Vitamines de la A a la “Z”: Tot el que has de saber [Part 1]

Ens donen energia, ens ajuden a agafar bon color, a mantenir una bona vista i a cuidar la pell. Tothom ha sentit a parlar de les vitamines i el paper clau que juguen en el nostre benestar, però no tothom entén ni sap exactament com funcionen. De fet, sovint barregem unes amb altres, i ens creiem i perpetuem mentides i mitges veritats. Per això t’hem fet aquesta guia, que dividirem en dues parts perquè sigui més fàcil de digerir. 

 

Comencem pel principi: què és ben bé una vitamina? 

 

Les vitamines són micronutrients que necessitem en quantitats petites però fonamentals per a mantenir-nos saludables i poder realitzar diverses funcions vitals. 

 

Aquestes molècules no són produïdes pel nostre cos en quantitats suficients: les hem d’anar a buscar als aliments. Després en parlem: Primer has de saber que existeixen diferents tipus de vitamines, cadascuna amb funcions específiques. 

 

Quants tipus de vitamines existeixen? 

 

Sabies que els noms de les vitamines corresponen a l’ordre en el qual les van anar descobrint?És a dir que la Vitamina A va ser la primera que van trobar, i així successivament. Ara bé, no totes les vitamines són iguals: tenim dos grups principals: les solubles en greix (com les vitamines A, D, E i K) i les solubles en aigua (com les vitamines del complex B i la vitamina C).

Quina és diferència? Com s’emmagatzemen i es transporten.  

 

Fixa’t: les vitamines solubles en greix tendeixen a emmagatzemar-se en el teixit gras i poden acumular-se en el cos, mentre que les solubles en aigua es dissolen fàcilment en el torrent sanguini i l’excés s’elimina a través de l’orina. 

 

Siguem pràctics: això en què t’afecta a tu?  

 

Bé, pensa que, per exemple, les vitamines que són solubles en greix requereixen la presència de greixos en la dieta per a la seva adequada absorció i transport. Traducció: La presència de greixos a la teva dieta és clau per a assegurar que aquestes vitamines siguin absorbides eficaçment. És a dir, que una dieta baixa en greixos pot dificultar l’absorció d’aquestes vitamines liposolubles, la qual cosa potencialment podria conduir a deficiències nutricionals si no es consumeixen en quantitats suficients o si l’absorció es veu compromesa. No obstant això, també t’hem de dir que és important mantenir un equilibri: un excés de vitamines liposolubles també pot ser perjudicial per a la salut.  

 

D’aquí la importància de la dieta equilibrada. 

Ara que ja tens una base, anem a veure vitamina per vitamina què t’aporta i en quins aliments la pots trobar. 

 

Vitamina A: El retinol 

 

La vitamina A és una vitamina superimportant per al nostre cos. Ens ajuda a mantenir una visió saludable, enforteix el nostre sistema immunitari. També és fonamental per a la pell i el creixement cel·lular. 

 

La vitamina A la tenim en dues formes: com a retinol, que ve de fonts animals com ara la llet, el formatge, la mantega, el porc o el pollastre, i com carotenoide, que es troba a fruites i verdures com les carrotes, els espinacs, els pebrots vermells i les carabasses. 

 

La vitamina A és liposoluble, cosa que significa que es dissol en greixos. Consumir aliments amb greixos saludables, com ara l’oli d’oliva, alvocats, fruita seca i llavors, pot millorar l’absorció. És a dir, que si vols vitamina A i et prepares una amanida amb espinacs i alvocat, ho estaràs fent molt bé. 

 

El grup de les vitamines B: de la tiamina a l’àcid fòlic 

 

El grup de vitamines B funciona com un equip de vitamines que treballen juntes. Això és el que fan: 

 

  • Vitamina B1 (Tiamina): Ajuda el nostre cos a convertir els aliments en energia. Es troba en aliments com a cereals integrals, llegums, nous i carn de porc.
     
  • Vitamina B2 (Riboflavina): Ajuda a mantenir la pell, els ulls i el sistema nerviós saludables. Està en aliments com a lactis, ous, carns magres, bròcoli i espinacs.
     
  • Vitamina B3 (Niacina): També ajuda a convertir els aliments en energia i és bona per a la pell i el sistema digestiu. Es troba en pollastre, peix, carn magra, nous i grans sencers.
     
  • Vitamina B5 (Àcid Pantotènic): Ajuda en la producció d’energia i en la formació d’hormones. Es troba en una àmplia gamma d’aliments com a carns, ous, vegetals, llegums i productes lactis.
     
  • Vitamina B6 (Piridoxina): És important per al desenvolupament del cervell i ajuda el nostre cos a fer servir les proteïnes que mengem. Es troba en aliments com ara plàtans, pollastre, peix i fruita seca.
     
  • Vitamina B7 (Biotina): Ajuda en el metabolisme dels greixos i carbohidrats i és bona per a la pell i el cabell. Es troba en ous, nous, espinacs i alvocats.
     
  • Vitamina B9 (Àcid Fòlic): Crucial per al creixement i desenvolupament, especialment en dones embarassades. Està en vegetals de fulla verda, llegums, taronges i alvocats.
     
  • Vitamina B12 (Cobalamina): Essencial per a la formació de glòbuls vermells i el bon funcionament del sistema nerviós. Es troba en aliments d’origen animal com a carns, peixos, ous i lactis. 

 

Vitamina C: essencial per a absorbir el ferro 

 

Sí, la Vitamina C és “la dels refredats”. És la responsable d’enfortir el nostre sistema immunitari, ajudant-nos a combatre refredats i malalties. A més, és essencial per a la formació de col·lagen, una proteïna clau per a la pell, els ossos, els vasos sanguinis i les genives. 

 

A més d’això, també millora de l’absorció de ferro dels aliments vegetals, la protecció de les nostres cèl·lules del mal dels radicals lliures i l’acceleració del procés de curació de ferides.  

 

On pots trobar aquesta vitamina? Principalment, als cítrics, les maduixes, kiwis, mangos, pinyes i melons són bones fonts, i també la tens a les verdures com ara els pebrots vermells i verds, el bròcoli, la col arrissada, els espinacs, cols de Brussel·les i els tomàquets. 

 

 

Veritat o mentida: si cuino un aliment perd les vitamines? 

 

Bé, el procés de cocció pot afectar la quantitat de vitamines en els aliments, però el grau de pèrdua de vitamines varia segons el mètode de cocció, la durada i la temperatura. 

 

Algunes vitamines són més sensibles a la calor, a l’aigua o a l’exposició a l’aire. Recuperem la classificació que vam fer al principi d’aquesta guia i t’ho expliquem: 

 

  • Vitamines solubles en aigua (com la vitamina C i algunes del complex B): Són més sensibles a la calor i poden dissoldre’s en l’aigua durant la cocció. Per tant, en bullir aliments o cuinar-los amb abundant aigua durant llargs períodes, aquestes vitamines poden perdre’s en el líquid de cocció. 

 

  • Vitamines solubles en greix (com les vitamines A, D, E i K): Són més estables a la calor, però poden degradar-se en presència d’oxigen o llum. No obstant això, en cuinar aliments que contenen aquestes vitamines, generalment no es perden en la mateixa mesura que les solubles en aigua. 

 

Si el que vols minimitzar la pèrdua de nutrients durant la cocció, aquí et donem alguns consells: 

 

  • Cuinar els aliments durant un temps més curt i a temperatures més baixes pot ajudar a retenir més nutrients.  
  • Si és possible, utilitza menys aigua en cuinar per a reduir la quantitat de vitamines que es perden per dissolució.  
  • Alguns mètodes de cocció suaus com el vapor, l’enfornat o el saltat ràpid preserven millor els nutrients en comparació amb bullir els aliments.  
  • Si cuines amb mètodes de cocció que generen líquids (com ara sopes o guisats), pots consumir aquest líquid per a aprofitar les vitamines i nutrients que s’hagin dissolt en ell.  

 


En aquest article t’hem explicat com funcionen i com es classifiquen les vitamines, i hem vist en detall els grups A, B i C. Estigues atent a les nostres xarxes per no perdre’t la segona part, on també parlarem dels suplements vitamínics i dels riscos de consumir una vitamina en excés.  

Farmaciola de casa: que has de tenir i com ho has de guardar

  1. De forma conscient o no, tots acabem emmagatzemant medicaments a casa. Diga-li farmaciola, diga-li caixa de cures, diga-li calaix al moble del bany o com vulguis. La pregunta és: ja ho fas bé? Previsiblement, la resposta és no, i no perquè sigui res complicat conservar medicaments a casa, sinó perquè ho fem replicant costums que portem veient tota la vida i que poden fins i tot arribar a alterar les propietats del contingut de la nostra farmaciola.

 

Però abans de parlar dels errors parlem del contingut.  

 

Què hauries de tenir a la farmaciola de casa? 

 

Partint de la base que Andorra és un país de 468 km² amb més de 55 farmàcies repartides per les 7 parròquies , la lògica ens diu que a casa hauríem de guardar només els medicaments bàsics (sense caducar). I quan parlem de bàsics no només parlem de medicaments. T’ho expliquem. 

 

Què has de comprar per tapar i protegir una ferida 

 

Un tall amb un full d’aquells que fan mal només de llegir-ho, un ensurt menor cuinant o una raspada a la muntanya: a casa, l’ideal és tenir un sortit d’apòsits, tirites i gases, perquè mai se sap que pot passar, i és fàcil (sobretot si tens nens) que alguna cosa passi. Què pots guardar? 

 

  • Tiretes: per cobrir petits talls. 
  • Apòsits adhesius: per cobrir ferides una mica més grans, ampolles, etc. 
  • Esparadrap: per fixar bé un apòsit o una gasa. 
  • Punts d’aproximació: per ferides més greus que una rascada. 
  • Gasa: per tapar o comprimir ferides grans o sagnants 

 

Els apòsits caduquen? No t’ho creuràs, però sí. Tot i que segurament no veuràs cap data de caducitat a una tireta, has de saber que la seva vida útil és de 5 anys, a partir dels quals perdrà el seu poder adhesiu. Evidentment, hi ha apòsits més específics, com ara els famosos COMPEED, que caduquen al cap de 36 mesos després de l’obertura de la caixa.Tot i que et sembli una exageració, no costa res anotar la data d’obertura amb un retolador permanent abans de tornar a guardar la caixa d’apòsits després del seu primer ús.  

Ara parlem dels antisèptics.

 

Antisèptics a la farmaciola de casa: quin és el millor? 

 

Un antisèptic és una substància química que s’utilitza per a prevenir el creixement o la proliferació de microorganismes (com ara bacteris, virus o fongs) en teixits vius. És a dir, el Betadine de tota la vida. Però atenció, perquè comprar i guardar povidona iodada a casa no és la millor opció. Sobretot si tens nens petits.  

 

T’ho expliquem i veiem les alternatives: 

 

 

Si tens dubtes, el millor que pots fer és consultar amb el teu farmacèutic en el moment de comprar antisèptics. Ell és l’especialista. 

 

Coneixes les bosses de fred instantànies? 

 

La bossa de pèsols que guardes al congelador no és en cap cas la millor opció per alleujar una zona inflamada després d’un mal cop. Tampoc ho és, per molt que ho sembli, un grapat de glaçons embolicats d’aquella manera amb el drap de la cuina.  

Per aquests casos el millor és guardar a la teva farmaciola un parell de bosses de fred. Així, arribat el moment, amb només un cop podràs activar una opció més segura per alleujar la inflamació mentre valores si cal anar a veure un especialista. 

 

Potser ja t’ho imaginaves, però aquestes bosses de fred també caduquen. La seva vida útil és d’uns 5 anys. 

 

Dalsy, Apiretal, Efferalgan…què compro i quan l’he de prendre 

 

Sempre va bé guardar una caixa de paracetamol (Apiretal en la seva versió infantil) a la farmaciola de casa. Com ja sabràs, el paracetamol pot tenir diferents noms: Gelocatil, Termalgin, Efferalgan o Xumadol, i tot i que és famós per calmar el dolor i la febre sense atacar l’estómac, has de saber que si en prens molt pot ser perjudicial per al teu fetge. És a dir, que si tens problemes hepàtics, no hauries de prendre paracetamol. Tret d’aquest cas, el paracetamol és una bona opció guardar a la farmaciola i tractar dolor que no impliqui inflamació: maldecaps, mal d’ossos i febre. 

 

No podem parlar de febre sense parlar de termòmetres. A la farmaciola hauries de guardar un termòmetre, i, preferiblement digital. Recorda que el de mercuri és tòxic i fa anys que no es fabrica, i el de galinstan –aquell que sembla de mercuri, però no ho és– és precís, però és massa lent. (Enllaç font: https://www.rtve.es/noticias/20201110/mejor-termometro-fiebre-temperatura-coronavirus-covid/2054794.shtml )Tornem als analgèsics. 

 

Què passa amb l’ibuprofèn? Potser el coneixes també sota el nom comercial de Neobrufen, Espidifen, Nurofen (o Dalsy si parlem de nens). Fa efecte en poc més de 5 minuts i millor que el prenguis amb el dinar perquè, efectivament, l’ibuprofèn ataca l’estómac. [Text Wrapping Break][Text Wrapping Break]Has de saber que si tens problemes de ronyó o úlceres pèptiques tampoc hauries de prendre Ibuprofèn. (Enllaç font https://boticariagarcia.com/ibuprofeno-paracetamol-para-que-sirve/) Dit això, guardar una caixa d’ibuprofèn a casa pot venir bé per alleugerir dolors musculars, mal de dents o lesions com una torçada. És a dir, per calmar el dolor que sí que implica inflamació. Totes dues paraules comencen per la lletra i, ho recordaràs fàcilment.  


Ja saps que tant l’un com l’altre caduquen, i que pots veure la seva data límit a la caixa o al relleu platejat de l’embalatge. És interessant revisar-la de tant en tant, i no guardar medicaments caducats a casa, perquè passat aquest límit ja no es pot garantir la seva actuació, i la idea de la farmaciola de casa és que puguis tenir a mà solucions quan més ho necessites.  

  

Sèrum fisiològic amb probiòtics 

 

Agradi o no, el sèrum fisiològic és fonamental per restaurar l’equilibri electrolític i fer front a una possible deshidratació. El pots comprar a qualsevol farmàcia, sigui en sobres o bricks de sabors. T’aguantarà uns 3 anys, així que si tens fills petits no estarà de més tenir una mica d’estoc a la farmaciola de casa. 

Aquests són els bàsics. A partir d’aquí, cadascú coneix els seus hàbits, les seves circumstàncies i sap el que pot necessitar. Ara bé: on has de guardar la farmaciola? Parlem de l’error més greu i més comú de tots. 

 

La farmaciola de casa no s’ha de guardar al bany ni a la cuina 

 

“Guardar en un lloc fresc i sec”.  És igual si els medicaments estan a una caixa metàl·lica, al calaix del moble del bany o al de la cuina: mai, en cap cas, has de guardar la farmaciola en aquestes habitacions. Per què? Doncs perquè són les que tenen més canvis de temperatura. Efectivament: La dutxa i els fogons no només fan apujar el termòmetre, també fan d’aquestes estades les més humides de la casa. Segur que tens un lloc millor per emmagatzemar coses tan delicades com els medicaments. 


Hem fet un bon repàs als bàsics que hauries de tenir a la farmaciola, però això no deixa de ser una recomanació genèrica. El millor que pots fer, i no ens cansarem de repetir-ho, és parlar amb el teu farmacèutic… i aprofitar per portar els medicaments que estiguin caducats al punt de recollida.  

 

A Andorra tenim prop d’una vintena de farmàcies amb punt de recollida, però si la teva no està entre elles pots deixar-los a qualsevol Centre d’Atenció Primària o a la deixalleria comunal. Mai, mai, mai a les escombraries.  

Pel·lícules de por: així reacciona el nostre cos

Mira al teu voltant: la cartellera del cinema, la programació de la tele, els catàlegs de les teves plataformes favorites… fins i tot els streamers juguen a jocs de por. És difícil escapar de la por quan la por és tendència. I al final, t’agradi o no, alguna pel·lícula acaba caient. Ni que sigui per la tradició. O per compromís. 


Que sí, que no a tothom li agrada el gènere de terror, però això no treu que, la por, sempre que sigui recreativa, ajuda el teu cos a produir hormones beneficioses per al teu organisme. Així que les esgarrifances, els pèls de punta, crits, i palpitacions paguen la pena. Sobretot si la pel·lícula és bona. 

 

Evidentment, això és així sempre que tinguis l’edat per a veure-la, i no siguis sensible a aquest contingut. Si no formes part d’aquest grup de persones i tens curiositat per entendre com afecta veure una pel·lícula d’aquest tipus al teu cos, continua llegint. 

 

La resposta «Lluita fugida» o el pilar de la supervivència 

 

La por és una reacció natural i automàtica que provoca canvis en el teu organisme. L’objectiu és tan antic com la humanitat: preparar-te per a enfrontar una amenaça o escapar d’ella. Segur que alguns d’aquests canvis físics et sonen, però t’has preguntat mai per què el teu cos respon d’aquesta manera quan veu una pel·lícula de por? Revelarem el misteri: 

 

  • El teu cor batega més de pressa, i ho fa per a augmentar el subministrament d’oxigen als músculs i al cervell. 
  • Les teves pupil·les es dilaten per a permetre una major entrada de llum, la qual cosa millora la visió si estàs a les fosques i et permetria identificar possibles amenaces. 
  • També augmenta la teva pressió arterial, perquè la sang flueixi més forta i més ràpid. Això prepara els teus músculs per a l’acció. 
  • Notaràs que respires amb més freqüència: les teves vies respiratòries s’eixamplen i la respiració s’accelera perquè entri més oxigen. 
  • Comences a suar: l’objectiu no és cap altre que refredar el cos, ja que la seva temperatura està pujant (i podria pujar més a causa de l’activitat muscular i l’excitació). 
  • En aquest punt, es redistribueix el flux sanguini: el teu sistema nerviós el redirigeix cap als músculs i el cervell, prioritzant aquests òrgans per a l’acció immediata i reduint el flux a àrees menys crítiques, com ara el sistema digestiu. Et fa mal la panxa si veus una pel·lícula de por? Ara ja saps per què pot ser. 
  • Puja l’adrenalina: el teu cos allibera hormones d’estrès per a augmentar l’energia i l’alerta. I això prepara al teu cos per a l’acció ràpida. 
  • Els teus músculs es tiben per a respondre a qualsevol amenaça. 

 

Com veus, aquest catàleg de canvis és essencial per a sobreviure en situacions de veritable perill. Però l’Anabelle, La Monja o l’Annibal Lecter, per molt que ho pugui arribar a semblar, no són un perill real. Així que els canvis fisiològics que experimentes al sofà casa no tenen res a veure comparats amb els que es produirien a la vida real. Imagina’t.  

Això no treu que hi hagi un grup de persones que trobin que aquesta resposta fisiològica lleugera afegeix emoció i entusiasme a l’experiència de veure una pel·lícula de terror. Pot augmentar la immersió i fer-la més emocionant. Alguns dirien que fins i tot, addictiva. 

 

Fins a quin punt la por ens pot generar addicció? 

 

No negarem que hi ha una part de la societat que busca repetidament experiències que generan por. Parlem de pel·lícules però també de parcs d’atraccions de terror, exploracions urbanes, videojocs o scape rooms. 

La por en si mateixa no és addictiva en el sentit tradicional (quan pensem en l’addicció ho fem també en substàncies com l’alcohol o les drogues). Però sí que és cert que les persones que gaudeixen de la por busquen constantment experimentar un alliberament d’adrenalina. Per què ho fan? A banda de que pot ser una experiència engrescadora amb els amics o la família, principalment per dos factors: 

 

  • Distreu de preocupacions personals: la teva atenció està centrada en la trama i en l’experiència emocional de la pel·lícula en lloc de les teves preocupacions.  
  • Sensació de control: Encara que les pel·lícules de por poden ser esgarrifoses, sovint tens la sensació d’estar sota una situació controlada. Saps que estàs veient una obra de ficció. Que la nena del pou es queda al pou, i que el Jack, per molta força que tingui, mai trespassarà la teva pantalla amb la seva destral. Això et provoca una certa sensació de seguretat, ja que pots desconnectar quan vulguis i recordar que el que estàs veient no és real.  

 

La por és, per a moltes persones, una forma controlada d’alliberar tensions. I això, sempre que no tingui un impacte negatiu en la teva salut, ja està bé.  

 

És tendència, però, és cert que la por crema calories? 

 

Una pel·lícula dura 90 minuts. Si aquests 90 minuts són de pura adrenalina, podries cremar fins a 113 calories. No t’ho diem nosaltres, t’ho diu la Universitat de Westminster. I espera, que també han fet una llista amb les pel·lícules que més calories cremen. Te la reproduïm:

El Resplandor – 174 calories. 

Tiburón – 161 calories. 

El Exorcista – 158 calories. 

Alien – 152 calories.  

Saw – 133 calories.  

Pesadilla en Elm Street – 118 calories.  

Paranormal Activity – 111 calories.  

El proyecto de la Bruja de Blair – 107 calories.  

La Matanza de Texas – 105 calories.  

[REC] – 101 calories. 


No negarem que les respostes fisiològiques a la por, com l’augment de la freqüència cardíaca i l’alliberament d’adrenalina, poden augmentar el metabolisme basal durant un curt període de temps. Ara bé: aquest augment és temporal i no es tradueix en una crema significativa de calories. A més, la magnitud de l’augment del metabolisme és petita en comparació amb la despesa calòrica total diaria d’una persona. Segurament cremaràs més calories anant a comprar.  

Traducció: que si estàs buscant cremar calories, veure una pel·lícula de por no és una estratègia efectiva, però sí que pot ser una excusa vàlida per a convèncer a algun indecís del gènere de la temporada. I no t’oblidis les crispetes! 

Pòlissa d’exèquies a Andorra: assegura la tranquil·litat dels teus en el moment més difícil

La mort és tan antiga com l’existència. I les assegurances d’exèquies, podríem dir-te que també. És clar que amb el pas del temps, els avenços, els nous costums i necessitats el concepte ha anat evolucionant, però ja a l’antic Egipte se’n parlava d’això.  

Com et pots imaginar, al 3000 a.C ningú va contractar una assegurança funerària, pòlissa d’exèquies o assegurança de decessos. D’aquella se’n deia “ajuda de la comunitat”.  

Quan algú moria, la gent s’unia per a assegurar-se que els rituals funeraris es duguessin a terme segons els costums i tradicions. I això implicava la contribució amb recursos econòmics i esforços col·lectius. Com a curiositat et direm que, en aquella època era la comunitat qui pagava, però també qui sovint havia de construir les tombes. 

Per sort, ara és una altra història. 

Els temps han canviat, però l’essència és la mateixa: donar suport a la família, alliberant-la de gestions i despeses perquè es pugui acomiadar com cal la persona que estimen. Costa una mica, però arlem d’això.  

 

Què cobreix una pòlissa d’exèquies a Andorra? 

 

Amb la pòlissa d’exèquies d’assegur, la teva família tindrà: 

 

  • Tranquil·litat econòmica: Assegur es farà càrrec de totes les despeses derivades del servei funerari i del trasllat. 
  • Tranquil·litat operativa: Assegur s’ocuparà de tot. De les gestions i els preparatius. 
  • I opcions: podran escollir el país on es farà l’enterrament. No necessàriament ha de ser Andorra.  
A Assegur t’ofereixen la pòlissa d’exèquies més completa d’Andorra, que inclou: 

  • El servei de decés: tot el servei fúnebre, des de les despeses d’enterrament fins a l’esquela i les flors. 
  • El trasllat del cadàver des de qualsevol punt del món. 
  • Assistència en viatges, amb cobertures per estades en hotels a l’estranger, consultes mèdiques a l’estranger, assistència a menors d’edat o retorn anticipat d’assegurats que es trobin de viatge a l’estranger. 
  • Indemnització en cas d’accidents (fins a 9000€). 
  • I servei d’atenció les 24 h en qualsevol lloc del món. 

 

Ha mort un familiar meu a Andorra i no tenia una pòlissa d’exèquies. Qui paga l’enterrament? 

 

Si un familiar directe teu ha mort i no tenia contractada una pòlissa d’exèquies, són els hereus els qui han de fer-se càrrec de les despeses i totes les gestions de l’enterrament. Un enterrament a Andorra pot costar més de 3.000€ (un preu que pot apujar molt fàcilment si, per exemple, has de pagar un viatge al lloc d’origen del familiar).  

 

Quant costa a Andorra una pòlissa d’exèquies? 

 

Demanar el pressupost d’una pòlissa d’exèquies a Assegur no et traurà ni 3 minuts. Pots fer-ho en línia, omplint el formulari de la seva pàgina web amb les quatre dades que et demanen. Si contractes ara, podràs beneficiar-te de la promoció que tenen activa fins al 31/03/2024.   

És a dir que no només tindràs la pòlissa d’exèquies més completa al millor preu, sinó que a més, els dos primers mesos seran gratuïts.  

Contracta la pòlissa d’exèquies el novembre de 2023 i no paguis res fins al febrer del 2024.  

Les advertències de vaporejar que no pots ignorar

Qui més o qui menys ha vist una cigarreta electrònica per Andorra: són aquells dispositius d’aspecte futurista i colors sovint cridaners que treuen un fum que fa olor d’ambientador –dels bons, és clar–. Els usuaris d’aquests ginys no fumen: vaporejen (que és com en diem en català), o “vapean”, que diuen els nostres veïns. Vaporejar, que ve de vapor, sona millor, com més inofensiu, estarem d’acord. Doncs no ho és, i d’això fa temps que se’n parla.

Si bé el concepte de cigarreta electrònica es va desenvolupar als anys 60 (és a dir que de modern, no en té res), no es va comercialitzar fins al 2003. Qui ho va fer va ser en Hon Lik, a qui Google es refereix com el pare de la cigarreta electrònica: un farmacèutic de la Xina que, després de perdre al seu pare degut al càncer de pulmó relacionat amb el tabac, va voler aportar el seu granet de sorra.

La seva motivació personal el va portar a inventar un dispositiu que podria oferir nicotina als fumadors sense els productes químics tòxics i carcinògens presents en el fum del tabac. La idea podia semblar bona. Què va passar llavors? 

 

 

Del fum al vapor: Així es va popularitzar la cigarreta electrònica 

 

Les cigarretes electròniques van guanyar popularitat a la Xina i es van expandir mundialment a principis de la dècada del 2000 fins a arribar a Andorra, ara fa uns anys. A mesura que la consciència sobre els riscos per a la salut associats amb el tabaquisme tradicional augmentava, moltes persones van veure en el vaporeig una alternativa més segura, i, fins i tot, una manera progressiva de deixar el tabac.   

 

Amb l’objectiu de fer-los més atractius, els dispositius es van fer més assequibles, i a les prestatgeries dels punts de venda van començar a aparèixer una àmplia varietat de sabors: cotó de sucre, pastís de formatge, blat de moro i mantega, cafè amb dònuts i fins i tot pizza. Ja t’imagines quina mena de públic va atreure aquest ventall de sabors, oi? Exacte, als joves. Gent que fins llavors mai havia fumat, però estaven interessats a provar el vaporeig.  

 

Com és normal, van començar a sorgir preguntes sobre la seguretat a llarg termini d’aquesta nova manera de fumar. Venedors i consumidors deien que era menys nociu que les cigarretes tradicionals, i, evidentment, es desconeixia l’impacte complet del vaporeig en la salut.  

 

 

La incòmoda veritat sobre el vaporeig: riscos de les cigarretes electròniques per a la salut 

 

L’impacte que vaporejar té en la salut no és cap broma. Amb estudis a la mà, podem dir-te que les cigarretes electròniques provoquen un dany a l’ADN similar a les cigarretes tradicionals. Però, evidentment, la llista de riscos associats a vaporejar és més llarga.  

 

Vaporejar crea addicció a la nicotina  

 

Segons l’Informe del Cirurgià General dels Estats Units de l’any 2020, aproximadament el 90% dels fumadors adults van començar a fumar abans dels 18 anys, la qual cosa destaca la importància de prevenir l’addicció a la nicotina en la joventut. Dit això, has de saber que: 

 

  • La nicotina, present en molts productes de vaporeig, és altament addictiva i pot tenir efectes duradors en el cervell. 

  • El cervell adolescent és particularment vulnerable a l’addicció pel fet que les àrees responsables del control d’impulsos i la presa de decisions encara estan en desenvolupament.

  • Això no queda aquí: Un estudi publicat en la revista JAMA PEDIATRICS al 2017 va concloure que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenien una probabilitat significativament major de començar a fumar cigarrets tradicionals en el futur. 

 

Vaporejar perjudica la salut dels teus pulmons 

 

Seguim amb més estudis, aquest cop amb un publicat al Journal of the American Heart Association, que al 2019 va trobar que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenen més probabilitats de tenir símptomes respiratoris que els que no vaporejen. La inhalació de substàncies químiques presents als líquids pot provocar problemes respiratoris, inclosos símptomes com a tos i dificultat per a respirar. 

 

Vaporejar i l’aparició de problemes de salut mental  

 

Si bé la relació causal encara no està completament establerta i es necessiten recerques addicionals, aquest estudi proporciona una visió intrigant de la possible connexió. Un estudi publicat en la revista JAMA Pediatrics al 2019 va trobar una associació entre el vaporeig en adolescents i un major risc de símptomes de depressió.  

Però què té a veure vaporejar amb la salut mental? Molt: 

  • Addicció a la nicotina: una substància addictiva que pot afectar el sistema de recompensa del cervell. L’addicció a la nicotina pot portar a canvis en l’estat d’ànim i la regulació emocional, la qual cosa podria contribuir als símptomes de depressió en adolescents. 
  • Estrès relacionat amb el vaporeig: especialment si són conscients dels riscos per a la salut associats amb el consum o si enfronten problemes relacionats amb l’addicció.  
  • Canvis en la química cerebral: Tot i que es necessita més recerca, existeix la possibilitat que el vaporeig pugui tenir un impacte directe en la química cerebral dels adolescents. I això podria contribuir als símptomes de depressió.  

 

 

El fum del vaporeig és tòxic per a les persones que estan al teu voltant?  

 

Que vaporejar és perjudicial per a les persones que fumen amb cigarreta electrònica ha quedat clar. Però i la gent que està al seu voltant? La resposta és sí: el fum del vaporeig, sovint denominat «vapor de segona mà» pot contenir substàncies químiques tòxiques i partícules que poden ser perjudicials per a les persones que ho inhalen, fins i tot si no estan directament usant el dispositiu de vaporeig.  

I, evidentment, això planteja preocupacions sobre l’exposició involuntària al vaporeig en entorns on es permet fumar: El vapor de segona mà pot contenir nicotina, formaldehid, acetaldehid, metalls pesants i altres substàncies químiques que s’alliberen quan s’escalfen els líquids. Aquestes partícules poden dipositar-se en els pulmons i causar mal a la salut pulmonar. 

 

 

Ha quedat clar que això del vaporeig no és una moda: és un problema de salut pública integral, a Andorra i arreu. El ventall de reptes que tenim sobre la taula és ben ampli: cal investigar més i informar millor, però també educar i proporcionar recursos per ajudar que les persones que fumen (o es plantegen fumar) amb cigarreta electrònica puguin prendre decisions informades, i no es deixin seduir per la seva falsa i atractiva innocuïtat. 

 

Portes tota la vida prenent el cafè malament

Segle IX, Etiopia. El Kaldi és un pastor de cabres que fa dies que veu en elles un comportament una mica estrany. Estan accelerades i juganeres. Més enèrgiques del normal.  

Intrigat, el Kaldi decideix parar atenció al que menja el seu ramat. És així com descobreix un arbust amb uns fruits ben curiosos que fins ara no havia vist mai. Valent, en menja un parell. La sensació d’eufòria després del regust amarg no es va fer esperar gaire.  

Això s’havia de compartir.  

Decidit, en va portar un bon grapat al monestir més proper i va compartir amb els monjos la seva experiència. Aquests monjos de seguida van trobar una utilitat als fruits del pastor: gràcies a ells, podien mantenir-se desperts amb més facilitat durant les seves llargues sessions d’oració nocturnes. Dotze segles després, tot i que la finalitat ha canviat, la tradició és ben bé la mateixa. 

Aquesta anècdota –que té més de llegenda que d’història, perquè sobre l’origen del cafè hi ha molt escrit i poc comprovat– ha anat passant de generació en generació, fins a convertir-se en una part tan essencial com entranyable de la història de l’elixir de la nostra espècie: la beguda que t’aixeca i protagonitza totes i cadascuna de les teves jornades laborals. Tenim raó, oi? Doncs t’hem de dir una cosa: segurament portes tota la vida prenent el cafè malament.  

 

Quanta cafeïna és bona? 

Apunta: 400 mg. És a dir, 4 tasses. Però no tothom aguanta 4 tasses de cafè diàries. Tot depèn dels efectes secundaris que notis. Segurament molts et seran familiars: 

 

  • Insomni: Això és de primer d’estudiant, però no podem parlar dels efectes secundaris del cafè sense mencionar-ho. La cafeïna és un estimulant, i com a tal, pot interferir amb la qualitat del somni, i també dificultar agafar la son.
  • Nerviosisme i ansietat: Ídem. L’excés de cafeïna pot provocar nerviosisme, ansietat, inquietud i agitació en algunes persones. Lligat a això, tenim un altre clàssic: l’augment del ritme cardíac i palpitacions.
  • Tremolors: El consum excessiu de cafeïna pot causar tremolors o mans tremoloses en algunes persones. Per què? Quan consumeixes cafeïna, augmenta l’alliberament de neurotransmissors com la noradrenalina i la dopamina. Aquests neurotransmissors poden augmentar l’excitació i l’activitat en el cervell, i també l’activitat muscular. És llavors quan comencen a tremolar les mans. I parlant d’això: has de saber que si una persona consumeix cafeïna de manera regular i després redueix abruptament la seva ingesta o passa per un període d’abstinència, pot experimentar tremolors com un dels símptomes d’abstinència de la cafeïna. Seguim. 
  • Problemes gastrointestinals: La cafeïna pot irritar el revestiment de l’estómac, la qual cosa pot portar a problemes gastrointestinals com a acidesa estomacal, nàusees o malestar estomacal. 
  • Maldecaps: Encara que la cafeïna es fa servir en alguns medicaments per a alleujar els maldecaps, el consum excessiu de cafè també pot desencadenar-los. Un cop més, si deixes el cafè, has de saber que aquests maldecaps formen part de la llista de símptomes de la síndrome d’abstinència de la cafeïna.   
  • Augment de la pressió arterial: El consum excessiu de cafeïna pot elevar temporalment la pressió arterial, la qual cosa pot ser un risc per a les persones amb hipertensió o problemes cardíacs.
  • Desgast de l’esmalt dental: El cafè és àcid i pot contribuir al desgast de l’esmalt dental si es consumeix en excés.  
  • Osteoporosi: En casos de consum excessiu i crònic, la cafeïna pot interferir amb l’absorció de calci en el cos, la qual cosa podria augmentar el risc d’osteoporosi.  

 

Bé, ara que ja saps quina és la dosi diària de cafè recomanada (recorda, 4 tasses) i ja estàs alertat sobre els riscos de consumir massa cafeïna, podem parlar de la teva rutina de cafè.  

 

Existeix una manera correcta de prendre cafè, i és aquesta 

 

La tassa del matí: El cortisol, conegut com a l'»hormona de l’estrès», és una substància química produïda per les teves glàndules suprarenals. La seva producció segueix un patró diürn natural, aconseguint el seu punt màxim en el cos humà aproximadament de 8.00 a 9.00 del matí. Aquesta cresta matutina de cortisol és part del mecanisme que ens ajuda a despertar-nos i sentir-nos alerta al començament del dia. Per què t’expliquem això ara? Doncs perquè no ets l’única persona que el primer que fa –després d’apagar l’alarma– és encendre la cafetera. Malament: quan el cortisol està al punt màxim, el teu cos ja està en un estat d’alerta natural, cosa que significa que la cafeïna tindria un efecte menys pronunciat. Traducció: no estàs aprofitant la teva primera tassa de cafè. 

 

Segons els investigadors de la Universitat de Sheffield, el moment més eficient per a gaudir d’una primera tassa de cafè és quan els nivells de cortisol en el cos disminueixen: és a dir, al voltant de les 9.30 a 11.30 del matí. 

 

La tassa de després de menjar: l’empenta necessària per sobreviure a la tarda i no arribar a casa arrossegant els peus. Un altre clàssic, oi? Doncs depenent del que hagis menjat, millor que t’ho estalviïs. T’ho expliquem:  


El cafè té tanins (que potser et sonen del vi negre, i que també estan a la xocolata o al te). Bé, aquests tanins són components naturals que tenen propietats astringents i s’han estudiat pels seus possibles beneficis per a la salut. Però poden tenir efectes en l’absorció d’uns certs nutrients, com ara el ferro. És a dir: que si has menjat carn, verdures de fulla verda, ous o llegums, millor que deixis el cafè per més tard. 

Des del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes i Nutricionistes d’Espanya (CGCODN), recomanen esperar el temps de la digestió: uns 60/90 minuts. De no fer-ho, el teu cos no absorbiria el ferro, amb totes les conseqüències que això pot tenir a llarg termini per a la teva salut. 

 

Fins a quina hora pots prendre cafè? 

 

Ja ho saps: la mateixa tassa de cafè pot ser una bendició o un mal de cap. Tot depen de la hora i de la teva rutina, és clar, però que ens recomana la ciència? Sabem que la cafeina aguanta “viva” al nostre cos unes 6 hores de mitja. És a dir que si vols anar a dormir a les 11 de la nit i llevar-te amb bona cara, hauries d’evitar el cafè després de les 5 de la tarda. 

 

No podem acabar aquest article sense desmentir, de la mà del National Institute of Health (NIH) dels Estats Units, allò que hauràs sentit mil cops de que prendre cafè no és bo pel cor: segons conclou el seu estudi, “el consum de cafè no sols no resulta perjudicial per a la salut del nostre cor sinó que pot protegir-nos de malalties cardiovasculars, respiratòries i infeccioses”.  

 

Apa, ara sí, a gaudir d’una bona tassa!  

Pantalles massa d’hora? Així desenvolupen els nens l’addicció a internet

Si navegar per internet és fàcil i entretingut per a tu, que ets adult, imagina que fascinant pot ser per a un nen. Tot és nou: la sensació d’evasió, la curiositat, la possibilitat de parlar, jugar, compartir contingut, desenvolupar la teva personalitat en línia… les infinites possibilitats que ens ofereix el món digital l’han convertit en una arma de doble tall per a aquelles persones que no saben –o no poden– fixar un límit saludable al seu consum.  

En aquest article parlarem del col·lectiu més vulnerable: el dels nens. Però no hem de caure en l’error d’associar l’addicció a internet a una franja d’edat. Dit això, entrem en matèria.  

 

Nens i addicció a internet: factors de risc 


L’addicció a internet en nens no neix d’un dia per l’altre: es desenvolupa gradualment, a mesura que l’ús excessiu es converteix en un hàbit. Allò que pot començar com un interès normal i saludable, a poc a poc es pot convertir en una necessitat compulsiva. I com t’hauràs imaginat ja, el de l’addicció és un procés complex que no depèn d’un sol factor: Hi ha una sèrie d’actituds, rutines i recompenses que activen l’engranatge de la dependència.  

Et donem algunes claus: 

  • La facilitat d’accés a la xarxa pot portar a un ús excessiu. És evident, però t’ho hem de recordar: Els nens que tenen un accés constant a dispositius tenen una major probabilitat de desenvolupar addicció a Internet. I més si aquest accés no està controlat per un adult. 
  • Els videojocs en línia, especialment aquells que fomenten la interacció social i la competència, poden ser altament addictius per als nens. La sensació d’assoliment i la necessitat de progressar en el joc poden mantenir-los connectats durant llargs períodes de temps. 
  • Les xarxes socials poden ser una gran font d’addicció per als nens, ja que busquen la validació i la interacció amb els seus amics en línia. La constant actualització de contingut i la possibilitat de rebre «m’agrada» i comentaris poden incentivar l’ús excessiu. 


Com amb tota addicció, la falta de límits clars per part dels pares pot permetre que els fills perdin el control. Els nens poden tenir dificultats per a autoregular el consum, sobretot si parlem d’eines tan atractives i entretingudes com internet. Però no tot té a veure amb l’entreteniment. T’ho expliquem. 

  

El camí cap a l’addicció digital: causes subjacents en nens 

 

Està clar que, en general, els nens (com els adults) veuen l’ús d’internet com una via d’entreteniment instantani. Però si parlem d’abús d’internet, cal aprofundir una mica, perquè les raons poden anar més enllà de l’esbargiment. 

 

  • Cerca d’una fuita emocional: La interacció en línia pot oferir una distracció temporal de les seves preocupacions del món físic. Quan un nen desenvolupa una addicció a internet, sovint arrossega problemes subjacents: parlem, per exemple, de depressió, l’ansietat o solitud. En aquest context, la interacció en línia pot oferir una sensació de comunitat i suport emocional  que pot ser addictiva.  
  • Falta d’activitats offline: Si els nens no tenen activitats i passatemps en el món real que despertin la seva curiositat, fomentin la seva autoestima i els mantinguin entretinguts, és més probable que passin la major part del seu temps en línia, buscant allò que troben a faltar en el món offline. Si t’hi fixes, els adults també ho fem això. 
  • Pressió de grup: La influència d’amics que passen molt temps en línia pot portar al fet que un nen també ho faci, fins i tot si inicialment no tenia un interès tan gran en la tecnologia. 

 

Per sort, hi ha una sèrie de senyals que t’ajudaran a reconèixer, o, com a mínim, sospitar que el teu fill pot tenir un problema. Parlem d’elles. 


El meu fill està desenvolupant una addicció a internet? Senyals d’alarma 

 

Com hem dit abans, l’addicció a internet no neix d’un dia per l’altre. L’atenció té un paper clau en aquest procés de detecció. La llista de senyals d’alarma és llarga, començant per l’excessiu temps en línia i l’abandonament progressiu dels seus deures escolars, tasques domèstiques o altres responsabilitats.  

Aquí tens uns quants més: 

  • El teu fill comença a aïllar-se d’amics i familiars, i s’estima més passar el temps en línia en lloc d’interactuar en persona, o mostra una disminució en les seves habilitats socials. 
  • Menteix sobre el temps i l’activitat en línia: Els nens que estan desenvolupant una addicció a internet sovint menteixen sobre la quantitat de temps que passen en línia o les activitats que realitzen per por a les conseqüències que la detecció del problema els hi pot comportar. 
  • Es queda despert fins tard per a navegar sense la teva supervisió.  
  • Té falta de concentració: L’addicció a internet pot afectar la capacitat d’un nen per a concentrar-se en tasques fora de la pantalla, la qual cosa sol reflectir-se en un baix rendiment escolar. 
  • Apareixen símptomes d’abstinència: Quan se’ls impedeix l’accés a internet, alguns nens poden mostrar símptomes d’abstinència, com a irritabilitat, ansietat i agitació. 

 

Aquests senyals d’alarma no necessàriament indiquen una addicció per si sols, però si observes diverses d’elles en conjunt i de manera persistent, és important que abordis la situació amb sensibilitat i demanis ajuda professional si és necessari per a ajudar el teu fill a recuperar un equilibri saludable en la seva relació amb la tecnologia i l’ús d’internet. Però com?  

 

Estratègies per abordar l’addicció a internet 

 

La clau és la comprensió, la comunicació i la paciència. Això, que és molt fàcil de dir, pot arribar a ser un veritable repte per a qualsevol família. Aquí tens algunes pautes per abordar la situació:  


  1. Comunicació oberta: parla obertament sense jutjar el teu fill. Demana-li què fa a internet i com se sent sobre aquest tema. Escolta atentament les seves preocupacions. Culpar o criticar constantment al teu fill per la seva addicció pot empitjorar la situació. Recorda sempre que l’addicció és una malaltia, i l’enfocament ha de ser en l’ajuda i el suport, no en la culpa. 
  2. Assegura’t que el teu fill se senti secundat i comprès a casa. Parla de les seves relacions, dels estudis, dels seus somnis, les seves pors… És important que estiris el fil per descobrir qualsevol preocupació emocional que pugui tenir. 
  3. Has de ser un model a seguir per al teu fill. Ja saps que els nens tendeixen a imitar el comportament dels adults. Un adult que no regula el seu temps en línia difícilment podrà reconduir la relació que té el seu fill amb internet.  


Explica-li al teu fill els riscos associats amb l’ús excessiu d’Internet, com els problemes de salut, acadèmics i socials. Atenció amb això: 

 

  • Espantar als nens amb amenaces i horrors d’Internet pot causar més ansietat que consciència. Però també els hi pot fer creure que exageres, li tu perdràs tota la credibilitat.  
  • Els nens poden no entendre els riscos abstractes. Dona-li exemples concrets.  

 

Generació en línia: Documentals per entendre millor l’addicció digital en joves 

 

El de l’addicció a internet és un problema greu i cada cop més frequent en nens. Si vols conèixer casos reals per guanyar perspectiva, et recomanem un parell de documentals:   

  • «Desconnexió digital» («Digital Disconnect»): per analitzar els perills de l’addicció a internet i com pot afectar la vida de les persones, especialment dels joves. 
  • «Childhood 2.0»: una mirada a com els nens estan sent criats en un món hiperconectat i les implicacions que això té per al seu desenvolupament i benestar. 

 

Quan has de demanar l’ajuda d’un professional? 

 

Un dels errors més grans és ignorar o minimitzar l’addicció a Internet d’un fill. Creure que «és només una fase» o que «tots els nens ho fan» pot retardar la intervenció necessària.  

Si creus que la situació és greu o que el teu fill mostra signes evidents d’addicció, el millor que pots fer és aixecar el braç i demanar l’ajuda d’un professional de la salut mental o un terapeuta especialitzat en addiccions. Ells poden avaluar la situació millor i proporcionar orientació i tractament adequats per al teu fill, però també per a tu.  

Síndrome postvacacional: invent o realitat?

És oficial: estem en aquesta època de l’any en la qual cos i ment es rebel·len davant la perspectiva d’abandonar l’hamaca, la furgo o la tovallola de la platja per tornar a l’oficina. La síndrome postvacacional (SPV) és un xoc de realitat després d’un somni fantàstic. Ni és fàcil, ni ningú se’n deslliura de patir ni que sigui una miqueta les conseqüències de capbussar-se novament en la rutina. La síndrome postvacacional és de manual i els que vivim a Andorra sabem que això comença a intensificar-se minuts abans de passar la frontera. 

La SPV és el repte de tornar a trobar el teu ritme enmig del caos postvacacional. La seva durada depèn de diversos factors, entre ells, com de molt t’agradi la teva feina, si et sents a casa teva i per a quan tens programada la propera escapada. Malgrat tot, sempre hi ha algú que alegrement et dirà que això de la síndrome postvacacional és un bluf. Que el que tens és mandra de tornar a treballar, i punt. 

Anem a veure si els trets van per aquí.  

 

Què diu la ciència sobre la síndrome postvacacional? 

 

Per respondre’t bé aquesta pregunta hem de viatjar un moment a principis dels anys 80, quan dos psicòlegs, anomenats Salgado i Carvalho, van apostar per avaluar els efectes que el retorn al treball després de les vacances tenia en les persones. 

I com ho van avaluar això? 

Fàcil: van seleccionar un grup de participants que havien tornat recentment de les seves vacances i els van passar una sèrie de qüestionaris dissenyats per avaluar el seu estat emocional i psicològic. Després, van dur a terme entrevistes en profunditat per tenir una comprensió més detallada de les experiències individuals dels participants durant les seves vacances i com se sentien en tornar a treballar. 

Així, aquests dos psicòlegs van descobrir, ara ja fa més de 40 anys, que existeix una relació entre l’estrès laboral i la síndrome postvacacional. És a dir, que les persones que experimentaven nivells elevats d’estrès en el treball eren més propenses a patir SPV, cosa que avui sembla evident, però recorda que estem a l’any 1980. 

 

Tornem al present. 


Avui en dia la síndrome postvacacional no està reconeguda oficialment com a malaltia mental. Els professionals de la salut solen referir-se a aquest fenomen com a trastorn adaptatiu. És a dir, que es troba dins les situacions que a causa d’un canvi important comporten un augment de l’ansietat i dificultats per rendir al treball, però també per mantenir les relacions socials i/o complir amb les tasques bàsiques diàries. I a quantes persones afecta aquest trastorn adaptatiu? Segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS), el 60 % dels treballadors espanyols pateix síndrome postvacacional.  

Anem a veure exactament de què va això. 

 

Símptomes del Síndrome Postvacacional 

 

Els símptomes de la Síndrome Postvacacional són variats, però haurien de desaparèixer en un parell de setmanes. Si després d’aquest temps encara pateixes alteracions físiques o mentals, el millor que pots fer és acudir a un professional. 

 

Les alteracions físiques més comunes són: 

  • Cansament 
  • Falta d’apetit 
  • Dolors musculars 

I, entre les alteracions mentals destaquen: 

  • Irritabilitat 
  • Nerviosisme 
  • Apatia 
  • Tristesa 
  • Desesperança 

 

És evident que tornar a Andorra després de 20 dies a la platja i sentir cansament i tristesa no és motiu d’alarma. Però si després de 2 setmanes encara et costa adaptar-te al ritme que exigeix la teva rutina, et falta l’apetit o vius en un bucle de cansament, el millor que pots fer és aixecar la mà i parlar-ho amb el teu metge de capçalera. 


Com prevenir la Síndrome Postvacacional 

 

Aquí la clau és el canvi de mentalitat: En lloc de veure el retorn al treball com una càrrega, intenta enfocar-te en les oportunitats i els reptes que es presenten. Complicat, però útil. Et donarem 5 consells que pots aprofitar per fer que la teva tornada a la rutina sigui menys costeruda. 

 

  • Comunicació oberta: Si et preocupa alguna cosa en tornar al treball, intenta compartir-ho amb els teus superiors o companys. Estan per això. 
  • Respecta el teu temps d’adaptació: No et llancis directament a treballar el teu primer dia de retorn. Si és possible, programa un període d’adaptació. És a dir, que si t’ho pots permetre, torna a Andorra uns dies abans de començar a treballar, o comença amb una jornada laboral més curta. La transició gradual pot ajudar a reduir el xoc de tornar a la rutina. 
  • Cerca i cuida l’equilibri: Acostumem a programar la nostra vida laboral, però ens oblidem de reservar els espais per desconnectar. Quantes vegades has escrit al teu Google Calendar la paraula descans? Exacte, a això ens referim. Programa conscientment temps per fer activitats que et facin gaudir fora del treball, passejar per la muntanya amb el teu gos, passar temps amb els teus amics i familiars, o simplement gaudir d’estar a casa teva.

 

Síndrome Postvacacional i treball en remot: reptes i solucions de la nova normalitat laboral a Andorra 

 

Tot i que el model econòmic d’Andorra fa que un gran percentatge dels llocs de treball no siguin compatibles amb el teletreball, cada cop hi ha més persones que caminen cap a aquesta opció, buscant conciliar la seva vida laboral amb la professional. De fet, el 2022 la Cambra de Comerç assenyalava que un 19,5% de les empreses del nostre país permetia teletreballar als seus empleats. 

 

Però tornem al que ens ocupa: és possible tenir Síndrome Postvacacional si treballes en remot? 

 

Com veiem abans, l’SPV es caracteritza per símptomes com l’ansietat, la fatiga, la irritabilitat i la manca de concentració en tornar al treball després de les vacances. En el context del treball en remot, aquests símptomes poden intensificar-se a causa de diversos factors: 

 

  • Manca de separació: Una de les principals dificultats del treball en remot és la manca de separació física entre l’espai laboral i l’espai personal. Això pot fer que sigui més difícil desconnectar completament durant les vacances, la qual cosa, al seu torn, augmenta la probabilitat d’experimentar SPV en tornar al treball. 
  • Dificultat per establir límits: Els treballadors en remot sovint lluiten per establir límits clars entre el temps de treball i el temps lliure. Això pot portar a una sensació d’estar «sempre en el treball». I això augmenta l’estrès i la fatiga.  
  • Aïllament social: El treball en remot pot ser solitari, i les persones que han gaudit de les vacances en un entorn social poden sentir una major sensació d’aïllament en tornar al treball. 

 

El SPV i el treball en remot poden ser una combinació desafiadora, però no insuperable. Pren nota d’aquests consells: 

 

  • Crea el teu espai de treball: Això és de primer de remot. Si pots, separa físicament la teva vida laboral de la teva vida personal. I si el teu pis és petit, pots col·locar elements que visualment t’ajudin a diferenciar una zona de l’altra.
  • Durant les vacances desconnecta, però de veritat: Durant les vacances i fora de l’horari laboral, desconnecta completament dels dispositius i aplicacions relacionats amb el treball. Això, que sembla impossible, t’ajudarà a cuidar el teu temps de descans. Ja saps: desactiva notificacions, posa el telèfon en silenci i apaga l’ordinador. 
  • Fomenta la interacció social: Mantén el contacte amb els teus amics fins i tot mentre treballes en remot. Queda amb ells sempre que puguis. I si estan fora d’Andorra, programa trucades o reunions virtuals per mantenir una connexió social que t’ajudi a combatre l’aïllament. 

 

No podem acabar sense tornar a l’inici de l’article per respondre a la pregunta del milió: no, el síndrome postvacacional no és un conte. La influència de l’estrès, la qualitat de les teves vacances, la teva càrrega de treball i la manca d’equilibri entre el treball i la teva vida tenen molt a dir en el teu retorn a la rutina. Ara que ja tens una visió general dels símptomes, les conseqüències i les eines per afrontar millor aquests primers dies, recorda: les vacances són un luxe, però la vida quotidiana és un regal. 

 

Bon retorn! 

Així canvia el teu cos setmana a setmana quan deixes de beure alcohol

Per socialitzar, per relaxar-se, per celebrar, per ofegar les penes, per acompanyar un aperitiu, per curiositat o per costum. Les raons per les quals les persones trien consumir alcohol són molt variades, i les dades parlen per si soles: el 2020, un 13% de la població espanyola major de 15 anys prenia begudes alcohòliques cada dia. 

 

A Andorra no tenim dades tan recents, però perquè et facis una idea, el 2010 l’OMS va recollir dades de 191 països (entre els quals hi havia el nostre). En el rànquing de consum d’alcohol entre les persones de més de 15 anys, Andorra ocupa el 7è lloc: segons l’OMS, en aquella època la mitjana de consum d’alcohol a Andorra era de 13 litres per persona a l’any.  


No obstant això, i afortunadament, l’interès pels efectes de l’abandonament de l’alcohol és cada vegada més gran. I és que més enllà de les raons personals per prendre aquesta decisió, hi ha una sèrie de transformacions físiques notables que acompanyen el procés de deixar de beure. Parlem de millores en la salut del fetge, sí, però també de la reducció de l’ansietat així com la millora de la qualitat del son i la famosa pèrdua de pes. En aquest article explorarem amb tu com respon quan l’alcohol ja no forma part de l’equació. 

 

El teu fetge pot recuperar-se si deixes de beure alcohol 

 

El fetge és un dels òrgans que més es beneficia quan tanques l’aixeta de l’alcohol. Aquesta potent glàndula s’encarrega de processar i eliminar toxines del cos, incloent-hi l’alcohol. 


L’alcohol pot causar dany hepàtic, i això et pot empènyer a patir afeccions greus com la cirrosi, una enfermetat degenerativa greu amb consequències mortals. En deixar de beure, el fetge té l’oportunitat de guarir-se i regenerar-se. I és que els nivells d’enzims hepàtics es normalitzen i la funció millora gradualment, la qual cosa pot resultar en una major eficiència en la desintoxicació i un funcionament general més saludable. 

 

Dormiràs millor 

 

Això pot semblar contradictori al principi, perquè per a tothom és sabut –o cregut– que l’alcohol pot ajudar a agafar la son, i per tant, a dormir. El que ja no se sap és que l’alcohol pot interrompre els patrons de son i reduir la qualitat del repòs. Fixa’t com està afectant l’alcohol al teu descans: 

 

  • Modifica l‘arquitectura del son, alterant les etapes de son REM (moviments oculars ràpids) i no REM. Conseqüència? El teu son és menys reparador. 
  • Pot reduir la quantitat de somni profund (d’ones lentes) que experimentes. Aquest és essencial per a la restauració física i mental, per la qual cosa la seva manca pot afectar negativament l’energia i el benestar l’endemà.  
  • Pot portar a despertars durant la segona meitat de la nit. Això pot resultar en un son fragmentat i menys reparador. 
  • Relaxa els músculs a la gola, la qual cosa pot augmentar el risc de roncs i apnea del son. L’apnea del son és una afecció en la qual la respiració s’atura i es reprèn repetidament durant el son, la qual cosa pot interrompre el repòs normal. 
  • Pot causar somnis més vius i malsons. Això pot estar relacionat amb el seu impacte en les etapes del son REM, que són crucials per al processament d’emocions i la consolidació de la memòria. 
  • L’alcohol és diürètic, la qual cosa significa que augmenta la producció d’orina i pot portar a la deshidratació durant la nit. Això pot provocar interrupcions en el son per anar al bany i causar incomoditat general. 

 

Et sona? Doncs continua llegint, perquè l’alcohol no només afecta el teu repòs: també pot afectar els neurotransmissors al cervell, la qual cosa pot contribuir al desenvolupament o empitjorament de trastorns com la depressió i l’ansietat. 

 

Deixar de beure alcohol redueix l’ansietat 

 

Al principi d’aquest article et numeràvem algunes de les raons per les quals les persones trien consumir alcohol. I és que aquest ha estat sovint considerat com un recurs per relaxar-se i escapar momentàniament de la roda d’estrès en la qual ens atrapa el nostre ritme de vida. No obstant això, la seva relació amb la salut mental no és tan senzilla com sembla. Consumir alcohol pot portar a desequilibris químics al teu cervell i afectar negativament el sistema nerviós. I aquest perillós còctel és capaç d’augmentar la susceptibilitat a l’ansietat i la depressió. 

 

Deixar de beure alcohol canviarà les regles del joc: 

 

Tindràs major claredat mental: L’alcohol pot embullar el pensament i dificultar la concentració. 

El teu estat d’ànim millorarà: Com et dèiem abans, l’alcohol deprimeix el sistema nerviós central i altera els neurotransmissors que regulen l’estat d’ànim. Això pot contribuir al desenvolupament o empitjorament de la depressió. En eliminar l’alcohol, li estàs donant al teu cervell l’oportunitat de restaurar el seu equilibri químic. 

Reduiràs l’ansietat: L’alcohol pot tenir un efecte enganyós de rebufada momentània de l’ansietat. No et deixis enganyar, perquè el que està passant en realitat és precisament el contrari: l’augmenta. 


Quan el cos s’acostuma a l’alcohol, pot dependre’n com una forma de fer front a situacions estressants. En deixar de consumir alcohol, les persones poden aprendre a manejar l’ansietat de manera més efectiva, utilitzant estratègies saludables d’afrontament en lloc de dependre d’una substància.  

Deixar l’alcohol és un pas poderós cap a la reducció de l’ansietat. No obstant això, és important recordar que cada persona és única i que el procés pot variar. Buscar suport d’amics, familiars o professionals de la salut és fonamental per travessar aquest pont cap a la vida saludable amb èxit. 

 

Els beneficis de deixar de prendre alcohol es noten des del dia 1? 

 

Entendre com canvia el teu cos quan deixes de prendre alcohol està bé, però tenir clar a quin ritme ho fa és determinant. T’ajuda a ser pacient, entendre el procès, i ser més respectuós amb ell. Compartim amb tu un calendari de millores. 

 

Setmana 1-2: La desintoxicació inicial 

El teu sistema digestiu comença a recuperar-se, i el teu fetge comença a processar toxines de manera més eficient.  

 

Setmana 3-4: Millora del son i l’energia 

A mesura que avances en el teu primer mes, és possible que ja notis una millora en la qualitat del teu son. Els patrons de son seràn més regulars i reparadors , i poden contribuir a una major energia durant el dia. 

A més, és probable que experimentis una reducció en la inflamació i la inflamació, ja que el teu cos eliminarà l’excés de líquids i toxines. 

 

Setmana 5-6: Beneficis a la pell i la salut cardiovascular 

La manca d’alcohol pot tenir efectes notables en la salut de la teva pell. La hidratació millorada i la reducció de la inflamació poden resultar en una pell més clara i lluminosa. El teu sistema cardiovascular comença a beneficiar-se, ja que la pressió arterial pot disminuir i la circulació sanguínia millorar. 

 

Setmana 7-8: pèrdua de pes i augment del focus 

A mesura que el teu cos s’adapta a l’absència de calories buides de l’alcohol, és possible que comencis a notar una pèrdua de pes gradual. A més, moltes persones han compartit el seu augment en el focus i la claredat mental a mesura que els efectes de l’alcohol desapareixen completament. 

 

Setmana 9-10: Salut del fetge i estat d’ànim 

El teu fetge continua regenerant-se i guarint. Els nivells d’enzims hepàtics poden tornar a la normalitat, la qual cosa indica una funció hepàtica millorada. L’estabilització química al cervell i la reducció dels efectes depressors de l’alcohol poden contribuir a un major benestar emocional. 

 

Mesos posteriors: Transformació duradora 

 

A mesura que passa el temps, els beneficis de deixar de prendre alcohol s’acumulen i es tornen més notoris. El teu sistema immunitari pot reforçar-se, la teva salut cardiovascular pot millorar i la teva ment pot sentir-se més clara i equilibrada. 

Recorda que cada individu és únic i que els canvis poden variar. Mantenir un estil de vida saludable i sostenible, juntament amb la recerca de suport social i professional si ho creus necessari pot contribuir a una transformació duradora en la teva salut física i mental.  

SIBO: Què és el SIBO i quan has d’anar al metge?

Hi ha malalties més visibles que altres, capaces d’amagar-se entre una anomenada -i perillosa- normalitat. Assumim els seus símptomes i convivim amb els danys col·laterals, atribuint-los despreocupadament a problemes menors o, simplement, ignorant-los. És possible això? Pregunta-ho als milers d’usuaris de Tiktok que, gràcies a un trend, han descobert una malaltia que, sense saber-ho, potser forma part del seu dia a dia: el SIBO. 

 

Què és el SIBO? 

 

El SIBO és un acrònim de Síndrome de Sobrecreixement Bacterià a l’Intestí Prim, una afecció en la qual una quantitat excessiva de bacteris colonitza el teu intestí prim. (Parèntesi una mica escatològic: l’intestí prim és l’encarregat de descompondre els aliments en components més petits i absorbir els nutrients essencials pel cos. Tanquem el parèntesi). 

 

Generalment, el teu intestí prim té relativament pocs bacteris en comparació amb l’intestí gruixut, on habiten la majoria dels microorganismes beneficiosos. Doncs bé, quan les persones tenen SIBO, els bacteris es traslladen des de l’intestí gruixut fins a l’intestí prim en números anormalment alts. I això ho complica tot. 

 

Símptomes del SIBO 

 

Els teus bacteris s’alimenten del que menges. Aprofiten, sobretot els residus de la fibra, dels sucres, de les grasses i de les proteïnes. En fer-ho, generen substàncies, entre les quals destaca el gas: hidrogen i metà. Els símptomes del SIBO tenen a veure amb aquestes substàncies. Anem a veure’ls: 

 

  • Dolor abdominal: Un dels símptomes més comuns del SIBO és el dolor abdominal. Pot variar en intensitat i ubicació, però sovint es descriu com un dolor còlic o una sensació de inflor a la part superior o mitjana de l’abdomen.
  • Inflor abdominal: L’acumulació excessiva de gasos a l’intestí prim a causa del creixement bacterià pot provocar inflor. Això pot fer que l’abdomen sembli exageradament gros i tens.  
  • Gasos: La producció excessiva de gasos pels bacteris a l’intestí prim pot portar a una major formació de gasos.
  • Canvis en els patrons intestinals: Tant la diarrea com l’estrenyiment poden ser símptomes del SIBO. Algunes persones poden experimentar una alternança entre aquests dos extrems, el que es coneix com a diarrea-estrenyiment intermitent.
  • Malestar després de menjar: Les persones amb SIBO poden sentir-se incòmodes o tenir una sensació de plenitud després de menjar fins i tot petites porcions d’aliments.
  • Fadiga i debilitat: El SIBO pot afectar l’absorció de nutrients essencials a l’intestí prim, el que podria provocar fadiga i debilitat.
  • Canvis en la composició de les femtes: Algunes persones poden notar canvis en el color, la textura o la consistència de les femtes a causa de la mala absorció de nutrients.
  • Símptomes no gastrointestinals: En alguns casos, el SIBO també pot estar associat amb símptomes que no són específicament gastrointestinals, com ara mal de cap, dolors articulars i problemes de concentració i memòria.
 

El SIBO no és res de nou, però el seu salt a la fama sí. Ja et pots imaginar què ha passat a Tiktok, oi? Milers d’usuaris han començat a compartir els seus símptomes digestius visibles, encapçalats per l’inflor, que atribueixen al sobre creixement de la microbiota. La conseqüència: les peticions de proves de SIBO s’han incrementat exponencialment, i hi ha professionals de la salut que ja s’han referit a aquesta situació com a «pandèmia silenciosa de problemes digestius i hormonals».  

 

L’ alimentació, el consum d’alcohol, el poc exercici i l’estrès no ajuden. El nostre estil de vida és el brou de cultiu perfecte per als problemes de salut. I n’hi ha molts que comencen a l’estómac. La pregunta ara és: això es pot evitar? 

 

Puc prevenir el SIBO? 

 

Sí. Pots prendre mesures per reduir el risc de SIBO. I totes elles et seran senzilles i familiars.  

Fixa’t: 

  • Rentar-te les mans adequadament abans de menjar i després d’anar al lavabo pot ajudar a prevenir l’entrada de bacteris nocius al sistema digestiu. 
  • Evitar l’ús excessiu o innecessari d’antibiòtics, ja que poden alterar l’equilibri bacterià a l’intestí i afavorir el creixement excessiu de certs bacteris. Sempre segueix les indicacions del teu metge en prendre antibiòtics.
  • Si tens malalties que poden afectar el funcionament del sistema digestiu, com la malaltia de Crohn, la malaltia celíaca o la diabetis, segueix les recomanacions i els tractaments proporcionats pel teu metge per minimitzar el risc de SIBO.
  • Si has tingut cirurgies al sistema digestiu, assegura’t de seguir les pautes postoperatòries i les recomanacions del teu metge per evitar complicacions que podrien augmentar el risc de SIBO.
  • Si tens intolerància a la lactosa o a la fructosa, és important evitar els aliments que triguen símptomes, ja que aquests aliments no digerits poden fermentar a l’intestí i contribuir al creixement bacterià.
  • Mantenir una dieta rica en fibra i aliments equilibrats pot ajudar a mantenir la salut intestinal i prevenir problemes digestius. Tanmateix, en alguns casos, és possible que una dieta alta en fibra no sigui recomanable si ja s’ha diagnosticat SIBO. Consulta un professional de la salut per obtenir orientació adequada.Si tens símptomes gastrointestinals persistents, com inflor abdominal, dolor, canvis en els patrons intestinals o símptomes semblants, buscar atenció mèdica és clau per aconseguir un diagnòstic adequat i un tractament apropiat.
 

Tinc SIBO?

 

Només el teu metge pot respondre aquesta pregunta. I amb llegir de passada la llista de símptomes del SIBO, t’hauràs adonat del problema: són símptomes comuns, propis d’altres patologies com la celiaquia, la inflor abdominal funcional o la síndrome de còlon irritable. 

El diagnòstic del SIBO implica realitzar proves específiques, com la prova d’alè d’hidrogen o la prova d’alè de metà, que detecten els gasos produïts pels bacteris a l’intestí. Un cop diagnosticat, el tractament del SIBO generalment es basa en una combinació de canvis en la dieta i medicaments.

Des d’aquí només podem recomanar-te que, ara que tens una mica més d’informació sobre el que et pot estar passant al teu sistema digestiu, et posis en contacte amb el teu metge de capçalera. Recorda sempre que autodiagnosticar-te i automedicar-te només empitjorarà les coses!