Skip to content

SIBO: Què és el SIBO i quan has d’anar al metge?

SIBO: Què és el SIBO i quan has d’anar al metge?

Hi ha malalties més visibles que altres, capaces d’amagar-se entre una anomenada -i perillosa- normalitat. Assumim els seus símptomes i convivim amb els danys col·laterals, atribuint-los despreocupadament a problemes menors o, simplement, ignorant-los. És possible això? Pregunta-ho als milers d’usuaris de Tiktok que, gràcies a un trend, han descobert una malaltia que, sense saber-ho, potser forma part del seu dia a dia: el SIBO. 

 

Què és el SIBO? 

 

El SIBO és un acrònim de Síndrome de Sobrecreixement Bacterià a l’Intestí Prim, una afecció en la qual una quantitat excessiva de bacteris colonitza el teu intestí prim. (Parèntesi una mica escatològic: l’intestí prim és l’encarregat de descompondre els aliments en components més petits i absorbir els nutrients essencials pel cos. Tanquem el parèntesi). 

 

Generalment, el teu intestí prim té relativament pocs bacteris en comparació amb l’intestí gruixut, on habiten la majoria dels microorganismes beneficiosos. Doncs bé, quan les persones tenen SIBO, els bacteris es traslladen des de l’intestí gruixut fins a l’intestí prim en números anormalment alts. I això ho complica tot. 

 

Símptomes del SIBO 

 

Els teus bacteris s’alimenten del que menges. Aprofiten, sobretot els residus de la fibra, dels sucres, de les grasses i de les proteïnes. En fer-ho, generen substàncies, entre les quals destaca el gas: hidrogen i metà. Els símptomes del SIBO tenen a veure amb aquestes substàncies. Anem a veure’ls: 

 

  • Dolor abdominal: Un dels símptomes més comuns del SIBO és el dolor abdominal. Pot variar en intensitat i ubicació, però sovint es descriu com un dolor còlic o una sensació de inflor a la part superior o mitjana de l’abdomen.
  • Inflor abdominal: L’acumulació excessiva de gasos a l’intestí prim a causa del creixement bacterià pot provocar inflor. Això pot fer que l’abdomen sembli exageradament gros i tens.  
  • Gasos: La producció excessiva de gasos pels bacteris a l’intestí prim pot portar a una major formació de gasos.
  • Canvis en els patrons intestinals: Tant la diarrea com l’estrenyiment poden ser símptomes del SIBO. Algunes persones poden experimentar una alternança entre aquests dos extrems, el que es coneix com a diarrea-estrenyiment intermitent.
  • Malestar després de menjar: Les persones amb SIBO poden sentir-se incòmodes o tenir una sensació de plenitud després de menjar fins i tot petites porcions d’aliments.
  • Fadiga i debilitat: El SIBO pot afectar l’absorció de nutrients essencials a l’intestí prim, el que podria provocar fadiga i debilitat.
  • Canvis en la composició de les femtes: Algunes persones poden notar canvis en el color, la textura o la consistència de les femtes a causa de la mala absorció de nutrients.
  • Símptomes no gastrointestinals: En alguns casos, el SIBO també pot estar associat amb símptomes que no són específicament gastrointestinals, com ara mal de cap, dolors articulars i problemes de concentració i memòria.
 

El SIBO no és res de nou, però el seu salt a la fama sí. Ja et pots imaginar què ha passat a Tiktok, oi? Milers d’usuaris han començat a compartir els seus símptomes digestius visibles, encapçalats per l’inflor, que atribueixen al sobre creixement de la microbiota. La conseqüència: les peticions de proves de SIBO s’han incrementat exponencialment, i hi ha professionals de la salut que ja s’han referit a aquesta situació com a «pandèmia silenciosa de problemes digestius i hormonals».  

 

L’ alimentació, el consum d’alcohol, el poc exercici i l’estrès no ajuden. El nostre estil de vida és el brou de cultiu perfecte per als problemes de salut. I n’hi ha molts que comencen a l’estómac. La pregunta ara és: això es pot evitar? 

 

Puc prevenir el SIBO? 

 

Sí. Pots prendre mesures per reduir el risc de SIBO. I totes elles et seran senzilles i familiars.  

Fixa’t: 

  • Rentar-te les mans adequadament abans de menjar i després d’anar al lavabo pot ajudar a prevenir l’entrada de bacteris nocius al sistema digestiu. 
  • Evitar l’ús excessiu o innecessari d’antibiòtics, ja que poden alterar l’equilibri bacterià a l’intestí i afavorir el creixement excessiu de certs bacteris. Sempre segueix les indicacions del teu metge en prendre antibiòtics.
  • Si tens malalties que poden afectar el funcionament del sistema digestiu, com la malaltia de Crohn, la malaltia celíaca o la diabetis, segueix les recomanacions i els tractaments proporcionats pel teu metge per minimitzar el risc de SIBO.
  • Si has tingut cirurgies al sistema digestiu, assegura’t de seguir les pautes postoperatòries i les recomanacions del teu metge per evitar complicacions que podrien augmentar el risc de SIBO.
  • Si tens intolerància a la lactosa o a la fructosa, és important evitar els aliments que triguen símptomes, ja que aquests aliments no digerits poden fermentar a l’intestí i contribuir al creixement bacterià.
  • Mantenir una dieta rica en fibra i aliments equilibrats pot ajudar a mantenir la salut intestinal i prevenir problemes digestius. Tanmateix, en alguns casos, és possible que una dieta alta en fibra no sigui recomanable si ja s’ha diagnosticat SIBO. Consulta un professional de la salut per obtenir orientació adequada.Si tens símptomes gastrointestinals persistents, com inflor abdominal, dolor, canvis en els patrons intestinals o símptomes semblants, buscar atenció mèdica és clau per aconseguir un diagnòstic adequat i un tractament apropiat.
 

Tinc SIBO?

 

Només el teu metge pot respondre aquesta pregunta. I amb llegir de passada la llista de símptomes del SIBO, t’hauràs adonat del problema: són símptomes comuns, propis d’altres patologies com la celiaquia, la inflor abdominal funcional o la síndrome de còlon irritable. 

El diagnòstic del SIBO implica realitzar proves específiques, com la prova d’alè d’hidrogen o la prova d’alè de metà, que detecten els gasos produïts pels bacteris a l’intestí. Un cop diagnosticat, el tractament del SIBO generalment es basa en una combinació de canvis en la dieta i medicaments.

Des d’aquí només podem recomanar-te que, ara que tens una mica més d’informació sobre el que et pot estar passant al teu sistema digestiu, et posis en contacte amb el teu metge de capçalera. Recorda sempre que autodiagnosticar-te i automedicar-te només empitjorarà les coses! 

Otros artículos que te pueden interesar