdisme també poden tenir una alta pressió arterial. A més, en una persona amb artèries rígides i encoixinades, la combinació d’un batec del cor i una pressió sanguínia elevada pot provocar un dolor al pit.

Apunts finals

 

Com a conclusió, podem indicar que la tiroide i les hormones que produeix afecten tot el nostre cos. A causa d’això, la disfunció en la tiroide es pot manifestar en una àmplia gamma de símptomes. Un gran primer pas per a prevenir aquesta afectació, és millorar la salut general. I, en el cas que es presentin algun dels símptomes mencionats, cal acudir directament al metge per fer un diagnòstic.

Assegur: salut mèdica garantida

 

Som la teva assegurança de confiança. En el cas que pateixis de tiroide o hagis sentit algun dels símptomes detallats, contacta amb nosaltres. A Assegur comptem amb un ampli quadre mèdic. Concretament, entre Andorra, Catalunya i Balears oferim 12.000 metges per donar la cobertura que necessites. Són professionals qualificats dels millors centres hospitalaris.
A més, oferim diferents serveis segons les teves necessitats. Tant si necessites una cobertura màxima, com si ets resident passiu a Andorra i necessites una cobertura més bàsica. El nostre propòsit és adaptar-nos a totes les situacions. Si tens qualsevol dubte, pots contactar amb nosaltres sense compromís. Estarem encantats d’ajudar-te!

Quines són les causes de les al·lèrgies?

Quines-son-les-causes-de-les-al·lergies

Avui en dia, moltes persones pateixen d’algun tipus d’al·lèrgia: alimentària, estacional, a medicaments, etc. Hi ha moltes causes de les al·lèrgies, i els símptomes varien des de lleus fins a potencialment mortals. De fet, l’al·lèrgia és un dels principals factors associats a la causa i la persistència de l’asma.

Aquesta es produeix quan una persona reacciona a substàncies de l’entorn que són inofensives per a la majoria de persones, i que es coneixen com a al·lèrgens. Es troben en els àcars de la pols, els animals domèstics, el pol·len, els insectes, els aliments i alguns medicaments.

 

En aquest sentit, l’atòpia és la tendència genètica a desenvolupar malalties al·lèrgiques. Quan les persones atòpiques s’exposen als al·lergògens, poden desenvolupar una reacció immunitària que provoca una inflamació al·lèrgica. Això pot provocar diferents símptomes, com:

 

  • El nas i/o els ulls, donant lloc a rinitis al·lèrgica i/o conjuntivitis.

  • La pell, amb èczema o urticària.

  • Els pulmons, que donen lloc a asma.

 

Les al·lèrgies i les reaccions al·lèrgiques es produeixen quan el sistema immunitari identifica erròniament substàncies estranyes inofensives, anomenades al·lèrgens, i reacciona davant d’elles com si fossin perjudicials. En concret, els símptomes de l’al·lèrgia es produeixen quan el sistema immunitari produeix anticossos IgE que s’uneixen a un al·lergen específic, en un esforç per protegir-nos d’al·lèrgens que altrament serien inofensius. Els al·lèrgens poden estar presents a coses com el pol·len, la caspa dels animals, el làtex i els aliments.

Causes de les al·lèrgies

Per a ser al·lèrgic, una persona ha de tenir una predisposició genètica a l’al·lèrgia; és a dir, tenir antecedents personals o familiars d’al·lèrgies, i ha d’estar exposada a un al·lergogen sensibilitzador. La majoria de les al·lèrgies comencen en la primera infància, i els factors ambientals primerencs exerceixen un paper important en el desenvolupament de les al·lèrgies.

Exposició primària: sensibilització

Un al·lergen, com les espores de floridura o el pol·len, entra al cos a través de la boca o el nas, o es posa en la pell. En una persona al·lèrgica, els glòbuls blancs (cèl·lules T) reconeixen l’al·lergogen com a estrany i alliberen substàncies químiques com a resposta. Aquestes viatgen per la sang i donen instruccions a un altre tipus de glòbuls blancs (cèl·lules B) perquè produeixin anticossos IgE. Alguns d’aquests anticossos IgE s’adhereixen a la part exterior d’un altre tipus especial de glòbul blanc anomenat mastòcit. Els mastòcits estan repartits per la pell i les vies respiratòries, i la seva funció és ajudar a mediar la resposta inflamatòria del sistema immunitari. De fet, els anticossos IgE poden romandre adherits als mastòcits durant molts anys.

Exposició secundària: la causa dels símptomes de l’al·lèrgia

Quan es torna a trobar el mateix al·lergogen, aquest s’uneix directament a l’anticòs IgE adherit a l’exterior dels mastòcits. Això fa que els mastòcits s’activin i alliberin substàncies químiques, com la histamina. La histamina és un exemple de mediador químic, una substància química «missatgera» especial que les cèl·lules immunitàries utilitzen per a comunicar-se entre si.

La histamina és un dels mediadors més coneguts: és la responsable de causar molts dels símptomes associats a les al·lèrgies. Aquesta obre els petits vasos sanguinis, fent que perdin líquid. El resultat és la inflamació: escalfament i inflor de la pell, picor i ulls plorosos. Així mateix, la histamina provoca esternuts i un augment de la producció de mucositat en la cavitat nasal i les vies respiratòries que dona lloc a la secreció nasal, el degoteig postnasal i la tos.

Símptomes de les al·lèrgies

Els símptomes de l’al·lèrgia es classifiquen com a lleus, moderats o greus:

Les reaccions lleus inclouen símptomes locals (afectant una àrea específica del teu cos) com una erupció, picor, ulls vermells, febre… Les reaccions lleus no s’estenen a altres parts del cos.


Les reaccions moderades inclouen símptomes que s’estenen a altres parts del cos. Aquests poden incloure inflor i dificultat per respirar.

Per altra banda, una reacció al·lèrgica greu és una emergència rara i mortal en la qual la resposta del cos a l’al·lergen és sobtada i afecta a tot el cos. Pot començar amb una picor dels ulls o la cara. En qüestió de minuts, apareixen símptomes més greus, incloent-hi la inflor de la gola (que podria causar problemes amb la deglució i la respiració), dolor abdominal, rampes, vòmits, diarrea, ruscs i inflor (angioedema). També es pot tenir confusió mental o mareig, ja que l’anafilaxi pot causar una caiguda de la pressió arterial.

Tipus d’al·lèrgies més comuns

Un estudi elaborat per la Fundació Althaia detalla que un de cada quatre individus presenten algun tipus d’al·lèrgia. Entre totes les patologies al·lèrgiques, les respiratòries, a certs aliments, les dermatològiques i als insectes, són les més habituals.

Al·lèrgies respiratòries

Concretament, les al·lèrgies relacionades amb la conjuntivitis i la rinitis són les més comunes, seguit de l’asma. Aquestes tres patologies representen aproximadament el 30% dels casos de pacients amb al·lèrgies.

Al·lèrgies als aliments i fàrmacs

Certs fàrmacs i aliments provoquen al·lèrgies. De fet, és una de les causes més comunes, seguit de les respiratòries. Concretament, les al·lèrgies a medicaments (antibiòtics, antiinflamatoris i anestèsics locals) són les més usuals. Per altra banda, els aliments que provoquen les al·lèrgies alimentàries són les fruites, els fruits secs i el marisc; i afecten majoritàriament a nens i nenes.

Al·lèrgies dermatològiques

La llista de les causes de les al·lèrgies més comunes segueix amb les afeccions dermatològiques (a metalls, gomes i fragàncies), que afecten l’11% de les persones al·lèrgiques. Entre elles, la dermatitis és la que predomina, seguit de l’al·lèrgia al làtex. Pel que fa a la dermatitis atòpica, afecta el 3,4% dels al·lèrgics.

Al·lèrgies a insectes

L’al·lèrgia provocada per picades d’insectes (concretament d’abelles i vespes) representa una patologia predominant entre totes les afeccions.

Com diagnosticar una al·lèrgia


Principalment, es pot fer a través d’una prova específica per l’al·lèrgia, o a través de l’extracció de sang. Però, en el cas de les causes de les al·lèrgies alimentàries, es pot fer a través d’una prova oral.

Proves d’al·lèrgia de pell

La forma més comuna de provar les al·lèrgies és amb una prova de pell. Això és perquè dona els resultats més ràpids i precisos. Un al·lergòleg posarà una gota diminuta d’al·lergen a la pell, normalment a l’interior del braç o a l’esquena. Els al·lèrgens comuns inclouen el motlle, el pol·len, la pell i el pelatge de les mascotes, aliments i alguns medicaments.

A continuació, et punxaran la pell o faran una petita rascada a la superfície per deixar que l’al·lergen es quedi sota. No et farà sagnar. Ho sentiràs, però no hauria de fer mal. Alguns metges utilitzen una petita agulla per posar l’al·lergen sota les primeres capes de la pell. El metge probablement provarà diverses coses al mateix temps. Si una de les àrees s’infla i es torna vermella com una mossegada de mosquit, vol dir que ets al·lèrgica a aquest al·lergen. Normalment, es triga uns 15 minuts a esbrinar-ho.

Prova de sang

Si prens un medicament que podria afectar els resultats de les proves d’al·lèrgia, tens la pell sensible o has tingut una mala reacció a una prova cutània, el teu metge podria fer una anàlisi de sang en el seu lloc. S’envia una mostra de sang al laboratori, i el metge rep els resultats en pocs dies. Aquesta prova sol ser més cara que la cutània.

Al·lèrgies alimentàries

Si el metge creu que pots ser al·lèrgic a un o diversos aliments, pot demanar-te que deixis de menjar-los per veure si això t’ajuda (es denomina dieta d’eliminació). Deixaràs de menjar aquests aliments durant 2 a 4 setmanes, i veuràs si tens algun símptoma d’al·lèrgia durant aquest temps. Si no en tens, el metge et demanarà que tornis a ingerir aquests aliments per valorar si els símptomes tornen a aparèixer. Si ho fan, és molt probable que siguis al·lèrgic a aquests aliments.

El metge també pot demanar-te que facis una prova oral d’aliments. Això només ha de fer-ho un al·lergòleg en una consulta mèdica. El professional mèdic et donarà quantitats molt petites dels aliments als quals pots ser al·lèrgic i observarà els símptomes. Si no en tens cap, et proporcionaran a poc a poc dosis més grans. Si comences a tenir símptomes, detindran la prova. Els signes més comuns són la urticària o la sensació d’enrogiment. Si això ocorre, et prescriuran un medicament perquè et sentis millor, i si no tens cap reacció, pots descartar una al·lèrgia a aquest aliment.

Si pateixes d’alguna de les causes de les al·lèrgies detallades en aquest article, et recomanem que contractis una assegurança de salut d’Assegur.  Tindràs una cobertura total per visitar un al·lergòleg, i sortir de dubtes. Truca’ns ara!

Quins són els tipus d’accidents cerebrovasculars?

Quins-son-els-tipus-daccidents-cerebrovasculars

Els accidents cerebrovasculars es produeixen quan hi ha una interrupció del flux de sang al cervell. Les morts causades per aquesta malaltia a Europa, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), causen l’11% de morts a tot el món. Encara que l’ictus estigui al podi de les primeres causes de mort, l’informe recull que les morts per ictus s’han reduït un 21% als països rics. Això vol dir que s’han pogut prevenir gràcies a la detecció precoç i als tractaments per donar resposta a la fase aguda de la malaltia 205.000 morts.

En aquest sentit, tant a Andorra com a la resta del món les persones viuen més anys, però conviuen amb més discapacitat. I cal tenir en compte aquest escenari que sorgeix, normalment de sobte i en el moment més inesperat. Segons l’OMS, l’esperança de vida prevista pels científics d’aquesta organització, havia incrementat sis anys l’any 2019 en relació amb el 2000. Malgrat aquestes dades oferides per l’OMS, de mitjana, només cinc dels sis anys es vivien en bona salut. I, en aquesta línia, l’organització sanitària de referència internacional estima que el motiu està clar. És a conseqüència de l’augment de la discapacitat, provocada per malalties com l’ictus. 

Accidents cerebrovasculars als països rics

D’altra banda, l’Organització Mundial de la Salut sosté que, en referència a les dades disgregades de l’informe, als països rics, com és el cas d’Andorra, la mort per ictus continua ocupant la segona posició, tot i que les defuncions s’han reduït un 21%. En canvi, aquest escenari als països empobrits és diferent. Ocorre que la malaltia ocupa el quart lloc en el rànquing de les causes de mortalitat darrere dels problemes neonatals, les infeccions respiratòries de les vies inferiors i les malalties cardiovasculars, com ara els atacs de cor.

I tot i que això sembli que no ens afecta està a casa nostra. Així, malalties com ara l’ictus i la trombosi cerebral han estat la causa de rebre 330 ingressos hospitalaris en tres anys a Andorra. De fet, les declaracions del ministre de Salut, Albert Font, deixen clar que els majos de 65 anys són els més afectats entre la població andorrana, segons  publica el periòdic digital, Altaveu.

Tot sobre els tipus d’accidents cerebrovasculars

Què ocorre en el cervell quan hi ha un accident cerebrovascular? Les cèl·lules cerebrals d’una persona comencen a morir al cap de pocs minuts. I això és així perquè no arriba l’oxigen al cervell. I també perquè, de la mateixa manera no arriben els nutrients necessaris de la sang. Aquest és el punt de partida d’un accident cerebrovascular. Això té conseqüències importants en l’organisme. De fet, si no hi ha una atenció ràpida i no es tracta a temps el resultat és l’aparició de danys cerebrals a més de problemes de salut que es poden mantenir a llarg termini i fins i tot la mor.

Per això és tan rellevant el tractament dins el termini i en la forma escaient d’un accident cerebrovascular. Així tenir la capacitat de poder entendre accidents cerebrovasculars i estar atents als factors de risc és clau per sobreviure i per tenir una millor qualitat de vida després d’haver-lo patit.  A més, a més estar atents als senyals d’advertiment, és clau per millorar resultats i prevenir els accidents cerebrovasculars.

quins-son-els-tipus-d-accidents-cerebrovasculars-4

Classes d’accidents cerebrovasculars

Igual que en altres malalties la ciència ha identificat els tipus i les classes dels accidents cerebrovasculars. La seva identificació és important per poder oferir al pacient el tractament adequat i saber que s’ha de fer per resoldre la situació. L’accident cerebrovascular isquèmic representa el 87% dels accidents cerebrovasculars. La causa de l’accident cerebrovascular isquèmic és el bloqueig d’un vas sanguini del cervell o el coll. Fins ara, s’han identificat tres tipus diferents de bloquejos. La trombosi, l’embòlia o l’atac isquèmi, entre d’altres.

La trombosi es produeix quan hi ha un coàgul en un vas sanguini del cervell o del coll. D’altra banda, l’embòlia és conseqüència d’un coàgul que va d’una part del cos a una altra, per exemple, del cor al cervell. Un altre tipus d’accident cerebrovascular és l’estenosi. I es produeix a causa d’un estrenyiment d’una artèria que va al cervell. A més a més, entre els tipus d’accidents cerebrovasculars està l’hemorràgic. I que provoca? Aquest tipus causa hemorràgies al cervell o als espais que l’envolten. 

Mini vessament

El mini vessament es coneix també com atac isquèmic transitori. Els atacs isquèmics transitoris o mini vessaments ocorren quan el subministrament de sang al cervell es bloqueja breument. Igual que en els altres casos la causa principal d’aquest accident cerebrovascular és un bloqueig. Tanmateix, hi ha una subtil diferència. En aquest cas, el dany a les cèl·lules cerebrals no és permanent, però després d’un vessament mini, les probabilitats d’un atac cerebral són més grans.

Factors de risc

Tal com hem esmentat a l’inici, la prevenció és un factor clau. En aquesta línia, conèixer quins són els factors de risc és un ajut indispensable per intentar evitar que el nostre cos sofreixi una situació com les descrites. Per això, cal tenir en compte que hi ha alguns factors de risc dels accidents cerebrovasculars que es poden reduir amb canvis de l’estil de vida, com ara deixar de fumar i baixar de pes, o amb tractament mèdic. 

D’altra banda, també es contemplen factors de risc tractables com la pressió arterial alta o hipertensió. La hipertensió potser controlada i això ajudarà a inhabilitar aquesta afecció com un factor de risc. Això sí. Sempre que es prenguin les cauteles mèdiques i estigui sota control. En aquest apartar també s’ha d’evitar l’hàbit de fumar cigarrets. Tothom sap que nociva és la nicotina. Igualment, la poca activitat física i l’obesitat són un factor de risc. Per tant, s’ha de seguir una dieta saludable. També es contempla com a factor de risc el colesterol alt o desequilibrat i consum excessiu alcohol o drogues il·lícites. 

Altres factors de risc

No obstant això, els factors de risc són més amples. Entre d’altres l’edat. Els accidents cerebrovasculars poden ocórrer a qualsevol edat. Això és rigorosament cert. Tanmateix, els estudis mostren que el risc es duplica amb el pas de cada dècada entre els 55 i 85 anys. Per tant, s’ha d’extremar precaucions a mesura que un es fa gran i no deixar de banda les recomanacions com. dur una vida sana, fer exercici i una alimentació adequada.

Pel que fa al sexe, s’ha demostrat que els homes tenen un risc d’accident cerebrovascular més gran en la joventut i la mitjana edat. Per contra en les dones és diferent. A la vellesa, més dones que homes moren per atacs cerebrals. Altres paràmetres com la raça o l’ètnia també afecten. Així, els afroamericans tenen més risc d’accident cerebrovascular.  Finalment, l’herència genètica fa que els descendents d’un afectat puguin estar en risc de malalties com ara diabetis o hipertensió, cosa que pot augmentar el risc d’atac cerebral.

Què fer després?

Un cop s’ha sofert un accident cerebrovascular s’ha de començar un tractament i fer un seguiment mèdic de la situació per mantenir la millor qualitat de vida possible. El tractament s’estableix en funció del tipus d’accident cerebrovascular. Per això és important una acció ràpida tal com hem dit abans. Les opcions de tractament inclouen, com és natural, medicaments anticoagulants per als coàguls i diversos tipus de cirurgia per obrir les artèries bloquejades o controlar l’hemorràgia. A més, a més el tractament a llarg termini depèn de la resposta de la persona. I la duració potser de setmanes, mesos o anys.

Test genètic

Els professionals d’Assegur sabem de la importància de la prevenció dels accidents cerebrovasculars no només arreu del món com recomana l’OMS sinó també a Andorra. En aquesta línia hem adreçat els nostres esforços en crear, dissenyar i oferir una assegurança de vida que contempli totes les necessitats quan apareix de sobte un escenari en la vida com els que hem descrit. I a més, a més conscients de tot això regalem un test genètic que ofereix més de 400 resultats vinculats a la salut. Per més informació contacta amb nosaltres. I no dubtis en visitar la nostra pàgina web. Estarem encisats de contar-te tot el que podem fer per tu i pels teus. T’esperem!

Señales de alarma de un infarto de miocardio

Senales-de-alarma-de-un-infarto-de-miocardio

El infarto de Miocardio es la primera causa de muerte en los países desarrollados. Por lo tanto, todo el mundo está en riesgo de sufrir uno en cualquier lugar o contexto. Andorra está en una posición ventajosa frente al resto del mundo, pues se encuentra entre los países con menor tasa de mortalidad. En este sentido, se trata de una afirmación que evidencia la calidad de vida en el Principado. Sin embargo, y volviendo al tema, cualquier persona debería poder reconocer los signos de alarma frente a un infarto: lo que está en riesgo es su vida.

Qué debes saber sobre un infarto de miocardio

Uno de los aspectos más importantes ante las señales de un infarto de miocardio es tener claro lo que se tiene que hacer cuando suceda, y sobre todo actuar en el menor tiempo posible. Hacerlo de esta forma, a veces, no es posible ni tan siquiera fácil; por ello es tan importante conocer en detalle la información básica sobre el tema.

Hay dolores muy identifícales, como por ejemplo el clásico dolor en el pecho que se irradia a los hombros, cuello, brazos o espalda. Y es que hay que tener en cuenta que es la manera en la que el organismo manifiesta que el corazón está empezando a tener problemas serios. Esto significa que el músculo cardiaco necesita oxígeno que no está recibiendo de la sangre, puesto que ha quedado bloqueada por una o más arterias coronarias. Lo que ocurre es que el cuerpo no siempre envía señales claras.

Sin embargo, conviene saber que una persona puede sufrir una angina sin necesidad de tener un infarto de miocardio. Y, además, también se puede sufrir un infarto que no esté acompañado de los dolores de pecho que se producen por la angina. En esta línea, se cifra en 1/3 las personas que sufren un infarto de miocardio sin sentir un dolor como el descrito.

Síntomas más comunes

Hasta ahora hemos citado una situación, en líneas generales, recurrente; sin embargo, los síntomas más comunes antes de producirse un infarto de miocardio consisten en experimentar una extrema dificultad al respirar, o la falta de aire. Y, además, también se registran otros síntomas como náuseas, sudoración, mareo, palpitaciones o ansiedad.

No obstante, hay que tener en cuenta que estos signos no son necesariamente específicos de lo que conocemos como infarto, y pueden ser la consecuencia de cualquier otra situación que se manifiesta en el cuerpo. Por ejemplo, es un clásico el caso que puede llegar a confundir a los médicos: cuando un paciente sufre reflujo gástrico, y confunde los ácidos con un problema relacionado con el corazón.

Otros factores que influyen son la tensión y los dolores musculares en el pecho, un caso que también suele confundirse con la angina. Sin embargo, las personas que se han enfrentado a un infarto saben que es mejor la precaución al error.

Cómo actuar ante un infarto de miocardio

Si en algún momento sospechas, al tener el más mínimo síntoma, que estás sufriendo un infarto de miocardio, debes dejar lo que esté haciendo en ese momento. Pide ayuda y evita ir solo al hospital, especialmente en coche. Además, debes ser consciente de la importancia de evitar todo lo que añada más estrés a tu corazón. Si en algún momento, previo a los síntomas actuales, has recibido el diagnosticado de sufrir una angina, es importante que lleves tu medicación a mano.

¿Qué hacer después de un infarto?

Tras vivir un episodio médico de estar características, las personas pueden sentirse tristes. Aunque también es frecuente sentir ansiedad, o la necesidad de extremar el cuidado con todas las cosas que se hacen. Estos escenarios son absolutamente normales tras un infarto de miocardio, y en la mayoría de los casos estas sensaciones suelen desaparecer en quince días o tres semanas.

Una buena receta es descansar durante las primeras cuatro o seis semanas tras haber sufrido el infarto. Además, complementariamente ha de evitarse levantar objetos pesados, y si es posible, es conveniente contar con ayuda para realizar las tareas del hogar. Además, se recomienda incluir, en el día a día, descansos de entre treinta y sesenta minutos, durante las primeras cuatro o seis semanas después del infarto.

Hábitos saludables para prevenir un nuevo infarto de miocardio

Al margen de estas consideraciones, no está de más la práctica de hábitos saludables, como una alimentación sana o el ejercicio físico moderado y controlado. En este sentido, tu médico te dará las indicaciones para saber cuidar tu corazón a través del ejercicio. En líneas generales, una de las claves iniciales es que debes tener la capacidad de poder hablar con normalidad cuando hagas cualquier actividad normal. Por ejemplo, nos referimos a caminar, o a tareas sencillas como arreglar la mesa o poner la lavadora. Si no te es posible realizar estas actividades, lo mejor es parar y descansar. En todo caso, los especialistas te darán indicaciones que se contemplan en su programa de rehabilitación cardíaca.

Una vez haya superado este escenario, deberás valorar cuándo es conveniente volver al trabajo, y en qué condiciones. Sin embargo, la vuelta a su vida normal dependerá de varios factores; entre ellos, de tu estado físico antes del infarto, y del impacto del ataque al corazón. Aquí se contemplan también aspectos como si hubo complicaciones, o la rapidez de tu recuperación. En cualquier caso, serán los médicos quienes evalúen estos aspectos. Lo más importante es que te vayas recuperando poco a poco siguiendo las indicaciones médicas, hasta que consigas adaptar tu nueva realidad a tu vida.

Cuenta con nosotros

El equipo de profesionales de Assegur está a tu lado para que disfrutes de la vida plenamente sin quebraderos de cabeza frente a situaciones como las descritas. En este sentido, ante una situación en la que te puedas sentir vulnerable, es recomendable contemplar la posibilidad de contratar un seguro de salud, o de vida y enfermedades graves para tener las espaldas cubiertas y evitar cualquier preocupación por los tuyos frente a eventualidades que no puedes controlar. Para más información, contacta con nosotros; estaremos encantados de atenderte.

Dolor de espalda y cuello: cómo sentarse bien para trabajar

Dolor-de-espalda-y-cuello-como-sentarse-bien-para-trabajar

La Organización Mundial de la Salud (OMS) estima que en todo el mundo unos 1.710 millones de personas sufren trastornos músculo-esqueléticos que, entre otras consecuencias, causan dolor de espalda y cuello. En esta línea, la población de Andorra no queda excluida de esta estadística mundial. Así, los andorranos y las andorranas que están activos laboralmente quedan afectados por esta circunstancia que, según la misma organización, es la principal causa de discapacidad en todo el mundo. Además, se debe de recalcar que las personas afectadas por estos trastornos en la espalda y el cuello temporalmente tienen limitada su movilidad. Esto, a la larga, provoca jubilaciones anticipadas o menores niveles de bienestar o capacidad de participación social.

Es obvio que determinados gestos y rutinas que hacemos en el día a día influyen en el dolor de espalda y cuello. Está claro que el entorno laboral, donde pasamos más horas al día, es el lugar donde adquirimos hábitos que no son sanos y causan estas molestias. Se pueden evitar y también se pueden paliar, pero, para ello, es imprescindible cambiar las rutinas y determinados hábitos adquiridos que, al final, son prejudiciales para nuestra salud. Y, aunque parezca algo normal, por la cantidad de personas que sufre estás molestias no lo es. Merece la pena cuidarse y tener una calidad de vida inmejorable; es hora de mimarse y poder, así, disfrutar de una vida saludable.

Consejos para evitar el dolor de espalda y cuello

Los trabajos sedentarios favorecen la aparición del dolor de espalda y cuello. El hecho es que se pasan muchas horas sentados en el trabajo, y la falta de movilidad, en general, no es nada saludable. Tampoco cuando esta está asociada a una mala postura. Así, la consecuencia de estos es sufrir dolor de espalda y cuello, e incluso otras molestias. ¿Cuántas horas estás en la oficina? ¿Tienes un trabajo de media jornada? Lo normal es que una jornada laboral sea de ocho largas horas. Además, le has de sumar el hecho de si te desplazas en coche o en autobús… siempre sentado.

Pon el foco en este aspecto: reflexiona el tiempo que pasas sentado a lo largo del día, y no solo eso. ¿Cómo te sientas en la oficina o en el autobús? Si te fijas en estos puntos, el dolor de espalda y cuello quedará más alejado de lo que te puedes llegar a imaginar.  Al margen de la OMS, otras organizaciones como la Agencia Europea para la Seguridad y la Salud en el Trabajo señala que entre un 60% y un 90% de la población, en algún momento de su vida laboral, será víctima de dolor en la zona lumbar o las cervicales.

Noventa grados que te alejan del dolor

Si te fijas bien, normalmente casi nadie tiene ajustada la altura del asiento en la oficina en relación con la mesa. Por tanto, un gesto tan sencillo como regular la altura de la mesa y la silla es básico para que después no tengas molestias. La forma de hacerlo es sencilla; al sentarte, comprueba cómo apoyas los antebrazos en la mesa: deben formar un ángulo de 90 grados con los brazos. Si es así, lo estás haciendo bien. De lo contrario, tienes que hacer este pequeño ajuste para que los hombros no se ‘agarroten’ después de la jornada laboral.

Otro aspecto a tener en cuenta, en esta coyuntura, es prestar atención a las piernas. Estas no se deben de quedar colgando; los pies deben de apoyarse en el suelo. Y si tienes reposapiés sería lo ideal o como norma, al menos, que no se queden el aire. De momento, dos de los consejos que te hemos dado tienen que ver con hábitos que ni tan siquiera son perceptibles, en el sentido que son aspectos a los que no se les suele dar demasiada importancia. Y, sin embargo, la tienen.

dolor-de-espalda-y-cuello-como-sentarse-bien-para-trabajar-1

Cuidado con la vista

Asociado a estas malas costumbres está la posición en la que se pone la cabeza, y que es el origen de muchos dolores de cuello y de espalda. Por ello, procura mantener la cabeza elevada. Lo que ocurre es que se tiende a echar hacia delante el cuello y se encorva un poquito, provocando que tu barbilla se acerque al pecho. El resultado de esta ecuación es dolor de cuello, hombros y espalda. ¿Qué hacer? Es muy sencillo: mantén la cabeza elevada, ajusta la pantalla del ordenador, y asegúrate de no tener que necesitar doblar el cuello para prestar atención a los datos de la pantalla.

Por otra parte, piensa que contar con un reposapiés no está de más. No obstante, no es necesario. En el caso de tener uno, piensa que su función es facilitar un apoyo total de la planta de los pies y su altura e inclinación deben de ser ajustables. Este dispositivo es útil para la musculatura de las piernas. Y, además, ayuda a que los muslos presiones menos contra el borde anterior de la silla y así se estimula la circulación de la sangre.

Regla de oro

La espalda tiene que estar siempre recta, y esta es la clave para evitar o minimizar el dolor en esta zona. Sin embargo, hay personas que tienden a sentarse en el borde de la silla. Si tú eres una de ellas, deja de hacerlo, pues este mal hábito contribuye a generar problemas de circulación. Te recomendamos, para evitarlo, colocarte tan para atrás como puedas en el asiento, intentando mantener la espalda recta. El truco es que haya una leve separación entre las piernas. Este buen hábito te ayudará a combatir el dolor de espalda y cuello.

¿Trabajas con un portátil? Lo mejor es que lo pongas sobre un soporte, y que cuando escribas lo hagas con un teclado inalámbrico. De esa forma, evitarás la tensión que se genera en las cervicales y las dorsales por la tendencia de echarte hacia delante. Por otra parte, es relevante que te mantengas hidratado para evitar el dolor de espalda y cuello. Has de beber, como mínimo, entre litro y medio y dos litros de agua al día. Esto es así porque la hidratación de los discos intervertebrales permite que tengas una espalda sana, y te ayudará también a reducir los niveles de estrés en el trabajo.

¿Qué haces con las piernas?

El dolor de espalda y cuello también está vinculada a la posición de tus piernas. No debes de cruzar las piernas bajo ningún concepto. Aunque es normal que lo hagas porque pasas muchas horas sentado delante del ordenador. Y, a veces, sin darte cuenta al cambiar de postura, cruzas las piernas. Si las piernas están cruzadas durante mucho tiempo, se corta la circulación sanguínea y, al cabo del rato, experimentarás sensación de hormigueo. E, incluso, se pueden dormir tus piernas. Las mismas causas que provocan el dolor de espalda y cuello pueden afectar a tu nervio ciático. Entonces acabarás con dolor en la parte inferior de la pierna. Además, también tendrás afectada la rodilla y la zona lumbar.

Hablar y escribir

Uno de los peores hábitos que se adquieren en la oficina es hablar por teléfono y escribir, al mismo tiempo, en el ordenador. Esta costumbre es fatal para el dolor de espalda y cuello. Sí, es cierto que hay trabajos que potencian este hábito, ya que es necesario hablar con un cliente o con un proveedor, y tomar notas al mismo tiempo. Pero se trata de un gesto fatal para las cervicales. Lo ideal sería que pudieras usar el teléfono en modo manos libres, evitando de esa forma futuras molestias en espalda y cuello. Y previniendo, además, el dolor de cabeza que suele acompañar a estos síntomas.

Estamos a tu lado

Esperamos que este contenido haya sido de tu interés, y que incorpores estos hábitos saludables en tu vida laboral para evitar el dolor de espalda y cuello. El equipo de profesionales de Assegur trabaja incansablemente para poder atender tus necesidades. En este sentido, cada vez son más los andorranos que contratan nuestro seguro de salud para tener una asistencia sanitaria de mejor calidad y eficiente. Visita nuestra página web y contacta con nosotros para más información. Estaremos encantados de atender tus consultas para orientarte y ofrecerte el seguro de salud que se adapta a tus necesidades.

Quins són els beneficis per a la salut de prendre suc de llimona?

Quins-son-els-beneficis-per-a-la-salut-de-prendre-suc-de-llimona

Prendre suc de llimona en dejú pot contribuir a baixar de pes. És probable que hagis escoltat aquesta recomanació sovintejadament. Tanmateix, els beneficis del suc d’aquest cítric originari de l’orient són molt més nombrosos i per això els hem recopilat en aquest article.

Efectivament, el suc de llimona és una font ben important de Vitamina C i això és quelcom que sap molta gent. Però la llimona té altres propietats nutricionals menys conegudes i igualment interessants per a la salut de les persones: té un alt contingut en potassi i aquest mineral és clau per al teu sistema metabòlic.

Primer benefici: el suc de llimona millora el teu metabolisme

Aquest és el benefici més genèric i integral de prendre suc de llimona: la millora i activació de la funció metabòlica… Si et preguntes què és exactament el metabolisme et deixem, a continuació, una breu explicació que trobem interessant que coneguis. Però abans, has de saber que una de les grans implicades en els treballs metabòlics del teu cos és la vitamina C. En un nivell similar, un dels minerals més involucrats és el potassi… Precisament les llimones representen una font rica en aquests dos elements.

El metabolisme i els processos químics del teu organisme

Fixa’t que tota la feina que realitzen els òrgans i teixits del nostre cos es basa en reaccions químiques. Aquesta és la funció del metabolisme: que les combinacions químiques que han de donar-se dins del teu cos, es puguin dur a terme amb eficiència.

Per tenir èxit en aquesta tasca, el teu sistema metabòlic necessita material per crear les molècules que fan possible l’energia i la vida. Aquest material prové dels aliments i de l’aigua que prenem i, també, de l’oxigen que respirem: molècules d’aminoàcids, de vitamines, de minerals, etc.

Si una persona pren aliments saludables i s’hidrata correctament, el seu metabolisme es mantindrà sempre actiu i en forma. Llavors el risc de patir disfuncions o malalties en òrgans i teixits es redueix dràsticament.

Prendre suc de llimona és una excel·lent manera mantenir ben saludable el sistema metabòlic del cos.

Segon benefici: el suc de les llimones pot prevenir malalties greus com el càncer

Sens dubte dels grans problemes de salut de la nostra societat: el càncer. Des del punt de vista de la prevenció d’aquesta malaltia greu, no podem deixar de donar-te aquest consell que apareix freqüentment al nostre magazín: fer servir la teva assegurança de salut per realitzar revisions que puguin detectar l’inici de problemes de salut tan greus… Detecció precoç del càncer de còlon, per exemple.

Nosaltres sempre et recomanarem que prenguis llimones; se sap que alcalinitza l’organisme i això és molt convenient per lluitar contra l’aparició d’aquesta malaltia. T’ho expliquem tot seguit.

L’organisme perd el seu nivell d’alcalinitat si no et cuides

Tant l’alcalinització com l’acidificació d’òrgans i teixits del cos es mesura amb el pH. Com totes les coses a la natura, un equilibri en aquest índex d’acidesa és vital: garanteix, en el nostre cas, l’absència de risc de malalties greus com el càncer. Ja existeixen estudis que relacionen l’acidificació del nostre organisme amb aquesta malaltia; per això és tan essencial prendre aliments que ajudin a recuperar l’alcalinitat.

Malauradament, el cos pot tornar-se més àcid quan mantenim hàbits de vida poc saludables:

  • Beure alcohol en excés o fumar
  • Menjar massa aliments processats, com els carbohidrats refinats
  • Patir situacions d’estrès
  • Viure o treballar en un ambient molt contaminat
  • Una hidratació deficient del cos
  • Un descans de poca qualitat o l’insomni

El suc de les llimones ajuda a recuperar el nivell saludable d’alcalinitat, gràcies principalment a la vitamina C i el potassi.

Tercer benefici: la llimona té cura del fetge i dels ronyons

Has de saber que el fetge i els ronyons són els responsables de filtrar les toxines del teu cos i la seva funció és vital per a la teva bona salut.

Les llimones tenen un gran poder depuratiu i descongestionant, per això ajuden a aquests òrgans a desfer-se de totes les toxines que s’acumulen a l’organisme. A més, el suc de les llimones, particularment si el prens en dejú barrejat amb aigua, millora i activa la funció de la vesícula biliar.

Aquest suc també és molt recomanable per prevenir la formació de càlculs renals (pedres als ronyons).

Quart benefici: ajuden a mantenir controlat el colesterol LDL (colesterol dolent)

Abans de res, ens has de permetre aquest aclariment sobre el terme colesterol, tan conegut per a tots i totes.

Colesterol bo i dolent

Efectivament, al cos hi ha dos tipus de colesterol i es diferencien; el colesterol HDL (en anglès High Densitiy Lipoprotein, lipoproteïna d’alta densitat); actua com a protector contra malalties cardiovasculars. En canvi, el colesterol format per lipoproteïna de baixa densitat o LDL (Low Density Lipoprotein, en anglès) és perjudicial per a la salut; és el responsable d’obstruir les artèries, augmentant el risc patologies cardiovasculars. Per tant, és recomanable controlar-ho.

El suc de la llimona conté flavonoides que tenen propietats antitrombòtiques

Alguns flavonoides tenen propietats protectores contra la formació de coàguls. D’altra banda, incorporar llimones a la teva dieta, contribueix a protegir artèries i també el cor. Per la mateixa raó el suc d’aquest cítric també pot contribuir aportar més elasticitat i fortalesa a aquestes artèries.

Fixa’t que tot plegat serà un gran benefici per a la salut cardiovascular del teu cos.

Cinquè benefici: un bon suc de llimona amb sal combat l’esgotament

Si tens sensació de cansament i vols solucionar-ho pots prendre un suc de llimona barrejat amb aigua, una miqueta de sal (tres grams) i un polsim de pebre.

Tal vegada et preguntes com pot, aquesta beguda, aportar-te l’energia que et fa falta… Doncs has de saber que el sodi de la sal interactua amb el potassi del suc de llimona i amb l’aigua. D’aquesta manera es produeix, dins el teu cos, una tasca metabòlica clau i vital.

La creació de l’energia cel·lular gràcies al suc de llimona

A continuació t’expliquem com es genera l’energia dins del teu organisme; entendràs de seguida com és d’important aportar els nutrients adients al teu cos.

Totes les cèl·lules del cos humà tenen dins potassi i magnesi, entre altres elements. Fora d’aquestes cèl·lules es troba el sodi (sal) en un medi aquós. El potassi i el sodi (amb la contribució de l’aigua) interactuen per produir l’energia intracel·lular: l’ATP (Trifosfat d’Adenosina). Gràcies a aquest procés del teu metabolisme, les cèl·lules s’omplen d’energia i  pots superar fàcilment el cansament.

Sisè benefici: la vitamina C d’aquesta fruita té grans propietats antioxidants

També estem segurs que ja coneixes els beneficis dels antioxidants per a la pell. Els anomenats antioxidants són molècules que contenen molts electrons; són els responsables de propiciar una protecció cel·lular que combat la seva oxidació, el seu envelliment, en definitiva. Per tant, si incorpores el suc de llimona a la teva dieta, podràs comprovar com la teva pell millora, s’hidrata molt intensament i es rejoveneix.

A més, el suc d’una llimona és, de fet, un gran aliat contra les taques que poden aparèixer a la pell. Si t’animes de prendre el suc d’una llimona al matí, fes aquest gest: frega la llimona espremuda pel dors de les mans i deixa-la actuar uns minuts. Aconseguiràs tenir les mans sempre joves i sense taques.

Maneres d’incorporar el suc d’aquesta fruita cítrica, a la teva alimentació saludable

Pots prendre un suc barrejat amb aigua i una miqueta (només tres grams) de sal, en dejú per omplir-te d’energia. Tanmateix, et recopilem, tot seguit, idees per poder fer servir la llimona, incorporada a altres aliments. No només enriquiràs les teves receptes, també aportaràs un extra de vitamines i minerals.

Una miqueta de llimona espremuda, a les amanides

És una manera molt pràctica de fer servir aquest cítric de manera natural i així conservar totes les seves propietats nutricionals. D’altra banda, les amanides poden preparar-se amb vinagretes, que és una altra manera de fer servir la llimona en cru. A més aquests plats són realment saludables i exquisits.

Les carns i els peixos condimentats amb llimona

Sigui pollastre, indiot, salmó o bacallà… Totes les receptes que es preparen a la planxa són ideals per incorporar el suc de llimona i fer-los encara més nutritius i saludables.

Des de les nostres instal·lacions d’Assegur, a Andorra, volem animar-te a tenir cura de la teva salut. Fes ja el canvi, adoptant hàbits de vida saludable. Nosaltres, sempre estarem al teu costat per oferir-te la millor cobertura de salut.

La diabetis: una malaltia crònica que afecta la teva salut

La-diabetis-una-malaltia-cronica-que-afecta-la-teva-salut

La diabetis és una malaltia que es pateix quan hi ha uns nivells alts de sucre a la sang. Segur que això ja ho saps, però coneixes realment quin és el seu origen i quin és el seu tractament? Saps quants tipus de diabetis existeixen, o què es pot fer per prevenir-la? Volem que aquest post sigui la teva guia sobre un seriós problema de salut.

Els nivells alts de sucre a la sang (glucosa) poden donar pas a la malaltia de la diabetis, si persisteixen en el temps. A casa nostra, Andorra, l’any 2019 hi havia 8000 pacients diagnosticats, 40 d’ells eren infants amb diabetis tipus 1. Actualment, hi ha la previsió que aquesta dada hagi augmentat.

Què és la diabetis, tipus de diabetis i les seves conseqüències

Es tracta d’una malaltia que té a veure amb un procés metabòlic de l’organisme. Si tens algun familiar diabètic, ja sabràs que el seu cos no pot metabolitzar la glucosa (sucre) que circula pel seu torrent sanguini i convertir-la en energia. Això és perquè li falta una hormona que segrega el cos, anomenada insulina, i és per això que se l’ha d’injectar cada dia. Aquest n’és l’origen d’una patologia que pot esdevenir greu.

L’origen de la diabetis: un mal funcionament del pàncrees, segregador de la insulina

En el pàncrees és un òrgan molt important situat al costat del duodè i de l’estómac. Genera l’hormona imprescindible per poder transformar la glucosa en energia per a les cèl·lules: la insulina.

Per exemple: quan menges un àpat, el teu cos es posa en marxa per sintetitzar nutrients i aconseguir la glucosa. A mesura que paeixes els aliments, el pàncrees s’activa segregant la insulina. Aquesta hormona serà l’encarregada de controlar els nivells de sucre. I és que té la capacitat de transformar la glucosa en energia i fa possible que les teves cèl·lules la puguin utilitzar.

Llavors, és precisament aquesta incapacitat de segregar l’hormona de la insulina, l’origen de la malaltia. Sense insulina, els nivells de glucosa a la sang sempre són alts i el cos emmalalteix.

Existeixen tres tipus de diabetis

La disfunció orgànica dels malalts diabètics sempre es trobarà al pàncrees. Tanmateix, pot passar que aquest òrgan segregui molt poca insulina o gens.

Diabetis mellitus tipus 1: el cos no genera insulina

És interessant que coneguis que els diabètics tipus u tenen aquesta malaltia sobrevinguda per un procés víric o un desordre autoimmunitari: significa que l’atac previ d’algun virus, o bé una reacció del sistema immunitari, ha destruït les cèl·lules pancreàtiques. Sense les cèl·lules beta, el pàncrees no segregarà la tan vital insulina, o la seva producció és mínima; la persona, doncs, se l’ha d’injectar. En el tipus 1, el factor genètic pot ser rellevant i que diferenciïs dos subgrups:

  • Diabetis mellitus tipus u autoimmune: d’origen immunitari o vírica.

  • Diabetis mellitus idiopàtica tipus u: manifestacions molt poc freqüents de la malaltia i d’origen més complex i minoritari.

Fixa’t que aquestes variants tipus u poden afectar a la mainada, apareixent més habitualment durant l’adolescència. Per tant, quan a la família hi ha un nen o una nena diabètics el control de la glucosa esdevé crucial.

Diabetis tipus 2: el cos presenta una resistència als efectes de la insulina

Afecta les persones d’edat més avançada, o que tenen sobrepès i obesitat; es tracta d’una variant que s’origina per uns hàbits de vida poc saludables. La bona notícia és que aquesta variant de la malaltia pot prevenir-se. La disfunció del pàncrees i la resistència que la insulina faci la seva feina dins l’organisme és causada per un metabolisme espatllat: sedentarisme, tabaquisme, ingesta excessiva de carbohidrats processats i estrès.

Les embarassades poden presentar un tipus dos: diabetis gestacional

És probable que hagis conegut també alguna embarassada que vigilava molt la dieta per tenir risc de patir la malaltia. És possible tenir el sucre molt elevat (hiperglucèmia) durant la gestació, especialment si:

  • Es tracta d’una dona amb sobrepès.

  • Si hi ha antecedents per un embaràs anterior.

  • Si es preveu el naixement d’un nadó amb un pes superior a la mitjana.

En aquests casos es controla especialment a l’embarassada, que ha de seguir una dieta rigorosa i caminar o nedar.

Les conseqüències d’una diabetis no controlada

Efectivament, hi ha conseqüències que poden esdevenir molt serioses, si la malaltia no es controla. En aquest sentit, és especialment important que coneguis els efectes negatius que pot tenir aquesta malaltia crònica en l’organisme. Tenir hiperglucèmia (sucre alt) permanentment acaba fent malbé òrgans i teixits, provocant complicacions greus.

Els danys per una diabetis no tractada poden ser molt seriosos

  1. Accidents cerebrovasculars (ACV): causat per un augment excessiu i irregular d’aquesta glucosa a la sang.

  2. Hipertensió arterial: especialment en pacients del tipus dos d’aquesta patologia, que poden tenir sobrepès i sedentarisme. Els diabètics han de revisar la teva pressió sanguínia ben sovint.

  3. Danys cardiovasculars: donada la seva prevalença a patir Hipertensió arterial (HTA). El ris de patir un accident cardiovascular és un 50% més alt que en les persones sanes.

  4. Neuropaties: els danys arriben al sistema nerviós, provocant danys neuronals al cervell.

  5. Danys als ronyons: és una de les complicacions més freqüents en pacients diabètics que poden acabar en un tractament amb diàlisi.

  6. Danys a la vista: Hi ha un risc seriós que la vista dels diabètics mal controlats es danyi a causa del deteriorament dels vasos sanguinis; poden perdre la visió totalment.

  7. Amputacions: aquest és un risc greu que poden córrer els malalts diabètics del tipus 2; la causa és el deteriorament de capil·lars o terminacions nervioses i l’acumulació d’àcid làctic.

Tractaments de la malaltia

Els tractaments principals són les injeccions d’insulina, plomes recarregades, bombes d’insulina i la medicació hipoglucèmica no insulínica.

Les injeccions d’insulina

És el tractament tradicional que s’utilitza d’ençà que la insulina va estar disponible en forma de tractament, l’any 1921. Fixa’t que és un mètode que requereix una experiència en injectar la insulina i que són les autoritats mèdiques i de salut els que instrueixen i donen tot el suport educacional necessari. Recordar-te que en el tipus u d’aquesta patologia hi ha canalla que aprenen a subministrar-se ells mateixos la insulina.

Plomes d’insulina

Per una precisió més garantida, aquestes eines de subministrament de la insulina tenen grans avantatges: poden ser d’un sol ús, són més exactes i no requereixen la preparació d’una xeringa. Són molt adequades per ser transportades de forma molt pràctica. També agrada als pacients perquè és més discreta que les injeccions.

Bombes d’insulina

Aquest tractament vol imitar la dosificació que fa el pàncrees de la persona, alliberant insulina a mesura que l’organisme la necessita. L’èxit de la bomba d’insulina és, clarament, l’exactitud de la dosificació de l’hormona en quantitat i en temps; això significa que el cos rep la dosi adequada quan el petit monitor d’aquest equip tecnològic detecta un increment de glucosa en sang. Has de pensar que aquest tractament avança ràpidament, la qual cosa és molt positiva per als malalts infantils amb el tipus u.

Medicació hipoglucèmica no insulínica

Està especialment pensada per aquelles persones que es troben en una prediabetis, atesa la seva hiperglucèmia. Les autoritats mèdiques d’aquests pacients donen un medicament per reduir la glucosa en sang, ajudant a les mesures de prevenció: activitat física, dieta, hidratació i evitar l’estrès.

Aquestes persones, si es cuiden, arribaran a controlar aquest sucre a la sang i evitaran problemes de salut molt seriosos. Ara trobem interessant explicar-te de quina manera es pot prevenir tenir diabetis del tipus dos, especialment. Són accions preventives molt positives i efectives i tu també les pots posar en marxa. La teva salut sortirà ben beneficiada.

Mesures de prevenció per evitar la diabetis de tipus dos

En els diferents articles del nostre magazín digital pots trobar consells saludables que van en aquesta línia: practicar una vida activa fent exercici, una dieta saludable i oblidar el tabac i l’alcohol. Coneixeràs tot allò que necessites saber per tenir cura de la salut de la teva família i altres consells interessants; per potenciar hàbits i rutines saludables sense renunciar a gaudir de bons àpats, moments de relaxació i també de diversió.

També has de fer l’esforç de revisar constants vitals en el teu centre mèdic de confiança; igualment, fer servir la teva assegurança mèdica, per controlar la tensió arterial, els nivells de glucosa, etc. Igualment important és important prendre la determinació de tenir tranquil·litat a la teva vida. De fet, és una realitat contrastada mèdicament que l’estrès és l’origen de moltes malalties.

Des dAssegur et convidem visitar la nostra web on trobaràs la protecció de salut ideal per a tu i la teva família.

Quines són les conseqüències de la hipertensió arterial a la salut?

Quines-son-les-consequencies-de-la-hipertensio-arterial-a-la-salut

Hipertensió arterial: una malaltia silenciosa molt estesa en el món occidental i que a Andorra, la patim el 30 % de la població. Cal conèixer les conseqüències, perquè poden arribar a ser molt severes. Amb aquest article volem contribuir que el 2022 sigui l’any que porti la solució aquest problema de salut, per a tu o per algú estimat. T’ho expliquem a continuació.

Aquesta és una malaltia molt entesa entre els adults i que sovint no va acompanyada de cap avís. La hipertensió arterial apareix causada pel sedentarisme, l’alimentació deficient o l’estrès.

La comunitat mèdica alerta sobre la hipertensió arterial

El nefròleg Josep Maria Garrancho, responsable de la Unitat d’Hipertensió i Risc Vascular de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, ens alerta:

«Si al principat, el 30% de la població adulta la pateix, els majors de seixanta estan afectats en un 60%… Cal que canviem els nostres hàbits de vida, com a primer pas de prevenció de la malaltia. És necessari, igualment, fer controls sovintejats de la pressió arterial, especialment a partir dels cinquanta anys».

A partir de quan es considera hipertensió arterial?

La HTA (hipertensió arterial) la pateix una persona quan la sang exerceix una pressió massa alta contra les parets de les artèries.

Es mesura amb dos valors, un més alt que l’altre. És per això que si el metge t’ha pres la tensió arterial, ocasionalment i la tenies normal et deuen haver informat de la dada: 12, pressió sistòlica i 7, pressió diastòlica, per exemple. Aquests serien uns valors normals.

En canvi, quan la pressió sanguínia supera els valors 13 i 8, ja es consideren unes dades massa altes. Si ha estat així, en el teu cas, llavors els metges hauran vigilat la teva pressió sanguínia, fent controls freqüents de la pressió sanguínia. Si els valors alts s’han repetit, has d’estar alerta… Tens HTA (hipertensió arterial). Cal que comencis a fer canvis en els teus hàbits de vida, ja que les conseqüències poden ser molt serioses.

Les conseqüències greus que pot desencadenar la hipertensió arterial

Els problemes per a la teva salut, derivats una malaltia crònica com és la hipertensió arterial poden ser diversos i tenen en comú una cosa: la seva gravetat. Algunes de les conseqüències poden causar la mort, fins i tot sense avís previ.

Patir hipertensió durant temps sense ser diagnosticada causa rigidesa i deformacions en les artèries. A mesura que va passant el temps, sense que aquesta malaltia sigui tractada, les deformacions i l’enduriment de les parets arterials empitjora. Llavors es pot produir una dilatació molt severa d’un tram, fins al trencament. Has de saber que el diagnòstic no és bo: un aneurisma i comporta una hemorràgia interna en pocs segons, que posa en risc la vida de la persona.

D’altra banda, i també relacionat amb el sistema arterial, presentar deformacions en els vasos sanguinis repercuteix directament en una deficient circulació de la sang. La irrigació irregular i abrupta de músculs, teixits i òrgans afecta el bon funcionament de tot l’organisme. Un exemple seria el cor: un òrgan tan vital que queda compromès per una circulació sanguínia irregular i deficient.

Riscos de la hipertensió que afecten el cor: angina de pit, infart i esgotament cardíac

Venim d’explicar-te com l’afectació de tot el sistema de vasos sanguinis i artèries posa en risc seriós la vida. No són menys greus les conseqüències de la hipertensió arterial pel que fa al cor.

Angina de pit: un avís que alguna cosa no va bé

Es tracta d’un episodi de dolor intens al pit i sensació de pressió molt forta en aquesta zona. Tal vegada sàpigues d’algú que hagi passat aquesta patologia del cor. En qualsevol cas, davant d’una sospita d’angina de pit cal acudir a un metge, el més urgent possible. Patir una angina de pit és un dels avisos més evidents de malaltia en artèries coronàries.

Engrandiment del cor i risc de mort sobtada

En aquest cas les conseqüències d’aquestes deformacions a les artèries són les que obliguen el cor a treballar en condicions molt dures: el ventricle esquerre ha d’augmentar el seu esforç per bombar la sang. Amb un ventricle més gran hi ha més risc d’atac cardíac i mort sobtada.

La hipertensió també pot fer emmalaltir el sistema renal

Així és i aquesta és una altra conseqüència greu, donat que a causa del dany arterial i vascular pot aparèixer una insuficiència renal. Fixa’t com s’arriba a aquesta situació:

  1. La deformació i estretament d’artèries i vasos sanguinis obliga al cor a bomba més fort
  2. La sang circula més irregular provocant el trencament dels vasos més fràgils
  3. Els petits vasos sanguinis danyats perden la seva funcionalitat i no filtren la sang ni regulen líquids i hormones
  4. La disfunció renal impedeix a les glàndules suprarenals activar la segregació d’aldosterona; una hormona que regula la pressió arterial

Cal que tinguis present que hipertensió arterial no tractada va perjudicant silenciosament tots els òrgans més vitals del cos.

Conseqüències cerebrals i danys cognitius

Aquesta malaltia representa la primera causa d’accident cerebral… Una dada que ha de fer reflexionar tothom, en la mesura que les seqüeles d’aquesta lesió al cervell té un alt nivell de discapacitat.

Accident isquèmics intermitents

Es tracta de petits danys en el cervell provocats per la pèrdua de funcionalitat dels capil·lars sanguinis. Precisament són els encarregats de subministrar la sang al cervell. Si aquests capil·lars es destrueixen per una pressió massa gran i intermitent, algunes parts de cervell queden afectades.

Accident cerebrovascular greu

Ara ja saps que les artèries i vasos capil·lars es deformen i s’endureixen a causa de la hipertensió arterial. Llavors, hi ha el risc que es formin coàguls, arribin fins al cervell i obstrueixin una part del flux sanguini. La zona cerebral on no arribi la sang deixarà de rebre nutrients i oxigen; quedarà seriosament perjudicada.

Conseqüències d’una tensió alta en el sistema pulmonar

Els pulmons també poden veure’s compromesos per la insuficiència de sang que arriba a través de vasos sanguinis deteriorats. Una situació d’estrès que obligarà el cor a bombar més forçadament. Això comportaria un traspàs de líquid als pulmons ocasionant edemes pulmonars.

Ara ja has conegut, aquest article, les patologies greus que es deriven de tenir una tensió arterial alta sense tractar. Ens agradaria, a continuació, fer-te una recopilació de mesures que van en la línia de la prevenció

Tampoc voldríem deixar de remarcar quelcom de molt important: si detectes que la teva tensió arterial és alta o molt alta, contacta amb el teu centre mèdic de confiança o fes servir la teva assegurança de salut. És molt crucial que et controlin l’evolució d’aquest problema de salut amb riscos seriosos.

Què pots fer per reduir la teva pressió sanguínia, de manera natural?

Abans de tot, reiterem la nostra recomanació de posar-te en mans d’especialistes, si tens aquesta malaltia crònica. Paral·lelament, pots començar a revertir la situació o bé, simplement cuidar-te per evitar tenir-la.

Beure aigua redueix el risc de la HTA

Així és, perquè si el teu cos se sent deshidratat, els vasos sanguinis, les artèries i els capil·lars s’estressaran i es contrauran. Es tracta d’un mecanisme natural que posa en marxa l’organisme, davant d’una situació de falta d’aigua. Si el sistema circulatori es contreu, automàticament la sang circularà amb dificultat i la pressió de la sang seguirà augmentant. Per la mateixa raó el cos retindrà l’aigua existent, persistint en la dificultat.

Menjar sa, és una de les claus

Una alimentació saludable i equilibrada allarga l’esperança de vida. Així de simple i de contundent. Pensa en el dinar que et prepares cada dia:

  • Omple el plat d’amanida en un 45%
  • Reserva el 35% pel llegum, la carn blanca o el peix blau
  • Incorpora un 20% de pa, espagueti, patates o el que més t’agradi

D’aquesta manera tan fàcil començaràs mantenir un equilibri nutricional saludable, sense trobar a faltar el carbohidrat refinat.

Incorpora una activitat física regular

Una vegada el teu metge de confiança ha valorat que no hi ha risc per a la teva salut, passa’t a la vida activa. No imagines quina contribució més positiva és començar a fer exercici diàriament. Representa una de les clau per a la prevenció de la hipertensió arterial. En una primera etapa d’iniciació, et recomanem que practiquis esport progressivament.

Ni el tabac, ni l’alcohol… Ni l’estrès

Aquests són uns hàbits de vida ben poc saludables que s’han d’abandonar de seguida per gaudir de bona salut i d’una llarga esperança de vida.

A Assegur vetllem perquè el 2022 posis en pràctica aquestes recomanacions, cuidant de la teva salut. Estem a Andorra i tenim la cobertura de salut ideal per a tu.