Els patés (o untables) van de meravella amb pa, perquè fa de base neutra i t’assegura una mossegada cruixent, però aquests tres que et proposem avui brillen especialment amb bases vegetals: bastonets de pastanaga, tires de pebrot i rodanxes de cogombre. Per què? Per textura i per contrast: el paté és cremós, i la verdura és fresca i cruixent. I, de passada, és una manera molt simple de posar més verdures a taula sense haver de fer una amanida.
Abans de donar-te les receptes, et deixarem un tip per elevar el resultat: posa el paté en un bol, fes un petit clot al centre amb la cullera gran i acaba’l amb un raig d’oli, alguna cosa torrada (pinyons, ametlles) i un toc de pebre.
Ara sí, les propostes:
Paté de pèsols amb mis i romaní
Aquest paté funciona perquè juga amb el dolç vegetal del pèsol, l’umami del miso (que dona profunditat i fa que el gust sembli més elaborat, i el perfil resinós del romaní, que és literalment, el gust de les nostres muntanyes. Queda cremós però fresc, i per això brilla tant amb bases vegetals: el cogombre i el pebrot hi posen cruixent i aigua, i no et tapen el gust.
Per elevar-lo sense complicar-te, pensa en una mica de ratlladura de llimona per despertar-lo, pinyons torrats per donar-li textura i un punt torrat, i un raig d’oli amb romaní (o romaní molt picat, però poquet) perquè el final sigui elegant. Si et ve de gust, dona-li un toc de gràcia amb pebre blanc.
Nutritivament és més complet del que sembla: els pèsols aporten folat (B9) i vitamina C, a més de fibra i proteïna vegetal.
Paté de carrota rostida amb all negre
Aquest paté funciona perquè parteix d’una base molt agraïda: la pastanaga rostida. Quan la rosteixes, el gust es concentra i agafa una dolçor més fonda, gairebé caramel·litzada. L’all negre hi suma profunditat i un punt umami suau, i la farigola fa la resta. És un paté amb cos, i per això combina especialment bé amb bastonets frescos d’api o de cogombre.
Per millorar-lo, posa-li un punt d’àcid per tallar la dolçor: unes gotes de llimona o un vinagre suau. Després, corona’l amb ametlla o avellana torrada per donar textura i un final més sec. I, si vols un toc d’espècia que hi encaixi, el pebre vermell dolç o fumat li queda especialment bé, perquè acompanya el rostit sense tapar-lo.
Paté de carxofa amb ametlla i tàperes
Aquest paté és per a quan vols un aperitiu que sembli pensat, però que en realitat s’hagi fet en cinc minuts. És el típic que poses al mig de la taula i tothom pica sense adonar-se’n, perquè té un punt salí i elegant que enganxa. La carxofa hi porta aquell gust vegetal una mica amarg que fa de columna vertebral, l’ametlla hi posa cremositat i un greix suau, i les tàperes fan la jugada definitiva.
Si el vols fer brillar de veritat, no el serveixis com si fos una crema qualsevol. Dona-li frescor i cruixent: trossets de cogombre amb pell o fins i tot raves si en tens. I quan el tinguis al bol, julivert.