Pòlissa d’exèquies a Andorra: assegura la tranquil·litat dels teus en el moment més difícil

La mort és tan antiga com l’existència. I les assegurances d’exèquies, podríem dir-te que també. És clar que amb el pas del temps, els avenços, els nous costums i necessitats el concepte ha anat evolucionant, però ja a l’antic Egipte se’n parlava d’això.  

Com et pots imaginar, al 3000 a.C ningú va contractar una assegurança funerària, pòlissa d’exèquies o assegurança de decessos. D’aquella se’n deia “ajuda de la comunitat”.  

Quan algú moria, la gent s’unia per a assegurar-se que els rituals funeraris es duguessin a terme segons els costums i tradicions. I això implicava la contribució amb recursos econòmics i esforços col·lectius. Com a curiositat et direm que, en aquella època era la comunitat qui pagava, però també qui sovint havia de construir les tombes. 

Per sort, ara és una altra història. 

Els temps han canviat, però l’essència és la mateixa: donar suport a la família, alliberant-la de gestions i despeses perquè es pugui acomiadar com cal la persona que estimen. Costa una mica, però arlem d’això.  

 

Què cobreix una pòlissa d’exèquies a Andorra? 

 

Amb la pòlissa d’exèquies d’assegur, la teva família tindrà: 

 

  • Tranquil·litat econòmica: Assegur es farà càrrec de totes les despeses derivades del servei funerari i del trasllat. 
  • Tranquil·litat operativa: Assegur s’ocuparà de tot. De les gestions i els preparatius. 
  • I opcions: podran escollir el país on es farà l’enterrament. No necessàriament ha de ser Andorra.  
A Assegur t’ofereixen la pòlissa d’exèquies més completa d’Andorra, que inclou: 

  • El servei de decés: tot el servei fúnebre, des de les despeses d’enterrament fins a l’esquela i les flors. 
  • El trasllat del cadàver des de qualsevol punt del món. 
  • Assistència en viatges, amb cobertures per estades en hotels a l’estranger, consultes mèdiques a l’estranger, assistència a menors d’edat o retorn anticipat d’assegurats que es trobin de viatge a l’estranger. 
  • Indemnització en cas d’accidents (fins a 9000€). 
  • I servei d’atenció les 24 h en qualsevol lloc del món. 

 

Ha mort un familiar meu a Andorra i no tenia una pòlissa d’exèquies. Qui paga l’enterrament? 

 

Si un familiar directe teu ha mort i no tenia contractada una pòlissa d’exèquies, són els hereus els qui han de fer-se càrrec de les despeses i totes les gestions de l’enterrament. Un enterrament a Andorra pot costar més de 3.000€ (un preu que pot apujar molt fàcilment si, per exemple, has de pagar un viatge al lloc d’origen del familiar).  

 

Quant costa a Andorra una pòlissa d’exèquies? 

 

Demanar el pressupost d’una pòlissa d’exèquies a Assegur no et traurà ni 3 minuts. Pots fer-ho en línia, omplint el formulari de la seva pàgina web amb les quatre dades que et demanen. Si contractes ara, podràs beneficiar-te de la promoció que tenen activa fins al 31/03/2024.   

És a dir que no només tindràs la pòlissa d’exèquies més completa al millor preu, sinó que a més, els dos primers mesos seran gratuïts.  

Contracta la pòlissa d’exèquies el novembre de 2023 i no paguis res fins al febrer del 2024.  

Catàstrofes naturals a Andorra: què cobreix i què no cobreix la pòlissa de Llar d’Assegur?

Això és tant horrible com cert: les catàstrofes naturals ocupen cada vegada més titulars, i tenen més protagonisme en les nostres vides. Sequeres, tempestes a Líbia, volcans a Canàries, incendis a Hawaii, terratrèmols al Marroc, i ciclons que colpegen amb duresa als nostres veïns i que fan que ens plantegem, inevitablement, la pregunta: quins riscos tenim a Andorra de sofrir danys naturals? 

 

Quins riscos naturals hi ha a Andorra? 

 

Buscant l’alleujament, podem estar temptats a pensar que les catàstrofes naturals succeeixen de manera sistemàtica fos (i lluny) de les nostres fronteres. Però res més lluny de la realitat. Allaus, nevades, gelades, tempestes, inundacions, terratrèmols, despreniments…La llista de riscos naturals que tenim a Andorra ni és curta, ni és cap broma. Farem un repàs als principals, i un cop d’ull a la història més recent del nostre país: 

 

Quan va ser la pitjor inundació d’Andorra? És igual si havies nascut o no, segur que has sentit parlar dels aiguats del 82 que van colpejar Andorra. Les pluges que van caure el 7 de novembre de l’any 1982 van enregistrar un valor de 151 mm. Et posem aquesta dada en context: 

 

  • Entre 2 mm i 15 mm l’hora es considera d’intensitat moderada. 
  • Entre 15 i 30 mm a l’hora la pluja es classifica com a forta. 
  • Entre els 30 i els 60 mm/hora seria molt forta. 
  • I a partir de 60 mm/hora la precipitació, torrencial. 

 

Com et dèiem, aquell 7 de novembre, l’estació meteorològica de Ransol va registrar 151 mm de pluja. Més del doble del classificat com a precipitacions torrencials. Les inundacions no sols van ocasionar danys materials: més d’una desena de ciutadans van perdre la vida.  

 

Hi ha hagut un terratrèmol a Andorra?


Que als Pirineus tenim terratrèmols és una realitat, però que la seva magnitud és, generalment, menor que 2, també. Hi ha excepcions, i segur que alguna la recordes. Fa poc menys d’un any, en 2022, els nostres veïns de l’Alt Urgell registraven un terratrèmol de 3,8 que també va sacsejar el nostre país. Si bé és cert que no es van reportar ni danys ni trucades al telèfon d’emergències, les tremolors es van deixar notar i van ocupar les portades de tots els periòdics. Un any després, un terratrèmol de magnitud 4,3 amb epicentre en Hautes-Pyrénées (França) també es va deixar notar a Andorra. 

 

Quin risc d’allaus tenim a Andorra? 

 

Has de saber que la majoria de les allaus es produeixen en pendents d’entre 35 i 45 graus d’inclinació. Això, i que totes les allaus són perilloses. De fet, Protecció Civil d’Andorra recorda en la seva pàgina web que les allaus poden ser mortals fins i tot en el nivell 1 (que és el més feble). 

 

Segurament has sentit a parlar de l’allau d’Arinsal, que al 1996 va deixar la zona soterrada amb un gruix de neu i troncs de més de 12 metres d’altura i va causar nombrosos danys materials en els edificis de la zona. Aquesta allau es va classificar com una dels més grans en zona habitada de tota Europa. Es calcula que es van desprendre 2.000 milions de metres cúbics de neu a uns 200 km/h des d’una altura de 2.500 metres. 

 

Com et pots imaginar, davant una catàstrofe natural, el paper d’una assegurança és crucial: les asseguradores són essencials en la gestió de riscos i en la recuperació després de catàstrofes. Per què? Doncs perquè són les encarregades de facilitar l’estabilitat financera i ajudar les comunitats, les empreses i les persones a reconstruir-se després d’un esdeveniment així.  

 

Arribats a aquest punt, la pregunta ara és: en cas de catàstrofe natural, ho cobreix tot una pòlissa d’assegurança de llar? Analitzarem la pòlissa de llar de Assegur. 

 

Quines prestacions et garanteix la pòlissa de llar d’Assegur en cas de catàstrofes naturals? 

 

El primer que cal aclarir és que les assegurances classifiquen les catàstrofes naturals en dos tipus:  

 

  1. Fenòmens de la naturalesa: Pluja, vent, pedra, neu i gelades, sempre que aquests fenòmens meteorològics també causin danys en altres construccions, arbres o un altre tipus de béns al voltant de 500 metres i no només en la casa assegurada.

 

Dins la categoria de fenòmens de la naturalesa, també s’inclouen les inundacions per desbordaments de canals, lleres artificials, llacs sense sortida natural, desbordament de clavegueres, lliscaments de terres, ruïna total d’un edifici a causa d’obres fetes per tercers, incendis forestals, caigudes d’aeronaus i xoc de vehicles. 

 

  1. Danys per fet extraordinaris: Terratrèmols, inundacions extraordinàries, allaus, i erupcions volcàniques. Com a fet extraordinari també s’entén la caiguda de cossos siderals i aeròlits (un meteorit per exemple), terrorisme, rebel·lions i actuacions dels cossos de seguretat en temps de pau. 

 

Això és el que et garanteix la pòlissa de llar d’Assegur en cas de fenomen de la naturalesa 

 

En el cas dels fenòmens de la naturalesa, Assegur garanteix el 100% de la reparació o reposició dels béns assegurats que hagin estat danyats al teu habitatge, al traster o a la plaça de pàrquing del mateix edifici, a excepció dels danys per pluja, gelades, pedra i neu sobre arbres i plantes del jardí. Com a assegurat, has de saber que les teves prestacions són: 

 

  1. La taxació pericial dels danys materials patits o dels béns destruïts. 
  2. El pagament de les factures de reparació dels danys taxats  pericialment que hagin patit els béns assegurats. 
  3. La indemnització del valor assegurat dels béns destruïts, d’acord amb la taxació pericial.  

 

Quins danys per fets extraordinaris cobreix l’assegurança de llar d’Assegur? 


Que caigui un meteorit, hi hagi un terratrèmol, una allau, o una erupció volcànica a Andorra és poc probable, però com hem vist, pot passar. En aquest cas, si tens la teva pòlissa de llar contractada amb Assegur, has de saber que l’assegurança es fa càrrec de la reparació dels danys materials que pateixin els béns assegurats i la seva reposició si desapareixen o es destrueixen. 

En aquests casos veuràs que al teu contracte s’estableix una franquícia obligatòria del 10% de la quantitat del dany, que no podrà excedir de l’1% del capital assegurat ni ser inferior de 150,25 €. 

 

Aquest límit interior no es podrà aplicar quan el capital assegurat sigui igual o inferior a 15.025,30 €. La franquícia s’aplicarà en cada sinistre i per a cada situació de risc.  

 

Quins danys per fets extraordinaris no cobreix una assegurança de llar?  

 

En cas de terratrèmols, allaus, inundacions extraordinàries o tempestes ciclòniques atípiques, Assegur garanteix la reparació dels danys materials que pateixin els béns assegurats o, si escau, la seva reposició quan desapareguin o es destrueixin.  

 

En aquests casos més excepcionals, la companyia estableix una franquícia obligatòria del 10% de la quantitat del dany, que no podrà excedir de l’1% del capital assegurat ni ser inferior de 150,25 €. Aquest límit no es podrà aplicar quan el capital que hagis assegurat sigui igual o inferior a 15.025,30 €.

Ara bé, si parlem de danys per fets extraordinaris, has de saber que una assegurança de llar no garanteix les reclamacions que: 

 

  • Hagin estat fruit del defecte propi del bé assegurat, o de la seva falta de manteniment: És a dir, que si el teu sostre té filtracions, ho deixes passar fins que un dia es produeix un dany significatiu durant una tempesta, l’assegurança et podria denegar la cobertura. 
  • Les causades per mala fe de l’assegurat: per exemple, imaginat que un terratrèmol causa danys estructurals al teu pis i et quedes sense nevera. Decideixes aprofitar l’avinentesa i, en comptes de reclamar els danys reals, exagerar-los per renovar també la placa vitroceràmica, que ja té uns anys. Això és mala fe, i si t’enxampen et pots quedar sense cobertura. 
  • Les pèrdues que es derivin de danys indirectes, com ara la disminució del valor de mercat d’una propietat com a resultat dels danys i reparacions.  

 

Si tens dubtes, el millor que pots fer és consultar el contracte o contactar un agent d’Assegur per resoldre qualsevol dubte.  

 

Protegeix casa teva amb la millor assegurança 

 

Ara ja saps què cobreix i què no cobreix la pòlissa de llar d’Assegur. Aprofitem per recordar-te que, tot i que una assegurança sigui obligatòria, és important analitzar les prestacions i llegir bé el contracte abans de signar. Aquesta és la única manera d’assegurar-te que estàs contractant la pòlissa de llar més completa. Demana ara el teu pressupost!

Especial Halloween: 5 idees per decorar casa teva amb materials naturals

Tu també t’havies cregut que Halloween és una festa americana? No et culpem, però sí que et corregirem: El que avui anomenem Halloween té les seves arrels en un antic festival pagà conegut com a Samhain, celebrat pels celtes fa més de 2.000 anys. Aquesta festa, que tenia lloc al Regne Unit, Irlanda, Galícia i el nord-oest de França, es feia el 31 d’octubre, i servia per a marcar el començament de l’hivern i la fi de la temporada de collita.  

 

Durant aquesta nit, diu la llegenda, la línia que separa el món dels vius i dels morts és més estreta, i els esperits caminen entre nosaltres. Una mica com al videoclip de Thriller, però tenint en compte que no només s’aixequen els dolents: els bons també ho fan. De fet, la paraula “Halloween” és una contracció de l’anglès “All Hallows Eve”, cosa que significa, efectivament, “nit de tots els sants”.  

 

Els irlandesos van importar la festa a Amèrica en el segle XIX, i Hollywood va fer la resta: Si bé és cert que les primeres celebracions massives als Estats Units daten de 1921, el boom definitiu va ser en els anys 70, gràcies a la saga Halloween de John Carpenter. Increïble, però cert.  

 

Com decorar casa teva per Halloween?  

 

Pots anar a una botiga i comprar adorns. O pots aprofitar que vius a Andorra, organitzar una excursió al bosc en família i decorar amb pedres, fulles seques, branques i pinyes. La primera opció és més ràpida i menys respectuosa amb el nostre entorn. La segona redueix la teva petjada ecològica i crea una connexió més genuïna amb la temporada. Si la teva balança també s’inclina a favor d’apreciar i preservar la naturalesa, et donarem un bon grapat d’ idees de decoració perquè explotis la màgia del natural. 

 

El clàssic indiscutible d’aquestes dates: així es talla (i aprofita) una carabassa 

 

Diu la tradició irlandesa que el Jack era un pallés astut (i una mica dolent) que va enganyar el diable un parell d’ocasions. En morir, ni el cel ni l’infern el van acceptar, deixant-lo vagar en la foscor amb un tros de carbó encès. Perquè no se li apagués, el va col·locar dins d’un nap tallat. I així va néixer la primera «llanterna de Jack”, que és com li diuen els angloparlants a la carabassa de Halloween. Però per què es va canviar del nap a la carabassa? Doncs perquè els colons van descobrir que, efectivament, les carabasses eren més abundants i més fàcils de buidar.  

 

T’animes a tallar una? Vinga:  

 

  • Tria una carabassa fresca i ferma. Com més gran sigui la seva base, millor.  
  • Cobreix la taula de treball amb periòdics. Embrutaràs una mica . 
  • Renta bé la carabassa i asseca-la per eliminar bacteris. Així et durarà més temps.  
  • Si no tens eines de buidatge (a les llars d’Andorra ja saps que no és tan comú això buidar carabasses), tria un ganivet de fulla dura i ben esmolat i ves amb compte.  
  • Talla un cercle a la part de dalt. No la llencis, que farà més goig tapada. 
  • Ja pots retirar la carn i les llavors. Això pots fer-ho –en part– amb la mà, així que si la teva idea era decorar en família, és ara quan poden participar els més petits. 
  • Guarda tota la carabassa en un recipient. Aquí s’aprofita tot: pots fer una sopa, un risotto o un pastís. 
  • Un cop buidada, dibuixa les formes i talla-les amb paciència i un ganivet ben esmolat. 

 

Si vols que la carabassa t’aguanti més temps, l’has de deixar en un lloc fresc i sec, lluny de la llum del sol. Googlejant pots arribar a llegir que l’has de submergir en lleixiu, però això, a més de perillós, és tòxic. I més encara si tens nens i gossos a casa. 

 

 

Decora la teva casa amb fantasmes de fulles seques 

 

Si una cosa maca té la decoració orgànica és que et dona el poder d’afegir un significat més especial a elements naturals. Com per exemple? Les fulles.  

 

Fer aquests fantasmes és tan fàcil com recollir un grapat de fulles del terra, assecar-les bé (si ha plogut fa poc, deixa-les entre diaris una nit) i pintar cares amb un retolador negre. A Andorra no tot són pins: a altituds més baixes tenim fagedes i camins plens de roures, dos caducifolis que et regalaran piles de fantasmes els pròxims dies. 

 

Decoració natural en Halloween: així pots transformar una pinya 

 

No t’ho creuràs, però la pinya és l’element més versàtil i divertit per a decorar casa teva aquest Halloween. I a Andorra anem bé d’stock, sobretot de pi i d’avet. La diferència?  

Els arbres d’avet produeixen pinyes que són més suaus i flexibles en comparació amb les pinyes de pi. Les pinyes d’avet són més altes i tenen escates que se superposen més estretament que les dels pins. Aquestes són ideals per a fer ratpenats.  

 

Els pins produeixen pinyes grans que solen tenir una forma allargada i cònica amb escates gruixudes i llenyoses. Algunes espècies de pins, com el pi pinyer, tenen pinyes més petites i rodones. Guarda-les per fer aranyes , bruixots, o mòmies. 

 

Tres consells per pintar glans 

 

Una gla pot ser un fantasma, un esquelet i fins a una carabassa. Fixa’t:   

No cal anar molt lluny per a trobar glans a Andorra: al Rec tens un bon grapat. Abans de posar-te a pintar-les:  

 

  • Escata lleugerament la superfície. Això farà que la pintura s’adhereixi millor i que tinguis una superfície més suau. 
  • Aplica una capa d’emprimació o pintura blanca com a base. Així els colors es veuran millor i s’adheriran de manera més uniforme. 
  • Les pintures acríliques o de manualitats solen ser les més adequades per a aquesta mena de projectes. Assequen ràpidament i ofereixen una àmplia gamma de colors.  

 

Un cop hagis acabat de pintar i les glans estiguin seques, aplica un segellador transparent per a protegir la pintura i assegurar-te que duren més temps.  

 

 

 

Aquest Halloween voldràs pintar pedres en família 

 

Les pedres són un llenç perfecte (sobretot si són planes) per pintar amb els més petits. Calaveres, ratpenats, fantasmes, gats negres o simplement ulls que us vigilen quan creueu el passadís.  

 

I, si a casa sou uns artistes, pots fins i tot convertir un còdol en el personatge de la teva pel·lícula favorita:   

Com veus, donar-li a casa teva un toc autèntic, terrorífic i encantador és possible, fàcil i sostenible. Si t’animes, no t’oblidis d’etiquetar a Assegur en les teves fotos perquè puguin veure les vostres creacions! 

Demostrat: el canvi d’hora afecta la teva salut

Fa anys que ho dius: el canvi d’hora et fa patir. Els teus budells sonen quan no toca i la idea de tirar de migdiada quan no toca és massa temptadora com per a ignorar-la. Així i tot, cal reconèixer que sempre ve millor que ens donin una hora al fet que ens la treguin.

Parlem clar: el canvi d’hora d’octubre és millor que el d’estiu. I no ho diem nosaltres, ho diu la ciència. De seguida t’ho expliquem.

 

Saps des de quan es canvia l’hora a Andorra?  

 

Ja al 1934 Andorra va voler adaptar-se als canvis d’hora dels països veïns. Aquell estiu es va publicar un edicte informant que, per primer cop, els rellotges andorrans marcarien una hora més. Ignorant l’edicte que emetia el Consell General, però, molta gent d’Andorra continuava seguint amb l’hora vella.  

Així, al 1940 el Consell General va publicar per segona vegada el mateix edicte, recordant als rebels del rellotge l’obligatorietat d’adaptar-se a l’hora nova: 

 

“Per a evitar confusions d’horari, tota vegada que França i Espanya han adoptat la nova hora, a partir de dissabte 23 de març a les vint-i-quatre hores, els rellotges de les Valls s’avançaran en una hora.” 

 

El canvi va costar una mica, però ja veus que, gairebé un segle després, a Andorra continuem ajustant els nostres rellotges cada hivern al GMT+1, i cada estiu al GMT + 2. Però quines són realment les conseqüències del canvi d’hora i quines mesures pots prendre per a reduir–les? Et fem cinc cèntims! 

 

 

Això és el que passa en el teu cos quan desajustes el teu rellotge biològic 

 

El ritme circadiari és el teu rellotge biològic intern. La seva missió és regular les funcions bàsiques com el somni, la temperatura corporal i l’alliberament d’hormones. El canvi d’hora, com ja has notat, pot desajustar temporalment aquest rellotge. I això té efectes negatius en la teva salut. Com per exemple? 

 

El canvi d’hora altera el teu cicle de somni 

 

Són moltes les recerques que demostren que aquest ajust horari pot pertorbar el cicle del somni, provocant insomni, somnolència i disminució del rendiment cognitiu. Però això va més enllà de dormir menys o pitjor. Continua llegint. 

 

El canvi d’hora fa que augmenti el teu estrès 

 

La privació de somni o l’alteració del patró de somni poden augmentar els nivells d’estrès i disminuir la tolerància a l’estrès. Traducció? Les persones són més propenses a reaccionar de manera negativa i experimentar una major resposta emocional enfront de situacions estressants. La “culpa” la tenen els canvis en la regulació de les hormones de l’estrès, com el cortisol: els nivells elevats poden augmentar l’ansietat i la irritabilitat.  

 

Continuem parlant de salut mental: el canvi d’hora pot augmentar els teu nivells d’ansietat 

 

Hi ha moltes persones que dies abans comencen a sentir sensació d’urgència per a adaptar-se al nou horari. Suma-li a això el saber que els primers dies dormiràs pitjor i l’estrès que provocarà ja per si mateix que et canviïn la rutina, amb la consegüent baixada de productivitat.  

 

És cert que el canvi d’hora augmenta les probabilitats de sofrir un infart? 

 
Centenars de mitjans s’han fet eco de la notícia, però la veritat és que la teva salut cardiovascular està influenciada per una sèrie de factors, com la dieta, l’exercici, la genètica, l’estrès i la qualitat del somni.  

Com vam veure abans, el canvi d’hora pot afectar a alguns d’aquests factors, com la qualitat del somni, la qual cosa podria estar relacionat amb un major risc d’esdeveniments cardiovasculars.  

Anem amb les dades: Aquest estudi va concloure que el risc d’infart és un 5% major amb el canvi a l’horari d’estiu, mentre que durant el canvi d’hivern (el d’octubre) l’increment del risc gairebé no arriba a l’1%. El que reforça aquest estudi i amb el que hauries de quedar-te és que, com et dèiem al principi de l’article, l’impacte del canvi a l’horari d’estiu és el pitjor i té un major impacte en la teva salut.  

 

Com puc portar millor el canvi d’hora? 

 

Portar-te bé amb el GMT +1 les primeres setmanes serà complicat. Però hi ha alguns ajustos que pots fer des d’ara mateix per a reduir l’impacte en la teva rutina i en la teva salut:  

  • Adapta gradualment l’horari de somni una setmana abans del canvi d’hora. Així pots ajudar el cos a acostumar-se de manera més suau. L’ideal, en el cas de l’horari d’hivern, seria que poguessis ficar-te al llit i aixecar-te 15 minuts més tard cada dia (sempre que la teva rutina t’ho permeti, clar).  
  • Evita augmentar la cafeïna. És temptador, però no és la solució. En aquest article t’expliquem com pots millorar l’efecte del cafè sense consumir més. 
  • Oblida’t de pantalles abans de ficar-te al llit (o al llit): És igual el canvi d’hora: mirar vídeos de TikTok abans de dormir mai és una bona idea. 
  • Ajusta el teu menú. És fàcil voler picar entre hores o pegar-te fartaneres a la nit intentant ajustar-te al nou horari. Hi ha aliments saciants de temporada com la carabassa que t’ajudaran a arribar al següent menjar sense fer un concert de budells. 
  • Continuem amb l’alimentació. Abans hem parlat dels teus nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès). Les patates, les llavors de carabassa, els espinacs i el famós edamame t’ajudaran a regular aquesta hormona i combatre l’estrès.  
  • Si pots, exposa’t més a la llum natural al matí: Passar temps a l’aire lliure pot ajudar a sincronitzar el teu ritme circadiari. 
  • Practica la respiració profunda, meditació i exercici de manera regular. 

Bé, doncs ara ja saps quins efectes té el canvi d’hora al teu cos, i com els pots reduir. Creu-nos: seguint aquests consells podràs gaudir amb benestar dels típics vespres foscos d’Andorra! I no t’oblidis d’ajustar els rellotges més antics de casa, que no tots canvien sols. 

Les advertències de vaporejar que no pots ignorar

Qui més o qui menys ha vist una cigarreta electrònica per Andorra: són aquells dispositius d’aspecte futurista i colors sovint cridaners que treuen un fum que fa olor d’ambientador –dels bons, és clar–. Els usuaris d’aquests ginys no fumen: vaporejen (que és com en diem en català), o “vapean”, que diuen els nostres veïns. Vaporejar, que ve de vapor, sona millor, com més inofensiu, estarem d’acord. Doncs no ho és, i d’això fa temps que se’n parla.

Si bé el concepte de cigarreta electrònica es va desenvolupar als anys 60 (és a dir que de modern, no en té res), no es va comercialitzar fins al 2003. Qui ho va fer va ser en Hon Lik, a qui Google es refereix com el pare de la cigarreta electrònica: un farmacèutic de la Xina que, després de perdre al seu pare degut al càncer de pulmó relacionat amb el tabac, va voler aportar el seu granet de sorra.

La seva motivació personal el va portar a inventar un dispositiu que podria oferir nicotina als fumadors sense els productes químics tòxics i carcinògens presents en el fum del tabac. La idea podia semblar bona. Què va passar llavors? 

 

 

Del fum al vapor: Així es va popularitzar la cigarreta electrònica 

 

Les cigarretes electròniques van guanyar popularitat a la Xina i es van expandir mundialment a principis de la dècada del 2000 fins a arribar a Andorra, ara fa uns anys. A mesura que la consciència sobre els riscos per a la salut associats amb el tabaquisme tradicional augmentava, moltes persones van veure en el vaporeig una alternativa més segura, i, fins i tot, una manera progressiva de deixar el tabac.   

 

Amb l’objectiu de fer-los més atractius, els dispositius es van fer més assequibles, i a les prestatgeries dels punts de venda van començar a aparèixer una àmplia varietat de sabors: cotó de sucre, pastís de formatge, blat de moro i mantega, cafè amb dònuts i fins i tot pizza. Ja t’imagines quina mena de públic va atreure aquest ventall de sabors, oi? Exacte, als joves. Gent que fins llavors mai havia fumat, però estaven interessats a provar el vaporeig.  

 

Com és normal, van començar a sorgir preguntes sobre la seguretat a llarg termini d’aquesta nova manera de fumar. Venedors i consumidors deien que era menys nociu que les cigarretes tradicionals, i, evidentment, es desconeixia l’impacte complet del vaporeig en la salut.  

 

 

La incòmoda veritat sobre el vaporeig: riscos de les cigarretes electròniques per a la salut 

 

L’impacte que vaporejar té en la salut no és cap broma. Amb estudis a la mà, podem dir-te que les cigarretes electròniques provoquen un dany a l’ADN similar a les cigarretes tradicionals. Però, evidentment, la llista de riscos associats a vaporejar és més llarga.  

 

Vaporejar crea addicció a la nicotina  

 

Segons l’Informe del Cirurgià General dels Estats Units de l’any 2020, aproximadament el 90% dels fumadors adults van començar a fumar abans dels 18 anys, la qual cosa destaca la importància de prevenir l’addicció a la nicotina en la joventut. Dit això, has de saber que: 

 

  • La nicotina, present en molts productes de vaporeig, és altament addictiva i pot tenir efectes duradors en el cervell. 

  • El cervell adolescent és particularment vulnerable a l’addicció pel fet que les àrees responsables del control d’impulsos i la presa de decisions encara estan en desenvolupament.

  • Això no queda aquí: Un estudi publicat en la revista JAMA PEDIATRICS al 2017 va concloure que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenien una probabilitat significativament major de començar a fumar cigarrets tradicionals en el futur. 

 

Vaporejar perjudica la salut dels teus pulmons 

 

Seguim amb més estudis, aquest cop amb un publicat al Journal of the American Heart Association, que al 2019 va trobar que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenen més probabilitats de tenir símptomes respiratoris que els que no vaporejen. La inhalació de substàncies químiques presents als líquids pot provocar problemes respiratoris, inclosos símptomes com a tos i dificultat per a respirar. 

 

Vaporejar i l’aparició de problemes de salut mental  

 

Si bé la relació causal encara no està completament establerta i es necessiten recerques addicionals, aquest estudi proporciona una visió intrigant de la possible connexió. Un estudi publicat en la revista JAMA Pediatrics al 2019 va trobar una associació entre el vaporeig en adolescents i un major risc de símptomes de depressió.  

Però què té a veure vaporejar amb la salut mental? Molt: 

  • Addicció a la nicotina: una substància addictiva que pot afectar el sistema de recompensa del cervell. L’addicció a la nicotina pot portar a canvis en l’estat d’ànim i la regulació emocional, la qual cosa podria contribuir als símptomes de depressió en adolescents. 
  • Estrès relacionat amb el vaporeig: especialment si són conscients dels riscos per a la salut associats amb el consum o si enfronten problemes relacionats amb l’addicció.  
  • Canvis en la química cerebral: Tot i que es necessita més recerca, existeix la possibilitat que el vaporeig pugui tenir un impacte directe en la química cerebral dels adolescents. I això podria contribuir als símptomes de depressió.  

 

 

El fum del vaporeig és tòxic per a les persones que estan al teu voltant?  

 

Que vaporejar és perjudicial per a les persones que fumen amb cigarreta electrònica ha quedat clar. Però i la gent que està al seu voltant? La resposta és sí: el fum del vaporeig, sovint denominat «vapor de segona mà» pot contenir substàncies químiques tòxiques i partícules que poden ser perjudicials per a les persones que ho inhalen, fins i tot si no estan directament usant el dispositiu de vaporeig.  

I, evidentment, això planteja preocupacions sobre l’exposició involuntària al vaporeig en entorns on es permet fumar: El vapor de segona mà pot contenir nicotina, formaldehid, acetaldehid, metalls pesants i altres substàncies químiques que s’alliberen quan s’escalfen els líquids. Aquestes partícules poden dipositar-se en els pulmons i causar mal a la salut pulmonar. 

 

 

Ha quedat clar que això del vaporeig no és una moda: és un problema de salut pública integral, a Andorra i arreu. El ventall de reptes que tenim sobre la taula és ben ampli: cal investigar més i informar millor, però també educar i proporcionar recursos per ajudar que les persones que fumen (o es plantegen fumar) amb cigarreta electrònica puguin prendre decisions informades, i no es deixin seduir per la seva falsa i atractiva innocuïtat. 

 

Pantalles massa d’hora? Així desenvolupen els nens l’addicció a internet

Si navegar per internet és fàcil i entretingut per a tu, que ets adult, imagina que fascinant pot ser per a un nen. Tot és nou: la sensació d’evasió, la curiositat, la possibilitat de parlar, jugar, compartir contingut, desenvolupar la teva personalitat en línia… les infinites possibilitats que ens ofereix el món digital l’han convertit en una arma de doble tall per a aquelles persones que no saben –o no poden– fixar un límit saludable al seu consum.  

En aquest article parlarem del col·lectiu més vulnerable: el dels nens. Però no hem de caure en l’error d’associar l’addicció a internet a una franja d’edat. Dit això, entrem en matèria.  

 

Nens i addicció a internet: factors de risc 


L’addicció a internet en nens no neix d’un dia per l’altre: es desenvolupa gradualment, a mesura que l’ús excessiu es converteix en un hàbit. Allò que pot començar com un interès normal i saludable, a poc a poc es pot convertir en una necessitat compulsiva. I com t’hauràs imaginat ja, el de l’addicció és un procés complex que no depèn d’un sol factor: Hi ha una sèrie d’actituds, rutines i recompenses que activen l’engranatge de la dependència.  

Et donem algunes claus: 

  • La facilitat d’accés a la xarxa pot portar a un ús excessiu. És evident, però t’ho hem de recordar: Els nens que tenen un accés constant a dispositius tenen una major probabilitat de desenvolupar addicció a Internet. I més si aquest accés no està controlat per un adult. 
  • Els videojocs en línia, especialment aquells que fomenten la interacció social i la competència, poden ser altament addictius per als nens. La sensació d’assoliment i la necessitat de progressar en el joc poden mantenir-los connectats durant llargs períodes de temps. 
  • Les xarxes socials poden ser una gran font d’addicció per als nens, ja que busquen la validació i la interacció amb els seus amics en línia. La constant actualització de contingut i la possibilitat de rebre «m’agrada» i comentaris poden incentivar l’ús excessiu. 


Com amb tota addicció, la falta de límits clars per part dels pares pot permetre que els fills perdin el control. Els nens poden tenir dificultats per a autoregular el consum, sobretot si parlem d’eines tan atractives i entretingudes com internet. Però no tot té a veure amb l’entreteniment. T’ho expliquem. 

  

El camí cap a l’addicció digital: causes subjacents en nens 

 

Està clar que, en general, els nens (com els adults) veuen l’ús d’internet com una via d’entreteniment instantani. Però si parlem d’abús d’internet, cal aprofundir una mica, perquè les raons poden anar més enllà de l’esbargiment. 

 

  • Cerca d’una fuita emocional: La interacció en línia pot oferir una distracció temporal de les seves preocupacions del món físic. Quan un nen desenvolupa una addicció a internet, sovint arrossega problemes subjacents: parlem, per exemple, de depressió, l’ansietat o solitud. En aquest context, la interacció en línia pot oferir una sensació de comunitat i suport emocional  que pot ser addictiva.  
  • Falta d’activitats offline: Si els nens no tenen activitats i passatemps en el món real que despertin la seva curiositat, fomentin la seva autoestima i els mantinguin entretinguts, és més probable que passin la major part del seu temps en línia, buscant allò que troben a faltar en el món offline. Si t’hi fixes, els adults també ho fem això. 
  • Pressió de grup: La influència d’amics que passen molt temps en línia pot portar al fet que un nen també ho faci, fins i tot si inicialment no tenia un interès tan gran en la tecnologia. 

 

Per sort, hi ha una sèrie de senyals que t’ajudaran a reconèixer, o, com a mínim, sospitar que el teu fill pot tenir un problema. Parlem d’elles. 


El meu fill està desenvolupant una addicció a internet? Senyals d’alarma 

 

Com hem dit abans, l’addicció a internet no neix d’un dia per l’altre. L’atenció té un paper clau en aquest procés de detecció. La llista de senyals d’alarma és llarga, començant per l’excessiu temps en línia i l’abandonament progressiu dels seus deures escolars, tasques domèstiques o altres responsabilitats.  

Aquí tens uns quants més: 

  • El teu fill comença a aïllar-se d’amics i familiars, i s’estima més passar el temps en línia en lloc d’interactuar en persona, o mostra una disminució en les seves habilitats socials. 
  • Menteix sobre el temps i l’activitat en línia: Els nens que estan desenvolupant una addicció a internet sovint menteixen sobre la quantitat de temps que passen en línia o les activitats que realitzen per por a les conseqüències que la detecció del problema els hi pot comportar. 
  • Es queda despert fins tard per a navegar sense la teva supervisió.  
  • Té falta de concentració: L’addicció a internet pot afectar la capacitat d’un nen per a concentrar-se en tasques fora de la pantalla, la qual cosa sol reflectir-se en un baix rendiment escolar. 
  • Apareixen símptomes d’abstinència: Quan se’ls impedeix l’accés a internet, alguns nens poden mostrar símptomes d’abstinència, com a irritabilitat, ansietat i agitació. 

 

Aquests senyals d’alarma no necessàriament indiquen una addicció per si sols, però si observes diverses d’elles en conjunt i de manera persistent, és important que abordis la situació amb sensibilitat i demanis ajuda professional si és necessari per a ajudar el teu fill a recuperar un equilibri saludable en la seva relació amb la tecnologia i l’ús d’internet. Però com?  

 

Estratègies per abordar l’addicció a internet 

 

La clau és la comprensió, la comunicació i la paciència. Això, que és molt fàcil de dir, pot arribar a ser un veritable repte per a qualsevol família. Aquí tens algunes pautes per abordar la situació:  


  1. Comunicació oberta: parla obertament sense jutjar el teu fill. Demana-li què fa a internet i com se sent sobre aquest tema. Escolta atentament les seves preocupacions. Culpar o criticar constantment al teu fill per la seva addicció pot empitjorar la situació. Recorda sempre que l’addicció és una malaltia, i l’enfocament ha de ser en l’ajuda i el suport, no en la culpa. 
  2. Assegura’t que el teu fill se senti secundat i comprès a casa. Parla de les seves relacions, dels estudis, dels seus somnis, les seves pors… És important que estiris el fil per descobrir qualsevol preocupació emocional que pugui tenir. 
  3. Has de ser un model a seguir per al teu fill. Ja saps que els nens tendeixen a imitar el comportament dels adults. Un adult que no regula el seu temps en línia difícilment podrà reconduir la relació que té el seu fill amb internet.  


Explica-li al teu fill els riscos associats amb l’ús excessiu d’Internet, com els problemes de salut, acadèmics i socials. Atenció amb això: 

 

  • Espantar als nens amb amenaces i horrors d’Internet pot causar més ansietat que consciència. Però també els hi pot fer creure que exageres, li tu perdràs tota la credibilitat.  
  • Els nens poden no entendre els riscos abstractes. Dona-li exemples concrets.  

 

Generació en línia: Documentals per entendre millor l’addicció digital en joves 

 

El de l’addicció a internet és un problema greu i cada cop més frequent en nens. Si vols conèixer casos reals per guanyar perspectiva, et recomanem un parell de documentals:   

  • «Desconnexió digital» («Digital Disconnect»): per analitzar els perills de l’addicció a internet i com pot afectar la vida de les persones, especialment dels joves. 
  • «Childhood 2.0»: una mirada a com els nens estan sent criats en un món hiperconectat i les implicacions que això té per al seu desenvolupament i benestar. 

 

Quan has de demanar l’ajuda d’un professional? 

 

Un dels errors més grans és ignorar o minimitzar l’addicció a Internet d’un fill. Creure que «és només una fase» o que «tots els nens ho fan» pot retardar la intervenció necessària.  

Si creus que la situació és greu o que el teu fill mostra signes evidents d’addicció, el millor que pots fer és aixecar el braç i demanar l’ajuda d’un professional de la salut mental o un terapeuta especialitzat en addiccions. Ells poden avaluar la situació millor i proporcionar orientació i tractament adequats per al teu fill, però també per a tu.  

Síndrome postvacacional: invent o realitat?

És oficial: estem en aquesta època de l’any en la qual cos i ment es rebel·len davant la perspectiva d’abandonar l’hamaca, la furgo o la tovallola de la platja per tornar a l’oficina. La síndrome postvacacional (SPV) és un xoc de realitat després d’un somni fantàstic. Ni és fàcil, ni ningú se’n deslliura de patir ni que sigui una miqueta les conseqüències de capbussar-se novament en la rutina. La síndrome postvacacional és de manual i els que vivim a Andorra sabem que això comença a intensificar-se minuts abans de passar la frontera. 

La SPV és el repte de tornar a trobar el teu ritme enmig del caos postvacacional. La seva durada depèn de diversos factors, entre ells, com de molt t’agradi la teva feina, si et sents a casa teva i per a quan tens programada la propera escapada. Malgrat tot, sempre hi ha algú que alegrement et dirà que això de la síndrome postvacacional és un bluf. Que el que tens és mandra de tornar a treballar, i punt. 

Anem a veure si els trets van per aquí.  

 

Què diu la ciència sobre la síndrome postvacacional? 

 

Per respondre’t bé aquesta pregunta hem de viatjar un moment a principis dels anys 80, quan dos psicòlegs, anomenats Salgado i Carvalho, van apostar per avaluar els efectes que el retorn al treball després de les vacances tenia en les persones. 

I com ho van avaluar això? 

Fàcil: van seleccionar un grup de participants que havien tornat recentment de les seves vacances i els van passar una sèrie de qüestionaris dissenyats per avaluar el seu estat emocional i psicològic. Després, van dur a terme entrevistes en profunditat per tenir una comprensió més detallada de les experiències individuals dels participants durant les seves vacances i com se sentien en tornar a treballar. 

Així, aquests dos psicòlegs van descobrir, ara ja fa més de 40 anys, que existeix una relació entre l’estrès laboral i la síndrome postvacacional. És a dir, que les persones que experimentaven nivells elevats d’estrès en el treball eren més propenses a patir SPV, cosa que avui sembla evident, però recorda que estem a l’any 1980. 

 

Tornem al present. 


Avui en dia la síndrome postvacacional no està reconeguda oficialment com a malaltia mental. Els professionals de la salut solen referir-se a aquest fenomen com a trastorn adaptatiu. És a dir, que es troba dins les situacions que a causa d’un canvi important comporten un augment de l’ansietat i dificultats per rendir al treball, però també per mantenir les relacions socials i/o complir amb les tasques bàsiques diàries. I a quantes persones afecta aquest trastorn adaptatiu? Segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS), el 60 % dels treballadors espanyols pateix síndrome postvacacional.  

Anem a veure exactament de què va això. 

 

Símptomes del Síndrome Postvacacional 

 

Els símptomes de la Síndrome Postvacacional són variats, però haurien de desaparèixer en un parell de setmanes. Si després d’aquest temps encara pateixes alteracions físiques o mentals, el millor que pots fer és acudir a un professional. 

 

Les alteracions físiques més comunes són: 

  • Cansament 
  • Falta d’apetit 
  • Dolors musculars 

I, entre les alteracions mentals destaquen: 

  • Irritabilitat 
  • Nerviosisme 
  • Apatia 
  • Tristesa 
  • Desesperança 

 

És evident que tornar a Andorra després de 20 dies a la platja i sentir cansament i tristesa no és motiu d’alarma. Però si després de 2 setmanes encara et costa adaptar-te al ritme que exigeix la teva rutina, et falta l’apetit o vius en un bucle de cansament, el millor que pots fer és aixecar la mà i parlar-ho amb el teu metge de capçalera. 


Com prevenir la Síndrome Postvacacional 

 

Aquí la clau és el canvi de mentalitat: En lloc de veure el retorn al treball com una càrrega, intenta enfocar-te en les oportunitats i els reptes que es presenten. Complicat, però útil. Et donarem 5 consells que pots aprofitar per fer que la teva tornada a la rutina sigui menys costeruda. 

 

  • Comunicació oberta: Si et preocupa alguna cosa en tornar al treball, intenta compartir-ho amb els teus superiors o companys. Estan per això. 
  • Respecta el teu temps d’adaptació: No et llancis directament a treballar el teu primer dia de retorn. Si és possible, programa un període d’adaptació. És a dir, que si t’ho pots permetre, torna a Andorra uns dies abans de començar a treballar, o comença amb una jornada laboral més curta. La transició gradual pot ajudar a reduir el xoc de tornar a la rutina. 
  • Cerca i cuida l’equilibri: Acostumem a programar la nostra vida laboral, però ens oblidem de reservar els espais per desconnectar. Quantes vegades has escrit al teu Google Calendar la paraula descans? Exacte, a això ens referim. Programa conscientment temps per fer activitats que et facin gaudir fora del treball, passejar per la muntanya amb el teu gos, passar temps amb els teus amics i familiars, o simplement gaudir d’estar a casa teva.

 

Síndrome Postvacacional i treball en remot: reptes i solucions de la nova normalitat laboral a Andorra 

 

Tot i que el model econòmic d’Andorra fa que un gran percentatge dels llocs de treball no siguin compatibles amb el teletreball, cada cop hi ha més persones que caminen cap a aquesta opció, buscant conciliar la seva vida laboral amb la professional. De fet, el 2022 la Cambra de Comerç assenyalava que un 19,5% de les empreses del nostre país permetia teletreballar als seus empleats. 

 

Però tornem al que ens ocupa: és possible tenir Síndrome Postvacacional si treballes en remot? 

 

Com veiem abans, l’SPV es caracteritza per símptomes com l’ansietat, la fatiga, la irritabilitat i la manca de concentració en tornar al treball després de les vacances. En el context del treball en remot, aquests símptomes poden intensificar-se a causa de diversos factors: 

 

  • Manca de separació: Una de les principals dificultats del treball en remot és la manca de separació física entre l’espai laboral i l’espai personal. Això pot fer que sigui més difícil desconnectar completament durant les vacances, la qual cosa, al seu torn, augmenta la probabilitat d’experimentar SPV en tornar al treball. 
  • Dificultat per establir límits: Els treballadors en remot sovint lluiten per establir límits clars entre el temps de treball i el temps lliure. Això pot portar a una sensació d’estar «sempre en el treball». I això augmenta l’estrès i la fatiga.  
  • Aïllament social: El treball en remot pot ser solitari, i les persones que han gaudit de les vacances en un entorn social poden sentir una major sensació d’aïllament en tornar al treball. 

 

El SPV i el treball en remot poden ser una combinació desafiadora, però no insuperable. Pren nota d’aquests consells: 

 

  • Crea el teu espai de treball: Això és de primer de remot. Si pots, separa físicament la teva vida laboral de la teva vida personal. I si el teu pis és petit, pots col·locar elements que visualment t’ajudin a diferenciar una zona de l’altra.
  • Durant les vacances desconnecta, però de veritat: Durant les vacances i fora de l’horari laboral, desconnecta completament dels dispositius i aplicacions relacionats amb el treball. Això, que sembla impossible, t’ajudarà a cuidar el teu temps de descans. Ja saps: desactiva notificacions, posa el telèfon en silenci i apaga l’ordinador. 
  • Fomenta la interacció social: Mantén el contacte amb els teus amics fins i tot mentre treballes en remot. Queda amb ells sempre que puguis. I si estan fora d’Andorra, programa trucades o reunions virtuals per mantenir una connexió social que t’ajudi a combatre l’aïllament. 

 

No podem acabar sense tornar a l’inici de l’article per respondre a la pregunta del milió: no, el síndrome postvacacional no és un conte. La influència de l’estrès, la qualitat de les teves vacances, la teva càrrega de treball i la manca d’equilibri entre el treball i la teva vida tenen molt a dir en el teu retorn a la rutina. Ara que ja tens una visió general dels símptomes, les conseqüències i les eines per afrontar millor aquests primers dies, recorda: les vacances són un luxe, però la vida quotidiana és un regal. 

 

Bon retorn! 

Descomptes exclusius del Club Assegur: Descobreix-los!

L’equip d’Assegur ho té clar: són les persones les que fan grans a les empreses. Cuidar-les vol dir acompanyar-les i ajudar-les, però també saber agrair la seva confiança. Per això, tots els clients d’Assegur gaudeixen de descomptes exclusius en els principals establiments d’Andorra. Com quins? Com Caldea, Cepsa i Elf, Europcar, Princiesport… la llista és molt llarga, però abans d’entrar en matèria, volem explicar-te bé de què va això del Club Assegur. 

 

Què és el Club Assegur?  


És molt senzill: Si ets client d’Assegur, ets, automàticament, membre del Club Assegur. No importa quin producte tinguis contractat: Gaudiràs de les millors ofertes, promocions i descomptes a una bona selecció d’establiments d’Andorra.  

L’únic que has de fer és descarregar-te l’App d’Assegur per accedir a la teva targeta virtual del club i aprofitar tots els avantatges dels establiments adherits. Com quins?  


Novetats 2023 del Club Assegur: més establiments i més descomptes [Actualitzat setembre 2023] 

 

Les ofertes del Club Assegur s’actualitzen regularment a l’App d’Assegur, però també rebràs les novetats al teu correu electrònic, perquè no et perdis res. Fàcil? Facilíssim! Et fem 5 cèntims. 


Aconsegueix un 15% de descompte al Club Energy Andorra 

 

Que ningú t’enganyi: Divertir-se també és cuidar-se. I si hi ha un clàssic de l’entreteniment a Andorra, aquest és la bolera. Sabies que llançar la bola és considerat un exercici cardiovascular suau, capaç de fomentar la coordinació i l’equilibri?  

Doncs a partir d’ara, els clients d’Assegur tenen un 15% de descompte al Club Energy, la bolera d’Escaldes-Engordany, i un 15% de descompte pel lloguer d’1 hora a la sala privada del Karaoke.  

 

Matricula’t a meitat de preu al Princiesport i emporta’t 1 mes gratuït 

 

Tots els membres del Club Assegur tenen un 50% de descompte a la matrícula i 1 mensualitat gratuïta al Princiesport pel pagament d’una trimestralitat per endavant. 

 

Què hi ha al Princiesport? 450 m2 de gimnàs al bell mig d’Andorra la Vella, assessorament personalitzat i un espai de força ben complet –entre moltes, moltes altres coses–. Descobreix tot el que t’estàs perdent aquí.

 

Kofi, el millor cafè d’Andorra, ara amb descompte 

 

A més d’augmentar l’energia, el cafè pot estimular la motilitat intestinal, combatre l’estrès oxidatiu i reduir el risc de malalties cròniques. I, al contrari del que llegiràs a molts articles, la ciència ens assegura que podem beure de 3 a 4 tasses de cafè al dia (400 mil·ligrams). Bé, no?
 

Doncs encara pot ser millor: Si ets membre del Club d’Assegur, ara tens descompte a Kofi. Emporta’t un 3×2 en galetes, o, si t’ho estimes més, un cafè latte i una galeta a 5€.  

 

Fes reformes a casa i estalvia fins a un 15% amb Work Wood 

 

Reformar la teva llar i estalviar?. Si ets membre del Club Assegur la resposta és sí. A partir d’ara tens un 15% de descompte en fusteria i un 10% de descompte en pintura a Work Wood.
  

Ara tens un 15% de descompte a EcoMouTe, l’assessoria de mobilitat elèctrica d’Andorra 

 

Amb la mobilitat elèctrica tots hi guanyem. I ara encara més: 

Per aportar el seu granet de sorra i transformar Andorra en un lloc més saludable, l’equip d’Assegur s’ha unit a EcoMouTe, els especialistes en mobilitat elèctrica del nostre país. 

A partir d’ara, els membres del Club Assegur gaudiran d’un 16% de descompte en la compra de l’ELEKTRA CITYSTAR C5 amb bateria 21+21, i d’un 20% de descompte en el FELO FW-06. 

 

Descompte de benvinguda de fins a 200€ a Clipper Viatges 

 

Tothom sap que la millor manera de desconnectar és, efectivament, viatjant. Això sí: el veritable relax és viatjar sense l’estrès d’haver de planificar escales, connexions, nits d’hotels amb taxis i mil històries més. Ens segueixes? 

Si ets membre del Club Assegur, tindràs un descompte de benvinguda del 5% per la compra d’un viatge amb Clipper Viatges d’un import mínim de 500 € i amb un descompte màxim de 200 €. Ja pots anar fent les maletes. 

 

Estalvia el 50% de la matrícula a Zona Pilates 

 

No en tinguis cap dubte: Si el Pilates està de moda és perquè funciona. Qui ho practica de manera regular experimenta una major resistència muscular, una postura més erigida i una millor coordinació. Però hi ha més: el Pilates també és conegut per ajudar a reduir l’estrès i millorar la concentració, ja que combina exercicis físics amb una atenció conscient a la respiració i el moviment. 

 

Sona bé? Doncs amb un 50% de descompte a la matrícula de Zona Pilates, sonarà millor! 

 

Aquestes són les novetats del Club Assegur, però la llista d’establiments adherits és encara més llarga. Seguim, que portem cua. 

 

Descomptes a Caldea: menja al Blu amb un 10% de descompte i estalvia’t un 15% als tractaments del Termolúdic i Inúu 

 

Quant fa que no vas a Caldea? Aquest és el senyal que estaves esperant: Ara tens el 10% de descompte al restaurant Blu presentant la teva targeta del Club Assegur, i un 15% als tractaments del Termolúdic i Inúu si fas la teva reserva a la web. Només cal que introdueixis el Codi Descompte ASSEGUR15. Aprofita, que t’ho mereixes! 


Descompte del 4% en carburants a Andorra 


Tots els clients d’Assegur tenen un 4% de descompte en carburant a les benzineres Cepsa i Elf d’Andorra. Això sí, recorda’t d’agafar el teu telèfon abans de sortir del cotxe a pagar i ensenyar la targeta del Club Assegur a la caixa.  

Lloga un vehicle a Andorra amb un 20% de descompte  

 

Has llegit bé: els membres del Club Assegur tenen un 20% de descompte en el lloguer d’un vehicle a Andorra. Però encara hi ha més: també tenen avantatges preferents en els lloguers internacionals a qualsevol oficina Europcar del món. L’escapada amb la qual fa temps que somies és encara més assequible!

T’hem dit que la llista era llarga i no t’hem mentit! Ens hem deixat un bon grapat de descomptes exclusius a la màniga. Consulta la llista sencera aquí.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Així canvia el teu cos setmana a setmana quan deixes de beure alcohol

Per socialitzar, per relaxar-se, per celebrar, per ofegar les penes, per acompanyar un aperitiu, per curiositat o per costum. Les raons per les quals les persones trien consumir alcohol són molt variades, i les dades parlen per si soles: el 2020, un 13% de la població espanyola major de 15 anys prenia begudes alcohòliques cada dia. 

 

A Andorra no tenim dades tan recents, però perquè et facis una idea, el 2010 l’OMS va recollir dades de 191 països (entre els quals hi havia el nostre). En el rànquing de consum d’alcohol entre les persones de més de 15 anys, Andorra ocupa el 7è lloc: segons l’OMS, en aquella època la mitjana de consum d’alcohol a Andorra era de 13 litres per persona a l’any.  


No obstant això, i afortunadament, l’interès pels efectes de l’abandonament de l’alcohol és cada vegada més gran. I és que més enllà de les raons personals per prendre aquesta decisió, hi ha una sèrie de transformacions físiques notables que acompanyen el procés de deixar de beure. Parlem de millores en la salut del fetge, sí, però també de la reducció de l’ansietat així com la millora de la qualitat del son i la famosa pèrdua de pes. En aquest article explorarem amb tu com respon quan l’alcohol ja no forma part de l’equació. 

 

El teu fetge pot recuperar-se si deixes de beure alcohol 

 

El fetge és un dels òrgans que més es beneficia quan tanques l’aixeta de l’alcohol. Aquesta potent glàndula s’encarrega de processar i eliminar toxines del cos, incloent-hi l’alcohol. 


L’alcohol pot causar dany hepàtic, i això et pot empènyer a patir afeccions greus com la cirrosi, una enfermetat degenerativa greu amb consequències mortals. En deixar de beure, el fetge té l’oportunitat de guarir-se i regenerar-se. I és que els nivells d’enzims hepàtics es normalitzen i la funció millora gradualment, la qual cosa pot resultar en una major eficiència en la desintoxicació i un funcionament general més saludable. 

 

Dormiràs millor 

 

Això pot semblar contradictori al principi, perquè per a tothom és sabut –o cregut– que l’alcohol pot ajudar a agafar la son, i per tant, a dormir. El que ja no se sap és que l’alcohol pot interrompre els patrons de son i reduir la qualitat del repòs. Fixa’t com està afectant l’alcohol al teu descans: 

 

  • Modifica l‘arquitectura del son, alterant les etapes de son REM (moviments oculars ràpids) i no REM. Conseqüència? El teu son és menys reparador. 
  • Pot reduir la quantitat de somni profund (d’ones lentes) que experimentes. Aquest és essencial per a la restauració física i mental, per la qual cosa la seva manca pot afectar negativament l’energia i el benestar l’endemà.  
  • Pot portar a despertars durant la segona meitat de la nit. Això pot resultar en un son fragmentat i menys reparador. 
  • Relaxa els músculs a la gola, la qual cosa pot augmentar el risc de roncs i apnea del son. L’apnea del son és una afecció en la qual la respiració s’atura i es reprèn repetidament durant el son, la qual cosa pot interrompre el repòs normal. 
  • Pot causar somnis més vius i malsons. Això pot estar relacionat amb el seu impacte en les etapes del son REM, que són crucials per al processament d’emocions i la consolidació de la memòria. 
  • L’alcohol és diürètic, la qual cosa significa que augmenta la producció d’orina i pot portar a la deshidratació durant la nit. Això pot provocar interrupcions en el son per anar al bany i causar incomoditat general. 

 

Et sona? Doncs continua llegint, perquè l’alcohol no només afecta el teu repòs: també pot afectar els neurotransmissors al cervell, la qual cosa pot contribuir al desenvolupament o empitjorament de trastorns com la depressió i l’ansietat. 

 

Deixar de beure alcohol redueix l’ansietat 

 

Al principi d’aquest article et numeràvem algunes de les raons per les quals les persones trien consumir alcohol. I és que aquest ha estat sovint considerat com un recurs per relaxar-se i escapar momentàniament de la roda d’estrès en la qual ens atrapa el nostre ritme de vida. No obstant això, la seva relació amb la salut mental no és tan senzilla com sembla. Consumir alcohol pot portar a desequilibris químics al teu cervell i afectar negativament el sistema nerviós. I aquest perillós còctel és capaç d’augmentar la susceptibilitat a l’ansietat i la depressió. 

 

Deixar de beure alcohol canviarà les regles del joc: 

 

Tindràs major claredat mental: L’alcohol pot embullar el pensament i dificultar la concentració. 

El teu estat d’ànim millorarà: Com et dèiem abans, l’alcohol deprimeix el sistema nerviós central i altera els neurotransmissors que regulen l’estat d’ànim. Això pot contribuir al desenvolupament o empitjorament de la depressió. En eliminar l’alcohol, li estàs donant al teu cervell l’oportunitat de restaurar el seu equilibri químic. 

Reduiràs l’ansietat: L’alcohol pot tenir un efecte enganyós de rebufada momentània de l’ansietat. No et deixis enganyar, perquè el que està passant en realitat és precisament el contrari: l’augmenta. 


Quan el cos s’acostuma a l’alcohol, pot dependre’n com una forma de fer front a situacions estressants. En deixar de consumir alcohol, les persones poden aprendre a manejar l’ansietat de manera més efectiva, utilitzant estratègies saludables d’afrontament en lloc de dependre d’una substància.  

Deixar l’alcohol és un pas poderós cap a la reducció de l’ansietat. No obstant això, és important recordar que cada persona és única i que el procés pot variar. Buscar suport d’amics, familiars o professionals de la salut és fonamental per travessar aquest pont cap a la vida saludable amb èxit. 

 

Els beneficis de deixar de prendre alcohol es noten des del dia 1? 

 

Entendre com canvia el teu cos quan deixes de prendre alcohol està bé, però tenir clar a quin ritme ho fa és determinant. T’ajuda a ser pacient, entendre el procès, i ser més respectuós amb ell. Compartim amb tu un calendari de millores. 

 

Setmana 1-2: La desintoxicació inicial 

El teu sistema digestiu comença a recuperar-se, i el teu fetge comença a processar toxines de manera més eficient.  

 

Setmana 3-4: Millora del son i l’energia 

A mesura que avances en el teu primer mes, és possible que ja notis una millora en la qualitat del teu son. Els patrons de son seràn més regulars i reparadors , i poden contribuir a una major energia durant el dia. 

A més, és probable que experimentis una reducció en la inflamació i la inflamació, ja que el teu cos eliminarà l’excés de líquids i toxines. 

 

Setmana 5-6: Beneficis a la pell i la salut cardiovascular 

La manca d’alcohol pot tenir efectes notables en la salut de la teva pell. La hidratació millorada i la reducció de la inflamació poden resultar en una pell més clara i lluminosa. El teu sistema cardiovascular comença a beneficiar-se, ja que la pressió arterial pot disminuir i la circulació sanguínia millorar. 

 

Setmana 7-8: pèrdua de pes i augment del focus 

A mesura que el teu cos s’adapta a l’absència de calories buides de l’alcohol, és possible que comencis a notar una pèrdua de pes gradual. A més, moltes persones han compartit el seu augment en el focus i la claredat mental a mesura que els efectes de l’alcohol desapareixen completament. 

 

Setmana 9-10: Salut del fetge i estat d’ànim 

El teu fetge continua regenerant-se i guarint. Els nivells d’enzims hepàtics poden tornar a la normalitat, la qual cosa indica una funció hepàtica millorada. L’estabilització química al cervell i la reducció dels efectes depressors de l’alcohol poden contribuir a un major benestar emocional. 

 

Mesos posteriors: Transformació duradora 

 

A mesura que passa el temps, els beneficis de deixar de prendre alcohol s’acumulen i es tornen més notoris. El teu sistema immunitari pot reforçar-se, la teva salut cardiovascular pot millorar i la teva ment pot sentir-se més clara i equilibrada. 

Recorda que cada individu és únic i que els canvis poden variar. Mantenir un estil de vida saludable i sostenible, juntament amb la recerca de suport social i professional si ho creus necessari pot contribuir a una transformació duradora en la teva salut física i mental.  

SIBO: Què és el SIBO i quan has d’anar al metge?

Hi ha malalties més visibles que altres, capaces d’amagar-se entre una anomenada -i perillosa- normalitat. Assumim els seus símptomes i convivim amb els danys col·laterals, atribuint-los despreocupadament a problemes menors o, simplement, ignorant-los. És possible això? Pregunta-ho als milers d’usuaris de Tiktok que, gràcies a un trend, han descobert una malaltia que, sense saber-ho, potser forma part del seu dia a dia: el SIBO. 

 

Què és el SIBO? 

 

El SIBO és un acrònim de Síndrome de Sobrecreixement Bacterià a l’Intestí Prim, una afecció en la qual una quantitat excessiva de bacteris colonitza el teu intestí prim. (Parèntesi una mica escatològic: l’intestí prim és l’encarregat de descompondre els aliments en components més petits i absorbir els nutrients essencials pel cos. Tanquem el parèntesi). 

 

Generalment, el teu intestí prim té relativament pocs bacteris en comparació amb l’intestí gruixut, on habiten la majoria dels microorganismes beneficiosos. Doncs bé, quan les persones tenen SIBO, els bacteris es traslladen des de l’intestí gruixut fins a l’intestí prim en números anormalment alts. I això ho complica tot. 

 

Símptomes del SIBO 

 

Els teus bacteris s’alimenten del que menges. Aprofiten, sobretot els residus de la fibra, dels sucres, de les grasses i de les proteïnes. En fer-ho, generen substàncies, entre les quals destaca el gas: hidrogen i metà. Els símptomes del SIBO tenen a veure amb aquestes substàncies. Anem a veure’ls: 

 

  • Dolor abdominal: Un dels símptomes més comuns del SIBO és el dolor abdominal. Pot variar en intensitat i ubicació, però sovint es descriu com un dolor còlic o una sensació de inflor a la part superior o mitjana de l’abdomen.
  • Inflor abdominal: L’acumulació excessiva de gasos a l’intestí prim a causa del creixement bacterià pot provocar inflor. Això pot fer que l’abdomen sembli exageradament gros i tens.  
  • Gasos: La producció excessiva de gasos pels bacteris a l’intestí prim pot portar a una major formació de gasos.
  • Canvis en els patrons intestinals: Tant la diarrea com l’estrenyiment poden ser símptomes del SIBO. Algunes persones poden experimentar una alternança entre aquests dos extrems, el que es coneix com a diarrea-estrenyiment intermitent.
  • Malestar després de menjar: Les persones amb SIBO poden sentir-se incòmodes o tenir una sensació de plenitud després de menjar fins i tot petites porcions d’aliments.
  • Fadiga i debilitat: El SIBO pot afectar l’absorció de nutrients essencials a l’intestí prim, el que podria provocar fadiga i debilitat.
  • Canvis en la composició de les femtes: Algunes persones poden notar canvis en el color, la textura o la consistència de les femtes a causa de la mala absorció de nutrients.
  • Símptomes no gastrointestinals: En alguns casos, el SIBO també pot estar associat amb símptomes que no són específicament gastrointestinals, com ara mal de cap, dolors articulars i problemes de concentració i memòria.
 

El SIBO no és res de nou, però el seu salt a la fama sí. Ja et pots imaginar què ha passat a Tiktok, oi? Milers d’usuaris han començat a compartir els seus símptomes digestius visibles, encapçalats per l’inflor, que atribueixen al sobre creixement de la microbiota. La conseqüència: les peticions de proves de SIBO s’han incrementat exponencialment, i hi ha professionals de la salut que ja s’han referit a aquesta situació com a «pandèmia silenciosa de problemes digestius i hormonals».  

 

L’ alimentació, el consum d’alcohol, el poc exercici i l’estrès no ajuden. El nostre estil de vida és el brou de cultiu perfecte per als problemes de salut. I n’hi ha molts que comencen a l’estómac. La pregunta ara és: això es pot evitar? 

 

Puc prevenir el SIBO? 

 

Sí. Pots prendre mesures per reduir el risc de SIBO. I totes elles et seran senzilles i familiars.  

Fixa’t: 

  • Rentar-te les mans adequadament abans de menjar i després d’anar al lavabo pot ajudar a prevenir l’entrada de bacteris nocius al sistema digestiu. 
  • Evitar l’ús excessiu o innecessari d’antibiòtics, ja que poden alterar l’equilibri bacterià a l’intestí i afavorir el creixement excessiu de certs bacteris. Sempre segueix les indicacions del teu metge en prendre antibiòtics.
  • Si tens malalties que poden afectar el funcionament del sistema digestiu, com la malaltia de Crohn, la malaltia celíaca o la diabetis, segueix les recomanacions i els tractaments proporcionats pel teu metge per minimitzar el risc de SIBO.
  • Si has tingut cirurgies al sistema digestiu, assegura’t de seguir les pautes postoperatòries i les recomanacions del teu metge per evitar complicacions que podrien augmentar el risc de SIBO.
  • Si tens intolerància a la lactosa o a la fructosa, és important evitar els aliments que triguen símptomes, ja que aquests aliments no digerits poden fermentar a l’intestí i contribuir al creixement bacterià.
  • Mantenir una dieta rica en fibra i aliments equilibrats pot ajudar a mantenir la salut intestinal i prevenir problemes digestius. Tanmateix, en alguns casos, és possible que una dieta alta en fibra no sigui recomanable si ja s’ha diagnosticat SIBO. Consulta un professional de la salut per obtenir orientació adequada.Si tens símptomes gastrointestinals persistents, com inflor abdominal, dolor, canvis en els patrons intestinals o símptomes semblants, buscar atenció mèdica és clau per aconseguir un diagnòstic adequat i un tractament apropiat.
 

Tinc SIBO?

 

Només el teu metge pot respondre aquesta pregunta. I amb llegir de passada la llista de símptomes del SIBO, t’hauràs adonat del problema: són símptomes comuns, propis d’altres patologies com la celiaquia, la inflor abdominal funcional o la síndrome de còlon irritable. 

El diagnòstic del SIBO implica realitzar proves específiques, com la prova d’alè d’hidrogen o la prova d’alè de metà, que detecten els gasos produïts pels bacteris a l’intestí. Un cop diagnosticat, el tractament del SIBO generalment es basa en una combinació de canvis en la dieta i medicaments.

Des d’aquí només podem recomanar-te que, ara que tens una mica més d’informació sobre el que et pot estar passant al teu sistema digestiu, et posis en contacte amb el teu metge de capçalera. Recorda sempre que autodiagnosticar-te i automedicar-te només empitjorarà les coses!