Spoiler: no ets tu, és el món.

Succeeix en mig segon. Hi ha un moment —i tu ja ho has notat— en què decideixes, per fi, obrir un llibre, llegeixes dues línies i, abans que t’adonis, alguna cosa fa click, i tu estàs buscant una recepta de galetes al mòbil. Notes la punxadeta a la panxa? Et sents culpable. Fas l’esforç d’apartar la vista de la pantalla i tornar a enfocar-la al llibre. Som-hi, va. Els teus ulls avancen línia a línia, però el teu cap insisteix i segueix, efectivament, en un altre lloc. No és mandra ni falta d’interès. És un fenomen col·lectiu. Té nom, i per descomptat, explicació.

Aquest article no és una queixa generacional ni una elegia a temps anteriors. És una brúixola senzilla per entendre cap a on anem i per què ens costa tant llegir… i com podem recuperar el gust per fer-ho, sense forçar res.

Les pantalles no ens estan robant només el temps: ens estan robant el ritme.

Quan llegim a Twitter, Instagram o fins i tot un grapat de titulars ràpids a qualsevol diari digital, el cervell activa el mode “picoteig”: frases curtes, interrupcions constants, estímuls visuals. Pam pam pam. Aquesta mena de lectura és reactiva i no ens exigeix gaire concentració. Per això enganxa. D’això se’n diu lectura superficial (shallow reading). Experts com Maryanne Wolf han escrit sobre això i ho expliquen molt bé: no és que perdem la capacitat de llegir, sinó que el nostre cervell s’està “reconfigurant” per llegir d’una altra manera. I cal reentrenar-lo si volem recuperar el plaer de la lectura lenta.Quan tornem a un llibre, el contrast és brutal. Ens sembla lent, pesat. Ens falta la dopamina del canvi constant.

Hi ha un patró més que hem d’entendre.

Estem tan acostumats a fer-ho tot alhora —escoltar un podcast mentre contestem whatsapps i fem el dinar— que quan ens demanen silenci i atenció plena en una única tasca, el cervell protesta. Això té un nom: fatiga cognitiva. La nostra capacitat de concentració és limitada, i quan la gastem en petites feines mentals durant tot el dia, no en queda gaire per a la lectura profunda.

Sumem-hi el cansament ocular, les notificacions i el fet que molts llegim al vespre, quan el cervell ja no està per històries… literalment.

Aquest és el resum.

Ara, la pregunta: com podem recuperar el gust per llegir?

Aquí no hi ha fórmules màgiques, però sí petits canvis que poden fer molta diferència:

• Fes un racó per llegir a casa. Un lloc còmode, sense pantalles a prop i amb una rutina concreta (després de dinar, abans de dormir…).

• Fes rituals: infusió, manta, finestra. Convertir la lectura en un petit plaer sensorial ajuda a crear associacions agradables al cervell. Llegir ha de fer gustet.

• Torna a començar per llibres curtets, amb capítols breus, sense pressió.

• Llegeix per sentir, no per acabar. Canvia l’objectiu mental de “llegir un llibre” per “passar una estona bonica amb una història”. El plaer està en el moment, no en la meta.

• Elimina l’autoexigència. Si no t’enganxa, deixa’l. Si només pots llegir 5 minuts, també val.

• Apaga el mòbil. Ni en silenci, ni a l’altre costat de la taula: fora.

• Fes servir audiollibres com a pont. Si no pots amb la lectura convencional, potser un bon narrador et reconcilia amb les històries.

• Si un dia no llegeixes, no passa res. Aquest és el més important: la lectura no ha de ser una demostració de constància, sinó un espai de retorn voluntari.

La lectura pausada no només millora la concentració: també ajuda a reduir l’estrès, a estimular l’empatia i a tenir una relació més sana amb el temps. En un món que ens exigeix estar actius i disponibles constantment, llegir és una forma de rebel·lió tranquil·la.

No cal devorar llibres. Cal, simplement, tornar a fer espai per una activitat que ens connecta amb nosaltres mateixos. I això, en temps de soroll, és or.