Skip to content

Així es defensa del fred el teu cos

Així es defensa del fred el teu cos

Aquests dies a Andorra és fàcil trobar-te en mig del qualsevol carrer petant de dents, fregant una mà contra l’altra i buscant amb la cua de l’ull un termòmetre per constatar que, efectivament, fa un fred que aixeca les pedres. Ja fa setmanes que l’hivern de muntanya s’ha instal·lat a les set parròquies. Un hivern llarg i sec que ens tindrà envoltats de bufandes, barrets, jaquetes i jerseis fins que tornin a sortir les primeres flors dels cirerers –potser una mica més–. 

 

Cal estar preparat si vols fer bones molles amb el clima d’Andorra, però això ho sap tothom. El que potser ja se t’escapa és com es defensa exactament –i per què– el teu cos quan passa fred. I d’això volem parlar-te avui. 

 

Ets una persona fredolica? Això t’interessa 

 

Cadascú tolera el fred com pot. Hi ha qui amb un parell de capes en té prou, i després està aquella gent que necessita 3 estufes i una pila de mantes per sortir del llit. Tot depèn, en bona part, d’aquests factors:  

 

  • La teva  quantitat de greix subcutani. El greix actua com a aïllant tèrmic: si tens més grassa pots ser menys sensible al fred que qui té una composició corporal diferent.  
  • El metabolisme basal, que és la quantitat d’energia que el cos necessita per a mantenir funcions vitals en repòs, pot variar entre persones. Qui tingui un metabolisme basal més baix (aquelles que cremen poques calories) pot sentir més fred, ja que generen menys calor interna.
  • És cert: Existeixen diferències genètiques entre les persones que poden influir en la seva tolerància al fred. Algunes variacions genètiques poden afectar la sensibilitat dels receptors de fred en la pell, la capacitat de generació de calor o l’eficiència en la regulació tèrmica. 
  • Si vius en climes freds, el teu cos s’adaptarà. Sí, però com? Doncs hi ha estudis que suggereixen que l’exposició crònica al fred pot augmentar la quantitat i activitat de teixit adipós marró, que crema calories per a generar calor. D’això se’n diu termogènesi, i últimament s’investiga molt sobre el seu paper en la regulació del pes. Resumint: que les persones que estan més acostumades o exposades regularment a temperatures fredes poden desenvolupar una major tolerància al fred amb el temps. És a dir, que algú que fa 20 anys que viu al Pas de la Casa portarà millor el fred que un nouvingut del sud dEspanya. Dit així sembla evident, oi? 
  • El teu estat de salut té molt a dir. Els trastorns de la tiroide o els problemes circulatoris poden afectar la capacitat del cos per a regular la temperatura i fer que siguis més sensible al fred. 
  • La percepció del fred també pot estar influenciada per factors psicològics, com l’ansietat o l’estrès. Les emocions poden influir en com es percep i es tolera la temperatura ambient. Tant increïble com cert. 

 

Del formigueig a les mans a la tremolor 

 

Com veiem abans, quan tens fred, el cos fa uns certs ajustos amb l’objectiu de mantenir la temperatura interna adequada (uns 35-37º) Aquests ajustos es deixen notar, i els més reconeixibles són potser el formigueig a les mans, acompanyat de la clàssica tremolor que ens fa petar de dents. Però per què passa això? El formigueig es deu principalment a la vasoconstricció, que és la contracció dels vasos sanguinis en resposta a les baixes temperatures. 

Si notes un formigueig vol dir que el teu cos està restringint el flux sanguini cap a les extremitats perifèriques, és a dir les mans i els peus, per poder conservar la calor i mantenir els òrgans vitals, com el cor i els pulmons, a una temperatura adequada. Aquest estrenyiment dels vasos sanguinis limita temporalment la quantitat de sang que arriba a les mans.  

Quan hi ha menys sang circulant a les mans, es redueix la quantitat d’oxigen i nutrients que arriben als teixits de la zona. I aquesta disminució pot fer que els nervis a les mans enviïn senyals al cervell, la qual cosa tu perceps com una sensació de formigueig o entumiment. 

A més, aquest procés també pot afectar la sensibilitat tàctil i la capacitat motora de les mans durant el temps en què els vasos sanguinis estan contrets. Segur que ho has notat més d’un cop.  

Una vegada que t’exposes novament a la calor, tot  torna a la normalitat: els vasos sanguinis es dilaten, permetent que flueixi més sang cap a les mans. Aquesta és una resposta natural del cos per a protegir-se del fred i, en general, és temporal. 

 

Per què es posen els pèls de punta quan tenim fred? 

 

D’això se’n diu piloerecció o piloconstricció, i t’hauràs fixat que també passa quan tens por. Com tot, té una explicació, i estem segurs que et deixarà amb la boca oberta:  

Quan experimentem fred, estrès, por o emocions intenses, els músculs llisos que estan units als nostres fol·licles pilosos es contreuen. Això fa que els pèls s’elevin i s’estarrufin, produint el que al carrer anomenem «pell de gallina». Doncs bé, en situacions en les quals els nostres avantpassats necessitaven mantenir la calor corporal addicional, aquesta resposta els ajudava a crear una capa d’aire atrapada al voltant del cos per a conservar la calor.  

La piloerecció està vinculada al sistema nerviós simpàtic, que és responsable de la resposta de «lluita o fugida». Fixa’t: Quan tens fred, el sistema nerviós simpàtic s’activa per a generar calor i mantenir la temperatura corporal adequada. Això provoca la contracció dels músculs dels fol·licles pilosos (un adult té al voltant de 5 milions de fol·licles pilosos, imagina’t!), elevant els pèls per a atrapar una capa d’aire que serveixi com a aïllant tèrmic. 

La piloerecció és un vestigi d’una resposta que tenia un propòsit més significatiu en els nostres avantpassats. Encara que ja no necessitem tant aquest mecanisme per a regular la temperatura, encara experimentem la famosa pell de gallina en resposta a uns certs estímuls, com el fred intens o les emocions fortes. És una resposta heretada que persisteix en el nostre sistema nerviós.  

 

El fred crema calories: és veritat això? 

 

La resposta curta és sí. Però llegeix la lletra petita: Abans hem parlat de la termogènesi adaptativa, del greix marró i del seu paper en la crema de calories, però t’hem de dir que el fred, per si sol, no crema una quantitat significativa de calories 

Estudis han demostrat que l’exposició al fred pot augmentar l’activitat metabòlica del teixit adipós marró. De fet, hi ha estudis que conclouen que fer esport a  baixes temperatures pot augmentar entre un 13% i un 30% la crema calòrica. 

La quantitat de calories que pots cremar no només és relativament petita si la compares amb les que cremes quan fas esport, sinó que varia entre persones: La contribució a la pèrdua de pes o al manteniment del pes corporal és mínima en comparació amb altres factors, com la dieta i l’exercici físic regular. És a dir que el fred mai compensarà una mala alimentació o una rutina sedentària.  

 

L’hivern afecta el teu estat d’ànim?  

 

Ja saps que la serotonina és un neurotransmissor que exerceix un paper crucial en la regulació de l’estat d’ànim, el somni, l’apetit i altres aspectes del comportament humà.  

Així i tot, la relació entre l’exposició al fred i els nivells de serotonina no està clara.  

Encara s’estudia si l‘exposició al fred pot augmentar els nivells cerebrals de serotonina i activar vies metabòliques que estan associades amb la regulació de l’estat dànim, però, també tenim d’altres que han suggerit resultats contradictoris.   

El que que s’ha demostrat és que l’exposició a la llum natural afecta al ritme de la son, afavoreix l’aparició d’ansietat i pot fins i tot alterar la gana. I ja saps que a l’hivern, a Andorra el sol comença a amagar-se cap a dos quarts de sis. Fer esport, sortir a caminar o a prendre l’aire abans d’aquesta hora t’ajudarà, i molt, a millorar el teu estat d’ànim.  

Ara que ja tens una idea més aterrada de com es defensa el teu cos del fred, entendràs que el paper que juga un bon plat de cullera és clau per aportar tots els nutrients que necessites i superar amb èxit un hivern andorràEt venen de gust un parell de receptes?

Otros artículos que te pueden interesar