Si no t’agraden els espàrrecs, prova aquestes receptes (i en parlem després)

Els espàrrecs són una font de fibra, tenen poques calories i són rics en antioxidants… però no t’acaben de fer el pes. I si els hi donem als espàrrecs una segona oportunitat? Et proposem tres receptes perquè deixin de ser aquell vegetal amb gust dubtós que sempre acaba a la vora del plat i passin a ser un nou imprescindible a la teva cuina. No cal que ens donis les gràcies ara.


L’opció dolç-salat: espàrrecs amb mel i mostassa


Si creus que als espàrrecs els falta alguna cosa, aquest és el toc que els canviarà la vida (i el gust). El secret és l’equilibri: la dolçor de la mel, l’acidesa de la mostassa i el punt amarg dels espàrrecs fan una combinació que, un cop la provis, et costarà oblidar.

Ingredients:

  • 1 grapat d’espàrrecs verds
  • 1 cullerada de mel
  • 1 cullerada de mostassa Dijon
  • 1 raig de vinagre balsàmic
  • 1 cullerada d’oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre al gust

El procés (més fàcil del que imagines):

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Barreja en un bol la mel, la mostassa i l’oli.
  4. Posa els espàrrecs en una safata de forn, reparteix la barreja per sobre i afegeix sal i pebre.
  5. Enforna uns 12-15 minuts, fins que estiguin tendres però encara ferms.
  6. Serveix-los calents i gaudeix-los com a acompanyament o com a snack directe del forn al plat.


La versió crunchy: rotllets d’espàrrecs amb pernil


Una recepta simple, però amb un gran efecte. Són cruixents, salats i ideals per servir com a aperitiu. Tenen tot allò que fa que un plat sigui addictiu, i només necessiten dos ingredients.

Ingredients:

  • 1 manat d’espàrrecs verds
  • 8-10 talls de pernil salat (ibèric si vols fer-ho bé)

Passos senzills per un resultat espectacular:

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Embolica cada espàrrec amb una tira de pernil.
  4. Posa’ls en una safata de forn i enforna durant 10-12 minuts, fins que el pernil estigui cruixent i els espàrrecs, tendres.
  5. Serveix-los calents, amb un toc de pebre negre per acabar de rematar el plat.

No et belluguis: t’estem llegint la ment. Els vols encara més cruixents? Quan els faltin 3 minuts per acabar-se de fer, treu-los del forn, embolica’ls amb un full de pasta brick i torna’ls a enfornar.


Espàrrecs gurmet: recepta pas a pas


Aquesta recepta és per aquells que volen una mica més. Els espàrrecs, quan es combinen amb formatge i fruits secs, passen d’ingredient secundari a estrella del plat. Creu-nos.

Ingredients:

  • 1 grapat d’espàrrecs verds
  • 50 g de formatge parmesà
  • Un grapat d’ametlles torrades i picades. Si els vols més perfumats, fes servir ametlles laminades.
  • 1 cullerada d’oli d’oliva verge extra
  • 1 culleradeta de suc de llimona
  • Sal i pebre al gust

El pas a pas perquè quedin perfectes:

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Posa’ls en una safata de forn amb oli, sal i pebre. Enforna durant 10 minuts.
  4. Afegeix el formatge esmicolat i les ametlles picades. Torna-ho a enfornar 5 minuts més, fins que el formatge es fongui lleugerament.
  5. Abans de servir, afegeix un raig de suc de llimona.

Prova aquestes receptes, i després en parlem. Qui sap, potser acabes comprant-ne un manat cada setmana. Per cert: a l’hora de fer la compra va bé saber quines verdures tenim de temporada a Andorra a l’abril.

Potser tens una addicció al cortisol i no ho saps

Hi ha gent que no sap viure sense cafè. Gent que no pot començar el dia sense revisar els correus. Gent que té sempre la sensació que arriba tard a tot, encara que surti amb temps. I després hi ha una altra addicció, més silenciosa però igual de real: la del cortisol.

Sí, l’hormona de l’estrès.

Aquesta que et manté alerta quan tens una reunió important, que et fa reaccionar ràpid quan alguna cosa no surt com esperaves. I també la que, quan es descontrola, et pot portar a un estat de tensió constant sense que te n’adonis. Potser creus que simplement “tens moltes coses al cap”, però… i si el teu cos s’hagués enganxat a l’estrès?


Per què el cortisol és essencial?

El cortisol no és l’enemic. De fet, és una hormona imprescindible per a la nostra supervivència. Es fabrica a les glàndules suprarenals i s’encarrega de regular funcions tan bàsiques com:

  • La resposta a l’estrès, activant el cos per reaccionar davant d’una situació de perill.
  • El control del sucre en sang, ajudant a mantenir l’energia estable.
  • La regulació de la pressió arterial.
  • La resposta inflamatòria del cos davant d’infeccions o ferides.

El problema arriba, ja t’ho imaginaràs, quan aquesta resposta es manté activada massa temps. És a dir, quan l’estrès ja no és puntual, sinó una constant en el teu dia a dia.


Com un nivell elevat de cortisol pot afectar el teu cos?

Quan el cortisol es manté elevat durant molt de temps, el teu cos ho acaba pagant. Els efectes poden ser subtils al principi, però si no hi poses fre, poden acabar convertint-se en problemes de salut:

  • Tens dificultats per adormir-te o et despertes esgotat? Un excés de cortisol pot interferir en la producció de melatonina, l’hormona del son.
  • El cortisol afavoreix l’acumulació de greix a la zona abdominal i pot augmentar la gana, fent que vulguis menjar aliments rics en sucre i greixos.
  • Malgrat tenir l’estrès disparat, pots sentir-te esgotat perquè el cos està en un estat d’alerta constant.
  • L’estrès crònic afecta l’intestí, provocant inflor, mala digestió i, en alguns casos, fins i tot síndrome de l’intestí irritable.

Quan el cortisol està elevat durant molt de temps, la capacitat del cos per defensar-se de virus i bacteris disminueix.


Senyals d’alarma: com saber si el teu cos està “enganxat” a l’estrès?


Aquestes són algunes pistes que poden indicar que el teu cos s’ha acostumat a l’estrès i que els teus nivells de cortisol estan massa elevats:

  • Tens mal de cap o tensió muscular constant.
  • Notes una fatiga mental exagerada, però et costa desconnectar.
  • T’has acostumat a funcionar sense descansar. Amb cafè ja tires.
  • Tens moments de gana descontrolada, especialment per aliments dolços.
  • Qualsevol petita contrarietat et genera una resposta emocional desproporcionada.

Si t’hi has vist reflectit, potser ha arribat el moment de donar-li una treva al teu sistema nerviós.


Què pots fer per baixar el cortisol?


El primer pas per recuperar l’equilibri és dir-li al teu cos que pot abaixar la guàrdia. No hi ha una solució màgica, però incorporar petites accions al teu dia a dia pot ajudar-te a reduir l’estrès:

  • El cortisol i la son van del braçet. Intenta mantenir una rutina regular, evita les pantalles abans d’anar a dormir i crea un ambient relaxant a la teva habitació.
  • Fer exercici moderat ajuda a regular el cortisol, però l’excés d’entrenament pot fer que s’elevi encara més. Escolta el teu cos. 
  • No fer res també és productiu. Practica tècniques de respiració, meditació o simplement regala’t moments sense estímuls.
  • Redueix el sucre, la cafeïna i els ultraprocessats. Inclou aliments rics en omega-3 (com l’alvocat, els fruits secs i el peix blau) i aliments rics en magnesi, com les llavors de carabassa o els espàrrecs .
  • Fes coses que t’agradin: Llegir, escoltar música, passar temps amb amics o qualsevol cosa que et faci desconnectar té un impacte directe en la regulació del cortisol.

El cortisol no és dolent per si sol, però viure en un estat d’estrès permanent sí que ho és. Si has notat que el teu cos et demana pausa, escolta’l. Trobar l’equilibri és clau per evitar que l’estrès es converteixi en un problema de salut a llarg termini.

Quan arriba l’al·lèrgia a Andorra? Calendari del pol·len

Esternuts, ulls plorosos, picor al nas… Quan arriba la primavera (o fins i tot abans), molta gent comença a notar els efectes de les al·lèrgies estacionals. Si cada any et trobes amb el mateix problema i vols anticipar-te, et portem un calendari d’al·lèrgies per saber en quins mesos hi ha més pol·len a les nostres valls i alguns consells per controlar els símptomes.


Calendari del pol·len a Andorra: quins mesos són els pitjors?


Cada tipus de pol·len té la seva època de màxima activitat, i a Andorra hi ha diversos moments clau en què les al·lèrgies es disparen. Pren nota del calendari per preparar-te:


  • Gener – març: Cupressàcies (xiprers i cedres). Un dels primers pòl·lens de l’any, afecta especialment les zones urbanes i de muntanya a Andorra.

  • Abril – maig: gramínies. La pol·linització d’aquests arbres és intensa a moltes parròquies d’Andorra i pot provocar crisis al·lèrgiques greus.

  • Juny – agost: Olivera i herba de Sant Joan. Tot i que no és el moment més crític, encara hi ha concentracions altes de pol·len en algunes zones del país.

  • Setembre – octubre: Artemísia. Una de les últimes pol·linitzacions de l’any, afecta especialment aquells que ja tenen al·lèrgia a altres plantes.

Si cada any et trobes amb els mateixos símptomes, però mai t’has fet proves per saber exactament a què ets al·lèrgic, potser és el moment de fer-ho. Un diagnòstic precís és clau per evitar malestar innecessari i trobar el millor tractament.


L’al·lèrgia al pol·len no només depèn del calendari


A Andorra, on el ritme de vida pot ser intens, l’estrès pot desencadenar reaccions al·lèrgiques més fortes. Per què?

• El cortisol desregula el sistema immunitari. Quan estem estressats, el nostre cos allibera cortisol, que afecta la resposta inflamatòria i pot fer que reaccionem més fortament als al·lèrgens.

• L’estrès pot agreujar l’asma i la rinitis, fent que els esternuts, la congestió i la dificultat per respirar siguin més intenses.

• L’al·lèrgia genera malestar, el malestar genera més estrès i això empitjora encara més els símptomes.

L’al·lèrgia no la podem evitar del tot, però sí que podem prendre mesures per minimitzar-ne els efectes. Mantenir una alimentació equilibrada i fer exercici regularment poden ajudar-nos a reforçar el sistema immunitari i reduir la inflamació. Comença a cuidar-te amb nosaltres.

Quantes hores al dia portes auriculars? Algú t’ha de dir això

Auriculars per treballar. Auriculars per anar en bus. Auriculars per fer esport. Auriculars per evitar converses incòmodes al supermercat. Siguem sincers: ens passen més temps posats que a la butxaca. Però… t’has parat mai a pensar com afecten la teva oïda? No, no ens posarem alarmistes, però hi ha coses que algú ens ha de dir. 

El volum massa alt i l’ús prolongat poden provocar danys auditius irreversibles. I no, no cal que estiguis escoltant música a tot drap per fer-te malbé l’oïda: fins i tot nivells moderats, si es mantenen durant moltes hores, poden afectar la teva audició. Així que si ets dels que viuen amb una banda sonora constant, para atenció, perquè cuidar la teva oïda no vol dir renunciar als auriculars, sinó aprendre a fer-los servir amb cap.


Com afecten els auriculars a la teva salut auditiva?


L’ús continuat i inadequat pot tenir efectes a llarg termini:

  • L’exposició prolongada a sons forts pot danyar les cèl·lules ciliades de l’orella interna, i un cop es malmeten… no es regeneren.
  • Si mai has sentit aquell xiulet constant després d’una sessió de música alta, has de saber que no és normal. Pot ser un avís de dany auditiu.
  • Algunes persones desenvolupen una sensibilitat exagerada als sons quotidians, fent que qualsevol soroll les molesti molt més del compte.
  • Compartir auriculars, no netejar-los o usar-los durant moltes hores seguides pot afavorir la proliferació de bacteris i fongs. 

Aquestes són les conseqüències d’un mal ús continuat. Per sort, hi ha maneres fàcils de protegir la teva oïda sense renunciar als auriculars.


Quin volum és segur?


Segons l’OMS, el volum segur està per sota dels 85 decibels. Una bona referència és no superar el 60% del volum màxim del dispositiu i ajustar el límit al teu smartphone. Comprova si algú al teu costat pot sentir la teva música: si la sent, és massa forta. Sembla evident, oi? Doncs si després de fer servir auriculars notes un brunzit a les orelles, és un avís per abaixar el volum.

Escolta’l, perquè el teu cos no sempre et donarà una segona oportunitat.


Consells per protegir la teva oïda sense renunciar als auriculars


Són fàcils de seguir:

  • Desinfecta els auriculars amb regularitat: Retira les gomes de silicona (si en tenen) i renta-les amb aigua tèbia i sabó neutre. Amb un bastonet de cotó lleugerament humitejat amb alcohol isopropílic (70% o més), neteja la part externa i la malla del so. Fes servir un escuradents o un raspall suau per eliminar la brutícia acumulada sense pressionar massa. Aquesta neteja l’hauriem de fer cada setmana.
  • Si pots, porta auriculars de diadema: Aïllen millor el so i permeten escoltar a volums més baixos que els de botó.
  • Evita escoltar música en ambients sorollosos: Si hi ha molt soroll de fons, pujaràs el volum sense adonar-te’n.
  • I, sempre que puguis, segueix la regla 60/60: No superis el 60% del volum màxim i fes pauses cada 60 minuts.

Quan hauries de fer una revisió auditiva?


Si últimament sents aquell xiulet constant a les orelles, si tens la sensació de tenir les orelles tapades o et costa entendre les converses en ambients sorollosos, podria ser un bon moment per fer una revisió auditiva. També és recomanable visitar un especialista si t’adones que has d’apujar el volum de la televisió o del mòbil més del compte per sentir-lo bé, o si experimentes marejos freqüents i problemes d’equilibri. La pèrdua d’audició sol ser gradual i pot passar desapercebuda durant anys, però detectar-la a temps pot marcar la diferència. No esperis a notar més símptomes. Escolta el teu cos avui.

És més saludable menjar pa congelat?

No hi ha res com un bon tros de pa. Torrat, sucat amb tomàquet, amb oli i sal, amb mantega i melmelada, amb xocolata. Pa de crosta cruixent i molla esponjosa i llesques generoses. És tan imprescindible que quan falta, es nota.

El pa és un bàsic a moltes llars, i sovint, per evitar llençar-lo (o, pitjor, quedar-nos sense), optem per congelar-lo. La pregunta és: la congelació en modifica la qualitat, la digestibilitat o fins i tot els nutrients? Descobrim-ho.


Congelar el pa fa que perdi nutrients?


La bona notícia és que no. A diferència d’altres aliments, el pa manté intactes els seus hidrats de carboni, proteïnes i minerals, fins i tot després de setmanes al congelador. Els seus valors nutricionals no es veuen afectats, així que nutricionalment no hi ha cap inconvenient a congelar-lo.

Però aquí ve la part interessant: congelar el pa pot fer-lo més digestiu. Això passa perquè el midó que conté experimenta un procés anomenat retrogradació, que converteix alguns dels seus hidrats de carboni en fibra resistent. Traducció: es digereix més lentament, evitant pics de sucre en sang i fent-lo més beneficiós per a persones amb problemes de glucosa o diabetis. Com t’has quedat?


Com descongelar el pa correctament?


El pa pot quedar massa sec si s’ha conservat durant molt de temps sense embolcall. La seva crosta pot ser menys cruixent, i quan el masteguem, la molla pot semblar un xiclet. Això no és mala sort (o que el pa sigui dolent): vol dir que no l’estàs descongelant bé. Segueix els nostres consells:

  • Forn: Escalfa’l a 150°C durant 10-15 minuts perquè recuperi la seva crosta cruixent. Aquesta és la millor opció.
  • Torradora: Ideal per a llesques congelades.
  • Evita el microones: Pot fer que quedi tou i sense consistència.
  • Si no tens pressa, deixa’l descongelar a temperatura ambient amb un drap perquè no perdi humitat.

El pa es pot conservar al congelador durant aproximadament tres mesos sense perdre massa qualitat. Tot i això, la seva textura i sabor poden començar a deteriorar-se si es congela durant més temps.


Pa fresc o congelat? Quin és millor?


Depèn de l’ús que en facis. Si vols pa acabat de fer i tens accés a una fleca de qualitat, millor fresc. Però si vols evitar el malbaratament i tenir sempre pa disponible sense que es faci malbé, el pa congelat és una opció pràctica i saludable.

Sigui fresc o congelat, el pa pot ser un bon aliat… o un enemic traïdor. Depèn de com, quan i quant en mengis. No és el mateix un tros de pa de massa mare fet amb farina de qualitat, que una baguette industrial plena d’additius que sobreviu una setmana sense immutar-se. Per tant, si el pa t’agrada (i a qui no?), tria’l bé i menja’l amb seny.

Si vols saber quina és la quantitat ideal segons les teves necessitats i com combinar-lo amb altres aliments per mantenir una dieta equilibrada, continua llegint aquí.

Quintudèrmia a Andorra: Una nova amenaça sanitària?

Cada hivern, les consultes es tornen a omplir de casos de grip, refredats i bronquitis. Res de nou. Però aquest any, la situació ha fet un salt més enllà. El terme “quintudèmia” ha irromput amb força i ens posa davant d’un escenari complex: cinc virus respiratoris coincidint al mateix temps, col·lapsant les consultes mèdiques i incrementant el risc de complicacions en persones vulnerables.

Però és realment una nova amenaça o només un nom per descriure una realitat que ja vivíem?


Quins virus conformen la quintudèmia?


El que fa especial la quintudèmia no és un virus en concret, sinó la combinació de diversos virus que poden infectar-nos al mateix temps o encadenar-se, debilitant el nostre sistema immunitari. Aquests són els cinc protagonistes:

  • Grip – Un clàssic de cada hivern, però aquest any amb una incidència més alta del normal.
  • COVID-19 – Encara present amb noves variants que, tot i no ser tan greus com en els primers anys, continuen sent una amenaça per a moltes persones.
  • Virus respiratori sincicial (VRS) – És especialment perillós en nadons i persones grans, ja que pot provocar bronquiolitis i pneumònia.
  • Rinovirus – Principal causant del refredat comú, i malgrat que sovint es considera inofensiu, pot desencadenar infeccions més greus en persones vulnerables.
  • Adenovirus – Pot provocar infeccions respiratòries, però també gastrointestinals, creant un escenari complicat en hospitals i escoles.

Aquesta combinació d’infeccions simultànies augmenta el risc de complicacions i fa que el nombre de persones afectades sigui més alt que altres hiverns.


Com afecta la quintudèmia?


Encara que qualsevol pot contagiar-se, els efectes no són iguals per a tothom. Hi ha col·lectius més vulnerables als efectes d’aquest cúmul de virus:

  • Infants i nadons: El seu sistema immunitari encara s’està desenvolupant, i virus com el VRS poden derivar en bronquiolitis greu o hospitalitzacions.
  • Persones grans: Amb defenses més baixes, una infecció respiratòria pot derivar en complicacions com pneumònia o insuficiència respiratòria.
  • Persones amb malalties cròniques: Asma, diabetis o problemes cardiovasculars poden empitjorar amb una infecció respiratòria i necessitar hospitalització.
  • Pacients immunodeprimits: Un refredat pot ser lleu per a molts, però per a persones amb defenses baixes pot convertir-se en una infecció greu que trigui setmanes a superar-se.

Com protegir-se de la quintudèmia?


No hi ha una fórmula màgica per evitar aquests virus, però sí que hi ha hàbits senzills que poden marcar la diferència.

1. Els virus respiratoris es transmeten fàcilment quan toquem superfícies contaminades i després ens toquem la cara, els ulls o la boca. Rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó redueix el risc de contagi de manera significativa.

2. A l’hivern tanquem finestres per evitar el fred, però això facilita l’acumulació de virus en suspensió. Obrir finestres almenys 10 minuts al dia ajuda a renovar l’aire i reduir el risc d’infecció. 

3. La vacuna de la grip continua sent l’eina clau per reduir complicacions greus. Si formes part d’un grup de risc, parla amb el teu metge sobre la vacunació.

4. Un sistema immunitari fort és el millor escut contra infeccions. Menjar bé, descansar prou hores i reduir l’estrès poden ajudar a tenir unes defenses més fortes.


Quan cal anar al metge?


No tots els refredats o grips necessiten atenció mèdica, però en alguns casos és important consultar un professional:

  • Febre alta persistent (més de 3 dies).
  • Dificultat per respirar o sensació d’ofec.
  • Tos molt intensa o que no millora amb el pas dels dies.
  • Cansament extrem o marejos.

Si tens algun d’aquests símptomes o pertanys a un grup de risc, no esperis: una visita a temps pot evitar complicacions greus.

Quan es tracta de la teva salut o la dels teus fills, tenir accés a consultes de pediatria, pneumologia o medicina interna pot marcar la diferència entre una recuperació ràpida i una complicació més greu. 

Si vols conèixer les opcions per tenir una atenció mèdica àgil i sense preocupacions, informa’t aquí.

Hemolacria: Per què algunes persones ploren sang?

Encara que ho associem a la tristesa o l’alegria, plorar té una funció essencial: protegir i lubricar els nostres ulls. Però què passa quan les llàgrimes, en lloc de ser transparents, contenen restes de sang? D’aquest fenomen se’n diu hemolacria, i tot i que és poc freqüent, no és inexistent. Tot i que veure llàgrimes amb sang pot ser alarmant, no sempre és un símptoma greu. 

Abans d’imaginar el pitjor, val la pena que coneguis les possibles causes:


Principals causes de la hemolacria


• Algunes infeccions com la conjuntivitis, els orçols o la blefaritis poden irritar els vasos sanguinis dels ulls, i fer que es trenquin amb facilitat.

• Un cop, una esgarrapada o fins i tot fregar-se els ulls amb massa força pot fer que es trenquin petits capil·lars.

• L’ús excessiu de lents de contacte, estar exposat a fum o a productes químics també poden tenir aquest efecte.

• Algunes malalties, com l’hemofília o certes condicions genètiques, dificulten la coagulació de la sang, fent que qualsevol petita lesió provoqui sagnat, inclosos els conductes lacrimals.

• Quan la pressió sanguínia és massa alta, els vasos sanguinis es tornen més fràgils i poden trencar-se amb més facilitat, inclosos els de la zona ocular.

• És molt poc freqüent, però alguns tumors poden pressionar els conductes lacrimals i provocar petites hemorràgies. En aquests casos, solen aparèixer altres símptomes com dolor, inflor o canvis en la visió.


Plorar sang: quan cal preocupar-se?


Com et dèiem al principi, tot i que veure sang a les llàgrimes pot ser impressionant, no sempre és motiu d’alarma. De tota manera, caldria que visitèsiss un metge especialista si:

  • La hemolacria es repeteix amb freqüència.
  • Va acompanyada de dolor, visió borrosa o inflamació.
  • Tens antecedents de malalties de coagulació o hipertensió.
  • Notes altres símptomes com mal de cap intens o febre.

L’oftalmòleg pot realitzar una exploració per descartar infeccions, traumatismes o problemes més greus i, si cal, fer proves complementàries per trobar-ne la causa exacta.

Tractament de la hemolacria


El tractament dependrà de la diagnosi, i sempre ha d’anar acompanyat d’un especialista. Però, perquè et facis una idea: En casos lleus, simplement has de deixar descansar els ulls i utilitzar llàgrimes artificials pot ser suficient. Quan hi ha infeccions, el metge pot prescriure col·liris antibiòtics o antiinflamatoris.

Si el problema és més profund (com un trastorn de coagulació o un problema de tensió arterial), caldrà tractar la condició de base per evitar que torni a aparèixer.

Protegir els teus ulls és més fàcil del que sembla:

Ens acomiadem amb un grapat de consells pràctics i fàcils de seguir:

  • Evita fregar-te els ulls amb força, sobretot si tens sequedat ocular. A Andorra l’ambient sovint és sec (especialment a les parròquies altes):  un bon humidificador pot ajudar a alleujar la sensació de sequedat i cuidar la teva vista.
  • Beu més aigua i fes servir llàgrimes artificials si tens els ulls eixuts.
  • Redueix l’exposició a fums i als productes químics.
  • Fes revisions oculars regulars, especialment si tens antecedents de malalties oculars o de coagulació.

Fes-nos cas: Cuida els teus ulls i no deixis passar cap símptoma sospitós. Un bon diagnòstic a temps pot marcar la diferència en la teva salut. 

Normativa acústica d’Andorra: Què fer si els teus veïns fan massa soroll?

Conviure amb soroll no és només un problema de paciència, sinó també de salut i convivència. A Andorra, segons les dades del Departament de Medi Ambient, el 2023 es van obrir 47 expedients per infraccions acústiques, amb 3 sancions fermes per superar els límits de soroll. 

No és cap broma: el soroll pot alterar la son, provocar estrès i, tot i que no t’ho creguis, problemes cardiovasculars. Però en aquest article volem parlar-te de les normes que tenim a Andorra, perque sàpiguis de quina manera i fins a quin punt estem protegits. Quins són els límits de soroll i com pots gestionar aquesta situació si et toca de prop. Ho farem fàcil, no pateixis.

Límits de decibels a Andorra segons zones i horaris: què diu la llei?

 

La normativa andorrana sobre contaminació acústica estableix límits de decibels segons la zona i l’horari. I són aquests:

  • Zones residencials:
    •  De 7:00 a 21:00: màxim de 55 dB(A).
    • De 21:00 a 7:00: màxim de 45 dB(A).
  • Zones comercials:
    • De 7:00 a 21:00: màxim de 65 dB(A).
    • De 21:00 a 7:00: màxim de 55 dB(A).
  • Zones industrials:
    • De 7:00 a 21:00: màxim de 75 dB(A).
    • De 21:00 a 7:00: màxim de 65 dB(A).

Aquestes xifres surten del Reglament del control de la contaminació acústica d’Andorra, i el que busquen protegir especialment les zones residencials durant les hores de descans nocturn. La pregunta ara és: com pots fer per fer-te una idea de quants decibels hi ha al teu voltant?

Descarrega una aplicació de mesura acústica: Hi ha apps com Sound Meter o Decibel X, disponibles tant per Android com per iOS, que et permeten mesurar el nivell de soroll en temps real. Col·loca el mòbil al lloc on el soroll és més intens. Si els resultats t’indiquen que els decibels superen els límits establerts pel reglament, és el moment de prendre accions. 

Què fer si els veïns superen els límits de soroll a Andorra?

Recorda que la solució sempre comença per un bon diàleg i, si és necessari, el suport de les autoritats locals. Pots presentar una queixa formal al Departament de Medi Ambient o al teu comú. El procés habitual és aquest:

    1. Has de presentar una queixa: Pots fer-la de manera presencial o a través dels canals digitals del Govern.
    2. Els tècnics vindran i mesuraran amb les seves eines professionals per comprovar si realment se superen els límits legals.
    3. Si detecten una infracció, iniciaran un procediment administratiu que pot incloure sancions i mesures correctives.

Com veus, a Andorra tens recursos per solucionar problemes amb els sorolls dels veïns. Si detectes que els teus drets es veuen vulnerats, no dubtis a actuar i informar-te sobre les mesures disponibles. Recorda que el teu benestar físic i emocional depèn, en gran part, de l’entorn que t’envolta. 

Tres receptes de menjar triturat per a gent gran

Amb el pas del temps, el cos ens demana adaptacions. Mastegar pot ser més difícil, la digestió més lenta, i sovint els àpats tradicionals es converteixen en plats més suaus, triturats o cremosos. Això és pràctic, ningú ho discutirà, però també pot fer que algunes persones perdin l’interès per menjar.

Algú que tota la vida ha gaudit d’una bona carn a la brasa o d’un plat de macarrons gratinats pot perdre l’emoció pels àpats si, de sobte, ha de menjar sempre purés sense gaire varietat. Amb aquestes receptes, volem que puguis tornar a fer del menjar un moment especial, amb opcions plenes de sabor, equilibrades i fàcils de preparar.

Mousselina de peix amb patata i pastanaga

Ingredients

  • 200 g de peix blanc (merluça o lluç, sense espines)
  • 2 patates mitjanes
  • 2 pastanagues grans
  • 1 cullerada de mantega
  • 100 ml de llet o nata líquida
  • 1 pessic de nou moscada
  • Sal i pebre al gust

Preparació pas a pas

1. Pela les patates i les pastanagues, talla-les a trossos petits i posa-les a bullir en una olla amb aigua i un pessic de sal fins que estiguin ben tendres (uns 20 minuts).

2. Mentrestant, cuina el peix al vapor o bull-lo durant uns 5-7 minuts, assegurant-te que queda ben cuit però sucós.

3. Quan les verdures estiguin llestes, escorre-les i posa-les en un bol gran. Afegeix-hi el peix esmicolat, la mantega i la llet.

4. Tritura-ho tot amb la batedora fins a aconseguir una textura suau i cremosa. Si queda massa espès, pots afegir-hi una mica més de llet.

5. Afegeix-hi nou moscada, sal i pebre al gust. Serveix la teva mousselina tèbia i decora-la amb un raig d’oli d’oliva si ho desitges.

Crema de carabassa amb gingebre i poma

Ingredients

  • 500 g de carabassa pelada i trossejada
  • 1 poma verda pelada i tallada a daus
  • 1 tros petit de gingebre fresc (2 cm) ratllat
  • 1 ceba mitjana
  • 500 ml de brou de verdures
  • 2 cullerades d’oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre al gust
  • Opcional: un rajolí de crema de llet per decorar

Preparació

1. Escalfa l’oli d’oliva en una olla gran i sofregeix la ceba tallada a trossos fins que quedi transparent.

2. Afegeix-hi la carabassa i la poma, i remena durant 5 minuts.

3. Incorpora el gingebre ratllat i el brou de verdures. Porta-ho a ebullició i deixa que cogui a foc lent durant uns 20 minuts, fins que la carabassa i la poma estiguin ben tendres.

4. Tritura la barreja amb una batedora fins a aconseguir una textura homogènia i fina. Si ho prefereixes, pots passar-la per un colador per obtenir una crema encara més suau.

5. Salpebra al gust i serveix-la calenta. Pots decorar-la amb un rajolí de crema de llet i uns encenalls de gingebre.


Puré de moniato amb ceba caramel·litzada i formatge

Ingredients

  • 3 moniatos mitjans
  • 1 ceba gran
  • 1 cullerada de sucre o panela
  • 2 cullerades d’oli d’oliva verge extra
  • 100 g de formatge ratllat (emmental, cheddar o el que prefereixis)
  • 50 ml de llet
  • Sal i pebre al gust

Preparació

1. Preescalfa el forn a 200 °C. Renta els moniatos, punxa’ls amb una forquilla i posa’ls a coure al forn durant uns 40 minuts, fins que estiguin ben tous.

2. Mentre els moniatos es couen, pela i talla la ceba en juliana fina. Escalfa l’oli en una paella i sofregeix la ceba a foc lent durant uns 10 minuts. Afegeix-hi el sucre morè i deixa caramel·litzar 5 minuts més. Reserva.

3. Quan els moniatos estiguin cuits, pela’ls i posa’ls en un bol. Afegeix-hi la llet i tritura fins a obtenir un puré suau.

4. Barreja la ceba caramel·litzada amb el puré i afegeix-hi la meitat del formatge ratllat. Remena bé perquè tot quedi integrat.

5. Serveix el puré calent i acaba decorant amb la resta del formatge ratllat per sobre i deixa que es fongui lleugerament.


Consells per preparar plats triturats equilibrats i saborosos


  • Juga amb els sabors: Un puré no ha de ser avorrit per definició. Afegeix herbes fresques com julivert o farigola, un toc de gingebre o una punta de pebre per potenciar el sabor.
  • Fes servir un batedor potent i afegeix una mica d’oli d’oliva verge extra o llet (animal o vegetal) per aconseguir una textura cremosa.
  • Equilibra els nutrients: Un bon plat triturat ha de combinar una font de proteïna (com peix o llegums), hidrats de carboni (patata, moniato o arròs) i verdures. Si vols aprendre més sobre això, segueix llegint aquí.
  • No oblidis el color! Els plats atractius visualment també són més apetitosos. Un puré de carabassa o moniato aporta calidesa i vitalitat al plat.
  • I recorda: Un puré massa líquid perd consistència i el sabor. Ajusta la quantitat perquè quedi espès però fàcil de menjar.

Vols més receptes com aquestes? Continua llegint per aquí .

Junts, seguim fent front al càncer

El càncer és una de les malalties més greus i impactants a nivell mundial, responsable de 8,2 milions de morts cada any. Però darrere d’aquestes dades hi ha històries de superació, valentia i esperança. Des d’Assegur volem aprofitar aquest Dia Mundial del Càncer per reflexionar sobre què podem fer, tant individualment com com a societat, per prevenir-lo, detectar-lo a temps i, sobretot, acompanyar aquelles persones que l’han d’afrontar.

Què pots fer per prevenir el càncer?

Tot i que no podem evitar-ne tots els casos, petits canvis en els nostres hàbits poden tenir un gran impacte en la prevenció:

  • Cuida la teva alimentació: Redueix el consum de carns processades i aliments ultraprocessats, i aposta per fruites, verdures i cereals integrals, que ajuden a mantenir les cèl·lules sanes.
  • Protegeix-te del sol: La radiació UV és la principal causa del càncer de pell. Utilitza protecció solar i evita exposar-te durant les hores de més intensitat.
  • I mou-te cada dia: L’activitat física regular redueix el risc de molts tipus de càncer. Només amb 30 minuts diaris de moviment actiu ja pots notar la diferència.

La importància de la detecció precoç


Detectar el càncer a temps pot salvar vides. Per això és essencial escoltar el cos i actuar davant qualsevol canvi:

  • No ignoris els senyals del cos: Si notes canvis persistents com pèrdua de pes sense motiu, una tos que no marxa, dolor inexplicable o alteracions a la pell (com taques o ferides que no cicatritzen), consulta el teu metge.
  • Participa en les campanyes de cribratge com les mamografies (a partir dels 40-50 anys), citologies per al càncer de coll d’úter, i colonoscòpies per al càncer colorectal. Aquests programes ajuden a detectar el càncer abans que es manifesti de manera evident.
  • Explora el teu cos: Les dones poden fer autoexploracions mamàries regularment per detectar possibles canvis, i els homes han de prestar atenció a qualsevol anomalia en els testicles o la pròstata.

Afrontar un diagnòstic de càncer és un dels reptes més durs, però ningú hauria de fer-ho sol. Per això, a Assegur no només oferim informació i suport a fundacions com la Josep Carreras, sinó que també posem a disposició cobertures específiques per ajudar a reduir les preocupacions econòmiques en aquests moments. Aquestes inclouen indemnitzacions per diagnòstic, suport per a cirurgies reparadores i altres serveis pensats per donar-te tranquil·litat.

La força d’estar junts

El Dia Mundial del Càncer és una oportunitat per recordar que, amb petits gestos, podem marcar la diferència. Des de cuidar els nostres hàbits fins a donar suport a la investigació i assegurar-nos que tenim els recursos necessaris per fer-hi front. Des d’Assegur, estem aquí per acompanyar-te en cada pas