Set intensa, mal de cap, sensació de calor, enrogiment, formigueig, palpitacions o una certa pressió al pit. Durant dècades, aquest grapat de sensacions que moltes persones asseguraven experimentar després de menjar en restaurants xinesos es va agrupar sota un mateix nom: la «síndrome del restaurant xinès». I el glutamat monosòdic (GMS), un potenciador del sabor molt utilitzat en la indústria alimentària i en diferents cuines del món, en va acabar convertit en el principal sospitós.
El problema és que el nom ha sobreviscut molt millor que les proves que l’haurien de sostenir. Avui sabem que no estem parlant d’una síndrome mèdica reconeguda associada al menjar xinès i que la relació entre el consum habitual de glutamat i aquests símptomes és molt més feble del que durant anys s’ha donat per fet.
Aleshores, d’on surt aquesta creença?
La història comença el 1968, quan el metge Robert Ho Man Kwok va publicar una carta a The New England Journal of Medicine en què descrivia unes sensacions que experimentava després de menjar en restaurants xinesos dels Estats Units. A la carta plantejava diferents possibles explicacions, entre les quals hi havia el glutamat monosòdic. Però aquella hipòtesi va acabar adquirint una dimensió enorme. Amb els anys, però, aquesta relació no s’ha pogut demostrar de manera consistent.
Què és realment el glutamat monosòdic?
Malgrat la mala fama que ha arrossegat, el glutamat no és una substància aliena al nostre organisme ni exclusiva dels aliments processats. És un aminoàcid i està present de manera natural en molts aliments. En trobem, per exemple, en tomàquets madurs, bolets i formatges curats. És la sal sòdica de l’àcid glutàmic (i el trobaràs identificat com a E621 a les etiquetes d’alguns productes). S’utilitza com a potenciador del sabor perquè intensifica l’umami, aquell gust profund i saborós que reconeixem en molts d’aquests aliments.
De fet, el nostre organisme metabolitza de la mateixa manera el glutamat procedent naturalment dels aliments i el glutamat que s’hi afegeix en forma de GMS.
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) recomana no superar els 1,8 grams diaris de glutamats afegits si peses uns 60 quilos. Per tant, el que importa és la quantitat que consumim i la freqüència amb què ho fem.
Tens mal de cap o molta set després de menjar? Pot haver-hi altres explicacions
Pensa que en un mateix sopar poden coincidir molts factors: quan i què més has menjat, si has begut alcohol, si en general era un àpat salat, si aquell dia estaves poc hidratat i fins i tot si havies dormit poc. El malestar puntual després d’un sopar abundant pot quedar en una anècdota, però si tens malestar digestiu amb freqüència, val la pena que facis una valoració individual.
Amb l’assegurança de Salut d’Assegur pots consultar-ho amb professionals, buscar-ne la causa i gaudir de la tranquil·litat de tenir un criteri mèdic.