Skincare a primària? Parlem dels Sephora kids

No és cap secret: estem envoltats de nens i nenes molt joves (entre 8 i 12 anys) que viuen obsessionats amb la cura de la pell i rutines de cosmètica facial dignes d’un centre d’estètica.

A diferència del joc tradicional de maquillatge o disfresses, aquí hi ha una relació seriosa amb el consum de productes pensats per a adults. I això preocupa dermatòlegs, psicòlegs i també famílies. Aquest fenomen no ha aparegut del no-res. Hi ha molts factors que l’alimenten:

  • Infants amb accés a xarxes socials des de molt joves.
  • Influencers de bellesa que mostren rutines cada cop més llargues i sofisticades.
  • Pressió per “tenir cura de tu” disfressada de benestar.
  • Estètica de self-care que arriba abans que la identitat.

El rebombori neix quan veiem nenes amb exfoliants potents o productes amb actius com retinol, que no només són innecessaris a la seva edat, sinó que poden ser nocius.


Els riscos reals: pell i autoestima en joc

El primer risc és dermatològic: utilitzar productes inadequats per a una pell jove pot causar irritacions, alteracions en la barrera cutània i problemes a llarg termini. Però hi ha un risc més invisible: relacionar la nostra vàlua amb l’aspecte físic quan som massa joves. Quan un infant entén que “tenir bona pell” o “fer-se tractaments” el fa més valuòs, el missatge s’integra. I és molt difícil de desfer després. I així comença una relació amb el propi cos basada en el judici constant.


Què podem fer a casa?

Quan una criatura et demana un producte caríssim “per cuidar-se”, el primer impuls pot ser riure o tallar-ho en sec. Però aquí el que toca és escoltar, observar i obrir conversa.

  • Demanem però no jutgem. “Què t’agrada d’aquest producte?”, “On ho has vist?”, “Com et fa sentir?” Això obre portes i et dona pistes.
  • No cal prohibir-ho tot. A vegades l’interès per aquests rituals amaga ganes de sentir-se gran, de pertànyer, de jugar. Pots oferir alternatives més suaus, o fer-ho conjuntament, des del vincle.
  • Explica-li què necessita realment una pell jove (i què no). No és un sermó, sinó informació adaptada a la seva edat: la seva pell ja fa la feina sola, i massa productes poden ser contraproduents.
  • Revisa l’accés a les xarxes, sense convertir-te en policia: el que cal és entendre què veuen, com ho interpreten i què els fa desitjar-ho. Acompanyar, més que controlar.

Cuidar-se és preciós a qualsevol edat. Però és important que ho facin sense sentir que s’han de perfeccionar. Que puguin créixer sentint que ja són suficients tal com són. 

Requisits per assegurar una moto a Andorra

Tots els documents i tràmits per circular en moto per Andorra


Andorra és un país de corbes, ports i paisatges fets per gaudir en moto. La moto aquí no és només un mitjà de transport: és una forma de viure. Però per gaudir d’aquesta llibertat que ens dona sentir el vent a la cara, hi ha una condició imprescindible: tenir l’assegurança de moto adequada i al dia. Aquí t’expliquem què et cal saber.


Quins documents et demanem per assegurar una moto a Andorra?


Les asseguradores solem sol·licitar tota aquesta documentació actualitzada i en vigor:

  • Permís de circulació del vehicle.
  • Targeta de la ITV al dia.
  • DNI, passaport o permís de residència.
  • Carnet de conduir corresponent a la categoria de la moto.
  • Rebut d’assegurança anterior (si n’hi havia) o document de baixa si canvies d’asseguradora.

Vols canviar d’asseguradora? Això és el que necessites


Canviar de companyia no ha de ser complicat si portes els documents correctes. Si ja tens moto assegurada i vols venir a Assegur, necessitaràs:

  • El document de baixa de la companyia anterior o bé un justificant de fi de pòlissa.
  • Si tens bonificacions per antiguitat sense sinistres, porta el certificat de sinistralitat.


La millor assegurança per la teva moto: protecció completa amb Assegur


Si vols conduir sabent que cap imprevist t’aixafarà el viatge, la millor opció per a tu és una assegurança de moto a tot risc que et cobreixi de veritat:

  • Responsabilitat civil: si causes danys a tercers.
  • Accidents corporals del conductor: cobertura mèdica i indemnització en cas de lesions o mort.
  • Robatori, incendi i fenòmens naturals: també per danys derivats de tempestes o robatoris.
  • Danys propis: reparació o reposició del teu vehicle i dels teus objectes personals si pateixes un accident.
  • Assistència en viatge: cobertura de remolc, rescats, transport de persones, i suport mèdic urgent.
  • Defensa jurídica i reclamació de danys: a Andorra i a l’estranger.

I si vols encara més adaptabilitat, pots afegir cobertures opcionals com assistència des del km 0, assegurança d’equipació o fraccionar la prima amb Pagafàcil si tens més pòlisses amb nosaltres.

A Assegur trobaràs la cobertura perfecta per assegurar qualsevol mena de moto a Andorra. Sigui una moto de carretera, un ciclomotor, una moto de trial, una moto de neu o un quad: a Assegur tenim l’assegurança que s’adapta a la teva manera de viure la carretera.”: tenim assegurances dissenyades per adaptar-se a cada manera de viure la carretera o la muntanya. La protecció que necessites per rodar amb tranquil·litat està aquí.

Què és la fàscia?

El teixit que pot canviar-ho tot quan parlem de dolor i recuperació


No la veiem. Tampoc li fem gaire cas, però la fàscia és com la tela que ho embolcalla tot dins del teu cos: òrgans, músculs i ossos. Exacte: és un teixit continu i flexible que t’aguanta per dins. Com una malla viva.

Quan està sana, ni la notes.

Quan es tensiona, es resseca o s’endureix… el cos comença a queixar-se.

No estem parlant d’un dolor evident, com una fractura: parlem del típic malestar difús: la rigidesa al matí, la sensació que tot pesa i les contractures que no marxen. Moltes vegades no és que el múscul estigui malament: és la fàscia la que ens envia senyals.


De què està feta la fàscia?


Aquest teixit tan essencial està compost principalment de:

  • Col·lagen, que dona força i flexibilitat.
  • Elastina i altres proteïnes, que aporten resistència i elasticitat.
  • Substàncies fonamentals (com l’àcid hialurònic), que actua com una goma d’enganxar hidratant entre les cèl·lules i les fibres.

Amb el temps —i no cal esperar gaire: cap als 25 anys— el nostre cos comença a produir menys col·lagen de manera natural. Amb la menopausa, la baixada s’accentua encara més. El resultat? Els teixits perden fermesa, la pell es torna més fina i la fàscia, com una xarxa menys tensada, es pot tornar més rígida i menys elàstica.

La fàscia no és només una funda passiva. Té receptors nerviosos: pot sentir el dolor, la pressió i el moviment. Està viva i respon a l’estrès, a la deshidratació, al sedentarisme i a la tensió emocional. Quan la fàscia s’irrita o es resseca, pot immobilitzar parts del cos i generar dolor crònic.


Massatges, estiraments i tractaments per la fàscia


Si et lleves rígid sense saber per què, si acumules tensió a la mateixa zona sense cap lesió clara, si notes una incomoditat que es desplaça… La fàscia podria ser la clau. La bona notícia és que la fàscia respon molt bé a cures específiques:

• Massatges miofascials: aplicant pressió suau i progressiva sobre zones tenses.

• Estiraments llargs i sostinguts: no només musculars, sinó d’estructures profundes.

• Hidratació i moviment conscient: perquè la fàscia, com una esponja, necessita aigua i flexibilitat per mantenir-se saludable.

I no: un estirament ràpid no és suficient. La fàscia demana ritme lent i constància.

La fàscia és clau en la recuperació i en la prevenció de lesions


Treballar la fàscia no és només per eliminar molèsties. És essencial per prevenir lesions, millorar la postura i optimitzar el moviment. Una fàscia flexible redueix la rigidesa, millora la circulació i ajuda el cos a recuperar-se més ràpid després d’un esforç físic. Moure’t, hidratar-te i cuidar la teva fàscia és invertir en la teva salut a llarg termini, per dins i per fora. Recorda: no podem evitar l’envelliment. Però fer-ho en moviment i amb consciència ens dona la possibilitat de viure’l millor. T’ajudem a cuidar la teva salut.

El calçat més còmode no sempre és el millor per a la teva esquena

Hi ha qui podria fer quilòmetres amb les vambes de sempre, fins que es desintegressin, i qui té un parell de sabates per a cada ocasió. En tots dos casos, l’elecció del calçat pot marcar la diferència entre una esquena saludable o acabar amb dolor lumbar d’aquells que fan història. Creu-nos: el que et sembla més còmode avui pot ser el que et passi factura demà.

No t’estem dient que vagis tot el dia amb sabates ortopèdiques, però potser val la pena revisar quin tipus de calçat et crearà més problemes de postura, dolor i desgast de la columna. I si pensaves que el principal culpable són els talons, has estat enganyat.


Com el calçat influeix en la teva postura (i en la teva esquena)

 

La teva esquena és una estructura complexa: vàlvules I curvatures que fan un esforç constant per mantenir l’equilibri. I els teus peus, que són la base d’aquesta estructura, tenen un paper clau. Un calçat inadequat pot canviar la forma com camines i distribuir malament el pes del teu cos, generant tensió i dolor en zones com:

  • La zona lumbar, que aguanta gran part del pes del cos i és una de les més afectades.
  • Les cervicals, ja que una mala postura pot acabar afectant la part superior de l’esquena.
  • Els genolls i malucs, que també es veuen sotmesos a una pressió extra si el calçat no absorbeix bé l’impacte.

Potser és hora de mirar cap avall.


Els models de sabates que més problemes poden causar (i per què)


Si pensaves que els talons eren els pitjors, no anaves del tot errat, però tampoc és tan senzill. Els experts en traumatologia coincideixen que hi ha altres tipus de calçat que poden ser igual o més perjudicials:

  • Xancletes i sabates massa planes: Són la trampa perfecta: còmodes i fresques, però sense cap mena de suport. No absorbeixen l’impacte en caminar, fan que la teva trepitjada sigui inestable i poden generar problemes de fascitis plantar, dolor lumbar i mal d’esquena crònic.

  • Sabates excessivament toves: Les soles hiperflexibles o massa esponjoses poden semblar una bona idea, però si no donen prou suport a l’arc del peu, poden acabar provocant una trepitjada incorrecta i tensions innecessàries a la columna.

  • Sabates amb sola massa prima: Les sabates tipus «ballarina» o algunes esportives amb soles gairebé inexistents no absorbeixen cap impacte en caminar. Cada passa que fas es tradueix en microimpactes que, amb el temps, poden desgastar les articulacions i generar dolor a l’esquena baixa.

  • Sabates amb taló excessivament alt o massa baix: Els talons molt alts fan que el cos adopti una postura forçada que pot portar a dolor lumbar. Però un calçat totalment pla també pot generar tensions si no ofereix suport adequat. La millor opció? Un taló moderat d’entre 2 i 4 cm.

Què pots fer per evitar problemes d’esquena?


  • Tria un calçat amb bon suport. Si ha de ser pla, que tingui reforç a l’arc plantar i una sola que absorbeixi l’impacte.
  • Evita portar sempre el mateix tipus de sabata. Variar l’alçada i el tipus de calçat pot ajudar a reduir la tensió a les articulacions.
  • Escolta el teu cos. Si notes molèsties a l’esquena, fes una revisió de quins tipus de sabates has estat utilitzant.
  • Fes exercicis per enfortir la musculatura de l’esquena i dels peus. Ajudarà a corregir la postura i reduir el dolor.

La pròxima vegada que compris sabates, pensa-hi: el teu pròxim mal d’esquena pot començar per una mala elecció. Vols saber més sobre com protegir la teva esquena i evitar dolors? Descobreix quins exercicis et poden ajudar aquí.

UNIRAID: aventura, solidaritat i un repte extrem on Assegur ha posat el cor

Hi ha viatges que transformen, experiències que ens fan créixer i aventures que ens uneixen. UNIRAID n’és un gran exemple.

Imagina’t-ho: una travessa pel desert de 2.400 km en sis etapes. Un repte d’enginy, resistència i solidaritat on centenars de joves s’endinsen en les terres més inhòspites del Marroc amb un doble objectiu: superar-se i ajudar. Per descomptat, ens hi hem sumat.

Aquest any, a Assegur hem fet un pas endavant per aportar el nostre granet de sorra a aquest gran repte, patrocinant una aventura que encarna els valors que ens defineixen: esforç, compromís i ajuda a les persones.

 

UNRAID: Un dakar on es premia molt més que la velocitat


Aquí no es tracta d’arribar primer (que tambè!), sinó de saber navegar, d’enfrontar-se a l’adversitat i de fer equip per avançar. Durant sis etapes, els participants recorren pistes ràpides, valls amagades i dunes traïdores que posen a prova la seva habilitat i determinació.

Entre totes elles, destaca l’etapa Marató, la més exigent, amb més de 400 km de desert sense assistència. Un autèntic viatge al límit que travessa la frontera amb Algèria i porta els equips a paratges de pel·lícula. 

Solidaritat sobre rodes: més de 20 tones de material solidari

Des del 2017, any rere any, els pilots d’UNIRAID es converteixen en autèntics ambaixadors de la solidaritat, portant material essencial a les comunitats més desafavorides. Enguany, la xifra parla per si sola: han entregat més de 20 tones de material gràcies a aquest esforç col·lectiu. Però, què vol dir això?

  • Energia verda per a tothom: un camp de plaques solars per portar electricitat a diversos poblats allunyats de les grans ciutats.
  • Tecnologia per als més petits: una aula d’informàtica equipada amb ordinadors donats per universitats.
  • Mobilitat sense barreres: més cadires de rodes per a persones amb mobilitat reduïda.
  • Suport mèdic: donació de més de 3 tones de material farmacèutic per a hospitals i farmàcies.

UNIRAID i Assegur: compartim valors i compromís


A Assegur sempre hem tingut un objectiu clar: cuidar les persones, estar al seu costat en cada moment i garantir-los tranquil·litat davant qualsevol repte. Ja ho dèiem al principi de l’article: valors com la solidaritat, l’esforç i el treball en equip són part del nostre ADN, i és per això que ens enorgulleix donar suport a iniciatives com UNIRAID.

Aquesta aventura no només porta els participants a recórrer quilòmetres de desert, sinó que els ensenya la importància de la cooperació, la resiliència i la capacitat d’ajudar els altres. Ser part d’UNIRAID és molt més que viure una experiència extrema: és deixar el món una mica millor del que l’hem trobat. 

Si no t’agraden els espàrrecs, prova aquestes receptes (i en parlem després)

Els espàrrecs són una font de fibra, tenen poques calories i són rics en antioxidants… però no t’acaben de fer el pes. I si els hi donem als espàrrecs una segona oportunitat? Et proposem tres receptes perquè deixin de ser aquell vegetal amb gust dubtós que sempre acaba a la vora del plat i passin a ser un nou imprescindible a la teva cuina. No cal que ens donis les gràcies ara.


L’opció dolç-salat: espàrrecs amb mel i mostassa


Si creus que als espàrrecs els falta alguna cosa, aquest és el toc que els canviarà la vida (i el gust). El secret és l’equilibri: la dolçor de la mel, l’acidesa de la mostassa i el punt amarg dels espàrrecs fan una combinació que, un cop la provis, et costarà oblidar.

Ingredients:

  • 1 grapat d’espàrrecs verds
  • 1 cullerada de mel
  • 1 cullerada de mostassa Dijon
  • 1 raig de vinagre balsàmic
  • 1 cullerada d’oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre al gust

El procés (més fàcil del que imagines):

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Barreja en un bol la mel, la mostassa i l’oli.
  4. Posa els espàrrecs en una safata de forn, reparteix la barreja per sobre i afegeix sal i pebre.
  5. Enforna uns 12-15 minuts, fins que estiguin tendres però encara ferms.
  6. Serveix-los calents i gaudeix-los com a acompanyament o com a snack directe del forn al plat.


La versió crunchy: rotllets d’espàrrecs amb pernil


Una recepta simple, però amb un gran efecte. Són cruixents, salats i ideals per servir com a aperitiu. Tenen tot allò que fa que un plat sigui addictiu, i només necessiten dos ingredients.

Ingredients:

  • 1 manat d’espàrrecs verds
  • 8-10 talls de pernil salat (ibèric si vols fer-ho bé)

Passos senzills per un resultat espectacular:

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Embolica cada espàrrec amb una tira de pernil.
  4. Posa’ls en una safata de forn i enforna durant 10-12 minuts, fins que el pernil estigui cruixent i els espàrrecs, tendres.
  5. Serveix-los calents, amb un toc de pebre negre per acabar de rematar el plat.

No et belluguis: t’estem llegint la ment. Els vols encara més cruixents? Quan els faltin 3 minuts per acabar-se de fer, treu-los del forn, embolica’ls amb un full de pasta brick i torna’ls a enfornar.


Espàrrecs gurmet: recepta pas a pas


Aquesta recepta és per aquells que volen una mica més. Els espàrrecs, quan es combinen amb formatge i fruits secs, passen d’ingredient secundari a estrella del plat. Creu-nos.

Ingredients:

  • 1 grapat d’espàrrecs verds
  • 50 g de formatge parmesà
  • Un grapat d’ametlles torrades i picades. Si els vols més perfumats, fes servir ametlles laminades.
  • 1 cullerada d’oli d’oliva verge extra
  • 1 culleradeta de suc de llimona
  • Sal i pebre al gust

El pas a pas perquè quedin perfectes:

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Posa’ls en una safata de forn amb oli, sal i pebre. Enforna durant 10 minuts.
  4. Afegeix el formatge esmicolat i les ametlles picades. Torna-ho a enfornar 5 minuts més, fins que el formatge es fongui lleugerament.
  5. Abans de servir, afegeix un raig de suc de llimona.

Prova aquestes receptes, i després en parlem. Qui sap, potser acabes comprant-ne un manat cada setmana. Per cert: a l’hora de fer la compra va bé saber quines verdures tenim de temporada a Andorra a l’abril.

Potser tens una addicció al cortisol i no ho saps

Hi ha gent que no sap viure sense cafè. Gent que no pot començar el dia sense revisar els correus. Gent que té sempre la sensació que arriba tard a tot, encara que surti amb temps. I després hi ha una altra addicció, més silenciosa però igual de real: la del cortisol.

Sí, l’hormona de l’estrès.

Aquesta que et manté alerta quan tens una reunió important, que et fa reaccionar ràpid quan alguna cosa no surt com esperaves. I també la que, quan es descontrola, et pot portar a un estat de tensió constant sense que te n’adonis. Potser creus que simplement “tens moltes coses al cap”, però… i si el teu cos s’hagués enganxat a l’estrès?


Per què el cortisol és essencial?

El cortisol no és l’enemic. De fet, és una hormona imprescindible per a la nostra supervivència. Es fabrica a les glàndules suprarenals i s’encarrega de regular funcions tan bàsiques com:

  • La resposta a l’estrès, activant el cos per reaccionar davant d’una situació de perill.
  • El control del sucre en sang, ajudant a mantenir l’energia estable.
  • La regulació de la pressió arterial.
  • La resposta inflamatòria del cos davant d’infeccions o ferides.

El problema arriba, ja t’ho imaginaràs, quan aquesta resposta es manté activada massa temps. És a dir, quan l’estrès ja no és puntual, sinó una constant en el teu dia a dia.


Com un nivell elevat de cortisol pot afectar el teu cos?

Quan el cortisol es manté elevat durant molt de temps, el teu cos ho acaba pagant. Els efectes poden ser subtils al principi, però si no hi poses fre, poden acabar convertint-se en problemes de salut:

  • Tens dificultats per adormir-te o et despertes esgotat? Un excés de cortisol pot interferir en la producció de melatonina, l’hormona del son.
  • El cortisol afavoreix l’acumulació de greix a la zona abdominal i pot augmentar la gana, fent que vulguis menjar aliments rics en sucre i greixos.
  • Malgrat tenir l’estrès disparat, pots sentir-te esgotat perquè el cos està en un estat d’alerta constant.
  • L’estrès crònic afecta l’intestí, provocant inflor, mala digestió i, en alguns casos, fins i tot síndrome de l’intestí irritable.

Quan el cortisol està elevat durant molt de temps, la capacitat del cos per defensar-se de virus i bacteris disminueix.


Senyals d’alarma: com saber si el teu cos està “enganxat” a l’estrès?


Aquestes són algunes pistes que poden indicar que el teu cos s’ha acostumat a l’estrès i que els teus nivells de cortisol estan massa elevats:

  • Tens mal de cap o tensió muscular constant.
  • Notes una fatiga mental exagerada, però et costa desconnectar.
  • T’has acostumat a funcionar sense descansar. Amb cafè ja tires.
  • Tens moments de gana descontrolada, especialment per aliments dolços.
  • Qualsevol petita contrarietat et genera una resposta emocional desproporcionada.

Si t’hi has vist reflectit, potser ha arribat el moment de donar-li una treva al teu sistema nerviós.


Què pots fer per baixar el cortisol?


El primer pas per recuperar l’equilibri és dir-li al teu cos que pot abaixar la guàrdia. No hi ha una solució màgica, però incorporar petites accions al teu dia a dia pot ajudar-te a reduir l’estrès:

  • El cortisol i la son van del braçet. Intenta mantenir una rutina regular, evita les pantalles abans d’anar a dormir i crea un ambient relaxant a la teva habitació.
  • Fer exercici moderat ajuda a regular el cortisol, però l’excés d’entrenament pot fer que s’elevi encara més. Escolta el teu cos. 
  • No fer res també és productiu. Practica tècniques de respiració, meditació o simplement regala’t moments sense estímuls.
  • Redueix el sucre, la cafeïna i els ultraprocessats. Inclou aliments rics en omega-3 (com l’alvocat, els fruits secs i el peix blau) i aliments rics en magnesi, com les llavors de carabassa o els espàrrecs .
  • Fes coses que t’agradin: Llegir, escoltar música, passar temps amb amics o qualsevol cosa que et faci desconnectar té un impacte directe en la regulació del cortisol.

El cortisol no és dolent per si sol, però viure en un estat d’estrès permanent sí que ho és. Si has notat que el teu cos et demana pausa, escolta’l. Trobar l’equilibri és clau per evitar que l’estrès es converteixi en un problema de salut a llarg termini.

Quan arriba l’al·lèrgia a Andorra? Calendari del pol·len

Esternuts, ulls plorosos, picor al nas… Quan arriba la primavera (o fins i tot abans), molta gent comença a notar els efectes de les al·lèrgies estacionals. Si cada any et trobes amb el mateix problema i vols anticipar-te, et portem un calendari d’al·lèrgies per saber en quins mesos hi ha més pol·len a les nostres valls i alguns consells per controlar els símptomes.


Calendari del pol·len a Andorra: quins mesos són els pitjors?


Cada tipus de pol·len té la seva època de màxima activitat, i a Andorra hi ha diversos moments clau en què les al·lèrgies es disparen. Pren nota del calendari per preparar-te:


  • Gener – març: Cupressàcies (xiprers i cedres). Un dels primers pòl·lens de l’any, afecta especialment les zones urbanes i de muntanya a Andorra.

  • Abril – maig: gramínies. La pol·linització d’aquests arbres és intensa a moltes parròquies d’Andorra i pot provocar crisis al·lèrgiques greus.

  • Juny – agost: Olivera i herba de Sant Joan. Tot i que no és el moment més crític, encara hi ha concentracions altes de pol·len en algunes zones del país.

  • Setembre – octubre: Artemísia. Una de les últimes pol·linitzacions de l’any, afecta especialment aquells que ja tenen al·lèrgia a altres plantes.

Si cada any et trobes amb els mateixos símptomes, però mai t’has fet proves per saber exactament a què ets al·lèrgic, potser és el moment de fer-ho. Un diagnòstic precís és clau per evitar malestar innecessari i trobar el millor tractament.


L’al·lèrgia al pol·len no només depèn del calendari


A Andorra, on el ritme de vida pot ser intens, l’estrès pot desencadenar reaccions al·lèrgiques més fortes. Per què?

• El cortisol desregula el sistema immunitari. Quan estem estressats, el nostre cos allibera cortisol, que afecta la resposta inflamatòria i pot fer que reaccionem més fortament als al·lèrgens.

• L’estrès pot agreujar l’asma i la rinitis, fent que els esternuts, la congestió i la dificultat per respirar siguin més intenses.

• L’al·lèrgia genera malestar, el malestar genera més estrès i això empitjora encara més els símptomes.

L’al·lèrgia no la podem evitar del tot, però sí que podem prendre mesures per minimitzar-ne els efectes. Mantenir una alimentació equilibrada i fer exercici regularment poden ajudar-nos a reforçar el sistema immunitari i reduir la inflamació. Comença a cuidar-te amb nosaltres.

Quantes hores al dia portes auriculars? Algú t’ha de dir això

Auriculars per treballar. Auriculars per anar en bus. Auriculars per fer esport. Auriculars per evitar converses incòmodes al supermercat. Siguem sincers: ens passen més temps posats que a la butxaca. Però… t’has parat mai a pensar com afecten la teva oïda? No, no ens posarem alarmistes, però hi ha coses que algú ens ha de dir. 

El volum massa alt i l’ús prolongat poden provocar danys auditius irreversibles. I no, no cal que estiguis escoltant música a tot drap per fer-te malbé l’oïda: fins i tot nivells moderats, si es mantenen durant moltes hores, poden afectar la teva audició. Així que si ets dels que viuen amb una banda sonora constant, para atenció, perquè cuidar la teva oïda no vol dir renunciar als auriculars, sinó aprendre a fer-los servir amb cap.


Com afecten els auriculars a la teva salut auditiva?


L’ús continuat i inadequat pot tenir efectes a llarg termini:

  • L’exposició prolongada a sons forts pot danyar les cèl·lules ciliades de l’orella interna, i un cop es malmeten… no es regeneren.
  • Si mai has sentit aquell xiulet constant després d’una sessió de música alta, has de saber que no és normal. Pot ser un avís de dany auditiu.
  • Algunes persones desenvolupen una sensibilitat exagerada als sons quotidians, fent que qualsevol soroll les molesti molt més del compte.
  • Compartir auriculars, no netejar-los o usar-los durant moltes hores seguides pot afavorir la proliferació de bacteris i fongs. 

Aquestes són les conseqüències d’un mal ús continuat. Per sort, hi ha maneres fàcils de protegir la teva oïda sense renunciar als auriculars.


Quin volum és segur?


Segons l’OMS, el volum segur està per sota dels 85 decibels. Una bona referència és no superar el 60% del volum màxim del dispositiu i ajustar el límit al teu smartphone. Comprova si algú al teu costat pot sentir la teva música: si la sent, és massa forta. Sembla evident, oi? Doncs si després de fer servir auriculars notes un brunzit a les orelles, és un avís per abaixar el volum.

Escolta’l, perquè el teu cos no sempre et donarà una segona oportunitat.


Consells per protegir la teva oïda sense renunciar als auriculars


Són fàcils de seguir:

  • Desinfecta els auriculars amb regularitat: Retira les gomes de silicona (si en tenen) i renta-les amb aigua tèbia i sabó neutre. Amb un bastonet de cotó lleugerament humitejat amb alcohol isopropílic (70% o més), neteja la part externa i la malla del so. Fes servir un escuradents o un raspall suau per eliminar la brutícia acumulada sense pressionar massa. Aquesta neteja l’hauriem de fer cada setmana.
  • Si pots, porta auriculars de diadema: Aïllen millor el so i permeten escoltar a volums més baixos que els de botó.
  • Evita escoltar música en ambients sorollosos: Si hi ha molt soroll de fons, pujaràs el volum sense adonar-te’n.
  • I, sempre que puguis, segueix la regla 60/60: No superis el 60% del volum màxim i fes pauses cada 60 minuts.

Quan hauries de fer una revisió auditiva?


Si últimament sents aquell xiulet constant a les orelles, si tens la sensació de tenir les orelles tapades o et costa entendre les converses en ambients sorollosos, podria ser un bon moment per fer una revisió auditiva. També és recomanable visitar un especialista si t’adones que has d’apujar el volum de la televisió o del mòbil més del compte per sentir-lo bé, o si experimentes marejos freqüents i problemes d’equilibri. La pèrdua d’audició sol ser gradual i pot passar desapercebuda durant anys, però detectar-la a temps pot marcar la diferència. No esperis a notar més símptomes. Escolta el teu cos avui.

Quintudèrmia a Andorra: Una nova amenaça sanitària?

Cada hivern, les consultes es tornen a omplir de casos de grip, refredats i bronquitis. Res de nou. Però aquest any, la situació ha fet un salt més enllà. El terme “quintudèmia” ha irromput amb força i ens posa davant d’un escenari complex: cinc virus respiratoris coincidint al mateix temps, col·lapsant les consultes mèdiques i incrementant el risc de complicacions en persones vulnerables.

Però és realment una nova amenaça o només un nom per descriure una realitat que ja vivíem?


Quins virus conformen la quintudèmia?


El que fa especial la quintudèmia no és un virus en concret, sinó la combinació de diversos virus que poden infectar-nos al mateix temps o encadenar-se, debilitant el nostre sistema immunitari. Aquests són els cinc protagonistes:

  • Grip – Un clàssic de cada hivern, però aquest any amb una incidència més alta del normal.
  • COVID-19 – Encara present amb noves variants que, tot i no ser tan greus com en els primers anys, continuen sent una amenaça per a moltes persones.
  • Virus respiratori sincicial (VRS) – És especialment perillós en nadons i persones grans, ja que pot provocar bronquiolitis i pneumònia.
  • Rinovirus – Principal causant del refredat comú, i malgrat que sovint es considera inofensiu, pot desencadenar infeccions més greus en persones vulnerables.
  • Adenovirus – Pot provocar infeccions respiratòries, però també gastrointestinals, creant un escenari complicat en hospitals i escoles.

Aquesta combinació d’infeccions simultànies augmenta el risc de complicacions i fa que el nombre de persones afectades sigui més alt que altres hiverns.


Com afecta la quintudèmia?


Encara que qualsevol pot contagiar-se, els efectes no són iguals per a tothom. Hi ha col·lectius més vulnerables als efectes d’aquest cúmul de virus:

  • Infants i nadons: El seu sistema immunitari encara s’està desenvolupant, i virus com el VRS poden derivar en bronquiolitis greu o hospitalitzacions.
  • Persones grans: Amb defenses més baixes, una infecció respiratòria pot derivar en complicacions com pneumònia o insuficiència respiratòria.
  • Persones amb malalties cròniques: Asma, diabetis o problemes cardiovasculars poden empitjorar amb una infecció respiratòria i necessitar hospitalització.
  • Pacients immunodeprimits: Un refredat pot ser lleu per a molts, però per a persones amb defenses baixes pot convertir-se en una infecció greu que trigui setmanes a superar-se.

Com protegir-se de la quintudèmia?


No hi ha una fórmula màgica per evitar aquests virus, però sí que hi ha hàbits senzills que poden marcar la diferència.

1. Els virus respiratoris es transmeten fàcilment quan toquem superfícies contaminades i després ens toquem la cara, els ulls o la boca. Rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó redueix el risc de contagi de manera significativa.

2. A l’hivern tanquem finestres per evitar el fred, però això facilita l’acumulació de virus en suspensió. Obrir finestres almenys 10 minuts al dia ajuda a renovar l’aire i reduir el risc d’infecció. 

3. La vacuna de la grip continua sent l’eina clau per reduir complicacions greus. Si formes part d’un grup de risc, parla amb el teu metge sobre la vacunació.

4. Un sistema immunitari fort és el millor escut contra infeccions. Menjar bé, descansar prou hores i reduir l’estrès poden ajudar a tenir unes defenses més fortes.


Quan cal anar al metge?


No tots els refredats o grips necessiten atenció mèdica, però en alguns casos és important consultar un professional:

  • Febre alta persistent (més de 3 dies).
  • Dificultat per respirar o sensació d’ofec.
  • Tos molt intensa o que no millora amb el pas dels dies.
  • Cansament extrem o marejos.

Si tens algun d’aquests símptomes o pertanys a un grup de risc, no esperis: una visita a temps pot evitar complicacions greus.

Quan es tracta de la teva salut o la dels teus fills, tenir accés a consultes de pediatria, pneumologia o medicina interna pot marcar la diferència entre una recuperació ràpida i una complicació més greu. 

Si vols conèixer les opcions per tenir una atenció mèdica àgil i sense preocupacions, informa’t aquí.